Se sol dir que tots els catalans portem a dins un entrenador del Barça i un director de TV3, la qual cosa, en el cas de la tele pública, no és del tot dolenta, perquè indica que per a molts efectivament és la seva, com deia el conegut eslògan. Que els continguts d’un ens públic resultin polèmics no ens hauria d’estranyar. Que aquesta polèmica es traslladi a l’àmbit de la política encara és menys estrany, perquè TV3, o 3Cat, és una eina poderosa gràcies a dècades d’èxit, i si els governs de torn han tingut la temptació de convertir-la en una eina a favor dels seus interessos, l’oposició ha intentat fer el mateix per la via de la crítica.

El gra al cul que li ha sortit a La 1 és purulent i dolorós. I aquesta setmana han fet veure que el rebentaven per veure si, drenant la infecció, la cosa millorava. L’esperpent de La familia de la tele s’enfonsa a marxes forçades. I la patacada és forta tenint en compte la supèrbia amb què van aterrar a la televisió pública, que creien que el programa exerciria de flautista d’Hamelí i arrossegaria les masses. La desfilada xarona i grandiloqüent de l’estrena era la prova de la buidor que hi ha darrere del seu trist discurs. Davant del fracàs de fingir una estructura de magazín que al cap de pocs minuts s’havia convertit en paròdia, van haver de recórrer als mètodes llastimosos del Sálvame. L’última estratègia ha sigut una catarsi pública patètica per reanimar un programa que està agonitzant. La comèdia consistia a fer-li confessar a Belén Esteban que volia marxar del programa “porque estoy amargada aquí y yo quiero ser libre como antes”.

Els espectadors que passin de la cinquantena és molt possible que recordin Sonia Martínez, una de les presentadores històriques de TVE. Va debutar a la televisió a mitjans dels anys vuitanta en la programació infantil. Va presentar 3, 2, 1 Contacto i, després, el Dabadabada, dos dels espais per a la canalla més exitosos aleshores, en una època en què només hi havia un canal de televisió. Ella tenia poc més de vint anys, una naturalitat i telegènia inaudites per a la seva edat, i una gran innocència en un context professional hostil. Martínez va acabar treballant en el cinema del destape, va ser víctima dels paparazzis i d’un masclisme que estava absolutament normalitzat. Enmig de la Movida Madrileña i amb un entorn de voltors, va acabar morint a causa de l’addicció a l’heroïna i la sida.

La plataforma 3Cat ha ampliat el catàleg dels seus continguts digitals amb Lo repte. Es tracta d’un nou programet insubstancial, com la majoria del canal EVA. Una vegada més l’objectiu sembla limitar-se a contractar influencers per fer-los fer coses davant la càmera sense cap mena de criteri mediàtic més enllà d’arrossegar públic jove. A Lo repte, Cèlia Espanya se suposa que es prepara per participar en la Marató de Nova York. El millor és la contribució del programa a ampliar el ventall de variants dialectals del català a la televisió pública. També és positiu que, aquesta vegada, el 3Cat hagi escollit una creadora de contingut que ja defensava l’ús del català abans que la contractés la televisió pública, perquè és just que els integrants de la resistència lingüística a les xarxes vegin reconeguda la seva tasca.

Els treballadors de TV3 han mostrat avui el seu descontentament pel fitxatge del meteoròleg Tomàs Molina per ERC, per anar a la llista de les eleccions europees. En un comunicat emès pel consell professional de TV3, els periodistes de la televisió pública han assegurat que la decisió del seu company "ha generat malestar a la redacció" perquè pot afectar la credibilitat del mitjà on treballen. Tot i que reconeixen el dret de qualsevol ciutadà a fer carrera política, remarquen que quan una cara coneguda, com és el cas de Tomàs Molina, es posa al servei d'un partit "eclipsa la bona feina que els professionals d'informatius intenten fer cada dia precisament per preservar aquesta distància". "L'associació d'una cara visible d'informatius a un partit polític malmet la nostra imatge d'independència periodística", remarquen els treballadors de la televisió pública.

Aquest dissabte Informe semanal, el programa de reportatges d’actualitat per excel·lència a Espanya, oferia un especial per celebrar el seu cinquantè aniversari. El 1973 es va començar a emetre a TVE inspirant-se en el 60 minutes de la CBS sota la direcció de Pedro Erquicia, que va establir-ne els fonaments. Han sigut 2.500 setmanes d’emissió i més de 10.000 reportatges que, en la immensa majoria dels casos, oferien un resum i informació de context de les notícies de la setmana.

En els últims sis anys la presència de l'esport practicat per dones ha triplicat la seva presència als informatius de TV3 i ha passat de representar el 3,9% de les notícies esportives a un 10,4% del total. Aquesta és una de les conclusions de dos informes del Consell de l'Audiovisual (CAC), un de propi i un altre d'àmbit europeu fet en col·laboració amb altres organismes reguladors dels mitjans.

Barcelona s'ha convertit aquesta setmana en punt de trobada de les principals televisions públiques del món amb la celebració de l'INPUT, que demà tanca la seva 44a edició a ple rendiment després de dos anys de pandèmia. 59 mitjans públics de 28 països han demostrat en el congrés, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, la seva capacitat de resistència i aposta per la innovació malgrat els embats de les crisis econòmiques que s'han anat encadenant els últims anys. Durant els quatre dies que ha durat la trobada s'han presentat 85 programes televisius de diferents formats.

L'INPUT (International Public Television Screening Conference) ha escollit Barcelona com a escenari de la trobada anual que reuneix professionals de les televisions d'arreu del món per debatre sobre els reptes i el futur de la televisió pública. El congrés, que cada any té lloc en una ciutat diferent del món, se celebrarà del 10 i el 13 de maig i s'hi presentaran els formats televisius més destacats i innovadors de la televisió.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat als set nous membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que han pres possessió avui del càrrec, que recuperin el prestigi, la notorietat i l'exemplaritat dels mitjans públics de Catalunya. Durant l'acte, Borràs ha recordat que la ràdio i la televisió públiques han sigut "motiu d'orgull" i un "aixopluc per a la llengua" catalana.

Diumenge a la nit un fil de Twitter fet des del compte de l'humorista Lluís Jutglar (conegut artísticament com a Peyu) denunciava la "censura" de TV3 en un dels últims gags del programa Bricoheroes, que fa amb el còmic Jair Domínguez. Tot plegat va desencadenar una airada polèmica tant dins la televisió pública com a les xarxes sobre el masclisme, què és humor i, en especial, quines són les línies vermelles d'una televisió pública i si ha de posar límits als gags dels humoristes.

Dilluns arrencava el judici pels més de 500 sismes provocats per la injecció de gas a la plataforma Castor l’any 2013. El Telenotícies migdia de TV3 va obrir amb aquesta notícia i hi va dedicar vuit minuts d’atenció. Xavi Coral va resumir el cas ajudat d’uns gràfics que recollien la imatge i el nom dels dos únics acusats, i en un croquis es representava l’afectació d’aquests sismes. També van connectar en directe amb la corresponsal al País Valencià, Pepa Ferrer, i vam veure la crònica de la periodista Marta Planellas per abordar els detalls de la primera sessió del judici. Un reportatge explicava la dimensió econòmica del projecte Castor, i aclaria el periple judicial al voltant de la milionària indemnització que l’Estat hauria de pagar als propietaris de l’empresa. TV3, per cert, citava el nom del principal inversor, Florentino Pérez. 

Dues setmanes després d'anunciar el seu nomenament, RTVE ha fet marxa enrere. Mamen del Cerro ja no serà la directora de continguts d'informatius de l'ens i, per tant, no substituirà Enric Hernández, que fins ara ocupava aquest càrrec i a qui se li havia ofert ser director de RTVE Noticias, el portal informatiu de la corporació. Segons ha explicat RTVE, la presidència de l'ens, ocupada actualment per José Manuel Pérez Tornero, ha decidit no formalitzar el nomenament arran de les diferències que han sorgit entre Del Cerro i la direcció respecte a la confecció de l'organigrama dels serveis informatius de la televisió pública.

TV3 estrena aquest dilluns Altsasu, una de les sèries més controvertides dels últims anys. Coproduïda per les televisions públiques basca i catalana, no només s'ha guanyat fama de polèmica perquè està inspirada en un cas que va causar gran rebombori social i polític, sinó també perquè la seva emissió al País Basc i Navarra va provocar friccions entre partits: el PP i Ciutadans van demanar-ne la retirada després de veure'n el primer episodi. A més, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) també va manifestar-s'hi en contra.

Diuen que tot va començar amb una història d’amor. Va ser cap a finals dels anys 70, quan un grup de professionals de la televisió d’Amèrica i d’Europa van decidir trobar-se per conèixer-se i parlar de la feina que feien a una banda i a l’altra de l’oceà. Eren anys d’esplendor i d’aprenentatge tant en la televisió com en la vida. Així va ser com va néixer l’Input, una mostra internacional de televisions públiques que -diuen que gràcies a una història d’amor sorgida en aquella primera trobada- es va començar a fer, de manera alterna, un any a Amèrica i un altre a Europa. A diferència d’altres mercats o festivals internacionals, a l’Input no hi sol haver pressió per comprar o per vendre i no hi ha mai la tensió de guanyar o perdre. Del que es tracta en aquesta mostra és, simplement, de trobar el temps necessari per poder veure televisió i, sobretot, per poder parlar de televisió entre professionals de tot el món.

A l’arxiu audiovisual de TV3 hi ha emmagatzemades unes 340.000 hores d’imatges digitalitzades. Ramon Millà no se les ha mirat totes (hauria necessitat gairebé 40 anys per fer-ho), però sí que s’ha submergit a fons en aquest arxiu, el més gran de Catalunya, per construir Laberints, un nou format que s’estrena demà, a les 22.45 hores, al canal 33, i del qual és director, guionista i realitzador. Els vídeos de l’arxiu de la televisió pública catalana són la primera matèria de Laberints, que es presenta com “una conversa coral sobre un tema concret a partir de petits fragments d’entrevistes” a personatges coneguts que han passat per davant de les càmeres de TV3 des del seu naixement, l’any 1983. Segons el director de la cadena, Vicent Sanchis, Laberints “busca en l’immens arxiu de TV3 gent i reflexions interessants lligades a una idea”.

El consell professional de TV3 ha demanat avui que hi hagi més control de les campanyes publicitàries que fan presentadors de la casa, com Lluís Marquina o Lluís Canut, i que, en opinió de l'organisme, comprometen la credibilitat de la televisió pública. Lluís Marquina, presentador del magazín de tarda 'Tot es mou', és imatge de l'entitat bancària BBVA, mentre que el periodista esportiu Lluís Canut ha publicitat la marca de cotxes Hyundai. No és la primera vegada que l'organisme es queixa d'aquesta situació, el 2016 ja va cridar l'atenció sobre el fenomen perquè consideraven que contravenia el llibre d'estil de la televisió.