Fa només deu dies va morir als 112 anys la catalana Angelina Torres, que fins llavors era la persona més gran de l'Estat. Llavors, la també catalana Carme Noguera –que en té 111– va passar a constar com la ciutadana més longeva d'Espanya. Ara, però, sembla que aquest títol podria pertànyer a una altra persona: una lleonesa nascuda l'any 1913 reivindica ser la dona de més edat de l'Estat, i així ho vol demostrar ensenyant el seu DNI.

Ana Franco ha fet els 100 anys aquest mes de juny, però vol deixar clar que encara es cus ella els vestits després de tota una vida treballant de modista. L'últim que s'ha fet, per exemple, és una brusa de color rosa, tot i que aquest dimarts ha escollit una elegant jaqueta de cuir de color verd. No ha perdut el sentit l'humor, és molt irònica i a la residència on viu juga al dòmino sempre que pot, expliquen els seus familiars, que reconeixen que encara ara no la poden guanyar. Va estar més de tres dècades treballant com a cap d'una fàbrica tèxtil a Suïssa fent tota mena d'encàrrecs, des de proteccions per a treballadors d'una central nuclear fins a vestits de boda, i diu que totes les peces que fa una modista són importants i cadascuna té el seu secret perquè surti bé. En canvi, no té tan clar que hi hagi un secret per viure un segle; almenys ella sosté que no ha fet res especial per aconseguir-ho: "Sempre he fet el que he volgut, no m'he cuidat gens. He ballat molt i m'he divertit bastant".

La superàvia catalana mai va fumar ni va beure alcohol. Tampoc va fer dieta, però va superar dues guerres i un exili, amb les mancances nutritives que això comporta. En 117 anys, l'olotina Maria Branyas no va emmalaltir mai de res greu i ni tan sols la covid li va provocar símptomes. Abans de morir, l'agost del 2024, va saber que les seves cèl·lules eren una dècada més joves del que marcava la seva data de naixement. La que va ser la persona més longeva del món sabia que era especial a ulls de la comunitat científica i va acceptar ser estudiada per Manel Esteller, cap del grup d'epigenètica del càncer a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i l'investigador en epigenètica de l'envelliment i del càncer del mateix centre, Eloy Santos. Per a tothom era una incògnita què feia que aquesta dona tingués una esperança de vida tan extrema i, a més, amb una bona qualitat de vida i un bon estat de salut.

Les fulles rogenques dels aurons, les alçades dels pins i les escorces estellades d'oliveres mil·lenàries són algunes de les fisonomies que acaben fent únics els arbres. Així i tot, la gran quantitat d'arbres i aspectes a avaluar fa difícil assenyalar un sol arbre com al més bonic. Però l'any 2011 l'Associació Environmental Partnership (EPA) va posar en marxa un concurs col·laboratiu anual per trobar l'arbre més bonic d'Europa. Després de tancar el període de votació, aquest dimecres han sortit a la llum els arbres seleccionats per la seva bellesa i història.

"No em parlis de vostè, que em fas sentir vella", etziba la Carme Noguera amb ironia a l'inici de l'entrevista. Té 110 anys, la ment clara i el sentit de l'humor esmolat. Quan tenia 19 anys va entrar a l'Escola d'Infermeres de la Generalitat republicana; és l'última de la primera promoció d'infermeres catalanes que es va graduar ara fa gairebé un segle, però ho recorda tot amb nitidesa. Treballava a l'Hospital Clínic quan va esclatar la Guerra Civil i cuidava civils i soldats a les urgències del centre. Ho feia amb doctors històrics, com Moisès Broggi i els germans Joaquim i Antoni Trias i Pujol, tot i que no han batejat cap hospital amb el seu nom. Això sí, és l'última supervivent d'aquella època de resistència als carrers i a l'hospital: és la persona viva més gran que ha treballat al Clínic.

La ciutat de Barcelona ha assolit aquest any el seu màxim històric de persones centenàries, i per primera vegada superen el miler. En concret, són 1.007, un 10,4% més que l'any anterior.

Tot i que el concepte de tercera edat està en desús, la millora en les condicions de vida i els avenços mèdics està canviant la vellesa, i ha obligat l'acadèmia a ampliar la classificació amb una quarta edat, que començaria a partir dels 80 anys. Aquesta revolució demogràfica fa que, per primer cop, persones que estan en la setantena o fins i tot en la vuitantena (socialment considerats vells) s'hagin de fer càrrec de les cures de progenitors de més de 90 anys o, fins i tot, centenaris. La tercera edat cuidant la quarta. I per tenir una idea del futur, el nombre de persones centenàries creix a un ritme del 8%, segons l'Idescat. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 cuidadores familiars (el 90% són dones), segons un estudi de la cooperativa Suara. El perfil majoritari és el d'una dona d'entre 51 i 71 anys que hi dedica unes 14 hores diàries.

Ha mort als 116 anys Ana Vela Rubio, la dona més longeva d'Europa. Va néixer el 29 d'octubre del 1901 a Puente Genil (Còrdova) i des de feia uns anys, vivia a la residència La Verneda, a Barcelona. Hi va començar a anar, al Centre de Dia, quan tenia 103 anys i el 28 d'abril d'aquest any, encara amb 115 anys, esdevenia la dona més gran de tot el continent i la quarta del món.

Si hi ha un secret per viure cent anys, Antonio Albesa no el sap. Ell s'ha deixat la pell treballant de sol a sol com a forner durant més de quaranta anys i ha fumat durant més de la meitat de la seva vida. Ho va deixar als 75 anys. Això sí, mai ha provat l'alcohol.

A ningú li agrada fer anys, però la Maria Antich, a més, esperava el seu aniversari amb "una mica de por". Cent anys no es fan cada dia i li feia mandra tot l'enrenou que li venia a sobre. Però ara que ha arribat, està encantada de ser el centre d'atenció de la jornada. "Els rams parlen per si sols. Cada flor diu un t'estimo". La Maria té raó. El menjador d'aquesta casa del centre de Vic que comparteix amb la seva filla Pilar és ple a vessar. Hi han vingut familiars, amics, dos alcaldes i no hi falta ni el bisbe. La Maria acaba de bufar les cent espelmes en companyia de dinou besnéts, catorze néts i sis dels seus vuit fills. Un va morir en néixer i fa només cinc mesos va enterrar l'hereu, que ha mort als 80 anys.