La periodista i politòloga Estefania Molina (Igualada, 1991) atén l'ARA després de publicar Els fills dels boomers (Destino), en què assenyala la generació del baby boom com l'única pota que aguanta el sistema: fa de tireta per evitar un esclat social i, alhora, impedeix, creu, la reforma política. Comentarista en mitjans com La Ser o El País, admet que amb aquest llibre ha volgut anar més enllà de l'anàlisi i prendre partit.

El Tribunal Constitucional és més que un àrbitre de conflictes sobre la carta magna. En els últims anys, s’ha convertit en un camp de batalla política on els governs i els partits han intentat dirimir els seus enfrontaments. A ningú se li escapa el paper protagonista que va tenir durant el Procés, amb un ús permanent per part de Mariano Rajoy per frenar el full de ruta de l’independentisme. Ara bé, en els últims anys la seva preponderància ha anat virant: els conflictes competencials amb Catalunya ja no encapçalen la seva llista de prioritats. La conflictivitat amb l’independentisme ha donat pas a la disputa bipartidista.

"Jo no he tingut cap relació mai amb Plus Ultra, ni ningú em va demanar res. No vaig fer res ni em vaig interessar pel rescat". José Luis Rodríguez Zapatero ha comparegut durant quatre hores a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat, convocat pel PP a l'inici de la campanya electoral de Castella i Lleó, per parlar, fonamentalment, sobre el rescat de Plus Ultra. Un cas que està sota investigació per presumpte blanqueig de capitals –es qüestiona si part del rescat podria haver estat utilitzat per blanquejar diners provinents de corrupció a Veneçuela— i al qual fa temps que els populars donen màxima credibilitat.

Amb més expectació mediàtica que respostes i a tres dies de les eleccions a l'Aragó, Paco Salazar ha comparegut durant dues hores a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat. És l'exdirigent del PSOE que va haver de renunciar als càrrecs a l'executiva del partit i com a coordinador institucional de la Presidència del govern espanyol després de ser denunciat internament per presumptes casos d'assetjament sexual i actituds masclistes. Arran de l'esclat del cas Santos Cerdán, estava cridat a formar part del nou equip a la secretaria d'organització, però no va arribar a ser nomenat.

El Congrés i el Senat tenen una hiperactivitat de comissions d’investigació aquesta legislatura. Es creen específicament per estudiar alguna cosa amb l’objectiu de radiografiar-ho a través de compareixences de responsables i experts per extreure’n aprenentatges, però a l’espera d’obtenir-ne les conclusions els pròxims mesos, per ara també s’estan utilitzant com una arma de confrontació política. Tant el PP com el PSOE han citat dirigents rellevants d’ambdós partits a les portes de campanyes d'eleccions. Són, doncs, una arma electoral? Hi ha una llista de compareixents que han estat convocats en dates clau per a les urnes.

L'endemà de xocar contra el mur del PP per la reforma del finançament i mentre José Manuel Albares parlava de Veneçuela al Congrés, María Jesús Montero ha hagut de comparèixer al Senat –forçada per la majoria absoluta dels populars– per donar explicacions sobre el cas SEPI, una investigació de l'Audiència Nacional sobre l'adjudicació de contractes públics. La vicepresidenta primera del govern espanyol ha defensat "l'honor, la responsabilitat i el prestigi" de la SEPI, una empresa pública que està adscrita al ministeri d'Hisenda i actua com el braç inversor de l'Estat. Montero ha defensat que els procediments van ser "correctes". Apel·lant constantment al secret de sumari, ha subratllat que, "per ara", no es pot afirmar que "s'hagi fet res irregular" o s'hagi descobert "algun expedient que s'hagi tramitat de manera diferent a la legalitat" i ha sigut contundent avalant l'actuació de la SEPI: "No hi ha cap mena de responsabilitat política a la SEPI, no hi ha res imputable a un mal funcionament". El PP ha volgut arrencar l'any situant a la diana els casos de presumpta corrupció que envolten –i esquitxen– el govern espanyol, però –a menys de dos quilòmetres– la Moncloa ha optat per posar el focus en la política internacional de Pedro Sánchez amb la compareixença del ministre d'Exteriors a la cambra baixa.

Investigat per presumpta corrupció al Tribunal Suprem, Santos Cerdán ha portat aquest dimecres la seva estratègia de defensa al Senat. En plena crisi del govern espanyol pels casos que s'acumulen als tribunals, i un mes després de sortir en llibertat provisional de la presó, l'ex número tres del PSOE ha comparegut a la comissió del cas Koldo a la cambra alta per reivindicar un cop més la seva innocència. Tot i que s'ha acollit al seu dret a no declarar sobre els fets concrets pels quals està encausat, ha assegurat que és víctima d'una "persecució pròpia de la Inquisició" i ha vinculat la seva investigació al seu paper en l'acord de la llei d'amnistia.

En aquest punt de la seva vida política, i sobretot per com està anant l’actual legislatura, no hi ha dubtes que Pedro Sánchez és un home de sort. No es tracta només de la seva capacitat de resistència, sinó de com sap aprofitar les ocasions que li proporciona l'atzar. A la compareixença de dijous al Senat, el líder socialista va tenir la sort de tenir al davant un representant del PP que difícilment hauria pogut ser menys competent. Sánchez havia estat citat per donar explicacions a la comissió d'investigació sobre el cas Koldo que van posar en funcionament els populars com a part de la seva estratègia de desgast del govern de coalició del PSOE i Sumar. El PP s’ho havia pensat molt, durant més d'un any i mig. Aquesta iniciativa es va aprovar el març del 2024. Però fins ara no havia citat a qui considera com el principal responsable polític de l’assumpte, que ja no és el cas Koldo –un simple assessor d'un exministre, José Luis Ábalos–, sinó que implica el mateix extitular del ministeri de Foment i Santos Cerdán, aquests dos últims exsecretaris d'organització del PSOE. La citació de Sánchez suposava un pas qualitatiu molt important: passar de les actuacions preliminars a una batuda de caça major.

El PP ja fa temps que va decidir sacrificar el valor del Senat com a cambra de representació territorial i de segona lectura per convertir-la en una caixa de ressonància de la seva oposició a Pedro Sánchez. Per això van pensar que era una bona idea citar a declarar el president del govern espanyol a una comissió sobre el cas Koldo en una cambra que controlen completament. Però un cop més, i ja van unes quantes, el PP ha tornat a fracassar i Pedro Sánchez ha sortit ben viu de l'espectacle lamentable que s'ha viscut al Senat.

El PP volia sotmetre Pedro Sánchez en la comissió del cas Koldo/Ábalos del Senat, però en ocasions com aquestes sap com desesperar la formació conservadora, fins que s'imposa el caos. El president espanyol s'ha posat la jaqueta de líder del PSOE per confrontar les acusacions de corrupció de la dreta i la discussió s'ha convertit en un nou capítol del "i tu més" entre els dos grans partits de l'Estat. "Crec que això és un circ", ha etzibat Sánchez de bon principi. L'espectacle ha arribat sobretot al final, durant el tens interrogatori del senador del PP Alejo Miranda de Larra, impotent davant les respostes del president espanyol, algunes d'evasives i d'altres de directes. "Hi havia un circuit de diner negre al carrer Génova, no a Ferraz", ha dit Sánchez, que ha marxat "molt satisfet" de la comissió.

Les sessions de control del govern espanyol al Senat serveixen perquè el PP continuï el seu setge particular per assenyalar la presumpta corrupció de l'executiu espanyol des d'una cambra en què els populars compten amb majoria absoluta. Però el que no és habitual és que l'executiu de Pedro Sánchez avisi que queden anys de corrupció de la coalició d'esquerres. "Queda govern de corrupció per estona. De corrupció per estona. Segueixin així i no governaran mai", ha assegurat aquest dimarts a la cambra alta la vicepresidenta segona espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. El lapsus de la ministra de Sumar ha deixat l'hemicicle bocabadat i ha provocat un aplaudiment massiu de tota la bancada del PP, en una sortida irònica entre rialles estupefactes i l'assimilació sobtada del que acabava de dir la dirigent gallega.

Els incendis continuen al nord-oest peninsular, i també les compareixences de ministres al Senat, com la d'aquest dijous del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, explícit a l'hora de descriure l'actitud del PP. "No puc estar d’acord amb l’ús partidista del Senat d’una catàstrofe per servir als interessos d’un partit i la seva estratègia d'assetjament al govern espanyol, basada en la manipulació i el soroll. Ho vam veure amb la DANA i ho veiem ara amb els incendis: l’intent del PP, i costa dir-ho però cal dir-ho, de fabricar una versió distorsionada de la realitat que menysté la feina ben feta i emmascara els errors de la seva gestió", ha dit només d'arrencar la seva intervenció.

El segon episodi del xoc entre el govern espanyol i el PP al Senat per la gestió dels incendis tenia com a protagonista aquest dimecres la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, després que dimarts la ministra de Defensa, Margarita Robles, provoqués el PP amb l'exhibició de vídeos de l'UME durant cinquanta minuts intervenint en l'extinció. La vicepresidenta tercera té un perfil menys combatiu, si bé no s'ha estat de brandar que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en medi ambient i gestió forestal. "Qualsevol pacte ha de tenir dotació pressupostària i ha de ser una feina conjunta amb mesures i actuacions que puguin significar un canvi i siguin implementades en el marc competencial que tenim", s'ha escudat Aagesen, després d'escoltar com els grups polítics li exigien recursos si vol que s'avinguin al pacte d'estat contra l'emergència climàtica que ha plantejat Pedro Sánchez.

El PP fa temps que està instal·lat en una trinxera des de la qual dispara contra (gairebé) tot allò que no surti de les seves files. Tant és així, que a l’Assemblea de Madrid els populars han criticat durament i votat en contra d’un text calcat al que ells mateixos havien presentat al Senat.

En un estrany protocol, Albert Serra queda pràcticament arraconat en la fotografia d'autoritats i guardonats prèvia a l'acte d'entrega del Premi Tauromàquia 2024, que el PP ha recuperat a través del Senat i de les comunitats autònomes on governen, després que el ministeri de Cultura liderat per Ernest Urtasun l'eliminés. És evident que els conservadors volen fer oposició al govern espanyol a través d'aquesta tradició, polèmica i divisòria com la mateixa política a l'Estat. I han trobat en Serra el seu principal aliat, a qui malgrat restar protagonisme dediquen grans elogis per la pel·lícula Tardes de soledad, que reflecteix de manera genuïna com el torero Andrés Roca Rey afronta les seves corrides. Una pel·lícula que es va endur el premi gros al Festival de Sant Sebastià del 2024 i que s'estrenarà als cinemes el 7 de març.

No és una novetat que el PP i el PSOE s'estiguin tirant els plats pel cap per la presumpta filtració d'un correu confidencial de la parella d'Isabel Díaz Ayuso per part del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. En aquest camp de batalla política s'ha sabut un element nou aquest dimarts: l'advocat de Manos Limpias que es fa càrrec de l'acusació contra el fiscal per la suposada filtració a la premsa és Víctor Manuel Soriano i està a sou del PP, segons ha avançat Eldiario.es i ha pogut confirmar l'ARA.

Contents de saludar-los aquest any, també. Som a 7 de gener, l’any 2025 ja té una setmana però encara no té pressupostos, ni del govern de la Generalitat ni del govern espanyol. I aquest matí podem dir-los que això va per llarg, perquè per als comptes del govern Illa, Esquerra vol avenços en la negociació per al nou finançament.

Tal com ja va fer amb la llei d'amnistia, el PP ha aprofitat que té majoria absoluta al Senat per fer oposició contra el finançament singular de Catalunya. El procediment ha estat pràcticament calcat amb la diferència que sobre el sistema de finançament autonòmic encara no hi ha cap reforma en tramitació a les cambres espanyoles i el debat no ha convocat presidents autonòmics –l'amnistia va propiciar un acarament entre Pere Aragonès i Isabel Díaz Ayuso fa vuit mesos en el mateix fòrum. Tanmateix, els populars han utilitzat de nou la comissió general de comunitats autònomes, pensada per debatre afers que afecten les seves competències, per emetre un posicionament contrari a l'acord dels socialistes amb ERC. Després d'haver escoltat dotze experts, la majoria dels quals cridats a iniciativa del PP, la comissió ha aprovat un text aquest dilluns que alerta que el finançament singular seria "insostenible".

El fet que el Partit Popular tingui majoria absoluta al Senat no ha convertit ben bé aquesta cambra en un contrapoder del Congrés (on el PSOE fa funambulismes per mantenir a cada votació la majoria que va fer president Pedro Sánchez), sinó en una altra cosa. En el context de màxima polarització en què es troba la política espanyola, el Senat en mans de la majoria absoluta del PP s'ha convertit en una trinxera ideològica, en una barricada des de la qual es practica el filibusterisme parlamentari, es dispara munició de les marques FAES i Vox i s'utilitza la cambra de representació territorial per insistir en els discursos més rabiosament centralistes i nacionalistes. Reconvertit el Senat en luxosa caserna d'hivern institucional, els senadors dretans es dediquen a obstruir fins on poden les lleis i les iniciatives que els arriben del Congrés, ja sigui la d'amnistia, la del només sí és sí, la reforma laboral o, ara, el finançament singular. El Senat s'ha convertit en un instrument més al servei de l'únic objectiu que es proposa la dreta espanyola: acabar amb la legislatura, juntament amb la carrera política de Pedro Sánchez.

Antoni Bassas explica des de davant del Capitoli el funcionament de les eleccions que tindran lloc demà als EUA, on es decidirà qui ocuparà la Casa Blanca a partir del 20 de gener i quins seran els següents representants al Capitoli, ja que s'ha de renovar un terç del Senat i tota la Cambra de Representants.