El Barça hi va posar el cor i el futbol, però un Atlètic de Madrid poruc va saber treure petroli de la seva visita al Camp Nou (0-2). Amb dos gols en tot just tres rematades a porteria, els matalassers van castigar un conjunt blaugrana que va haver de jugar tota la segona meitat amb un futbolista menys per l'expulsió de Pau Cubarsí al minut 43. L'afició va acudir a l'estadi de forma massiva, esperançada i il·lusionada amb un grup de jugadors que sovint els ha fet feliços a base de remuntades i golejades, però aquest cop el desenllaç va ser molt cruel.

El Reial Madrid es va endur el primer assalt del partit d’anada del play-off de la Champions al camp del Benfica gràcies a un gran gol de Vinícius (0-1). El brasiler va tornar a ser protagonista, tant per les seves virtuts com per la polèmica que habitualment l’envolta. Després de marcar el 0-1 al minut 50, va anar a celebrar el gol al córner amb la seva vehemència habitual, fet que va provocar que els aficionats del Benfica li recriminessin els gestos. Va ser en aquest moment que Vinícius va denunciar un insult racista del local Gianluca Prestianni, fet que va activar immediatament el protocol contra el racisme i va obligar a aturar el partit gairebé 10 minuts.

Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.

Empat del Barça al camp del Bruges a la Champions (3-3). Lamine Yamal va salvar els blaugranes d'una nit encara pitjor a la màxima competició continental. A continuació, uns apunts en calent.

Robert Lewandowski continua tancant, a còpia de gols, les boques dels que consideren que, amb 37 anys complerts el passat 21 d'agost, ja no té corda per estar jugant en un equip d'elit. L'ariet de Varsòvia enceta la seva quarta temporada al Barça, a priori l'última (és el que té firmat per contracte), però des dels despatxos nobles de l'entitat blaugrana expliquen a l'ARA que "seran les seves xifres i el seu rendiment" el que definirà, a finals de curs, el futur més immediat del polonès. De fet, que estigui disputant la seva quarta campanya com a blaugrana s'explica perquè la temporada passada va superar més del 55% dels partits disputant un mínim de 45 minuts. Això va activar la renovació automàtica a la qual tenia dret Lewandowski, que va tancar la 2024-25 amb uns grans registres: 42 gols en 52 partits.

Des del 14 de setembre del 2005, amb un triomf 0-2 a casa del Werder Bremen, que el Barça no encetava la Lliga de Campions amb una victòria a domicili. Llavors, l'entrenador era Frank Rijkaard i Lamine Yamal ni tan sols havia nascut. Dues dècades després, i per obra i gràcia de Marcus Rashford, els blaugranes han acabat amb aquesta mala estadística. El davanter anglès es va estrenar com a blaugrana a la Champions i va marcar els dos gols de la victòria contra el Newcastle. "Les coses van bé. Estic aprenent molt, és una obvietat", explicava a la premsa anglesa el dia abans del partit. Va dir-ho així. Deixant clar que és una "obvietat", com si donés per fet que no calia donar més explicacions, ja que tothom veu com juga el Barça. "No estem acostumats a jugar contra jugadors que mantinguin la pilota així. Hem jugat contra el Chelsea, el City, l’Arsenal… però no ha sigut el mateix que contra el Barça", exposaria, rendit als blaugranes, Anthony Gordon, autor del gol local.

Bona estrena del Barça a la Lliga de Campions, amb un triomf (1-2) en un camp complicat com és el Saint Jame's Park.

Tornar a començar. És bonic tenir noves oportunitats i abraçar-les amb força. Marcus Rashford va escollir el millor escenari i el millor moment per renéixer i sentir-se jugar a la Champions de nou. Feia tres anys que no feia dos gols en un partit i gairebé cinc que no marcava a la Lliga de Campions, el jugador anglès. I en pocs minuts, en va fer dos de preciosos per deixar amb un pam de nas un Newcastle molt lluitador. El jugador de Manchester va marcar el camí a seguir a Europa al Barça. Saber colpejar quan toca i saber patir. L’estrena a la Lliga de Campions no va ser gens fàcil, com era d’esperar. I, de fet, el teloner de Rashford va ser Joan Garcia, molt segur sota els pals quan va tocar, també en uns últims minuts en què el Newcastle va aconseguir marcar, fent bullir l'olla de St. James's Park fins al final.

"Tots els jugadors professionals haurien de tenir una mica d'amateurisme. Em refereixo a l'esperit que desenvolupa un jugador quan juga per res, sense esperar cap recompensa més enllà de la victòria. Raphinha n'és un clar exemple, no ha perdut res del que s'aconsegueix quan es juga per diversió", deia fa cinc anys Marcelo Bielsa quan era entrenador del Leeds United. En una ciutat treballadora que mai cap turista trepitjaria si no fos pel futbol, Raphinha va donar-ho tot perseguint el seu somni: triomfar al futbol. Avui torna a una ciutat similar a Leeds, Newcastle. Ciutats conegudes pels seus equips de futbol, o amb sort, per algun grup musical.

França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

El botxí del Barça a les semifinals de la Champions, Francesco Acerbi, no és un paio normal. "Jo? Jo he viscut mil vides", ha arribat a dir el veterà defensa de l'Inter de 37 anys. L'autor del gol de l'empat en l'últim minut de partit –i que va forçar la pròrroga– és un d'aquells jugadors emprenyadors que sol travessar certes línies quan juga. Als quarts de final, en lloc de celebrar la classificació va anar a riure's a la cara de Thomas Müller en un gest poc esportiu. Contra el Barça va passar-se les semifinals intentant treure de polleguera Lamine Yamal amb tàctiques brutes. Els rivals no el poden ni veure i l'afició de l'Inter l'adora. Les crítiques no li fan ni pessigolles, ja que ell ha estat a l'infern, com sol dir.

Deu anys després de proclamar-se campió de la Lliga de Campions amb el Barça, Luis Enrique intentarà repetir la fita amb el París Saint-Germain. Els francesos no van fallar contra l’Arsenal a la segona semifinal i se citaran contra l’Inter a l’Allianz de Múnic el primer de juny en una final inèdita. De fet, el PSG arriba tot just a la seva segona final, després de perdre contra el Bayern de Hansi Flick el 2020, l’any de la pandèmia. Coses de la vida, el PSG podria tocar el cel el primer any sense Kylian Mbappé.

"Crec que aquest equip s'ha guanyat el respecte de tot Europa. Quan els jugadors tornin a casa i es mirin al mirall penso que poden estar orgullosos del que han fet", deia Hansi Flick a la sala de premsa del Meazza poc després de la cruel derrota contra l'Inter. L'entrenador va aparèixer a la compareixença amb posat seriós i exhaust després d'un partit en què gairebé no va poder asseure el cul a la banqueta per la intensitat de l'enfrontament. A banda de felicitar un grup de jugadors que ha dotat d'una mentalitat de ferro impensable al principi de la temporada, va voler destacar la importància del duel contra el Reial Madrid: "És una derrota molt dura. Volem la Champions i l'any que ve ho tornarem a intentar, però ara toca aixecar-se i pensar que, d'aquí quatre dies, ens enfrontem al Reial Madrid i estem lluitant pel títol de Lliga".

Una dècada sense finals. 10 anys esperant una final que no acaba d’arribar. El Barça va quedar-se a un pas de tornar a una final de Champions per primer cop després de tocar el cel a Berlín el 2015 al derrotar la Juventus en aquella final liderada per Messi, Neymar i Luis Suárez. Coses de la vida, el rival de l'Inter a la final de l’Allianz podria ser el PSG, entrenat precisament per Luis Enrique, el tècnic que fa 10 anys va aconseguir el triplet amb el Barça. Seria un gir del destí ben entremaliat, aquest.

A vegades tens la sensació que, facis el que facis, et tocarà perdre. Que sempre et sortirà creu, com si fossis víctima d’un encanteri. Aquest any Pep Guardiola sent que, faci el que faci, li tocarà perdre per primer cop en la seva llarga carrera. Durant anys, ell ha mortificat els seus rivals creant projectes guanyadors, però aquest any al tècnic de Santpedor no li surt res. En una nit per oblidar, el Reial Madrid va fer més gran la ferida del City eliminant-lo de la Lliga de Campions en un partit que no va tenir història. Va ser massa fàcil, per a un Madrid liderat pel talent de Mbappé. Els blancs fan festa grossa i Guardiola viu un autèntic viacrucis.

"Tinc el Madrid en el meu punt de mira", deia Pep Guardiola, valent, fa pocs dies. El tècnic de Santpedor viu una era ben estranya al Manchester City, el club que ha convertit en un dels millors equips dels últims anys. Però just la temporada en què ha renovat el contracte, Guardiola ha vist com una suma de lesions, errades pròpies i encerts dels rivals provocava una ratxa de derrotes mai vista. Mai havia perdut tants partits, el tècnic català, que veu com el seu City lluita per ser entre els quatre primers de la lliga anglesa, lluny del Liverpool, el líder. A la Champions, els resultats han estat tan dolents, que quan faltaven 45 minuts per a la finalització de la fase de grups el City n'estava eliminat. Es va classificar pels pèls.

El gran al·licient del sorteig de la Lliga de Campions d'aquest divendres a Nyon era veure si el Reial Madrid i el Manchester City es jugarien el futur a Europa en una eliminatòria apassionant de setzens de final. Blancs i citizens no han fet els deures de la millor manera a la fase de lliga d'aquest nou format de Champions i el sorteig els ha emparellat al play-off previ per jugar els vuitens de final.

L'últim ball del Girona també va acabar amb derrota. En el comiat de la Champions, qui sap si per sempre, els de Míchel van patir una nova remuntada en contra davant l'Arsenal (1-2) i tanquen la competició amb un únic triomf i 3 punts de 24. Stuani, que buscava estrenar-se a Europa, va tenir el desig negat: el seu gol va ser invalidat per fora de joc.

Victòria bogíssima del Barça al camp del Benfica. Un gol de Raphinha en l'últim segon va servir l'eufòria a Da Luz (4-5). A continuació, uns apunts en calent.

El rei d’Europa juga amb foc. El Reial Madrid va patir una nova derrota a la nova Lliga de Campions i s'ha quedat al fons de la classificació, just al límit entre els equips que quedarien eliminats i els que haurien de fer un play-off. Amb la baixa de Vinícius, que es perdrà les pròximes tres o quatre setmanes, l’equip de Carlo Ancelotti va ser derrotat per un Liverpool que vola, tant a la Premier com a la Champions. Mbappé, la gran estrella que va deixar París per intentar guanyar la Lliga de Campions amb el Madrid, va fallar un penal que hauria pogut canviar les coses a la segona part. No acaba de triomfar, el davanter francès.