El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha salvat la primera bola de partit. Les mocions de censura que amenacen el seu govern no es votaran fins aquest dijous, però els socialistes, que tenen la clau per salvar o tombar l'executiu, han deixat entreveure que no hi votaran a favor després de l'anunci de Lecornu de suspendre la reforma de les pensions. Durant la seva primera intervenció a l'Assemblea Nacional, el primer ministre s'ha compromès a posar en pausa la reforma del president Macron, la principal reivindicació de l'esquerra.

El segon govern liderat per Sébastien Lecornu, nomenat aquest diumenge, ja ha durat més hores que el primer –que només va estar vigent 14 hores–, però pot passar a la història com el segon més curt de la V República si prospera alguna de les dues mocions de censura presentades aquest dilluns pel Reagrupament Nacional (RN), l'extrema dreta de Marine Le Pen, i per La França Insubmisa (LFI), el partit considerat d'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon. Les dues mocions es votaran aquesta setmana, probablement dijous, i no és improbable que una de les dues sigui aprovada.

El nou primer ministre francès, François Bayrou, està disposat a revisar la reforma de les pensions, que allargava l'edat de jubilació dels actuals 62 als 64 anys, una llei que va impulsar el president Emmanuel Macron i que va provocar una onada de protestes al carrer. Bayrou ha acceptat reobrir el debat de les pensions per poder obtenir el suport parlamentari dels socialistes i evitar dependre de l'extrema dreta de Marine Le Pen. És la seva aposta per intentar que el seu govern, en minoria a l'Assemblea Nacional, sobrevisqui.

Quan Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França, ara fa un any, poc s'imaginava el que li esperava. Segurament intuïa que les coses no serien fàcils, sobretot després que el president Emmanuel Macron perdés la majoria a l'Assemblea Nacional, però difícilment s'imaginava que esclataria una crisi social de grans dimensions provocada per una reforma de les pensions que Macron ha imposat sense diàleg social ni vot al parlament, en contra del que desitjava la primera ministra. Un any després d'ocupar el seu despatx a Matignon, Borne té poc per celebrar: la seva popularitat està sota mínims –igual que la del president– i la crisi de les pensions ha erosionat la seva relació amb Macron fins al punt que algunes veus la situen aviat fora del govern.

La indignació contra el president Emmanuel Macron no s'atura a França. El no a la reforma de les pensions ha tornat a fer sortir al carrer milers de francesos aquest dilluns. Els sindicats han convertit l'1 de Maig en una nova jornada reivindicativa "històrica" que torna a posar en evidència el descontentament social per l'augment de l'edat de jubilació i la voluntat de seguir mantenint viva la contestació social. La jornada, però, també ha estat protagonitzada per actes de gran violència al carrer.

Tres dies després que el Consell Constitucional francès avalés l'augment de l'edat de jubilació als 64 anys, el president de la República ha fet una al·locució solemne des del Palau de l'Elisi aquest dilluns al vespre en què per primera vegada s'ha mostrat comprensiu amb la ràbia dels ciutadans contraris a la reforma de les pensions que fa mesos que es manifesten al carrer. Conscient de la importància de calmar la situació i de no atiar més el foc, Emmanuel Macron ha assegurat –després de mesos d'ignorar les protestes–: "Ningú, però encara menys jo, pot fer-se el sord davant d'aquesta reivindicació de justícia social i de renovació de la vida democràtica". Tot i l'aparent empatia, Macron ha deixat clar que no recula i ha demanat mirar endavant, rellançar el diàleg social i accelerar les reformes en sectors com la justícia o la sanitat per millorar la vida dels francesos.

El president francès, Emmanuel Macron, va promulgar la nit de divendres a dissabte la llei sobre la reforma de les pensions, que inclou la impopular mesura d'allargar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys. La signatura presidencial arriba hores després que el Consell Constitucional avalés totes les mesures clau de la reforma, que el govern va haver de passar per decret perquè no va tenir majoria parlamentària a l'Assemblea. La polèmica reforma de les pensions ja ha superat tots els obstacles i entrarà en vigor al setembre. Macron ha anunciat una compareixença dilluns al vespre.

Emmanuel Macron està en hores baixes. El president de França acumula contratemps i polèmiques a casa seva i en l’escena internacional en una setmana clau per al seu futur polític. La reforma de les pensions, molt contestada pels ciutadans i els sindicats, ha enfonsat la seva popularitat a França. I quan l’inquilí de l’Elisi ha intentat centrar-se en la política exterior per recuperar la imatge i intentar aparentar normalitat, ha trepitjat un terreny minat, el de Taiwan, afeblint la seva imatge en un escenari -el de la política internacional- que habitualment domina. A França, Macron està acorralat per les protestes. A fora, les seves declaracions sobre Taiwan i els vincles amb Pequín han estat molt criticades des d’Europa i des dels Estats Units. El president, entestat a girar full a una reforma que està monopolitzant la vida política francesa des de fa mesos, no acaba de trobar la sortida. 

Van sempre en motos de gran cilindrada, vestits de negre de cap a peus, i mai es treuen el casc. A primer cop de vista, costa reconèixer-los com a policies. Fins que baixen de la moto i treuen la porra per dispersar manifestants. Són els membres de la Brigada de repressió de l'acció violenta motoritzada (Brav-M), una unitat que dona suport als dispositius policials a les manifestacions a França i que està en el punt de mira per les seves polèmiques actuacions en les protestes contra la reforma de les pensions. No estan a la primera línia i només actuen quan hi ha aldarulls i cal dispersar els manifestants, sovint a les manifestacions no autoritzades. És habitual veure'ls per damunt les voreres, amb les motos, perseguint manifestants.

La tensió al carrer no afluixa, però les mobilitzacions perden suports. Els sindicats han convertit la desena jornada de vaga general a França d'aquest dimarts en una nova mostra de força contra la reforma de les pensions, tot i que les manifestacions han mobilitzat menys persones que les anteriors. El seguiment de l'aturada també s'ha reduït en comparació amb les últimes vagues. A tot el país han sortit al carrer 740.000 persones, segons el govern, davant dels 1,1 milions de la setmana passada. A París la manifestació ha reunit 93.000 persones (a l'última van ser 119.000). Les xifres indiquen que la contestació continua viva, però també mostren el cansament d'un país que acumula deu vagues en poc més de dos mesos. Els sindicats han convocat una nova vaga per dijous 6 d'abril.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Les protestes al carrer contra la reforma de les pensions i la convocatòria d'una nova vaga per dimarts han obligat a suspendre la visita oficial a França del rei Carles III d'Anglaterra i la reina consort, Camil·la, que havia de començar aquest diumenge a la tarda. L'Elisi ha anunciat aquest divendres que el viatge s'ha cancel·lat per les dificultats de garantir la seguretat del monarca britànic enmig de les mobilitzacions, que s'han radicalitzat en els últims dies. "No seríem seriosos i no tindríem prou sentit comú si proposéssim a sa majestat el rei i la reina consort fer una visita d'estat enmig de manifestacions", ha subratllat el president de França, Emmanuel Macron. El viatge del Carles III havia de coincidir amb la vaga general i les mobilitzacions de dimarts, una jornada en què el ministeri de l'Interior ha de desplegar un enorme dispositiu policial.

França està indignada. L'endemà de les primeres declaracions del president Emmanuel Macron sobre la reforma de les pensions després de ser adoptada pel seu govern, milers de francesos han tornat a omplir els carrers aquest dijous en la novena jornada de vaga general contra la reforma. La ràbia i la indignació han augmentat en els últims dies per la negativa de l'executiu a sotmetre la reforma, que allarga l'edat de jubilació fins als 64 anys, a votació a l'Assemblea Nacional. Sindicats i ciutadans han sortit en massa al carrer per deixar clar que la lluita continua i que no aturaran les protestes encara que el govern hagi donat la reforma per tancada. Segons la policia, a tot el país s'han manifestat gairebé 1,1 milions de persones, una xifra que els sindicats eleven a 3,5 milions. Aquest matí de divendres, el balanç oficial de la jornada era de 457 detinguts i 441 agents de policia ferits.

No hi haurà, per ara, daltabaix polític a França: l’Assemblea Nacional francesa ha rebutjat aquest dilluns les dues mocions de censura contra el govern d’Emmanuel Macron. El president de França ha superat el primer assalt polític a la seva reforma de les pensions, que el seu govern va imposar sense sotmetre a votació parlamentària. Cap de les dues mocions, ni la de l’extrema dreta de Marine Le Pen, ni la presentada per un grup polític centrista amb el suport de les esquerres, han aconseguit sumar els 287 vots de la majoria absoluta, llindar necessari perquè una moció prosperi.

El parlament francès debat aquesta tarda les dues mocions presentades pels grups de l'oposició contra el govern, que ha adoptat per decret la polèmica reforma de les pensions. Si alguna de les dues prospera –és un escenari poc probable–, la primera ministra Élisabeth Borne i els seus ministres hauran de dimitir. El president Emmanuel Macron tindrà aleshores dues opcions: nomenar un nou govern o dissoldre la cambra i convocar eleccions legislatives. El més probable seria la primera opció, però segons alguns mitjans francesos l'inquilí de l'Elisi hauria amenaçat Els Republicans amb convocar eleccions si donen suport a la moció de censura. Al partit conservador, amb un nou líder al capdavant, Éric Cioti, no li interessa celebrar comicis perquè podria perdre escons.

La decisió del president Emmanuel Macron d'adoptar una reforma tan rellevant com la de les pensions sense l'aval de l'Assemblea Nacional està provocant un terratrèmol polític i social a França. L'endemà de l'anunci de l'aprovació de la reforma, els partits de l'oposició han presentat dues mocions de censura, que es votaran dilluns, i als aldarulls de la matinada d'aquest divendres en diferents ciutats franceses s'hi han sumat talls de carreteres a la perifèria de París aquest divendres. Davant de possibles protestes violentes en els pròxims dies, la policia ha reforçat la seguretat d'edificis públics, seus de partits polítics i també refineries per evitar que els manifestants les bloquegin. A més, els ministres han anul·lat els seus desplaçaments al territori d'aquest divendres per evitar incidents.

Després de setmanes de mobilitzacions històriques als carrers de França contra la reforma de les pensions, el president, Emmanuel Macron, ha aprovat la llei que allarga l'edat de jubilació dels actuals 62 anys fins als 64 sense el vot de l’Assemblea Nacional, una decisió arriscada que pot tenir un alt cost polític i que ha desencadenat noves protestes ciutadanes. Macron, acorralat perquè no tenia garantida la majoria suficient al parlament, ha considerat que evitar la votació era el mal menor. L'alternativa era perdre la votació, una situació que hauria suposat una humiliació per al president, que s'ha mantingut ferm fins a l'últim moment en el seu afany per modificar l'edat de jubilació malgrat les històriques protestes ciutadanes. La decisió, però, pot provocar un enduriment de les mobilitzacions i un terrabastall polític de conseqüències incertes.

El govern espanyol retocarà la proposta de reforma del sistema de pensions per sumar els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, a un acord. Després d'una reunió entre els agents socials (sindicats i patronal) i el ministeri de la Seguretat Social aquest dilluns a la tarda, l'executiu s'ha compromès a enviar demà dimarts un nou text amb algunes de les seves aportacions. "Estem a prop d'arribar a un acord", ha dit el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, després de la reunió. "Continuem treballant i esperem que el que ens allunya es resolgui les pròximes hores", ha dit Carlos Bravo (CCOO). És previsible que els dos sindicats prenguin una decisió definitiva dimecres, quan CCOO ha convocat el consell confederal, màxim òrgan a l'hora de prendre una decisió.

El govern francès no està disposat a fer marxa enrere en la seva intenció d'allargar l'edat de jubilació tot i les protestes massives al carrer. El tercer dia de vaga general aquest dimarts no ha aconseguit sumar tants manifestants com el 19 i el 31 de gener, dia en què van sortir al carrer gairebé 1,3 milions de persones, però ha confirmat que l'oposició a la reforma de les pensions impulsada pel president del país, Emmanuel Macron, és important. Segons el sindicat CGT, gairebé dos milions de persones s'han manifestat a França, una xifra que la policia rebaixa a 760.000, la meitat que a l'última vaga.

La reforma de les pensions està inflamant França. Ignorant les multitudinàries protestes al carrer, el govern francès manté el pols: ha aprovat aquest dilluns el projecte de llei de la reforma, que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys. El president de França, Emmanuel Macron, està disposat a fer petites modificacions del text durant el tràmit parlamentari, però ha deixat clar que no cedirà ni un mil·límetre en l'augment de l'edat de jubilació. "Renunciar a allargar-la fins als 64 anys seria renunciar a l'equilibri del sistema de pensions", ha advertit aquest dilluns el ministre de Treball, Olivier Dussopt.