El mateix matí que la seva fidel escudera des de principi de legislatura –María Jesús Montero– passava el relleu al seu successor –Carlos Cuerpo–, Pedro Sánchez es reunia amb Imanol Pradales per complaure les demandes que fa temps que li fa el PNB i insuflar una mica d'oxigen a la legislatura a través d'avenços en l'Estatut de Gernika. "Com saben, l'Estatut segueix sense complir-se íntegrament. Hi ha un acord polític, i hem insistit en la necessitat de fer-ho amb celeritat", ha verbalitzat el lehendakari a la sortida. La trobada, acompanyada d'una nova reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Euskadi, arriba exactament dos mesos després de l'última cita i complint amb l'exigència de celebrar-se abans de Setmana Santa. En aquella ocasió, malgrat haver aconseguit el traspàs de cinc competències, Pradales va marxar frustrat amb els "incompliments" del govern espanyol. Però ara torna a Bilbao "raonablement satisfet" després d'haver subscrit un "acord polític" per a la transferència de set noves matèries. Queda pendent, entre altres coses, el traspàs de les pensions. El més substantiu és que s'ha obert la porta perquè el País Basc pugui participar en la gestió dels aeroports "per primer cop a la història".

53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

Aena, el gestor aeroportuari, aprofita el bon moment de la demanda de vols. La companyia va tancar els primers nou mesos de l'any amb un benefici net de 1.579 milions d'euros, amb un increment d'un 8,9% respecte al mateix període de l'exercici anterior.

Un ciberatac contra un proveïdor europeu de serveis dels sistemes de facturació i embarcament ha alterat les operacions a diversos aeroports importants d’Europa, inclosos el de Heathrow –a Londres–, el de Brussel·les i el de Berlín. Hi ha retards i cancel·lacions. L'aeroport del Prat funciona amb normalitat, segons informen fonts d'Aena.

Des de principi d'any l’Aeroport de Reus ha registrat un 12,4% més de passatgers respecte al mateix període de l’any passat, fet que confirma la tendència a l’alça del turisme a casa nostra. L’arribada de més vols implica més oportunitats econòmiques i una visibilitat del territori més gran, però també accentua el debat sobre quin tipus de turisme volem fomentar. El repte, doncs, és trobar l’equilibri entre quantitat i qualitat, i apostar per un model turístic que valori el patrimoni, la cultura i la identitat locals.

L’anunci de Ryanair que reduirà dràsticament operacions en diversos aeroports espanyols torna a posar el focus en com funciona realment el model de les companyies de baix cost. La notícia no sorprèn: cada vegada que pugen les taxes aeroportuàries, la companyia amenaça amb retirar rutes. I aquesta vegada, amb un augment a l’horitzó, sembla que va de debò.

Amb la intensa onada inversora prevista per als pròxims anys, Aena ha aprovat la pujada més alta en els últims deu anys de les taxes aeroportuàries, un dels elements que configuren els preus dels bitllets d'avió. Per al 2026, el gestor aeroportuari vol cobrar 68 cèntims més per passatger, un 6,5% més, fins a un màxim d'11,03 euros per viatger.

Ara que ja hi ha un nou projecte d'ampliació sobre la taula, el futur del Prat torna a ser al centre del debat. Però a Catalunya també hi ha altres aeroports que volen aprofitar la nova etapa per créixer. Tant Girona com Reus esperen des de fa temps desenvolupar connexions ferroviàries com a palanca de desenvolupament per no quedar enrere davant de les perspectives de creixement del Prat, que fa anys que acumula rècords i va superar els 55 milions de passatgers l'any passat. El paquet d'inversions previst en els pròxims anys pel govern espanyol contempla avançar en aquesta direcció, amb noves estacions que comuniquin millor els aeroports i atreguin més passatgers.

Quan el Govern ja té sobre la taula el projecte per ampliar el Prat i comença a fer els primers passos, els diferents grups polítics no han aconseguit posar-se d'acord sobre el futur de l'aeroport en un debat monogràfic sobre les infraestructures que s'ha celebrat al llarg d'aquesta setmana a la cambra catalana. Una de les propostes més clares era la d'Esquerra, on es criticava que el projecte d'ampliació "resulta incompatible amb una política pública compromesa amb la protecció de la salut", tal com s'ha encarregat de recordar el diputat Jordi Albert a la consellera de Salut, Olga Pané.

Els viatgers d'alguns aeroports dels Estats Units potser ja no hauran de passar per un dels requisits més odiats del control de seguretat. Per primera vegada en gairebé vint anys, l'Administració de Seguretat del Transport (TSA, en les sigles en anglès) preveu permetre que la gent es deixi les sabates posades.

Després de presentar el projecte d'ampliació acordat entre la Generalitat i el govern espanyol fa algunes setmanes, l'executiu de Salvador Illa comença a fer els primers passos per materialitzar-lo. L'impacte sobre espais naturals protegits és un dels principals esculls, tenint en compte el rebuig que ha generat l'afectació que tindrà a la llacuna de la Ricarda, i el primer tràmit que ha posat en marxa hi incideix de ple.

Després que els estats membres de la Unió Europea acordessin fa unes setmanes permetre a les aerolínies cobrar per l'equipatge de mà, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) s'ha posicionat també en aquesta direcció. El TSJM ha suspès cautelarment les sancions imposades pel ministeri de Consum a les aerolínies Ryanair i Norwegian, que podran mantenir la seva política d'equipatge actual fins que hi hagi una sentència ferma. Aprovades a finals de l'any passat, les multes per pràctiques abusives van ser de 107 milions d'euros per a Ryanair, la més alta, i d'1,6 milions per a Norwegian. Altres companyies low cost com Vueling, EasyJet i Volotea també van ser sancionades.

Un cop encesa la llum verda per l'ampliació de l'aeroport del Prat sorgeixen dubtes que potser s'haurien d'haver resolt abans. I no tots són de color verd, és a dir, ambientals, que sense dubte també són essencials. El primer té a veure amb la governança. ¿Qui gestionarà aquesta instal·lació? ¿No hi haurien de participar, d'alguna manera, els agents econòmics i socials? I per saber ben bé de què parlem ¿el gestor, Aena, no hauria de facilitar les dades financeres sobre cadascun dels aeroports, començant pel de la capital catalana?

A través d’una proposició de Més, el Parlament de les Illes Balears vol posar límits a la utilització que fa Aena dels aeroports de les Balears, avui tractats com si fossin el pati de darrere particular de casa seva. Des del monopoli que exerceixen, en favor dels seus accionistes, multipliquen entrades de visitants i capacitats instal·lades, que els donen ingressos tant dels slots que cobren com dels equipaments que lloguen. A costos desmesurats, aquests lloguers es traslladen, després, dins dels recintes, a mercaderies amb preus prohibitius. No es pot entrar, per exemple, aigua pels filtres de seguretat aeroportuaris, i una volta a dintre dels espais no és estrany pagar quatre euros –o més– per una petita ampolla d’aigua; tal és el cost fix a repercutir per unes instal·lacions que són el gran negoci d’Aena. Igual amb les entrades i sortides dels avions. Com que no paguen el cost ambiental complet de la seva empremta de carboni, les companyies poden permetre’s pagar el que se’ls demana per a l’ús de les pistes, fent menys atractius els equipaments territorials alternatius, que desconcentrarien la demanda i esdevindrien competitius. Aquesta manera d’entendre l’interès públic com aconseguir rendiment per als accionistes casa malament, avui, amb les aspiracions dels ciutadans. L’Estat no s’hauria de comportar, per això, com un accionista més, ni fer caixa com la resta. Li toca ser sensible a les demandes d’uns indrets com Barcelona o les Illes Balears, que han dit prou. I, a falta d’aquesta sensibilitat per part de la direcció actual d’Aena, potser no queda cap més remei que acollir la demanda dels governs per la plena gestió o cogestió dels seus aeroports, i no deixar en mans d’accionistes el desig d’assolir uns nivells de turisme més raonables que els actuals.

El tancament de l'aeroport de Heathrow, a Londres, per culpa d'un tall d'electricitat causat per un incendi, ha obligat a cancel·lar 17 vols amb origen o destinació a l'aeroport del Prat, segons ha informat aquest divendres Aena al seu compte de la xarxa social X (abans Twitter).

Jornada negra als aeroports alemanys. Més de 500.000 passatgers s'han vist afectats per la vaga de personal dels tretze principals aeroports del país. L'aturada convocada pel sindicat públic Verdi ha provocat la cancel·lació de 3.400 vols, segons una primera estimació de l'associació d'aeroports ADV. El sindicat va convocar una vaga de 24 hores per a aquest dilluns en tretze aeroports, entre els quals els de Múnic, Frankfurt, Colònia, Hamburg i Berlín-Brandenburg. L'aturada massiva va començar passada la mitjanit i acabarà a les 23.59 hores.

L'accident aeri que ha costat la vida a 67 persones sobre el riu Potomac, a Washington, s'ha produït a pocs centenars de metres de la capçalera de la pista de l'aeroport nacional Reagan. Es tracta d'un aeroport amb una localització insòlita: és a vint minuts en cotxe de la Casa Blanca. És tan a la vora de la ciutat que els passatgers que estan a punt d'aterrar-hi gaudeixen d'un passeig turístic de franc mentre sobrevolen l'obelisc del Mall, les teulades del Memorial Lincoln o del Capitoli i la residència presidencial mateixa. 

Sortien des de Cuba cap a Sèrbia amb avió i després eren traslladats per carretera fins a Grècia, des d'on volaven a Espanya a canvi d'uns 10.000 euros. Almenys 67 ciutadans cubans han entrat il·legalment a l'estat espanyol, com a mínim, els últims dos anys fent servir documentació robada, segons una investigació de la Policia Nacional i l'Europol. La policia ha desarticulat un grup criminal que s'encarregava de facilitar l'accés de desenes de migrants a Espanya i n'ha detingut 36 membres arreu de l'Estat, sis dels quals a Barcelona. Entre ells hi ha els quatre líders de la trama, que ja han entrat a presó provisional. Vivien a Alacant i Màlaga, on guardaven 7.500 euros en efectiu i abundant material informàtic i documentació que els incriminava.

L’agenda negociadora entre els partits catalans que han investit el govern de Pedro Sánchez i el PSOE inclou, en el vessant econòmic, la reivindicació general d’un nou model de finançament però també iniciatives més particulars. 

Des de l'assassinat divendres passat d'un professor a un institut d'Arràs, al nord de França, per un terrorista jihadista, el país viu una allau d'amenaces de bomba i d'incidents que ha sotmès la policia i els ciutadans en un estat d'alta tensió i inquietud.