Els Pirineus no són la Califòrnia del segle XIX, quan milers de persones d'arreu del món van anar-hi a la recerca de fortuna, ni Sud-àfrica. Així i tot, també hi va haver mines d'or que els romans van explotar. Així ho ha demostrat, per primera vegada, un estudi de la UAB i la Universitat de la Corunya. "Sabem que les mines de les Guilleteres d'All (Cerdanya) van ser explotades entre els segles I i III dC. Tenim indicis que al Pirineu hi devia haver més mines, però que devien abandonar-les quan en van trobar de més rendibles en altres llocs, com Las Médulas (Lleó), o al nord de Portugal", explica Oriol Olesti Vila, del departament de ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB.

E l 17 de febrer del 1930 una allau al Pirineu català va costar la vida de Heinz Baldauf, un jove esquiador italià de 21 anys. Baldauf era a la Molina per participar en una prova del Campionat de Catalunya d’esquí, competició en què va acabar en la vuitena posició. L’endemà, acompanyat de l’anglès Herbert Glaeser, va decidir pujar al puig d’Alp. Però aquell any 1930 no era com els altres. La gent de la Cerdanya encara el recorda com “l’any de la neu”, ja que no va parar de nevar durant dies, cosa que va tallar camins i va fer caure teulades. Aquell 17 de febrer els dos joves es van perdre a la zona de la coma de Set Fonts i es va produir una allau que posaria fi a la vida del sud-tirolès. “És una data important. Per primer cop una persona perdia la vida en una allau documentada al Pirineu per una activitat lúdica, en aquest cas una pràctica esportiva”, explica Montse Bacardit, tècnica del Centre de Lauegi d’Aran, el servei públic de predicció d’allaus del Conselh Generau d’Aran. La tragèdia que va posar fi a la vida de Baldauf segurament la van provocar els mateixos esquiadors, sobrecarregant el vessant i desencadenant l’allau.

"Cada any m'entra una espècie de tristesa quan s'acosten aquests dies", sospira l'excursionista Biel Grau (Lliçà d'Amunt, 1948). Fa just 25 anys va perdre dos grans amics sepultats per una allau mentre baixaven del cim del Costabona, "una muntanya de vaques" de 2.465 metres al Ripollès. Ell va sobreviure dos dies enterrat sota la neu. Va ser el dolorós epíleg de la tragèdia que tres setmanes abans havia deixat nou morts a la zona del Balandrau.

Una persona ha mort aquest diumenge sepultada per allaus mentre esquiava fora pista als Pirineus. Aquest diumenge al vespre un esquiador ha mort després de ser rescatat pels Pompièrs d'Aran a l'estació d'esquí de Baqueira Beret, segons han confirmat a l'ARA fonts del Consell General d'Aran. L'home ha quedat atrapat per una allau i en un primer moment ha estat rescatat amb vida pels serveis d'emergències, però finalment ha acabat morint.

"Recordo entrar al refugi i posar-me a plorar i pensar: «Que fort, estem salvats. Ja no ens morirem», assegura Marta Valls (Barcelona, 1974). És una de les supervivents de la tragèdia que fa just 25 anys va deixar nou morts al Pirineu oriental, a la comarca del Ripollès, entre el Balandrau i la coma de l'Orri, arran de l'episodi meteorològic més extraordinari i fatídic que es recorda a les muntanyes catalanes. El 30 de desembre del 2000 el torb va dibuixar, sense avisar, un escenari apocalíptic: el vent va arribar fins als 140 quilòmetres per hora i la temperatura va baixar fins als 15 o 20 graus sota zero, amb una sensació tèrmica encara més extrema. La mateixa que un bon dia a l'Everest a dues hores de Barcelona.

A punt de començar l’hivern meteorològic, gestors d’estacions d’esquí i les poblacions turístiques més enlairades del Pirineu català miren el cel i les previsions i, malgrat les precipitacions del mes de novembre, preguen per l’arribada de la neu. Cada any amb més intensitat, car el canvi climàtic ha convertit el desitjat mantell blanc en el resultat atzarós d’una partida de daus. És el final d’una etapa?

El Pirineu i el sector de l’esquí es freguen les mans de cara a un cap de setmana llarg de la Puríssima que promet ser el millor dels últims anys. Les nevades que han anat caient darrerament a tota la serralada i l’arribada abans d’hora del fred d’hivern han deixat un mantell de neu que permetrà obrir totes les estacions aquests dies, amb més o menys pistes disponibles. Una situació ben diferent de la que s'havia viscut els últims anys, marcats per la sequera i tardors càlides. De fet, l’any passat moltes estacions no van poder obrir fins a mitjan desembre per falta de neu.

L’actual corresponsal de TV3 al Pirineu, Rosa Talamàs (Terrassa, 1978), va estudiar econòmiques seguint la tradició familiar del seu pare i dos dels seus germans, però ràpidament es va adonar de la seva passió: “Soc bona traient informació a la gent, aconseguint que la gent m'expliqui històries i veient quins són els problemes reals”. Volia dedicar-s'hi i, per tant, estudiar periodisme: “Vaig pensar que em podria dedicar al periodisme econòmic, perquè és el que més em podia diferenciar de la resta, i per això vaig fer pràctiques en mitjans econòmics”. Tot i que la seva primera feina fos a Caixa Catalunya durant els estius, va fer el salt i va començar a treballar per a mitjans escrits i radiofònics. Va fer pràctiques al programa Valor afegit de TV3 i des de llavors treballa a la televisió pública: “En el moment que es creava el 3/24 necessitaven horaris extrems i vaig entrar a la redacció treballant de quatre de la tarda a una de la matinada”.

Fa més de mig any, concretament el 7 de desembre del 2024, una parella d'excursionistes catalans van desaparèixer durant una expedició als Pirineus francesos. Eren Txell Fusté, una dona de 52 anys, veïna de Manresa, i Esteve Carbonell, un home de 47 anys, de Gironella. Tots dos tenien experiència en excursionisme i anaven ben equipats, però després de sortir a fer una ruta al massís de Rulhe, a l'Arieja, es van trobar amb una tempesta de neu i vent i cap dels dos va poder tornar. Des del moment de la desaparició es va desplegar un ampli dispositiu de recerca en què van participar cinc bombers andorrans i una desena de gendarmes francesos, però no van aconseguir localitzar la parella.

L’ós bru és un dels últims grans mamífers del plistocè que no s'han extingit i, a més, és un animal autòcton de Catalunya. Ara bé, l'any 1973 el govern espanyol el va haver de considerar una espècie en perill d'extinció, principalment a causa de la caça furtiva. Aquest panorama ha canviat completament: al Pirineu català ja hi ha quaranta-set óssos bruns, motiu pel qual el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, diu que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie amb les comunitats locals".

Aymar Navarro ha fet història complint una fita gairebé impossible. El freerider aranès ha aconseguit baixar esquiant el canal del Tuc des Hemnes, un impressionant vessant que s'ha convertit en una de les muntanyes més complicades de la Vall d'Aran, tant per la seva altitud (2.359 metres) com pel pendent i les condicions meteorològiques, que la fan una de les més difícils del món.

Entre les entranyes de les muntanyes i les esquerdes d’una història mil·lenària, el Pirineu amaga un secret que s’escalfa lentament a les profunditats. No farem un viatge al centre de la Terra com Jules Verne, però sí que farem un viatge en el temps per descobrir la creació de les aigües termals que tenim a les nostres muntanyes. Són aigües mil·lenàries que, després de caure de la pluja, han recorregut les entranyes de la terra durant milers d’anys, s’han escalfat i han tornat a brollar calentes i carregades de minerals i propietats curatives. Ens endinsarem al cor geològic del Pirineu per descobrir-ne els secrets i visitarem dos balnearis singulars que ens permetran aprofitar totes les seves propietats.

Aquest dijous al matí s'han de reprendre les tasques de recerca dels dos excursionistes catalans que estan desapareguts des de dissabte als Pirineus francesos. Són Txell Fusté, manresana de 52 anys, i Esteve Carbonell, gironellenc de 47. Tots dos tenen una experiència dilatada en fer rutes complexes de muntanya i anaven equipats per a la ruta que preveien fer, però la neu i el vent van assotar la zona dels Pirineus per on caminaven des de feia hores. Van començar a caminar al Pla de les Peyres –on els equips de rescat han trobat el seu cotxe buit, però amb un cadell de gos a l'interior– i volien coronar el massís de Rulhe. Ara bé, el senyal de la seva geolocalització, a què ha pogut accedir l'ARA, i que mostra el camí que van fer els dos excursionistes desapareguts, s'acaba abans d'arribar al cim.

Equips de rescat francesos i andorrans busquen una parella d'excursionistes catalans desapareguts des de dissabte als Pirineus francesos. Es tracta d'una dona de 52 anys, veïna de Manresa, i un home de 47 anys, de Gironella. Tots dos tenen experiència en excursionisme i anaven ben equipats. Amb tot, la neu i el vent estan dificultant la recerca, i fins aquest dimarts no s'han pogut fer servir helicòpters per buscar-los des de l'aire. La previsió meteorològica no pronostica millores a curt termini i, a més, la zona és "inestable i perillosa", indica la Gendarmeria, amb un risc d'allaus de 4 sobre 5.

La nevada d'aquest cap de setmana no ens ha de fer perdre la visió de conjunt. De fet, el cert és que les estacions d'esquí catalanes no han pogut obrir perquè la neu ha arribat molt tard i fins ara no n'havia caigut prou. És una situació que es va repetint molts anys i que serà més habitual en els pròxims anys. El que expliquen tots els científics a partir de les dades de les quals disposem fins ara és que l'escalfament es nota més en alta muntanya –al Pirineu ha pujat un 4% a les cotes altes en els últims 175 anys, i a més la serralada ha perdut ja el 95% del gel, que es va fonent i no es renova, de manera que el 2050 ja haurà desaparegut del tot–. Així les coses, encara que ara mateix aturéssim de cop l'emissió de gasos d'efecte hivernacle –cosa que seria desitjable per moltes raons però que no portem camí de fer; al contrari, estan augmentant encara més–, el desgel de les glaceres no s'aturaria, ni tampoc el de l'Àrtic, cosa que sens dubte provocarà un canvi en el clima global en moltes parts del món.

El cicloturisme s’ha consolidat com un fenomen a l'alça dins del turisme esportiu els darrers anys. A l’estat espanyol, per exemple, en els últims anys ha experimentat un creixement del 23% i s'ha acostat als cinc milions de viatges anuals. La creació de vies verdes en moltes comunitats o l’existència de l’EuroVelo, la xarxa transfronterera de rutes ciclistes de llarga distància que travessen Europa en tota la seva extensió –amb 17 rutes definides amb uns recorreguts que sumen prop de 90.000 km– confirmen l’interès per aquestes propostes que contribueixen a generar opcions per a un turisme més sostenible i saludable.

Les accions judicials per la mort de l’os Cachou al Pirineu el 2020, enverinat amb anticongelant –en parlaven al Sense ficció d'aquesta setmana–, s’han reprès i finalment hi podria haver judici. El cas és emblemàtic per als conservacionistes, perquè per primera vegada s’ha dut a terme una investigació criminal per la mort d’un animal protegit. Un delicte que si fos castigat garantiria, diuen, que l’os sigui respectat al Pirineu.

Un terratrèmol de magnitud 3,3 a l’escala de Richter ha sacsejat el Pirineu de Lleida aquest dilluns a la nit. El sisme es va registrar a les 23.06 h a la província d’Osca, a tocar de la frontera amb Catalunya, i ha estat àmpliament percebut a les comarques catalanes de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, així com a la Franja de Ponent.

Una finestra oberta les 24 hores del dia, i durant tot l'any, per monitorar el temps que fa en els principals punts del Pirineu. Aquesta és la fita que vol aconseguir el Projecte 4 Estacions, una iniciativa sense ànim de lucre de dotze joves apassionats per la meteorologia que han instal·lat una trentena de càmeres de vídeo en diferents llocs estratègics de la serralada de Catalunya i Andorra. Tenen entre 22 i 28 anys, tots han fet graus universitaris relacionats amb l'estudi del clima i amb la seva iniciativa busquen fer que tothom pugui seguir en directe els fenòmens atmosfèrics de les muntanyes.

El paisatge dels Pirineus a gairebé 3.000 metres d'alçada és espectacular. En plena temporada d'hivern, el silenci regna a les pistes d'esquí de Puigmal 2900, situades al Pirineu francès, a 19 quilòmetres de Puigcerdà. Els remuntadors de l'estació estan aturats i no hi ha esquiadors. Puigmal 2900, on milers de catalans han esquiat durant dècades, ha tancat definitivament aquesta temporada. L'estació, després de vuit anys sense funcionar, havia pogut reobrir el 2021, però no ha aconseguit sobreviure. La falta de neu i l'alça del preu de l'electricitat, que va afectar especialment les estacions franceses la temporada passada, van provocar la seva fallida fa tres mesos.