El Reial Madrid es va endur el primer assalt del partit d’anada del play-off de la Champions al camp del Benfica gràcies a un gran gol de Vinícius (0-1). El brasiler va tornar a ser protagonista, tant per les seves virtuts com per la polèmica que habitualment l’envolta. Després de marcar el 0-1 al minut 50, va anar a celebrar el gol al córner amb la seva vehemència habitual, fet que va provocar que els aficionats del Benfica li recriminessin els gestos. Va ser en aquest moment que Vinícius va denunciar un insult racista del local Gianluca Prestianni, fet que va activar immediatament el protocol contra el racisme i va obligar a aturar el partit gairebé 10 minuts.

"Podria trucar a Mourinho a les tres de la matinada i me l'agafaria". Això va dir Álvaro Arbeloa abans de visitar el camp del Benfica en l'última jornada de la Champions League. Un partit boig que va caure del bàndol local (4-2) amb un gol del porter Trubin al minut 98 que va servir per classificar els portuguesos per als setzens de final (amb el 3-2 estaven eliminats per diferència de gols). La derrota blanca –combinada amb els altres resultats de la jornada– també va fer caure el Reial Madrid de la tercera a la novena posició i va obligar els madrilenys a haver de disputar aquesta eliminatòria prèvia per ser als vuitens de final. Les coincidències del sorteig han emparellat Arbeloa novament amb Mourinho. L'anada serà el 17 o el 18 de febrer a l'Estádio da Luz, mentre que la tornada serà el 24 o el 25 de febrer al Bernabéu.

“Per què?” Això és el que es pregunten molts aficionats del Reial Madrid després de caure 4-2 al camp del Benfica i quedar fora dels vuit primers classificats de la Champions League. El guió de l'última nit europea va ser digne d’una pel·lícula que opti a un Oscar. El Barça va remuntar el partit amb el Copenhaguen (4-1) per acabar cinquè classificat, mentre que Mourinho, the special one, li va guanyar la partida a Álvaro Arbeloa per obligar els madrilenys a disputar dos partits més si volen ser als vuitens de final. Amb la novena posició del Reial Madrid, el Bodo/Glimt –que arriba després de guanyar el Manchester City (3-1) i l’Atlètic de Madrid (1-2)– o novament el Benfica de José Mourinho són els possibles rivals dels blancs als setzens de final. El sorteig és aquest divendres.

Enamorat de la cultura lisboeta, Edu Castro (Vigo, 1966) ja fa un any i mig que es perd pels carrers de Lisboa i passeja pels parcs, on s’asseu a llegir algun dels llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria: El Quixot, Història de la filosofia occidental, Ulisses o L’home sense atributs. L’exentrenador del Barça i actual tècnic del Benfica és un àvid lector i està aprofitant la seva aventura a Portugal per conèixer més a fons la literatura de José Saramago i d’António Lobo Antunes. “La sortida del Barça mai és planejada, però estic aprofitant el temps al Benfica. No era un objectiu que tingués fixat, però un cop arriba fa il·lusió”, explica a l’ARA.

Segur que mentre Alexia Putellas gaudia de la victòria europea del Barça masculí al nou Camp Nou, es va imaginar jugant-hi uns quarts de final de la Lliga de Campiones. Amb la victòria d’avui contra el Benfica (3-1), l’equip de Pere Romeu ja és un pas més a prop de complir aquest somni. Les blaugranes estan virtualment classificades per als quarts de final després d’una primera fase pràcticament per emmarcar. Quan falta un partit per tancar la lliga europea, el conjunt català suma quatre victòries i un empat, amb divuit gols a favor i només tres en contra.

Pocs laterals poden vanagloriar-se d’haver aconseguit aturar Lamine Yamal els últims mesos. El jove extrem blaugrana ha sigut una pedra a la sabata per als defenses de la Lliga i de la Champions. De fet, a Europa el mataroní ha incrementat el rendiment fins a consolidar-se com un dels millors jugadors del món. Durant el camí continental ha superat laterals i carrilers d’excel·lent nivell com Alphonso Davies (Bayern), Ramy Bensebaini (Borussia) i Federico Dimarco (Inter). Només un ha acabat els duels amb dignitat: un gallec que es diu Álvaro Carreras i que s'ha convertit en el quart fitxatge del Reial Madrid per a la pròxima temporada per darrere d'Alexander-Arnold, Huijsen i Mastantuono. El club blanc pagarà uns 50 milions al Benfica pels seus serveis per les properes sis temporades. Dimarts signarà el contracte i serà presentat al Santiago Bernabéu.

Un equip camina amb pas ferm per Europa, enamorant els aficionats i espantant els rivals. Un huracà blaugrana que fa volar pels aires els seus adversaris com si fossin joguines de paper. En una oda al futbol ofensiu, el Barça va treure’s de sobre el Benfica golejant-lo en un Olímpic Lluís Companys convertit en un pati d’escola on Lamine Yamal va fer de les seves. Entre el jove de Mataró, Raphinha i Pedri van fer el que van voler.

Qui vulgui trencar els somnis d’aquest Barça s’hi haurà d’esforçar molt. L’equip de Hansi Flick vol arribar molt lluny a Europa. Tan lluny com es pugui. Fins a Baviera, si és possible. Amb la pluja atlàntica deixant xops els jugadors i fent de teló de fons del partit, el Barça va saber sobreviure a una trampa de Lisboa. En un partit en què més d’un s’hauria espantat i s'hauria fet petit, va saber jugar més de setanta minuts amb un home menys per endur-se cap a Barcelona un resultat de gran valor (0-1). Un triomf dels que es gaudeix, ja que s'ha patit. Un resultat que comença a obrir les portes dels quarts de final gràcies a un gol de Rapinha, el botxí que últimament castiga sempre el Benfica.

Ara fa una setmana, la jove portuguesa de 20 anys Cristina Gomes Loureiro, d’un poble ben petit anomenat Carrazedo, a prop de Braga, es va trobar amb la seva cara a les televisions nacionals. Uns dies abans havia decidit fer-se sòcia del Benfica i va resultar ser la número 400.000. El rival del Barça és el club amb més socis arreu del planeta.

La Champions, amb l’excepció de l’accident a la primera jornada a Mònaco, segueix sent un bàlsam per a un Barça que no va perdre la fe en un partit boig a Lisboa i va aconseguir, a la desesperada, un triomf que semblava impossible (4-5). Amb una diana preciosa en l’últim segon d’un Raphinha que abandera la il·lusió d’aquest equip, els blaugranes van segellar la classificació matemàtica per passar directament als vuitens. El Barça de Hansi Flick té un idil·li amb la Lliga de Campions.

El Barça ha arribat a un punt que només es pot comparar amb si mateix. El curs passat, en una fase de grups en què també es va enfrontar al Benfica i al Rosengard, a banda del Bayern de Múnic (en el curs actual l'ha substituït l'Eintracht de Frankfurt), va aconseguir 15 punts de 18 possibles. Aquest any el Barça ha millorat el registre amb un 16 de 18. Res a dir. Però la imatge del conjunt blaugrana en l'últim partit d'aquesta ronda de la Champions League va ser pobra i va mostrar unes inesperades debilitats en defensa que van comportar davant el Benfica el primer empat del curs (4-4). El Barça no rebia quatre gols des de l'1 de juny del 2021 davant l'Atlètic de Madrid. El Barça havia guanyat els 22 partits que havia disputat fins ara aquest curs.

Ràpidament el Benfica va decidir que el Barça s'havia de jugar les garrofes ell solet contra el Bayern. El conjunt dirigit per Jorge Jesus no va donar ales als somnis blaugranes i en el primer quart d'hora ja va encaminar la golejada a l'Estádio da Luz contra el Dinamo de Kíev (2-0). Les esperances del Barça es van començar a esvair amb la primera diana, de Roman Yaremchuk. El davanter del Benfica va aprofitar la primera ocasió clara de perill per avançar els locals en el marcador i caminar amb pas ferm cap als vuitens de final. Gràcies a una bona internada de João Mario, que va cedir enrere perquè l'ucraïnès rematés a plaer davant el porter del conjunt visitant, Yameruck va fer l'1-0 davant del que va ser el seu equip i el club en el qual es va formar com a futbolista.

La Lliga de Campions dels tres tècnics, Koeman, Sergi i Xavi, es decidirà en un judici final a Baviera. Si vol continuar endavant, el Barça haurà de guanyar al cau del lleó, al laberint més temible de la casa dels horrors. Malgrat una posada en escena engrescadora, el Barça de Xavi continua sense trobar el gol perdut. I sense gols, al futbol, no hi ha glòria. Malgrat intentar-ho un cop i un altre, el mur portuguès va aguantar els atacs d’un equip que sembla renascut en l’àmbit col·lectiu. Però li falta la cirereta del gol. A l'última jornada, el Barça haurà de guanyar al camp d’un Bayern que ja no s’hi juga res. O esperar un favor del Dinamo de Kíev al camp del Benfica. En cas d’empat a punts, passarien els portuguesos.

Sense extrems, però sense renunciar-hi. Amb l’aigua al coll si el seu equip no aconsegueix el triomf, però aferrat a una mentalitat optimista: “Només penso en guanyar, això és el que m’han ensenyat al Barça”. Torna la Champions al Camp Nou i aquest cop ho fa amb Xavi Hernández a la banqueta blaugrana. Com Sergi Barjuan contra el Dinamo de Kíev, el segon partit de l’egarenc ja és una final anticipada. Si supera el Benfica, podrà fer una glopada d’aire ben grossa: s’assegurarà la classificació per als vuitens de final. Un empat o una derrota, però, abocaria el Barça a jugar-se les garrofes a Munic d'aquí quinze dies. És cert que el Bayern ja té pràcticament els deures fets, però els fantasmes europeus tornarien a planar sobre l’equip blaugrana si no aconsegueix superar aquest dimarts el Benfica (21 h, Movistar Liga de Campeones). 

No fa gaire, abans d'un partit amb aires de decisiu, el debat era si Ronald Koeman sortiria a jugar amb tres centrals i si el plantejament de l'equip seria més ofensiu o més aviat poruc. Amb Xavi el debat s'ha acabat. Malgrat les lesions, malgrat la situació gairebé límit contra el Benfica, en un partit en què l'equip no es pot permetre no guanyar si no vol veure compromeses les opcions de passar als vuitens de la Champions, el nou tècnic blaugrana ha volgut enviar un missatge d'optimisme. "No sé si som millors que el Benfica. Això s'ha de demostrar al camp. No estem en un moment per treure pit, però hem de ser optimistes i pensar en guanyar. Ser positius, valents i anar a guanyar. Ja sabem que la realitat és que allà vam perdre 3-0 i que no serà un partit gens fàcil, però és un repte i a mi m'encanten els reptes".

"Volem jugar amb els extrems ben oberts", va dir Xavi Hernández en la seva primera compareixença pública com a nou entrenador del Barça. El llibret d'idees de l'egarenc és clar. I les seves conviccions, irrenunciables. El problema són les peces que té disponibles per traslladar-les al terreny de joc. En la seva estrena, contra l'Espanyol, va donar la responsabilitat de les bandes a dos nois de 17 anys. A l'esquerra, Gavi, que perd prestacions respecte de si juga d'interior, però que segueix sent un futbolista deliciós. A la dreta, Ilias, que va debutar. Xavi l'havia vist en acció amb el filial. Se'l va endur als entrenaments amb el primer equip i va ser valent posant-lo d'inici. A la segona part va fer jugar Abde, de 19 anys, darrer fitxatge amb el segell de Ramon Planes, ja exsecretari tècnic del Barça. Xavi es va desfer en elogis cap als dos jugadors del filial després del partit, però ara no podrà comptar amb cap dels dos extrems en el decisiu duel de dimarts contra el Benfica.

Del plantejament alegre contra el Llevant a les pors de Ronald Koeman i el retorn als tres centrals. Tants com gols ha encaixat el Barça contra el Benfica, els mateixos que davant el Bayern Munic al Camp Nou. En dos partits a la Lliga de Campions, Marc-André ter Stegen ha recollit la pilota del fons de la xarxa en fins a sis ocasions, mentre que els blaugranes han estat incapaços d'estrenar el caseller golejador aquest curs a la màxima competició europea de clubs.

Era el 13 de juny del 2005. Luís Filipe Vieira, el president del Benfica, va acostar-se a Ronald Koeman i li va dir a cau d'orella. "Et toca jugar al mig del camp. Quan puguis, xuta des de fora de l'àrea". L'estadi Da Luz, estrenat dos anys abans, acollia un partit entre treballadors del club i directius. Koeman acabava d'aterrar a Lisboa per dirigir el Benfica. I en un gest simbòlic, li va tocar rebre ordres tàctiques del president, que enlloc fer-lo jugar com a defensa central, el va posar al mig del camp. No va ser una mala jugada. Koeman va marcar tres gols, mentre el president, fent d'entrenador, li cridava a Toni Bruins, membre del cos tècnic: "Si no ho feu bé ocuparé el vostre lloc!"

El Gaddafi dels pneumàtics i el rei dels pollastres. Luís Filipe Vieira i José António dos Santos es van fer amics quan eren joves. Dos joves que s'escapaven dels barris pobres de Lisboa obrint i tancant negocis, buscant-se la vida. No estaven disposats que res els pogués aturar. I, de fet, Vieira va arribar tan lluny que durant més de 20 anys ha sigut el president del Benfica. Aquest juliol, però, just quan el club portuguès jugava la prèvia de la Lliga de Campions, tots dos van anar a la presó. Tant Vieira, el Gaddafi dels pneumàtics, com Dos Santos, el rei dels pollastres. Malnoms guanyats gràcies als seus primers negocis, quan es creien imparables. La llei, però, sol ser pacient. I tard o d'hora, t'enxampa.

No es tracta de comprar ràpid, sinó de fitxar bé, d’encertar-la. A les oficines de l'RCDE Stadium defugen les presses. No es volen marcar terminis pel que fa als reforços hivernals que busca l’Espanyol, que treballa amb la difícil missió de convèncer jugadors contrastats i de garanties perquè vinguin a salvar un conjunt que, tot i veure’s reanimat després del derbi, encara és cuer de la Lliga. L’àrea esportiva blanc-i-blava fa mesos que treballa amb diverses opcions sobre la taula, algunes de les quals, segons ha pogut saber l’ARA, a principis de desembre ja estaven “avançades”. L’arribada d’Abelardo ha obligat a reordenar algunes prioritats, tot i que n’hi ha una que està tancada: Raúl de Tomás.