Tindrem pressupostos de la Generalitat a principis d'estiu? Què, com i a quina velocitat estan negociant el PSC i ERC per aprovar-los? Els hauríem de tenir. De fet, és molt rellevant tenir-los. Normalitzar una política institucional sense els comptes aprovats és una anomalia en tota regla: es perden recursos, s'alenteixen processos, es frenen iniciatives i projectes, es perjudiquen els sectors de la societat civil –econòmics, socials i culturals– que depenen del compromís públic, que són la gran majoria. Massa coses se'n ressenten. El pitjor és instal·lar-se en una dinàmica de frustració pressupostària.

Després del xoc per uns pressupostos que no van ni arribar a negociar, el PSC i ERC van posar el comptador a zero. Va ser a mitjan març quan les dues formacions van decidir donar-se una nova oportunitat i reprendre les converses un cop Salvador Illa va retirar el projecte de llei i Esquerra va deixar de situar la recaptació de l'IRPF com una línia vermella. Des d'abans de Setmana Santa, doncs, socialistes i republicans estan negociant fora dels focus que van acaparar abans del debat a la totalitat dels comptes. Les converses són setmanals i es desenvolupen amb hermetisme. La data límit és el mes de juliol, però el Govern té pressa i la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha verbalitzat que la voluntat de l'executiu és tenir-los validats per Sant Joan. És factible?

Terratrèmol al PSC. El grup municipal socialista de Ripoll assumeix "l’error que significa l’abstenció en el ple de pressupostos de l’Ajuntament" que va permetre a Aliança Catalana aprovar-los, i els dos regidors del grup han posat el càrrec a disposició del partit. Ho han fet després de reunir-se amb la federació del PSC de les comarques gironines, que prèviament havia emès un comunicat en què es desmarcava de la decisió adoptada pel grup municipal. "Aquesta decisió no té l'aval ni el coneixement previ d'aquesta federació", assenyalava la federació, que havia citat de "manera immediata" els dos edils per "exigir explicacions i actuar en conseqüència".

Després de fer un reset amb ERC, el Govern aspira a aconseguir que la negociació amb els republicans doni fruits i els pressupostos s'aprovin abans de Sant Joan, però ERC defuig comprometre's a res més que a seguir-ne parlant. Mentre la consellera d'Economia, Alícia Romero, vol tornar a portar els comptes al Parlament entre finals d'abril i principis de maig i tenir-los aprovats abans del 24 de juny, el portaveu d'ERC, Isaac Albert, rebutja fixar un calendari i demana als socialistes que, per tenir pressupostos, facin propostes perquè Catalunya "guanyi espais de sobirania". Sigui com sigui, aquesta setmana el PSC i ERC reprenen les negociacions.

Fa pocs dies va morir un pensador clau del segle XX. Jürgen Habermas, alemany, va néixer el 1929, amb la Gran Depressió. Va viure la derrota del 1945, la Constitució redactada pels aliats per a la nova República Federal de 1949, la crisi de la RDA el 1989 i la reunificació, i va lamentar l'oportunitat perduda que va representar no fer una nova constitució per a Alemanya el 1990. Habermas defensava una realitat política basada en tres principis: la democratització dels partits, l’ampliació de l’espai públic que promogui la participació i la transparència informativa. Considerava que l'individu ha de ser capaç de distanciar-se dels fets i ha d'exercir un judici propi, pensar per ell mateix, però la seva opinió ha estat en bona part oblidada. Observava amb preocupació la deriva de la tecnocràcia i l’oblit de la solidaritat. Va ser un conciliador polític i un representant de l’escola de Frankfurt i del pensament germànic més europeu, de la contenció i de l'anàlisi. Una àncora per a l’estabilitat. La seva desaparició és una pèrdua per a Europa. Va dir en múltiples ocasions que la pàtria dels europeus havia de ser Europa i no les petites pàtries nacionals. Habermas pensava en gran.

El segell de l'acord el van posar Salvador Illa i Oriol Junqueras en una reunió de poc més de dues hores al Palau de la Generalitat dimarts a la tarda. Però el pacte s'havia anat travant des de feia dies, superant un bloqueig que va estar a punt de portar les negociacions a l'abisme. El 2 de març va ser el dia més crític i les fonts consultades per l'ARA coincideixen que va ser llavors quan es va salvar la relació, en un dinar on es va parlar de tot menys del que, en teoria, els ocupava. Els dos equips es van citar a la Diputació de Barcelona per negociar, uns dies després que el Govern hagués aprovat el projecte de pressupostos i que Esquerra hagués anunciat l'esmena a la totalitat. "Hauríem acabat el dinar totalment discutits", apunta una font coneixedora per explicar per què ni els pressupostos ni l'IRPF van aparèixer aquell dia en la conversa d'un àpat distès. Els negociadors han mirat de preservar el bon "clima de respecte personal" en tot moment. Ho evidencien detalls com el fet que Pedret es presentés en una de les trobades amb uns bunyols fets per ell mateix –el cap de files del PSC al Parlament té fama de tenir bona mà amb la cuina i amb la rebosteria.

Oriol López (Mollet del Vallès, 1978) és el secretari general adjunt d'ERC i un dels negociadors del partit en les converses amb el Govern que, de moment, han fet que, per primera vegada, s'hagin retirat uns pressupostos que ja s'estaven tramitant.

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

Enmig del debat pel projecte de pressupostos que el PSC ha acabat retirant, convé posar llum a cinc grans carpetes econòmiques en què Catalunya es juga molt els pròxims anys. Més enllà de la conjuntura, l’essencial és assegurar uns fonaments sòlids per afrontar els nombrosos reptes de futur.

Les respostes a aquesta pregunta poden ser diverses, i tanmateix jo n’aventuro una: sense pressupostos es pot administrar, però no governar. La distinció entre aquests dos conceptes no és menor. Administrar equivaldria a garantir el funcionament ordinari dels serveis públics i la continuïtat de les polítiques públiques que ja estan endegades. En canvi, governar comporta marcar prioritats, transformar el present i preparar el futur. Per administrar no cal un govern, n’hi ha prou amb els empleats públics. Per governar en el sentit que he esmentat sí que cal un govern.

Segon moviment del govern de Salvador Illa en el marc del nou pla per intentar tenir pressupostos el 2026. Després que aquest dimecres retirés els comptes, que s'abocaven a una derrota al Parlament, i salvés així la negociació amb ERC, aquest dijous al matí l'executiu ha aprovat un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros per donar "oxigen" i "garantir el funcionament" dels serveis públics i guanyar "més temps" per encarrilar les converses amb els republicans. Uns diners que es destinaran principalment a l'augment de retribucions de funcionaris –inclosos els augments pactats per als docents i els Mossos d'Esquadra– però també per a compromisos en àmbits com la dependència, el transport públic o el món local.

És una evidència que Catalunya necessita tenir, després de dues pròrrogues, uns pressupostos nous. I també és una evidència que les estratègies negociadores del PSC i ERC per arribar a un acord havien acabat en un atzucac. Amb la decisió del Govern de retirar el projecte de pressupostos (un gest que no s'havia donat mai en la política catalana) i l'anunci d'ERC que accepta negociar-los sense línies vermelles, la situació s'ha desbloquejat i s'albira un possible acord abans de l'estiu.

John von Neumann no era especialment amant dels farols –els enganys– en partides de pòquer, però el pare de la Teoria de Jocs reconeixia de la seva utilitat per mantenir sempre en vil qualsevol negociació de suma zero. Esclar que també advertia que s'havia de saber jugar-los. Per començar, l'èxit de qualsevol farol passa perquè l'altre interlocutor –l'estudi de Von Neumann se centrava bàsicament en negociacions a dues bandes– el pugui considerar versemblant. I aquí és precisament on ha fallat l'estratègia negociadora entre ERC i el PSC pels pressupostos del 2026. Salvador Illa va fixar una data límit al calendari, el 20 de març, perquè els republicans deixessin d'arrossegar els peus iniciant un joc de la gallina –un altre concepte de la Teoria de Jocs, que explica que les dues parts avancen cap al precipici sense voler ser les primeres en cedir– que ha acabat en empat. El PSC i ERC s'han donat més temps perquè era l'única opció perquè no perdés ningú.

Salvador Illa va decidir tirar pel dret després del no d'ERC a negociar els pressupostos i va presentar el projecte de llei fa dues setmanes sense tenir el suport dels republicans garantit. Una mesura de pressió cap al partit d'Oriol Junqueras que no va servir per fer-lo moure de la seva posició: els republicans fins ara mantenien la línia vermella per començar a negociar que el govern espanyol fes un gest per cedir la recaptació de l'IRPF. Els comptes s'encaminaven al fracàs aquest divendres, perquè Esquerra hauria votat la seva esmena a la totalitat i, per tant, el projecte de llei hagués caigut. Per evitar la derrota, Salvador Illa ha decidit retirar els comptes aquest mateix dimecres, tal com apuntaven algunes fonts consultades per l'ARA, i donar una nova oportunitat a la negociació amb els republicans. Ara bé, Esquerra també s'ha mogut i ara ja no parla de l'IRPF com una condició sine qua non per negociar els comptes. "És una condició molt important", ha afirmat Oriol Junqueras quan els periodistes li han preguntat si continuava sent una condició "imprescindible" com fins ara. De fet, Esquerra s'ha obert a negociar una proposta alternativa a l'IRPF si el Govern la posa sobre la taula. L'horitzó per tenir uns nous pressupostos és abans de l'estiu.

L'aprovació dels pressupostos anuals d'un govern autonòmic s'hauria d'abordar com una qüestió prioritària i separada d'altres reivindicacions polítiques que depenen d'àmbits institucionals diferents. Quan uns comptes públics estan prorrogats, l'administració perd capacitat per actualitzar programes, ajustar partides a noves necessitats i desplegar polítiques públiques amb més ambició. En particular, l'ampliació de la despesa social –en àmbits com la sanitat, l'educació i l'atenció a col·lectius vulnerables– requereix un marc pressupostari vigent i plenament operatiu. Condicionar l'aprovació d'aquests pressupostos a demandes el compliment de les quals correspon principalment al govern central introdueix un factor de bloqueig que acaba afectant directament la ciutadania, que veu endarrerides o limitades polítiques que sí que estan dins de la competència del govern autonòmic.

Els mestres continuen també avui les vagues de tota aquesta setmana, i aquest matí han rebut el suport dels pagesos a les Terres de l'Ebre. Hi ha tants malestars sectorials (mestres, pagesos, usuaris de Renfe, usuaris de la sanitat pública, aspirants a un pis de lloguer…) que el malestar és general. I si aixeques la vista i mires el món, el malestar es transforma en angoixa, no només pel preu del petroli o per arribar a final de mes, que Déu n’hi do el que angoixa, sinó per la supervivència de la democràcia i, a estones de la humanitat. Aquest és el retrat socioemocional de la societat en aquest moment. En aquest ecosistema de malestar general operem tots.

Els pressupostos de la Generalitat no són els únics que acaparen l'interès de partits i mitjans. Un centenar de quilòmetres més amunt de la plaça Sant Jaume de Barcelona, hi ha uns altres comptes que també marquen la política catalana. A Ripoll, el govern municipal té pensat portar a votació el 31 de març, en plena Setmana Santa, els pressupostos d'aquest any, que encara no s'han validat, segons ha pogut saber l'ARA. Els darrers i únics que ha aprovat Sílvia Orriols des que és alcaldessa, els del 2025, van provocar un autèntic sisme tant a escala local com nacional. Si no s'aproven els d'enguany, l'alcaldessa amenaça de tornar-se a sotmetre a una qüestió de confiança.

ERC va investir Salvador Illa i també Pedro Sánchez i és cert que l'única via que tenen els republicans ara per ara per influir-hi és que tots dos es mantinguin al capdavant dels governs. Sovint, s'ha criticat Esquerra per cedir fàcilment a les pretensions del PSC i del PSOE i també sovint les crítiques han estat justificades. Probablement, aquest bagatge ha tingut pes en la decisió d'Illa de forçar les costures de la legislatura posant a votació els pressupostos de la Generalitat –divendres que ve– sense tenir tancat l'acord amb el seu soci més important.

Aquest 13 de març ha fet exactament dos anys des que, després de perdre la votació dels pressupostos, el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir convocar eleccions. Els comptes per aquell exercici tenien un escull insalvable: el Hard Rock. Per una banda, el PSC li exigia que desencallés el projecte si volia els seus vots, però per l'altra, Comuns li assegurava que si el macrocasino tirava endavant, ells s'hi oposarien. Una pinça insalvable. Aragonès va mantenir el compromís amb els socialistes i Comuns va complir la seva paraula i va votar en contra dels pressupostos. El president Aragonès va convocar eleccions anticipades i les va perdre en favor de Salvador Illa.

Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.