Jordi Hereu (Barcelona, 1965) és el ministre d'Indústria i Turisme des del 2023, en una legislatura marcada per una geopolítica inestable i variable que condiciona el dia a dia de l'activitat a les fàbriques i el turisme. Ara és el torn de la guerra al Pròxim Orient arran de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, que ha provocat un encariment immediat del preu del petroli i del gas. És també un exalcade de Barcelona que té molt present la ciutat i Catalunya. Especialment, en crisis recents com la de Rodalies i la de mercaderies, tot recordant la seva primera feina al Port de Barcelona, quan la Zona d'Activitat Logística (ZAL) començava a caminar.

La històrica firma de gelats La Menorquina fa un salt d'escala en la seva capacitat industrial. L'empresa ha anunciat una inversió de 15 milions d'euros per instal·lar una nova línia de producció a la seva planta de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental). Es tracta de la inversió més gran realitzada a la fàbrica, que permetrà ampliar la superfície productiva en 1.100 metres quadrats.

La farmacèutica biotecnològica Hipra ha inaugurat oficialment aquest dijous el seu nou campus d'Aiguaviva (Gironès), que pretén convertir-se en un dels principals hubs en recerca i desenvolupament de salut animal i humana d’Europa. El complex compta amb una inversió de 500 milions d’euros i ocupa una superfície total de 114.000 m², dels quals, de moment, només se n’han ocupat 28.000, la primera fase. L’acte institucional ha comptat amb la presència del ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i del president de la Generalitat, Salvador Illa.

El debat del sector turístic ha tornat a Barcelona amb les jornades sectorials Tourism & Economy Barcelona Summit 2025, sota el títol Un nou turisme resilient i sostenible: Grans ciutats i la proposta de Barcelona. En aquesta trobada, celebrada a l'auditori del Cosmocaixa, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha obert la sessió assegurant que la capital catalana “ha fet un gran canvi respecte a fa 4 o 5 anys” en el tema turístic, perquè “s'han pres decisions per governar el turisme, tenir turisme de qualitat i eliminar-ne les externalitats negatives”.

Espanya va batre el 2024 un nou rècord històric de turistes internacionals, segons ha explicat aquest dimecres el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que ha qualificat les dades d'"espectaculars i molt positives". El total de visitants estrangers que van arribar a l'Estat l'any passat va ser d'uns 94 milions, 9 milions més que el 2023, cosa que suposa un increment d'aproximadament un 10%. Pel que fa a la despesa total d'aquests turistes internacionals, va créixer un 16% respecte a l'any anterior, fins als 126.000 milions d'euros.

Una guarderia, un centre cívic, un banc de cèl·lules mare, una fàbrica o una consultoria són espais de treball amb dinàmiques molt diferents. Però a Portugal han aconseguit que –almenys durant l'últim any– es converteixin en protagonistes d'un mateix experiment laboral: una prova pilot per implementar la setmana de quatre dies i analitzar després si aquesta mesura és la utopia impossible que critiquen els seus detractors. Un total de 41 empreses del país amb més de 1.000 treballadors afectats van participar en el programa per analitzar els efectes de treballar un dia menys i –com explica a l'ARA un dels seus coordinadors, el catedràtic d'economia Pedro Gomes, de la universitat londinenca Birbeck College– els resultats han estat majoritàriament positius.

Com ja és tradició abans de les vacances d'estiu, Pimec ha celebrat aquest dimarts al vespre el sopar anual dels Premis Pimec. Enguany, però, la celebració era triple, perquè la patronal de les pimes catalanes també compleix 50 anys des de la seva fundació i pot dir, finalment, que té una cadira al Consell Econòmic i Social (CES), una fita que la patronal reclamava des de la seva creació. L'espai també ha estat una novetat: el Palau Sant Jordi, ple de gom a gom de polítics, empresaris i representants de la societat civil, i uns discursos marcats per la necessitat del diàleg social i un finançament "tractor i no extractor" per a Catalunya.

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha afirmat que la dimissió del primer executiu de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, de la presidència de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac) és "un toc d'atenció que cal tenir present". Hereu ho ha dit a la Seu d'Urgell, on ha participat en la 35a Trobada Empresarial al Pirineu.

A les portes del Mobile World Congress (MWC, Mobile per als amics), l'encara recent ministre de Comerç i Indústria del govern d'Espanya, Jordi Hereu, responia enjogassat les preguntes de Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio. Els temes eren el Mobile mateix i Ábalos, per descomptat, però en algun moment va aparèixer a la conversa la sequera, la falta d'aigua i si es plantejaria la necessitat d'imposar restriccions també al turisme. El ministre (que també ho és de Turisme, com a ell mateix li agrada recordar) va dubtar un segon, com si no estigués segur d'haver entès el que li havien dit, i va deixar anar una frase per a la posteritat: “El consum del turisme no és substancial”. 

Després de moltes especulacions i rumors, el nou govern de Pedro Sánchez ja és una realitat. Finalment, acostumats als cops d'efecte, el nou executiu s'assembla bastant a l'anterior, tot i que amb matisos. Sánchez s'ha fet un govern a mida reforçant-ne el nucli dur, confiant en el seu equip de confiança màxima (Calviño, Ribera, Montero, Bolaños) i mantenint al seu lloc els anomenats ministres d'estat (Interior, Defensa, Exteriors). Els retocs s'han fet bàsicament per reforçar el perfil polític de carteres que ara no en tenien, com ara Transports (Óscar Puente) o Política Territorial (Ángel Víctor Torres), o fent portaveu Pilar Alegría.

Finalment, aquest matí hem anat sabent els noms dels ministres que compondran el nou govern de Pedro Sánchez.

Tot i que gairebé ningú ho recorda, Jordi Hereu (Barcelona, 1964) és responsable de la implantació de dues decisions que van canviar de manera radical la mobilitat a la ciutat de Barcelona, les àrees verda i blava i, després, el Bicing (tot i que l'impulsor havia estat Jordi Portabella, d'ERC), com a regidor de Mobilitat. Malgrat tot, Hereu va naufragar com a alcalde, en part pel desgast de la marca del PSC després de més de dues dècades de governs socialistes a la ciutat i també per errors propis. Ara serà el segon exalcalde de Barcelona que ocupa la cartera d’Indústria (després de Joan Clos, el 2006), i el tercer que ocupa un lloc al consell de ministres després de Narcís Serra, el 1982. Indústria també és la cartera on hi ha hagut més catalans tradicionalment, amb Joan Majó, José Montilla i Clos abans que ell.

Diu la llegenda política que hi va haver un temps que el PSC estava convençut que, encara que presentés un sofà de candidat a l'alcaldia de Barcelona, guanyaria sense problemes. Aquest dissabte al Museu Olímpic de Barcelona no hi ha sofàs, sinó quatre cadires vermelles amb tres exalcaldes socialistes –Narcís Serra, Joan Clos i Jordi Hereu– i algú que aspira a ser-ho: Jaume Collboni. Ja fa més d'una dècada que el PSC va perdre aquella hegemonia barcelonina que semblava indestructible i una de les estratègies per recuperar-la és rememorar temps passats. I quan la nostàlgia entra en campanya, és que vols que el futur s'assembli més al passat que al present, com a mínim a l'hora de comptar vots.

Vuit funcionaris municipals de l'època de Jordi Hereu al capdavant de l'alcaldia de Barcelona seran jutjats per haver tramitat presumptament "de forma fraudulenta i arbitrària" almenys una desena de llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella entre 2005 i 2008, en alguns casos a canvi de diners. Ho ha destapat aquest divendres 'El Periódico', que ha tingut accés a la interlocutòria de la jutge Elisabet Castelló.

La fundació Konrad-Adenauer, el 'think tank' del partit d’Angela Merkel, la CDU, ha publicat un informe que diu que la situació a Catalunya és un "repte polític" que "no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o regulacions constitucionals existents".

Carles Capdevila va reunir el passat juliol a l'Hotel Avenida Palace, on fa cinquanta anys els Beatles van dormir quan van venir a Barcelona, a la periodista Gemma Nierga, el periodista Jordi Basté, l'exalcalde Jordi Hereu i la pallassa Pepa Plana, tots tenen una cosa en comú: han fet cinquanta anys aquest 2015.

La generació del 1965 ha fet 50 anys aquest 2015. Carles Capdevila va reunir la periodista Gemma Nierga, l'exalcalde Jordi Hereu, la pallassa Pepa Plana i el periodista Jordi Basté per parlar-ne a l'habitació de l'Hotel Avenida Palace on els Beatles van dormir quan van venir a Barcelona ara fa també 50 anys. Aquest test recull alguns records mítics de la generació del 1965.

Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona i exregidor de Seguretat i Mobilitat, també es mostra partidari de reobrir el cas 4-F, el cas que denuncia el documental 'Ciutat morta', "si hi ha noves dades rellevants".

La CUP de Barcelona ha presentat aquest divendres una pàgina web en què identifica una cinquantena d'operacions de diferent tipus encarades a edificar la marca Barcelona i que, segons la formació de l'esquerra independentista, perjudiquen els veïns i contribueixen a construir una "ciutat dels negocis, els empresaris i l'especulació". "L'objectiu és transmetre què significa la marca Barcelona, un model fictici, amb una lògica publicitària i discursiva transversal a totes les regidories", explica el portaveu de la CUP de Barcelona, Albert Martín, que assegura que en realitat es tracta d'un model de ciutat estàndard a nivell europeu i que evoluciona coherentment des de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles. Així, Martín identifica com a elements recurrents d'aquest model les requalificacions dels usos del sòl, la terciarització del sector productiu (cap a l'hosteleria, la restauració i les noves tecnologies), la voluntat de normativitzar-ho tot (amb l'ordenança cívica, per exemple) o l'organització de grans esdeveniments per atraure inversions (com el Fòrum de les Cultures o el Mobile World Congress).

La plataforma Barcelona Decideix, que va ser l'encarregada de promoure i organitzar la consulta sobre la independència que es va celebrar a la capital catalana el 10 d'abril del 2011, ha guanyat el pols contra l'ajuntament barceloní per la prohibició de col·locar banderoles. Això sí, la sentència arriba 15 mesos després de la celebració de la votació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha resolt que el consistori aleshores capitanejat per Jordi Hereu "va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió" en no permetre la col·locació de 400 banderoles als carrers cèntrics de Barcelona.