El gest de Felip VI amb Mèxic –en el qual reconeixia els "abusos" en la conquesta d'Amèrica– ha tingut un primer efecte palpable de desgel de les relacions. Segons ha informat la Casa del Rei, el monarca ha rebut una invitació de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, perquè assisteixi al Mundial de futbol que acollirà el seu país entre l'11 de juny i el 19 de juliol. En una missiva, Sheinbaum expressa que aquest esdeveniment esportiu "constitueix la conjuntura propicia per evocar la profunditat i el caràcter singular dels vincles entre Mèxic i Espanya, forjats per una germandat històrica". Al Palau de la Zarzuela han rebut amb satisfacció la invitació "en el marc de la relació fraternal d'amistat entre els dos països".

El Congrés dels Estats Units va aprovar dues resolucions formals el 2008 (la Cambra de Representants) i el 2009 (el Senat) demanant disculpes als afroamericans per l'esclavitud i la segregació racial. L'any 2022 Bèlgica també va demanar perdó al Congo pels abusos colonials. Alemanya, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit també han fet gestos similars. En canvi, a Espanya cada pas en aquesta direcció enerva la dreta. Això és exactament el que ha passat després que dilluns el rei Felip VI digués, en la inauguració d'una exposició sobre la dona indígena a Mèxic, que durant la colonització hi va haver "molt d'abús" i "controvèrsies ètiques".

Durant uns quants anys, el nacionalisme espanyol d'estat va respirar tranquil: havia trobat en Felip VI un rei encara més idoni i més adepte als postulats granítics de la sagrada unitat d'Espanya que el seu pare, Joan Carles, massa frívol i massa aficionat als diners, les dones i la vida gran. Més auster i més preparao, com solien repetir (els nacionalismes sempre solen viure de creure's les seves pròpies mentides), Felip VI va accedir al tron l'any 2014, precisament a conseqüència d'un escàndol de faldilles, elefants i diners protagonitzat per son pare, i va tenir el seu baptisme de foc —potser seria més exacte dir-ne baptisme de garrot— el 3 d'octubre del 2017, quan va pronunciar un discurs infame criminalitzant l'independentisme català just després de les no menys infames càrregues policials de l'1 d'octubre. Va ser, com s'ha dit infinitat de vegades, un ¡A por ellos! pronunciat pel cap de l'estat espanyol, que va donar el tret de sortida a la persecució judicial i policial, i al trinxament mediàtic i social de l'independentisme català, que ha tingut lloc durant els anys següents (i al qual han col·laborat, amb un fervor idiota, una part dels mateixos independentistes).

La casa reial espanyola ha penjat a les xarxes un vídeo on es veu i se sent Felip de Borbó. Enregistrat d’aquella manera, parlant a peu dret en una rotllana on hi ha l’ambaixador de Mèxic a Madrid, comenta informalment que sí, que a l'època de la Conquesta, hi va haver “molts abusos” i “controvèrsies”.

Acostament entre Espanya i Mèxic després del xoc pel passat colonial. El rei Felip VI ha admès aquest dilluns en una conversa amb l'ambaixador del govern mexicà a Madrid, Quirino Ordaz, que durant la conquesta d'Amèrica Espanya va cometre "molts abusos", malgrat l'"afany de protecció" dels Reis Catòlics. Així s'aprecia en un vídeo que ha penjat la mateixa casa reial en el seu compte d'Instagram i de X, en el qual el monarca espanyol fa valdre el coneixement de la història per aprendre lliçons de cara al futur.

Per trobar el narcotraficant més buscat de Mèxic, les forces de seguretat no van seguir els diners ni el rastre de la droga, sinó el de la seva amant. Segons han detallat responsables de seguretat, va ser ella qui els va conduir fins a les muntanyes boscoses de l’estat de Jalisco, fins a la cabana on Nemesio Oseguera Cervantes –conegut com el Mencho i líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG)– s’amagava com a mínim des de divendres. A partir d’aquí es va activar ràpidament un pla d’alt risc per capturar el cap de la xarxa, una de les figures criminals més temudes del país des de fa anys.

Sota el sobrenom del Mencho, s'hi amagava Nemesio Oseguera Cervantes, líder d'una de les bandes més poderoses de Mèxic i un dels fugitius més buscats del món, que va morir als 59 anys sota custòdia policial aquest diumenge, després que li disparessin les forces especials mexicanes. Malgrat els llargs tentacles del seu poder, el temut narcotraficant mantenia un perfil baix a ulls del món: tant és així que només es tenia constància de tres fotografies seves, fetes fa anys. Els Estats Units oferien una recompensa de 15 milions de dòlars per qualsevol informació que portés a detenir-lo.

La mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG), ha desencadenat una onada de violència a Mèxic que ha deixat carreteres bloquejades, edificis incendiats i almenys 55 víctimes mortals. El govern mexicà ha confirmat que almenys 25 membres de la Guàrdia Nacional mexicana i una trentena de membres del CJNG han mort en els aldarulls. A més, una setantena d'integrants del càrtel han estat detinguts en estats com Jalisco o Michoacán (a l'oest), segons ha informat el secretari de Seguretat de Mèxic, Omar García Harfuch.

Les autoritats federals mexicanes han informat aquest diumenge de la mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, en una operació especial al sud-oest de Jalisco, a la costa oest de Mèxic. Segons fonts de seguretat, el líder del càrtel Jalisco Nueva Generación (JNG) hauria estat abatut per l'exèrcit mexicà després d’un dispositiu coordinat entre forces armades, Guàrdia Nacional i unitats d’intel·ligència, que feia setmanes que seguien els seus moviments. El Mencho estava considerat el narcotraficant més buscat i perillós del món i era un objectiu prioritari dels Estats Units. La seva mort suposa el cop més important al narcotràfic en la història recent de Mèxic.

“Vull compartir la meva història per evitar que altres futbolistes vagin al Vllaznia i passin per aquesta situació”. Aquesta és la denúncia que fa Claudia Cid (Mèxic, 1997) després de viure un martiri a Albània en la seva primera aventura lluny de Mèxic. El futbol femení continua progressant i creixent arreu del món. Cada cop més països, més equips i més jugadores poden gaudir de la professionalitat. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer. Un clar exemple és el que està vivint Cid, que ha hagut de recórrer a les xarxes socials per finançar-se una operació del lligament encreuat i el menisc, que es va lesionar entrenant amb el seu equip.

Mentre l'extorsió dels Estats Units ha deixat Cuba endinsada en una profunda crisi energètica que ha obligat moltes aerolínies a aturar els vols al país per falta de combustible, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha allargat la mà al règim cubà. Aquest divendres ha declarat que Mèxic està disposat a crear un pont aeri perquè els avions puguin recarregar combustible al país i mantenir així els vols a l'illa caribenya. Sheinbaum també ha apuntat que la proposta pot servir per afavorir l'enviament d'ajuda humanitària. Una ajuda que el país ja ha iniciat aquesta mateixa setmana i que la presidenta mexicana ha assegurat que continuarà els pròxims dies. Tot i això, Sheinbaum també ha aclarit que aquests enviaments no inclouen petroli.

Després de la intervenció militar a Veneçuela, Donald Trump ara assenyala directament a Mèxic. El president dels Estats Units ha assegurat que Washington està a punt d’iniciar atacs “terrestres” contra els càrtels del narcotràfic, que, segons ell, “dirigeixen Mèxic”. “Començarem a atacar per terra els càrtels”, ha afirmat Trump en una entrevista amb la cadena Fox News.

El 2025 es tancarà amb una nova mostra del perill que suposa exercir la professió de periodista. Segons les dades del nou informe de Reporters Sense Fronteres (RSF), aquest any han estat assassinats 67 periodistes (3 dones i 64 homes). Aquestes dades reafirmen que els informadors continuen sent perseguits i amenaçats, la majoria de vegades sota règims autoritaris i governs que vulneren el dret a la informació. El conflicte entre Israel i Palestina ha estat el causant de la mort de 29 periodistes, fet que converteix aquesta regió en la més perillosa per exercir aquesta professió. Per altra banda, el crim organitzat ha posicionat Mèxic com el segon lloc més perillós del món per als periodistes, amb 9 morts. Des de RSF destaquen que el 2025 és l'any més mortífer per als periodistes de Mèxic dels darrers tres.

José María Murià és un cas curiós. Nascut a Ciutat de Mèxic el 1942, el seu idioma matern és el català, que no ha deixat de parlar i escriure. Però ell és mexicà i mexicanista. El pare, l'escriptor i polític exiliat el 1939 Josep Maria Murià i Romaní, havia militat a l’Estat Català de Macià i té una biblioteca a Guadalajara que duu el seu nom; i l’escriptora Anna Murià era la seva germana. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història i de l’Institut d’Estudis Catalans, José María Murià se sent de Guadalajara, on ha presidit el Colegio de Jalisco. També ha tingut càrrecs polítics, en especial vuit anys al ministeri d’Exteriors. La seva influència va ser decisiva perquè el 2004 Catalunya fos la cultura convidada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, i va convèncer l’aleshores president Maragall perquè el pavelló fos només català i no compartit amb Espanya. Dues dècades després, Barcelona ha tingut el mateix honor. L’èxit del 2004 va ser clau perquè l’operació es repetís a la Fira de Frankfurt el 2007. Murià és expert en el passat de Jalisco. Ara ha publicat en català un llibre en què, a través del tequila, ressegueix la història del seu país: Tequila (Editorial Base).

Per al Govern de Salvador Illa, Mèxic és un pont "estratègic" entre Catalunya i Amèrica Llatina. La celebració de la Fira Internacional del Llibre (FIL) a Guadalajara amb Barcelona com a ciutat convidada ha estat l'excusa perfecta perquè el president català es desplaci al país amb la intenció d'estrènyer-hi les relacions i obri-hi noves vies de col·laboració. Illa ha començat aquest cap de setmana el viatge a Ciutat de Mèxic, on ha visitat la delegació del Govern i s'ha reunit amb l'Orfeó Català de Mèxic, un dels casals històrics de la Catalunya exterior. El president de la Generalitat ha recordat l'elecció del president Josep Tarradellas a l'exili en el llibre d'honor de l'Orfeó. En paral·lel, aquest diumenge Illa també ha assistit a un acte amb familiars d'exiliats catalans, coincidint amb la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, on ha reivindicat "l'esperit fraternal" dels mexicans durant l'exili republicà i l'ha posat d'exemple per a polítiques d'acollida. Aquest dilluns arriba el plat fort: l'inici de la FIL, on també hi serà l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El viatge s'allargarà fins dijous i inclou una intervenció d'Illa davant del Senat mexicà.

Per què carai es respira optimisme a Guadalajara i a Mèxic? Amb poc transport públic, a Guadalajara hi ha un trànsit caòtic. Pregunto a un guadalajarense o tapatío pel seu urbanisme atrotinat i em respon, irònic: "Urbanisme? Exactament a què es refereix?". La classe mitjana és prima. Els problemes socials salten a la vista. La violència dels càrtels es manté com una xacra amenaçadora. I tanmateix... Es palpa una mena d’il·lusió esperançada. Què passa? No pot ser només mèrit de la Fira Internacional del Llibre (FIL), oi?

Tot i haver tingut una relació literària i personal amb Mèxic des de fa més de tres dècades, Lolita Bosch (Barcelona, 1970) no podrà viatjar a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. La seva implicació en la denúncia del narcotràfic i en les seves implicacions financeres i polítiques a través de múltiples llibres, entrevistes i actes públics va fer que, a partir del 2012, comencés a rebre amenaces i que les seves visites al país hagin estat cada cop més complicades, fins al punt que ja no hi pot tornar perquè posaria en perill la seva vida. En parla a l'impactant Una vida normal (La Campana, 2025).

Al taxi sona una balada d'amor de Luis Miguel, una de les icones més populars de la música lleugera mexicana de les últimes dècades. El trànsit és dens, com cada dia laborable a mig matí a Guadalajara, una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants que es prepara per a la celebració d'una de les cites culturals anuals més concorregudes, la Fira Internacional del Llibre.

Fa més de sis anys que l'actor Josep Linuesa (Barcelona, 1966) se'n va anar a Ciutat de Mèxic per treballar en una producció audiovisual a Telemundo. La pandèmia el va atrapar, a ell i la seva parella, la també actriu Mónica Corral, a l'altra banda de l'Atlàntic. Llavors l'actor va fer un tuit demanant ajuda per poder arrancar un projecte a Youtube: "Amics, en tinc 54, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina", deia. El missatge es va viralitzar i lamenta que també es va tergiversar: "Hi va haver diaris que van dir que pidolava per Ciutat de Mèxic! Jo només demanava seguidors!". El seu canal volia documentar la vida a Mèxic i els vincles amb Catalunya. "Vam entrevistar els refugiats de la Guerra Civil, vaig conèixer històries colpidores com la de Rosa Duran, però, després de tanta feina, no va donar ni un sol euro. Va ser desesperant, i d'aquí la crida demanant ajuda".

Milers de manifestants han sortit al carrer aquest dissabte a més de cinquanta ciutats de Mèxic per expressar la seva frustració per la manera com la presidenta, Claudia Sheinbaum, està fent front a la corrupció i a la violència al país. Entre els manifestants hi havia gent de totes les edats, des de jubilats fins a joves, units en l’anomenat Moviment Generació Z. La protesta ha acabat amb aldarulls a la capital mexicana: vint persones han estat detingudes i 120 han resultat ferides.