MadridLa Setmana Santa ha oferit un teòric recés per agafar força de cara al que vindrà, les eleccions autonòmiques d’Andalusia, les més importants d’aquest cicle que va començar al gener amb les celebrades a Extremadura. Aquesta nova cita a les urnes és la que més interessa a Madrid, però també a Barcelona, per les seves implicacions. Estem parlant d’un territori amb una població de 8.676.713 persones, de les quals 6.812.861 amb dret de vot. No és només pel pes demogràfic d’aquesta comunitat que hi ha molt en joc en aquests comicis. El cicle complet ha estat i segueix sent un banc de proves amb la perspectiva de les pròximes eleccions generals, i ara com ara s’ha saldat sense un diagnòstic definitiu. El PP continua alimentant la idea que la seva arribada a la Moncloa està molt pròxima, encara que sigui amb Vox com a incòmode i imprescindible company de viatge. Per confirmar-ho necessita repetir la seva actual majoria absoluta al Parlament andalús. Tot el que no sigui això donarà peu al fet que es qüestionin les possibilitats dels populars per veure aconseguit el seu principal objectiu. Per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquesta partida és decisiva. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, té, per tant, una alta responsabilitat en aquesta convocatòria electoral, de la qual el seu partit podrà sortir inflant pit o amb l’obligació de fer-se moltes preguntes sobre les causes de la frenada en les seves expectatives.
Tot això en relació amb l’atenció que des de Madrid es prestarà a la campanya andalusa i els resultats electorals. Però des de Catalunya hi ha motius per seguir molt de prop el que passi en aquesta cita. El president del govern, Pedro Sánchez, ha jugat fort prescindint de la que fins ara ha sigut la seva vicepresidenta primera, María Jesús Montero, per convertir-la en cap de llista a les autonòmiques andaluses. Molta gent al mateix PSOE segueix pensant que la seva candidata ho tindrà ben difícil, i en paral·lel també hi ha la creença generalitzada que no s’ha jugat aquesta opció per intentar prioritàriament una inversemblant victòria a les urnes, sinó per posar gent de confiança al capdavant d'una importantíssima federació socialista. Segons aquesta tesi, la principal missió de Montero és impedir un fort retrocés de l’organització i garantir posteriorment el control del partit a Andalusia pel que hagi de passar abans de les eleccions generals. Sánchez hauria preferit desvestir més d'un sant al govern per assegurar-se la presència de col·laboradors fidels al capdavant de l’estructura del PSOE en els diferents territoris. Ara li tocava a Andalusia, com va passar a Aragó, per exemple.
L’elecció de Montero, en tot cas, té un interès particular per la Generalitat perquè entre els assumptes que formaran part de la campanya electoral destaca tot allò relacionat amb el debat sobre el finançament de les comunitats autònomes. És clar que els mítings no són l’escenari més propici per exposicions tècniques, però el PP jugarà fort contra el paper desenvolupat per la fins ara vicepresidenta en aquesta matèria. En rèplica diferida al lema d'"Espanya ens roba", escoltarem al·legats en el sentit que "Catalunya intenta robar-nos". Certament, no és l'estil habitual del president andalús, però no li faltaran col·laboradors arribats de Madrid per cobrir-li aquest flanc de la campanya. El dia que Montero s'acomiadava del Congrés com a membre del govern, la portaveu popular, Ester Muñoz, li va retreure que "passarà a la història per ser una dona que va trair el seu país i la seva terra a canvi de mantenir un home en el seu lloc, i que no ha dubtat en deixar-la tirada quan ho ha necessitat".
La idea de la traïció als interessos generals per afavorir que Pedro Sánchez pugui continuar al capdavant del país –amb l’afegit que ho fa amb pactes contra natura– té tot a veure amb l'oposició del PP a qualsevol acord sobre finançament autonòmic mentre es continuï considerant la hipòtesi d’establir un model singular per a Catalunya. Montero s'haurà de treure de sobre aquesta acusació, la d’haver jugat a favor de privilegis injustificats a canvi del suport dels partits independentistes al Congrés, encara que ja s'ha vist que les aliances inicials de la legislatura han donat progressivament pas a escenaris d’inestabilitat i manca de majoria per aprovar diversos projectes, als quals el govern ha anat renunciant. La decisió del president de la Generalitat, Salvador Illa, de participar en la campanya andalusa està clarament relacionada amb l’intent de donar un cop de mà al PSOE en general i a María Jesús Montero en particular. Però el més curiós és que una campanya hagi de tenir aquestes derivacions quan el suposat pacte sobre el mencionat model singular segueix sense concretar-se.
Un debat crucial
Precisament, una de les missions principals del nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha de ser canalitzar aquest debat, però sense cap perspectiva d’acord. L’estratègia del PP segueix sent la recerca del més gran desgast possible del govern, amb l’objectiu principal d'arribar a la Moncloa. De manera que el nou vicepresident primer i titular d'Economia, Carlos Cuerpo, tampoc ho té fàcil per impulsar la negociació en aquesta matèria. També s’ha de tenir en compte que a les mateixes files socialistes no falten veus discrepants en relació amb les suposades bondats dels pactes de l'executiu amb els partits independentistes, i amb la mateixa Generalitat.
Illa pot intentar fer pedagogia a la campanya andalusa, però nedant contra corrent. El principi d’ordinalitat no resulta fàcilment assumible per altres comunitats, encara que les estadístiques demostrin que bona part de les autonomies reben de l’Estat un volum d'aportacions molt superior al que es recapta en el seu territori via impostos. Andalusia és una de les comunitats que més es beneficien de l'actual model, que en tot cas cal revisar, entre altres raons perquè va caducar el 2014. Seria interessant que es parlés seriosament d’aquesta problemàtica en la campanya de les autonòmiques andaluses, però ja s'ha vist que ni tan sols hi haurà acord sobre els debats entre candidats. El PP no vol un cara a cara entre Moreno Bonilla i Montero, per no donar facilitats a l'aspirant. Mentrestant, el projecte per regular els debats preelectorals segueix aturat.
