L'Inter castiga un Barça que té el cel a tocar a Milà

Enviat especial a MilàEl Barça va tenir el cel a tocar a Milà, però quan ja acariciava l'enèsima remuntada de l'era de Hansi Flick, les seves il·lusions es van glaçar amb un gol d'Acerbi en l'afegit que va enviar el partit a una pròrroga cruel. A dos minuts pel final dels 90 minuts, semblava que Raphinha obrava el miracle, capgirant un 2-0 a la primera meitat fruit, com en l'anada, dels errors individuals. L'Inter, tot i patir de valent, va fer valer el factor camp per acabar-se imposant en una eliminatòria (4-3) que, malgrat el desenllaç, fa que el Barça torni a ser un dels conjunts més respectats d'Europa. L'equip, que va lluitar fins al darrer alè, va acabar jugant amb una defensa de tres amb Araujo, Gerard i Héctor Fort. Tocarà esperar per tornar a una final de la Champions, però el camí fins aquí ha omplert el barcelonisme d'una il·lusió que ara s'ha de traslladar contra el Reial Madrid a Montjuïc.

A Milà, l'equip va lliurar una batalla colossal en un Giuseppe Meazza on l'afició local va fer tremolar els fonaments i va acompanyar els seus com si fossin soldats de l'imperi romà. L'objectiu era silenciar la Gàl·lia que suposaven els més de 3.000 seguidors blaugranes que es van esgargamellar les goles animant i animant per somiar en tornar a una final de la Champions. En un ambient hostil, el repte era majúscul per un equip farcit de joves guiats per un Lamine Yamal que va volar damunt la gespa, però no n'hi va haver prou.

Flick no va fer invents i l'onze va ser el mateix que a l'anada amb només un canvi: Eric pel lesionat Kounde. Tot i que els blaugranes van entrar bé al partit i no es van deixar intimidar per l'ambient, l'Inter va plantejar un joc d'enganys. En això, els italians en són uns especialistes. Durant els primers compassos, els locals van fer creure al Barça que podria dominar. Tot formava part d'un pla: esperar replegats, cedir la pilota als blaugranes sense miraments, mossegar-los quan s'apropessin a l'àrea i trobar les cames de Dumfries, Thuram o Lautaro a l'esquena dels centrals. Szczęsny va haver de fer un pas endavant per cobrir el latifundi que quedava a l'esquena dels defensors.

El pla de l'Inter era només una trampa que els va funcionar al primer temps com la seda, ajudats per l'excessiva permissivitat de Marciniak. Superat el primer quart d'hora, els d'Ingazhi van sortir de la cova i van anar a mossegar més amunt. Així van provocar una pèrdua d'Olmo que no perdonarien. El terrassenc es va adormir en el pitjor moment, deixant que li pispessin la cartera i, amb la defensa totalment venuda, Dumfries va cedir la pilota a Lautaro perquè rematés a plaer. El gol va ser una bufetada amb la mà oberta, però el Barça de Flick, amb un cor que mai deixa de bategar, respondria amb personalitat.

Pedri va demanar amb vehemència unes mans d'Arcebi que ni Marciniak ni Van Boekel al VAR, tots dos sospitosos habituals en decisions polèmiques contra el Barça, no van considerar punibles. Abans, un Olmo desencertat tardaria massa en culminar un bon contraatac i Ferran remataria massa tou una bona centrada d'Eric al segon pal. A les portes del descans, un nou contraatac va castigar l'autoestima del Barça. Cubarsí va anar haver d'anar al tall en una acció en què Lautaro ja embocava porteria i, tot i que Marciniak no va xiular penal, el VAR el va avisar: el central d'Estanyol va arrabassar-li la pilota, però xafant-li el peu. Çalhanoğlu no va fallar. L'arbitratge -i els italians, que menjaven l'orella als jugadors del Barça a la mínima que podien- van treure de polleguera el conjunt català. Fins i tot Flick va anar a buscar el col·legiat polonès de camí al túnel de vestidors al descans per demanar-li explicacions.

Fratessi ensorra les esperances del Barça

A la represa, amb un Pedri que intentava ser a tot arreu, el Barça ho va intentar amb una fe que explica perquè aquest equip ha recuperat l'orgull a Europa. L'equip aconseguia aproximar-se a l'àrea dels italians, però faltava la rematada en les centrades o precisió en la darrera passada davant un dels equips que millor defensa de tot el continent. Fins que Gerard Martín, convertit en un punyal al segon temps, va trobar una rematada de primeres d'Eric que donava ales a un conjunt que mai es pot donar per mort. El gol va impulsar el Barça que, amb els mateixos protagonistes al contraatac, el de Martorell va topar amb les mans de Sommer quan tenia tota la porteria per rematar després d'un gran esforç.

Gerard es va convertir en un superheroi i amb les seves centrades el Barça va trobar la kriptonita per desactivar la defensa local. Després de l'ocasió perdonada per Eric, Olmo aconseguira fer-se perdonar de la seva errada en el 1-0 enviant l'empat al fons de la xarxa.

Aconseguir la igualada va catapultar els blaugranes cap al tercer. Lamine Yamal va fer lluir Sommer i, a dos minuts pel final, Raphinha va culminar el miracle. L'extrem de Rocafonda, amb un xut al pal, tornaria a fregar el gol, però quedava la setena vida de l'Inter. Acerbi, en el temps afegit, glaçaria les esperances d'un Barça que ja es veia a la final. A la pròrroga, la batalla va continuar amb el desenllaç cruel amb el gol de Fratessi després que Thuram trnqués la cintura d'Araujo i s’acabés el somni europeu d’un Barça que il·lusiona.