Sánchez vs. Feijóo: La batalla del vídeo vertical
El president del govern espanyol destaca a TikTok amb una estratègia d'humanització mentre el líder del PP s'encalla en la propaganda de partit
BarcelonaEn la guerra pel relat digital, el pols entre el govern espanyol i el PP s'ha traslladat al format vertical. Els dos principals polítics espanyols es van obrir compte a TikTok pràcticament alhora, tot i que l'impacte que tenen és ben diferent. Alberto Núñez Feijóo va ser el primer a desembarcar-hi el setembre del 2025, tot just dos dies abans que ho fes el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. És el líder socialista, però, qui n'ha tret més rendiment: Sánchez ja acumula 764.400 seguidors i més de nou milions de "m'agrada", mentre que Feijóo es queda estancat en els 25.100 seguidors i poc més de 243.000 likes. La dada més contundent de la comparació és que el nombre total de seguidors del líder popular equival, aproximadament, al volum de nous usuaris que el president del govern espanyol capta en només una setmana. Una bretxa que es fa encara més evident en l'impacte dels continguts: els últims deu vídeos de Sánchez tenen una mitjana d'1,1 milions de visualitzacions, trenta-sis vegades més que les 31.200 de Feijóo.
L'èxit de Sánchez no és casualitat. En conversa amb l’ARA, Xavier Tomàs, consultor de comunicació política, destaca que el president "es reserva entre 2 i 5 moments a la setmana per gravar" espais específics per a les xarxes. Una constància que, a més, permet que els seus continguts traspassin la plataforma i generin un "efecte rebot" en els mitjans tradicionals, afirma l’expert, com va passar amb el vídeo de la gorra amb el lema Make Science Great Again. Per contra, Feijóo manté un ritme molt més limitat i no ha aconseguit desxifrar el llenguatge de TikTok, adverteix Tomàs, que indica que "de res serveix fer un vídeo al dia si el llenguatge és poc motivador, poc ràpid i capta poca atenció". Per contra, destaca l’expert, Sánchez combina "quantitat i qualitat" en la seva aproximació, un fet que el pot fer superar Santiago Abascal (actualment amb 988.900 seguidors) com el polític més seguit de la plataforma abans que acabi l'estiu.
Lluís Pastor, professor de comunicació a la UOC, en conversa amb l’ARA aprofundeix en la identitat visual d'aquesta comparació. Mentre que la foto de perfil de Feijóo és informal, el seu contingut és "una eina de propaganda del PP" on dominen les consignes i eslògans llançats des de Génova. Pastor assenyala una incongruència: "El Feijóo personal queda absolutament desdibuixat perquè han entès TikTok com una eina més de propaganda de partit". En canvi, explica, Sánchez utilitza una foto institucional amb americana i corbata per dir "soc el vostre president en qualsevol plataforma", però, un cop dins, mostra "dimensions més humanes", mostrant els llibres que llegeix o els llocs on viatja.
L'abisme entre els "m'agrada" i les enquestes
Aquesta hegemonia digital, però, topa amb una realitat electoral: fora del CIS, les enquestes van en sentit contrari. Xavier Tomàs apunta que, malgrat el creixement en seguidors, l'aprofitament real de les xarxes per captar nous votants encara és escàs. "Tenir un milió de seguidors es pot aprofitar de més maneres que només fent vídeos", afirma, i suggereix que, per exemple, es podrien emetre en directe tots els mítings i discursos per connectar amb aquesta audiència.
Un pas endavant en aquesta línia és l'aposta per la participació directa, destaca Tomàs. Aquesta setmana, per primera vegada en la política espanyola, Sánchez ha obert i contestat una ronda de preguntes exclusivament a les xarxes socials, un format habitual a Europa però inèdit a l'Estat. Tot i això, Tomàs qüestiona que no hi hagi una estratègia de "captació de dades" per poder mobilitzar el votant quan s'acosten les eleccions. Actualment, els líders es limiten a demanar un "m'agrada" quan podrien estar convertint aquest milió de seguidors en una base de dades activa per a la campanya, remarca l’expert.
El mirall català: el cas de Salvador Illa
En l'àmbit català, la dinàmica es repeteix amb matisos. Mentre l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ara el cap del principal partit de l'oposició, manté un avantatge històric en seguidors per la seva trajectòria, el president de la Generalitat Salvador Illa s'enfronta a un ampli desconeixement entre les generacions més joves. Tomàs argumenta que "seria estrany que els joves el coneguessin" si no s'impulsen campanyes específiques des de la presidència adreçades a aquest col·lectiu. Illa ha intentat revertir aquesta situació; aquest mateix dimecres, va convidar al Palau de la Generalitat el noi que, en una enquesta viral al Saló de l'Ensenyament, el va confondre amb "Salvador Dalí". Encara que aquests gestos poden generar viralitat i "sumar", afirma Tomàs, la realitat estructural és que a Catalunya hi ha un milió de joves als quals la comunicació política institucional encara no sap com arribar-hi de forma efectiva.
