Aquest ha estat l'estiu de la consagració d'Iris Tió (Barcelona, 2002). Als Mundials de natació de Singapur va aconseguir sis medalles, una d'elles la tan somiada medalla d'or en el solo lliure. Mai cap catalana havia guanyat aquesta medalla, la darrera gran barrera de la natació artística local. Després d'uns dies descansant al Priorat, Tió ha tornat a l'aigua. Uns dies abans de tornar a la feina, rep l'ARA al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, on sol passar vuit hores diàries entrenant-se. Hores claus per entendre l'èxit d'una dona que es defineix com a tímida, però amb les idees clares. Un cop entra a la piscina, no deixa indiferent a ningú.

L'actriu navarresa Clara Galle és una de les cares amb més projecció de l'audiovisual espanyol i aquest juny estrenarà a Netflix la sèrie Olympo, en la qual interpreta una nedadora d'elit. Per fer aquest paper, Galle s'ha hagut de posar en forma, i això ha implicat uns canvis físics que va comentar aquest dilluns durant una visita a La revuelta amb els seus companys de repartiment Nuno Gallego i Agustín Della Corte.

"El meu esport és invisible i nosaltres fem molt de xou", afirma Sara Saldaña després d'haver estat presentada com una de les protagonistes en la campanya El teu estil, el teu joc. La presentació a la Roca Village celebra el talent i la creativitat en la moda, l'esport i l'art. "Sempre m'ha agradat molt el món de la creativitat i l'edició", expressa la nedadora artística a l'ARA. Durant la seva infantesa, l'apassionava l'audiovisual. L'estima per les imatges i els vídeos ha esdevingut un tret característic que s'ha conservat en la personalitat de l'artista al llarg dels anys. Des de petita, i amb l'ajuda de la seva mare, ha buscat una disciplina on pogués mostrar la seva faceta més artística i estètica. "Si no estic nedant, estic menjant", declara amb entusiasme. Ara la seva premissa és clara: demostrar al món qui és a través de continguts a la xarxa.

Havia de ser un dels dies més feliços de la seva carrera, però Dennis González (Rubí, 2004) admetia amb un missatge a les xarxes socials que no aniria a dormir tranquil després de guanyar la medalla d'or en solo tècnic de natació artística als Europeus de natació de Belgrad. "No puc anar a dormir tranquil després del que acabo de veure. Han penjat fa poc el vídeo a Teledeporte de quan m'he proclamat campió i pels comentaris encara no tinc clar si estem al segle XXI o al segle X abans de Crist. A mi m'és igual, ho dic pels nens que vulguin començar a fer natació sincronitzada i els afecti", raonava.

La natació artística -o sincronitzada-, com el ballet clàssic o la gimnàstica rítmica, és un d’aquests esports que marca una data de caducitat sobre les seves practicants. Les condicions que requereix aquesta disciplina, des de la necessitat d’infraestructures fins al temps de dedicació per perfeccionar les coreografies, juntament amb la gran exigència física i mental i la pressió estètica que recau sobre els cossos, fan que la seva pràctica es redueixi a una etapa concreta de la vida. La franja d’edat més habitual per ser nedadora d’artística és, aproximadament, entre els 6 i els 18 anys. Actualment, segons dades de la Federació Catalana de Natació, el nombre de llicències al nostre territori en aquest esport, minoritzat i majoritàriament femení, gira al voltant d’un miler. En les categories màster, però, la xifra baixa a seixanta participants. Les nedadores que continuen competint a partir de la majoria d’edat solen ser, d’una banda, les que aconsegueixen formar un equip al seu club per participar en un o dos campionats a l’any, autonòmics o estatals, on, amb sort, coincideixen amb algun altre grup contra qui disputar-los, i d’altra banda, les esportistes d’alt rendiment a qui seleccionen per a l’equip olímpic, que allarguen un màxim de 10 o 15 anys més la seva carrera. Dins del sac de nedadores que aposten per continuar nedant, hi ha un petit grup de persones que deixen de competir i es dediquen a fer exhibicions pel seu compte, i després hi ha les que decideixen posar-se a competir quan ja no hi ha pràcticament ningú que s’atreveixi a fer-ho.

Alexia Putellas i Aitana Bonmatí són dues de les grans referents que ara mateix té l'esport femení català. Totes dues juguen al Barça, el 3 de juny disputaran una nova final de la Champions League i dilluns passat van rebre un bany de masses pels carrers de Barcelona després de guanyar la Lliga. Elles, sens dubte, acaparen avui dia la majoria de les mirades de les nenes (i els nens) que somien amb dedicar-se a l'esport quan siguin grans i amb la seva empenta estan obrint portes que feien pudor de tancat. Però Alexia i Aitana no han estat pas les pioneres.

"Sempre era l’únic noi", recorda Pau Ribes. "A l’inici sorprenia. Anaves a veure una competició i pensaves... què hi fa aquest noi, a la piscina", admet el president de la Federació Catalana de Natació, Ramon Bosch. Als seus 27 anys, el vallesà Pau Ribes ha decidit posar punt final a una carrera on ha fet història, perquè s’ha convertit en el primer home espanyol que ha competit en un món fins ara 100% femení, la natació sincronitzada. "Ha estat perseverant, perseguint un somni. És admirable", explica Bosch sobre Ribes, que el dia del seu comiat va aplegar tot el món de la sincronitzada al seu voltant: companyes d’equip, entrenadores, familiars, autoritats... "És una persona que s’ha fet estimar molt per tothom", diu Gemma Mengual.

Ona Carbonell no para. Ni mentre és a l’aigua, ni quan és fora, sobre terra ferma. Ahir, a Gwangju (Corea del Sud), la catalana va aconseguir la medalla de plata en el solo lliure, la tercera medalla en aquest campionat, la 23a en total en les cites mundials des que hi va debutar a Melbourne el 2007. Set campionats del món en què sempre, ja sigui al capdamunt o en una altra posició, ha pujat com a mínim un cop al podi. “Mare meva, no m’ho crec. Tot això m’està superant. No em pensava que aniria tot tan bé i no sabia res de tots aquests rècords. Costa molt aconseguir tantes medalles, tants mundials consecutius estant allà dalt, set Mundials seguits estant al podi”, resumia ahir Carbonell, amb la segona plata que ha aconseguit a Gwangju penjant del coll (les dues com a solista, el bronze va arribar en la modalitat 'highlight'). Així, amb les tres medalles que s’ha penjat a Corea, s’ha convertit en la nedadora amb més medalles de les cinc disciplines esportives aquàtiques. Cap nedadora en té més i, en el podi històric, tan sols està per darrere de Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27). “Estic flipant”, diu quan sent el nom de Phelps, un ídol per a ella.

La catalana Andrea Fuentes, membre de l'equip de natació sincronitzada espanyol durant molts anys, s'ha convertit en l'entrenadora en cap de l'equip nord-americà de natació artística, segons ha anunciat USA Syncro. Fuentes, tres vegades olímpica (Atenes, Pequín i Londres) i l'esportista espanyola amb més títols de la història dels Jocs juntament amb Mireia Belmonte, que també acumula quatre medalles, va entrar en contacte amb les nord-americanes després d'entrenar en alguns campus de desenvolupament i tecnificació als Estats Units.

L'equip espanyol de natació sincronitzada ha aconseguit aquest diumenge la medalla de bronze a la final del combinat lliure dels Campionats d'Europa que s'estan disputant a Glasgow. Amb una interpretació de l'espectacle 'Amaluna', del Cirque du Soleil, el conjunt espanyol ha obtingut 91.4667 punts.

Els anys més intensos de les seves vides s’han acabat. Queden enrere les sessions maratonianes d’entrenaments, l’exigència de la competició, l’obligació de ser sempre al podi. Ara tenen una vida molt més relaxada. Cadascuna amb el seu projecte personal. Però, ho reconeixen, s’enyoren una mica de l’aigua. Per això es reuneixen de tant en tant i converteixen el que abans eren exàmens en exhibicions. Es tracta de passar-s’ho bé, sense la pressió de tenir una filera de jutges puntuant. Després d’escriure la pàgina més gloriosa del seu esport al país, les noies de l’equip de sincronitzada s’han convertit en les Olympias.

La japonesa Mayuko 'Mayu' Fujiki serà la nova seleccionadora espanyola de natació sincronitzada a partir de l'octubre en substitució d'Esther Jaumà. Serà la tercera etapa de Mayu Fujiki amb l'equip espanyol, encara que la primera com a màxima responsable de l'equip. La japonesa va treballar entre els anys 2003 i 2011 amb Anna Tarrés, en l'època daurada de la natació sincronitzada a Espanya, i posteriorment amb Esther Jaumà del setembre del 2012 fins després del Mundial de Barcelona 2013.

Ona Carbonell segueix fent història en la natació sincronitzada. La nedadora catalana ha aconseguit aquest dimecres la segona medalla de plata en el Mundial de Budapest, aquest cop en la modalitat de solo lliure, després de la també plata que es va penjar en la prova de solo tècnic.

Fernando Carpena es va assabentar de l'eliminació de l'equip espanyol de natació sincronitzada durant la final de la Copa del Rei de waterpolo. Expliquen els que s'asseien al seu costat que el president de la Federació Espanyola de Natació (RFEN) va rebre un missatge, va mirar el mòbil i li va quedar la cara blanca com el paper de fumar. No s'ho esperava. I encara menys que les 'sirenes' acabessin cinquenes al Preolímpic, superades per equips com Itàlia i el Canadà, seleccions que fa no gaire estaven uns quants graons per sota.

Són dies de crítiques i acusacions a la natació sincronitzada. Després dels mals resultats d'Espanya, que ha quedat fora dels Jocs Olímpics de Rio 2016 en la modalitat d'equip després d'acabar en cinquè lloc al Preolímpic, l'exseleccionadora Anna Tarrés ha titllat d'egoista el comportament de les úniques dues representats que seran a la cita olímpica del Brasil aquest estiu, Gemma Mengual i Ona Carbonell. "No entenc per què no s'ha dedicat a ensenyar tot el que havia après, en lloc de lluir-se ella", ha criticat de la veterana nedadora. Pel que fa a Carbonell, també l'ha acusat de mirar "per ella". "Ha decidit que només faria les modalitats individuals i l'hi han permès, incomprensiblement". I afegeix: "Fa dies que l'Ona s'ha esborrat. No és només en aquesta competició. Fa dies que l'hi permeten. Segurament es deu estar penedint de moltes coses".

Quan Fernando Carpena va fer fora Anna Tarrés de l'equip de sincronitzada, el president de la Federació Espanyola de Natació (RFEN) va justificar-ho dient que calia fer un salt endavant per aconseguir la medalla d'or. Era el setembre del 2012. Quatre anys després, no només no s'ha aconseguit aquest objectiu sinó que les 'sirenes' són ara més lluny que mai de les posicions capdavanteres. L'últim revés se l'han endut al Preolímpic, on han estat cinquenes i han quedat fora dels Jocs en la modalitat d'equip. Només el duo format per Ona Carbonell i Gemma Mengual podran ser a la cita olímpica.

Ona Carbonell i Gemma Mengual han obtingut aquest dijous el passaport per als Jocs Olímpics de Río, en la modalitat de duo. Les nedadores de sincronitzada també han acabat primeres en la prova de rutina lliure –dimecres ho van fer en la prova tècnica– i s'han garantit la classificació.

La catalana Anna Tarrés ha signat un contracte per ser assessora de la selecció ucraïnesa de natació sincronitzada per preparar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. Tarrés treballa aquests dies a Barcelona les noves coreografies i entrena amb l'equip ucraïnès al CN Montjuïc, on té previst oferir una roda de premsa dimarts.

L'actriu australiana Nicole Kidman i la catalana Ona Carbonell, capitana de la selecció de natació sincronitzada, han compartit aquest dijous a Milà una trobada fruit de la seva tasca com a ambaixadores de la firma de rellotges de luxe Omega. "Ha estat un plaer conèixer Nicole Kidman, una de les meves actrius favorites, perquè a més és una icona de la moda, sempre està al servei de les causes solidàries i m'encanta que ara mateix triomfi al teatre a Londres", ha dit a l'agència Efe Ona Carbonell.

Ona Carbonell, doble medallista als Mundials de natació de Kazan (Rússia), ha afirmat aquest dilluns en un acte celebrat al Consell Superior d'Esports amb joves de la natació sincronitzada que la cita mundialista ha estat "difícil per a tots" i que d'aquesta competició n'ha "après molt".