Llegim a l’ARA que el nombre de dones directives a França no ha parat d’augmentar, cosa que s’explica gràcies a la llei que obliga les empreses de més de 1.000 treballadors a tenir almenys un 30% de dones als comitès de direcció i als comitès executius. El 2029 el percentatge de directives haurà de ser del 40%.

"Material escolar", "manteniment del projecte educatiu" o "serveis generals". Són conceptes que a moltes famílies els hi sonen perquè apareixen al rebut de quotes que paguen a l'escola o institut dels seus fills. Ara bé, l'ambigüitat d'aquestes idees pot acabar fent que les famílies assumeixin despeses d'un centre educatiu que, per llei, no haurien d'assumir o, si més no, no haurien d'estar obligades a fer-ho.

El govern espanyol va posar aquest dilluns sobre la taula una primera proposta de les quotes que hauran de pagar els treballadors autònoms els pròxims tres anys. El plantejament del ministeri de la Seguretat Social és que les quotes dels que cotitzen per la base mínima creixin entre 17,37 i 206,24 euros al mes l'any 2026, un increment que ja han rebutjat les organitzacions que representen el col·lectiu. A l'ARA en parlem amb Jordi Garcia, catedràtic de dret laboral de la Universitat de Barcelona (UB).

Ja hi ha una primera imatge de l'ajustament a través del qual l'Estat està adaptant les cotitzacions que els autònoms paguen cada mes als seus ingressos reals nets. Aquest dimecres, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha donat a conèixer els primers resultats del procés de regularització anual de les quotes dels autònoms corresponents a l'exercici del 2023, que s'allargarà fins a l'abril del 2025. L'ens hi ha arribat després d'una revisió de les cotitzacions i els guanys declarats el 2023, és a dir, després de creuar les dades de la Seguretat Social i l'Agència Tributària.

Des de fa alguns mesos, aquesta frase acompanya els e-mails d’invitació a taules rodones, comissions d’avaluació de doctorat, presentacions de llibres i altres actes que rebo a la bústia d’entrada del meu correu electrònic o fins i tot per telèfon. Qui expressa aquesta “falta” manifesta un evident malestar pel compliment dels requisits administratius i legals establerts. La dona, els falta. Cal buscar una dona. Voldries ser tu aquesta que busquem? O dit d’una altra manera: voldries deixar de ser tu i convertir-te en “una” dona, ocupant el lloc de la categoria que et representa? A la dècada dels noranta, durant una estada llarga al Canadà, em vaig plantejar anar-hi a viure. Un dels raonaments de pes que les meves amistats donaven constantment era que, com a dona, tindria prioritat per trobar feina a la universitat per una simple qüestió de “compensació històrica”: enfront de dos currículums idèntics en una mateixa plaça, tenia prioritat una dona. El discurs de la paritat estava completament incorporat al teixit social, quan aquí encara no havia arribat. L’argument de la compensació històrica em semblava força adequat, perquè era com dir: ara el tracte favorable ens toca a nosaltres, però en igualtat de condicions. Ningú no regala res.

Tancs al carrer, toc de queda, escoles tancades i talls que afecten totes les xarxes de comunicacions. El govern de Bangladesh està fent servir tots els mitjans que té a l'abast per reprimir les protestes que assetgen des de fa setmanes els carrers del país i que ja han provocat almenys 150 morts i més de 1.600 detinguts. Les imatges que arriben de Dhaka, la capital, però també d'altres ciutats més petites, bullen amb enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants –la majoria, estudiants– que intercanvien cops de bastó per bales de goma i perdigons. Protesten per la polèmica llei de quotes, que garanteix la reserva de més de la meitat dels llocs de treball de l'administració pública a uns col·lectius determinats –entre els quals hi ha familiars dels veterans que van lluitar en la guerra d'independència del Pakistan–, que consideren discriminatòria.

La situació econòmica de l'escola concertada a Catalunya té molt poc a veure amb la de la resta de l'Estat. Així ho mostra l'informe d'EsadecPol El coste de acceso a la escuela concertada en España: las cuotas que pagan las familias y sus causas, un dels estudis més exhaustius que s'han fet fins ara sobre el pagament de quotes a l'educació concertada a Espanya. Catalunya és la comunitat on les famílies que porten els fills a una escola o un institut concertat paguen més diners de quota. Ara bé, els motius darrere d'aquesta realitat són molt diversos, ja que el sistema educatiu català també és dels que tenen una concertada més polaritzada.

Les dones encara són una minoria a les files dels Agents Rurals. A Catalunya només representen una de cada deu professionals del cos, una xifra que, malgrat ser encara molt lluny de la paritat, comença a avançar lentament. "Abans potser no es plantejaven que era una feina per a elles i ara han anat veient que sí, que no hi ha cap problema", explica la sotsinspectora del cos d'Agents Rurals, Sara Perarnau. Les dades l'avalen. Aquest any, per primer cop, les convocatòries d'accés al cos d'Agents Rurals de la Generalitat compten amb reserva de places per a dones i la resposta ha sigut massiva: 800 s'han inscrit a les oposicions que busquen cobrir 100 places.

“Als concursos de promoció interna han de prevaldre els principis de mèrit i capacitat, independentment que siguin dones o homes: els millors”. És una frase del comunicat del sindicat Uspac dels Mossos d’Esquadra per anunciar que ha presentat una demanda contra les promocions internes que reserven el 25% de les places a dones. “L’aplicació d’aquesta reserva genera un estigma per a les dones, que poden arribar a ser vistes com «les mosses de quotes»”, considera el text. És l’únic sindicat que no va firmar el pla d’igualtat de la policia, acordat al gener, i ara ha portat a un jutjat contenciós els ascensos a les categories d’intendent i inspector. “El 98% de les nostres afiliades i de les mosses amb qui hem parlat no hi estan d’acord”, assegura a l’ARA el portaveu d’Uspac, Albert Palacio.

El ministeri de la Seguretat Social busca un desenllaç feliç per al nou sistema de cotitzacions per "ingressos reals" per als treballadors autònoms. El titular de la cartera i responsable de la mesura, José Luis Escrivá, ha traslladat una nova proposta pel que fa a les quotes que hauran de pagar els treballadors per compte propi i les rebaixa en relació amb l'últim document plantejat, tal com demanaven les organitzacions (UATAE, ATA i UPTA).

"¿De què parlem quan ens referim als ingressos reals dels treballadors autònoms?", comenta mig rient una font de l'Agència Tributària a l'ARA, que anticipa així un dels principals obstacles de l'actual negociació entre el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social i les organitzacions d'autònoms sobre el futur sistema de cotitzacions per trams en funció dels guanys. De fet, les reunions, que van arrencar l'any passat i han agafat embranzida aquest gener, no passen per un dels seus millors moments, reconeixen diferents fonts del diàleg social consultades per aquest diari.

De 90 a 1.220 euros al mes. Aquesta és la proposta sobre les noves quotes dels autònoms del govern espanyol, que ja l'ha enviat als agents socials (patronals i sindicats) per negociar-les.

El ministeri de Seguretat Social ha negat que la quota mínima d'autònoms passi de 289 euros a 433 mensuals, tal com havia circulat per les xarxes socials els últims dies i aquest mateix dimecres havia denunciat la Cambra de Comerç de Barcelona.

Des de l'inici del 2015 més de 350.000 persones s'han jugat la vida creuant el Mediterrani per arribar a les costes de la Unió Europea. El flux d'immigrants i candidats a ser reconeguts com a refugiats no ha parat de créixer des que el març del 2011, ara fa quatre anys i mig, Síria va caure en una guerra civil que ha provocat 12 milions de refugiats i desplaçats que fugen de la violència sectària de totes les faccions enfrontades. A banda dels sirians, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) adverteix que també continuen marxant dels seus països eritreus o afganesos. La situació és tan dramàtica que l'ONU ha alertat que es tracta de la crisi humanitària més greu després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Què ha passat per arribar fins a aquest punt que ha fet perdre milers de vides i ha enriquit les xarxes de traficants de persones que han sorgit en les fronteres exteriors de la Unió Europea?

El repartiment de refugiats per quotes entre els països de la UE estarà inclòs en el pla conjunt que Alemanya i França presentaran als seus socis en els pròxims dies, ha assegurat aquest dilluns la cancellera alemanya, Angela Merkel.