Gir a la dreta a la República Txeca. El multimilionari populista Andrej Babis, guanyador de les eleccions legislatives d'aquest octubre –i que rep el sobrenom de "Trump txec"–, ha firmat aquest dilluns un acord de coalició amb dues formacions d'extrema dreta que són partidàries de sortir de la Unió Europea i de l'OTAN. D'aquesta manera, Babis torna al poder –després de quatre anys a l'oposició– amb la línia dura antiimmigració i nacionalista amb la qual es va presentar el seu moviment ANO i s'allunya de Brussel·les amb compromisos com el de no permetre la introducció de l'euro al país, que s'inclou en el mateix pacte d'investidura.

Amb la recuperació del càrrec de primer ministre pel magnat Andrej Babis, la República Txeca s’incorpora a la inquietant esfera trumpista i alhora putinista de la Unió Europea. Un cavall de Troia que creix i es fa més fort. Ves per on, Andrej Babis prové, com l’hongarès Viktor Orbán, de l’antiga nomenclatura comunista, i es pot entendre perfectament amb el primer ministre eslovac Robert Fico. Tots tres tenen els mateixos orígens i saben que impedir o bé obstaculitzar l’ajuda a Ucraïna és la millor manera d’aconseguir gas rus, encara que el preu a pagar sigui debilitar més i més la UE.

L'escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931-2025) ha mort aquest dissabte als 94 anys. Supervivent de l'Holocaust, Klíma va centrar la seva literatura en narrar l'impacte de l'autoritarisme en les persones i els efectes de viure sota règims totalitaris. Ho va fer en una quarantena de llibres, dos dels quals estan traduïts al català: Amor i brossa (Edicions 62, 2002) i L'esperit de Praga (Quaderns Crema, 2010). La seva veu dissident es va desenvolupar sobretot a partir de les vivències quan era un nen, entre el 1941 i el 1945, al camp de concentració de Terezín, on va ser empresonat pels nazis. Allà va començar a escriure, buscant un refugi en la seva imaginació. Klíma va traslladar en algunes de les seves novel·les i contes l'horror que va viure durant aquells anys, especialment al llibre Judge on trial (1991).

Clara victòria electoral del moviment populista ANO del multimilionari Andrej Babis en les eleccions legislatives de la República Txeca que s'han celebrat divendres i dissabte. Però el “Trump txec” haurà de negociar amb dues formacions euroescèptiques per formar govern.

Tots els establiments centenaris de Praga afirmen que van tenir com a client un dels escriptors més estimats pels txecs, Jaroslav Hašek. I segurament tenen raó, ja que l’autor de Les aventures del bon soldat Švejk era d’aquells que allargaven les nits, sempre amb una cervesa a la taula. La faula pacifista que va escriure sobre un noi de Praga a qui és fàcil aixecar-li la camisa, que treu de polleguera els militars quan l’envien a lluitar a la Primera Guerra Mundial, va fer famós Hašek, que no en volia saber res, de les guerres, ni dels generals, ni dels polítics. Preferia les tavernes i els restaurants. Tenia sort de viure a Praga.

La solidaritat amb Ucraïna dins la Unió Europea solia dependre dels quilòmetres de distància de cada capital fins a Moscou. Els governs de Polònia, Estònia, Eslovàquia i Txèquia van ser uns dels primers a posicionar-se al costat polític i militar de Kíiv, a més d’acollir-ne massivament els refugiats quan va començar la invasió russa.

Durant molts anys, el món mirava cap al centre d'Europa amb enveja, regió d'on provenien alguns dels millors futbolistes del planeta. Els seus equips protagonitzarien un munt de gires per la resta del continent per fer calaix i posar a prova el seu estil de joc, amb nombroses visites a Catalunya després de la Primera Guerra Mundial, partits que van ser claus en el creixement del futbol local, com els famosos amistosos de Nadal amb l'Sparta de Praga del 1921. La història, que no segueix una línia recta i fa girs de guió, ha fet que ara el futbol de l'est d'Europa miri amb enveja allò que passa al sud, quan fa dècades era al revés. Un Barça en crisi a la Champions encara és més fort avui en dia que qualsevol club del centre d'Europa, com el Viktoria Pilsen. Per al club blaugrana serà el debut a la històrica ciutat de Bohèmia, ja que l'anterior duel entre els dos equips en terres txeques, el 2011, va jugar-se a Praga perquè l'estadi del Viktoria no estava en condicions. La història del Barça no es pot entendre sense els duels contra equips del centre d'Europa i els jugadors d'aquestes terres. El Barça, que el 1933 va jugar amistosos amb el SK Pilsen, un altre club de la ciutat famosa per la seva indústria cervesera, ja que van inventar la cervesa pilsener, va fer-se un fart de rebre equips txecs als anys 20 i 30. Però n'hi havia un que era diferent dels altres.

Europa s'enfronta a un hivern difícil per la reducció en el subministrament del gas procedent de Rússia. L’encariment de l’energia i la pujada generalitzada dels preus estan afectant especialment la República Txeca, que ja registra una inflació del 17,2%, el doble de la mitjana europea. Aquesta situació i l’arribada del fred estan causant inestabilitat social al país centreeuropeu. Una manifestació multitudinària, amb la participació de 70.000 persones segons fonts policials, va omplir de banderes fa uns dies la plaça de Venceslau, al centre de Praga. Amb el lema "Txèquia en primer lloc", activistes i líders socials d’extrema dreta i pro-russos van aconseguir reunir ciutadans sense afiliació política, a més de moviments radicals i membres del Partit Comunista.

El govern txec ha començat aquest divendres les obres per demolir la granja de porcs de Lety u Písku, construïda sobre un camp de concentració gitano de l’època nazi. La decisió posa fi a dècades de lluita entre els propietaris de la granja, els grups d’ètnia gitana i el mateix govern, que ja va tancar el recinte l'any 2017 i en va oficialitzar la venda l’abril del 2018.

Enmig dels passadissos de l’estació central de Praga hi dormen desenes de persones que han arribat a la ciutat fugint de la guerra d’Ucraïna. Des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer, la República Txeca ha acollit més de 360.000 refugiats. Malgrat que el país va aprovar diverses lleis per facilitar l’accés al visat humanitari i a l’allotjament, hi ha, com a mínim, dues mil persones que no s’hi han pogut acollir: la comunitat gitana.

La guerra a Ucraïna fa mesos que va capgirar les prioritats de la Unió Europea. En aquest context, i després de tretze anys, la República Txeca torna a assumir la presidència del Consell de la UE a partir d'aquest divendres amb la intenció de canviar el focus cap a la integració europea dels països de l’est.

Ja fa un any des que les manifestacions en contra de la prohibició de l’avortament a Polònia van inundar els carrers de les grans ciutats europees. Des de llavors, la situació de milers de dones ha empitjorat, ja que no poden accedir a un procés d’interrupció de l’embaràs segur i legal. La defunció d’una dona, l'Agnieszka, a finals de gener a causa de la prohibitiva llei va transcendir als mitjans de comunicació i es va sumar a un cas molt similar documentat el novembre passat. Com elles, moltes altres dones volen o necessiten accedir a un avortament i no poden fer-ho, cosa que posa en risc la seva pròpia vida. I és que, tot i que aquesta intervenció continua sent legal a Polònia en cas de violació, incest o risc vital, molts professionals rebutgen dur-la a terme per estigma o per consciència.

El 16 novembre del 2019 Praga va reviure l'ambient revolucionari que trenta anys enrere havia inundat els carrers de la ciutat. Gairebé 300.000 persones van sortir a la capital de la República Txeca per exigir la dimissió del primer ministre, Andrej Babis, en una manifestació expressament convocada la vigília del 30è aniversari de la Revolució de Vellut, en què protestes multitudinàries i una vaga general havien posat fi a quatre dècades de règim comunista al capdavant del que llavors encara era la Txecoslovàquia sota l'òrbita soviètica.

Els papers de Pandora segur que són un os dur de rosegar per a tots els inclosos a la llista. Però el moment és especialment inoportú per a Andrej Babis, el primer ministre de la República Txeca, que menys d’una setmana després de l'escàndol s’enfronta a la reelecció. Les enquestes de les eleccions legislatives, que han començat avui i segueixen aquest dissabte, apunten a una victòria del partit de Babis, l’Aliança dels Ciutadans Insatisfets (ANO, per les seves sigles en txec, que també volen dir sí), però el joc d’aliances li podria dificultar o impedir la formació de govern, ja que les dues formacions que el segueixen han rebutjat donar-li suport.

Després d'anys de lluita, les dones gitanes esterilitzades forçosament a la República Txeca han vist per fi reconegudes les seves profundes ferides. Unes 400 dones, majoritàriament d'aquesta ètnia, esterilitzades sense el seu consentiment o sota pressions entre el 1966 i el 2012, rebran 300.000 corones txeques –uns 11.700 euros– com a indemnització. El president del país, Milos Zeman, ha signat el projecte de llei aquesta setmana.

Tècnics del servei meteorològic de la República Txeca han pogut determinar que el violent tornado que la setmana passada va afectar un grapat de pobles de Moràvia del Sud va ser un dels més forts que s'han format a Europa en les últimes dècades. Després d'analitzar els danys i la trajectòria del tornado s'ha estimat que va ser d'escala EF4 en l'escala de Fujita millorada, això vol dir que va provocar ratxes de vent màximes d'entre 270 i 320 km/h.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat suport al posicionament de la República Txeca respecte a l'obligatorietat de vacunar tots els infants de les malalties més comunes i esteses, una decisió que podria derivar en la imposició de vacunar contra el covid-19 tots els nens i nenes. La resolució s'ha fet pública aquest dijous i respon a les denúncies d'alguns pares que consideraven que la llei vulnerava els seus drets.

L’obra de Franz Kafka ha estat objecte d’una indústria de moment imparable. Qualsevol visitant de la ciutat de Praga als darrers anys es deu haver adonat de com una obra tan extravagant i insòlita, la més original del segle XX, pot inundar tota una ciutat de llibres, cartells, icones, tasses i vaixella, pins, postals i tota mena de bibelots inútils.

Almenys 200.000 persones, segons dades de la policia, s'han manifestat aquest dissabte als carrers de Praga per reclamar la dimissió del primer ministre de la República Txeca, Andrej Babis, acusat de conflictes d'interès i corrupció. La mobilització estava convocada amb motiu del 30è aniversari, demà diumenge, de la Revolució de Vellut, que va posar fi al règim comunista txec.

Imaginem que, el 1945, algú presencia l’alliberament de l’Europa Occidental i que el 1975, quan hi torna, es troba que els dictadors han reaparegut. Aquesta és ben bé la sensació de qui viatja a Centreeuropa 30 anys després de les revolucions de vellut del 1989.