El perdó que Espanya encara no ha demanat

Barcelona"El perdó engrandeix qui l'ofereix i qui l'atorga". Són paraules de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, el febrer d'enguany. Es referia al perdó que des del 2019 Mèxic reclama formalment que demani Espanya pel seu passat colonial i pels excessos comesos durant la conquesta d'Amèrica. Una petició de disculpes que va provocar un xoc amb la casa reial i el govern espanyol ara fa un any, quan Sheinbaum no va convidar el rei Felip VI a la seva presa de possessió després que el monarca no contestés una carta del seu antecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanant aquest perdó. El govern espanyol va esquivar aquesta demanda i, en considerar "inexplicable" que no es convidés el monarca, tampoc va assistir a l'acte malgrat haver estat convidat. Passat un any i després que la presidenta mexicana hagi reiterat que hi ha d'haver unes disculpes diversos cops, l'executiu espanyol, preguntat per l'ARA sobre aquesta qüestió, evita pronunciar-se i Sumar, el soci minoritari, es limita a mostrar el "màxim respecte i sensibilitat a les demandes de memòria històrica" dels estats de Llatinoamèrica.

El perdó és un tema que apareix sovint en l'agenda mediàtica de Mèxic, explica la politòloga mexicana Palmira Tapia. Sobretot des que l'esquerra va arribar al poder fa set anys. A la resta de Llatinoamèrica les crides a Espanya perquè reconegui i repari el passat colonial també han saltat a l'agenda quan han governat formacions d'esquerres, explica Jordi Guixé, historiador i director de l'Observatori Europeu de Memòries de la UB. Per exemple, aquest juliol el president de Colòmbia, Gustavo Petro, va qualificar de "genocides" els conquistadors espanyols i va exigir a Europa que demanés perdó.

Fora de la política institucional, Guixé també apunta que hi ha diverses organitzacions de la societat civil que reclamen les disculpes. Tapia, però, aclareix que és complicat saber quin suport té entre la població aquesta demanda perquè és un tema pel qual les enquestes generalment no pregunten. En tot cas, l'historiador de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM) Federico Navarrete retrata que els nacionalismes llatinoamericans "es construeixen contra el colonialisme espanyol" i justament una de les bases d'aquests nacionalismes és que hi ha "una culpa original espanyola que ha de ser superada".

Més enllà del perdó

"Un perdó així suposaria que Espanya reconeixeria explícitament els excessos comesos en nom de la fe i la religió per saquejar la nostra riquesa", explica Tapia, que apunta que també ajudaria a superar problemes "molt presents" en la cultura mexicana relacionats amb el racisme. Fins ara, alguns països europeus, com Dinamarca, França, Països Baixos o el Regne Unit han demanat disculpes per "fets molt concrets", recorda Guixé, que exposa que a Europa comença a haver-hi un "tímid i lent" reconeixement sobre el passat fosc del continent.

En aquest sentit, i després del xoc amb Felip VI, la presidenta mexicana ha llegit com "un gest per part de la corona espanyola" el fet que el Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic rebi enguany el premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia 2025. "Ja han fet el primer passet. Espero que continuïn en aquest procés de reconeixement ple", deia a principis de juny Sheinbaum.

Al reconeixement, apunta Tapia, caldria que el seguissin "més passos", com que Espanya expliqui la història també "des del punt de vista dels vençuts" i que visibilitzi "el paper de les víctimes". Així mateix, Navarrete adverteix que tant a López Obrador com a Sheinbaum "el que els interessa no és només el perdó en si", sinó que hi hagi "un canvi de relacions" que passi per "qüestionar el paper que les inversions espanyoles han jugat políticament" al continent.