L'any passat Europa va registrar 306 casos de dengue autòcton, no relacionats amb viatges a zones endèmiques. Itàlia va encapçalar el rànquing amb 213 casos, seguida de França, amb menys d’un centenar, mentre que a l’Estat només se'n van registrar vuit, tots a Catalunya, concretament a Vila-seca (Tarragona), on es va detectar un brot a principis de setembre.

El centre d'atenció primària (CAP) de Sort és l'únic que ofereix atenció presencial les 24 hores del dia de tota la comarca del Pallars Sobirà. En total, són quinze municipis i més de 7.000 persones que, davant d'una urgència, tenen aquest centre com a referència. El dilluns, durant l'apagada massiva que va posar cap per avall la península Ibèrica, els seus treballadors i l'Ajuntament van descobrir que no tenia generador i, per tant, es van assabentar aquell mateix dia que no disposaven d'una font alternativa d'energia amb la qual garantir l'assistència a tothom qui ho necessités. No tenien llum, telèfon ni Internet. Tampoc els van donar cap explicació des del departament de Salut. Durant vuit hores els professionals del centre van haver de fer mans i mànigues per prestar atenció a les persones que ho necessitaven, amb un frontal al cap i sense l'equipament adequat per tractar els pacients. "Ens vam sentir abandonats", es queixen des del centre.

L'obesitat infantil no para de créixer i cada cop és més prevalent. És una epidèmia que sobretot s'acarnissa amb les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix i que a Catalunya ja afecta el 12,6% dels menors. Amb l'objectiu de trobar una estratègia que permeti capgirar aquesta situació, la conselleria de Salut va impulsar ara fa cinc anys una prova pilot al barri de la Mina per rebaixar la incidència de l'obesitat infantil amb hàbits de vida més saludables i canvis en la comunitat que afavoreixin el menjar sa i l'esport. Amb els resultats de la intervenció a la mà, el Govern s'ha proposat estendre el projecte a 28 equips d’atenció primària (EAP) d’arreu del país.

L'Hort de les Moreres, a Sant Andreu, s'ha convertit en un dels punts més importants per a la comunitat de veïns del barri. L'any 2019, Cristina de Prado, metge de família de l'ambulatori Casernes, amb l'ajuda de professionals del centre i de la Fundació Vidal i Barraquer, una institució especialitzada en la salut mental, va impulsar una iniciativa per construir un hort terapèutic i comunitari on els pacients i els veïns poguessin tenir el seu espai per desenvolupar-se. "L'objectiu sempre ha sigut millorar la salut dels usuaris a través d'una activitat que fomenta la relació entre ells i lluita contra el sedentarisme", explica una de les impulsores del projecte. I el resultat ha estat tot un èxit. "Al parlar amb els usuaris la sensació és que l'hort comunitari funciona", afirma amb orgull De Prado. I aquesta sensació la confirma Màxim Riera, un dels nous pagesos, de 74 anys, que dediquen hores del seu dia a treballar l'hort: "Poder estar en un espai com aquest és una satisfacció molt gran. Això és el que m'emporto a casa cada dia".

Per anar a la consulta del doctor Daniel Moll al centre d'atenció primària (CAP) Vinyets, a Sant Boi de Llobregat, cal pujar a la segona planta i passar per tres sales d'espera. A la primera sala hi ha un munt de cadires, una al costat d’una altra, ben ordenades. Algunes fins i tot tenen una mena de cinta aïllant que va des del respatller fins al seient per evitar que algú s'hi assegui per allò de mantenir la distància de seguretat pel coronavirus. Tot sembla perfectament preparat per rebre pacients, però no n’hi ha ni un. La sala està completament buida.

En plena pandèmia del covid-19, la campanya de la vacunació de la grip tampoc no es podrà fer com s'ha fet sempre. Salut treballa per poder-la fer fora dels CAP en els casos en què les instal·lacions siguin petites i no permetin sectoritzar bé les zones. L'objectiu: evitar una pressió extra als CAP i garantir que els diferents circuits queden separats. Per això, tal com avança El Periódico i ha pogut confirmar aquest diari, es buscaran equipaments municipals de diferents tipus -com casals de gent gran o centres cívics- per poder acollir la campanya de vacunació de la grip, que sol començar a mitjans d'octubre.

El departament de Salut ha incorporat l'última setmana uns 500 agents covid repartits en cadascun dels més de 400 centres d'atenció primària que hi ha a Catalunya. Un reforç de personal que ha de servir per alleugerir la càrrega de treball del personal sanitari, però els professionals adverteixen que no n'hi ha prou. "Tota ajuda és benvinguda, però el reforç dels gestors covid no és suficient, ni de bon tros", subratlla de manera rotunda el vicepresident del Col·legi de Metges i director del CAP Sardenya de Barcelona, Jaume Sellarès.

El sistema sanitari s’ha hagut d’adaptar per fer front a la crisi del covid-19, col·lectivament i individualment. També a la sovint invisibilitzada atenció primària, on el personal mèdic, d’infermeria i d'administració s’han bolcat per contenir els pacients lleus i continuar atenent les altres patologies. D’aquesta adaptació n’és testimoni Montse Ribas Camprubí, infermera del CAP de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Viu a Castellbisbal, té 43 anys i en fa vint-i-un que exerceix, primer en l’àmbit hospitalari i, des de fa cinc anys, a l’atenció primària. Al centre on treballa els guia el lema Jo em quedo a casa, i han maximitzat l’atenció telefònica i domiciliària. Des que ha esclatat la pandèmia, a més, Ribas ha passat de pediatria a fer suport amb adults. Molts canvis en poc temps que ha assumit amb determinació: “Jo m’adapto molt a la realitat. Per supervivència i perquè si no t’adaptes, pateixes. És millor adaptar-se i donar tot el que puguis”.

L'aprimament de l'atenció primària amenaça amb passar factura a la Catalunya Central. Segons ha publicat aquest dilluns l'ARA, un 71% dels CAP i consultoris de la zona (124 de 175) s'havien tancat ja dimarts passat en el marc de la reorganització que el departament de Salut està aplicant per fer front a la pandèmia del coronavirus. És en aquest context que el CAP Centelles, a Osona, ha fet un crit d'alerta després que, segons afirma a l'ARA la seva directora, Silvia Narejos, el CatSalut els hagi comunicat que tancaran tots els centres d'atenció primària de la comarca per atendre a partir de dimecres els pacients de l'hospital de campanya que s'ha aixecat al pavelló del Castell d’en Planes de Vic. Des de Salut admeten que es reubicaran metges de família en aquest espai, que ha de descongestionar l'Hospital de Vic, si bé la secretària d'Atenció Sanitària i Participació del departament, Carme Bertral, assegura a aquest diari que no es tancaran tots els CAP. Tampoc el de Centelles, com posteriorment han traslladat als responsables del centre.

L'emergència pel coronavirus ha focalitzat l'atenció sanitària en el tractament i l'abordatge del virus. Però què passa amb la resta de consultes de Salut? El Canal Salut ha publicat un document que dona resposta a tota una sèrie de dubtes que es pot plantejar la ciutadania. Aquestes són les preguntes i les respostes:

Ara fa un any que els professionals de l’atenció primària van sortir al carrer en una vaga de quatre dies sense precedents que va culminar amb un acord entre el departament de Salut i el sindicat Metges de Catalunya -els altres dos, Rebel·lió Atenció Primària i CGT, se’n van desmarcar- que havia de servir per reduir la pressió assistencial i alleugerir la càrrega de treball amb mesures com ara fixar un temps mínim de visites, la contractació de més professionals -que s’ha hagut de fer allargant també l’edat de jubilació d’alguns professionals i permetent que d’altres assumeixin feina extra a canvi de més remuneració- o donar autonomia de gestió als centres.

Treballa com a metge de família en un poble de 700 habitants del nord d'Extremadura, on la majoria de serveis públics han tancat. Es mantenen oberts l'ajuntament, el consultori i els bars. I la consulta del metge és també lloc de trobada dels veïns. Al llibre Cuando ya no puedes más (Anaconda Editions) relata la crisi personal que va patir quan la vocació va xocar amb la dura realitat de l'atenció primària: consultes burocratitzades i poc temps per al pacient.

El dietista nutricionista “és una inversió en salut que estalvia, a més, costos sanitaris”. Sota aquesta premissa, el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (Codinucat) demana a la conselleria de Salut que incorpori aquesta figura als centres d’atenció primària. Al·leguen que actualment no hi ha una atenció especialitzada als CAP per prevenir i tractar els problemes derivats d’una mala alimentació quan la major part de les malalties que pateix la societat estan relacionades amb estils de vida i, per tant, amb l’alimentació, com ara diabetis de tipus 2, obesitat, hipertensió, colesterol elevat o alguns càncers. A Catalunya, la dislipèmia (trastorns dels lípids), la diabetis de tipus 2 i la hipertensió arterial són les malalties que tenen més consultes a l’atenció primària i que més despesa farmacèutica generen.

Tots els centres d'atenció primària (CAP) i els serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) tancaran a les 20 hores perquè els treballadors puguin conciliar la vida familiar i laboral, d'acord amb una instrucció del juliol passat.

Al CAP Gràcia-Cibeles la sala d'espera està plena de gent a les 8.30 hores del matí. Són usuaris que esperen per fer-se analítiques de sang. A urgències encara hi ha poca gent. En aquest centre de primària de la Vila de Gràcia el seguiment de la vaga és del 100% dels metges, cosa que representa un 27% del total de personal, ja que la resta de professionals no han secundat la vaga de metges de primària. "Per falta d'informació, no de ganes", especifiquen, ja que asseguren que comparteixen totes les reivindicacions.

El sindicat Metges de Catalunya (MC), majoritari entre els facultatius catalans, convocarà a la vaga els 5.000 metges d'atenció primària a tots els ambulatoris de Catalunya a causa del "deteriorament del sistema sanitari" català. El sindicat ha convocat una roda de premsa aquest dimecres per donar a conèixer els detalls i la data de la convocatòria, que probablement serà després del 25 de novembre, dia en què es fan les oposicions per optar a 1.343 places de medicina de família i comunitària i a 208 de pediatria.

Els pediatres diuen prou. Fa un any ja alertaven que un de cada quatre professionals que exerceixen de pediatra no tenen aquesta especialitat. Ara aquesta xifra ja ascendeix al 30%. Així ho ha fet saber aquest dimarts la Societat Catalana de Pediatria en un manifest. "El 30% de places de pediatres d'atenció primària estan ocupades a Catalunya per metges no especialistes en pediatria, i bona part dels serveis d'urgències hospitalaris comarcals també es troben en aquesta situació", denuncien.