La nova planta logística d'Amazon, inaugurada el 2023 en un polígon als afores de Figueres, ha revolucionat l'Alt Empordà. És, amb diferència, l'empresa més gran de la comarca, per davant de companyies d'envergadura com els supermercats d'Antonio Escudero a la Jonquera o el gegant de l'alimentació Transgourmet. Hi treballen dia i nit al voltant de 2.000 persones, un volum que representa més de l'1 % de tota la població de tots els municipis a 40 km la rodona. I, com és lògic, aquesta correlació entre treballadors i habitants, molt més elevada que la de qualsevol gran empresa de l'àrea metropolitana de Barcelona, provoca que tot el que envolta el negoci d'Amazon tingui un impacte directe en el dia a dia de la comarca.

A l’Empordà se l’ha mitificat. Se l’ha mimat. Els mitjans parlem sovint de Cadaqués, de Dalí, de Josep Pla. Molts barcelonins hi estiuegen. La tramuntana és un vent amb pedigrí. La civilització grecollatina ens va arribar per Empúries: Manuel Brunet va convertir aquell inici en la faula El meravellós desembarc dels grecs a Empúries. És "la plana riallera" que cantava Joan Maragall a la sardana d’Enric Morera o la que va mirar Jacint Verdaguer des de la Mare de Déu del Mont per escriure el poema èpic Canigó sobre els orígens de la nació catalana. El paisatge ventós i feréstec de l’Alt Empordà i el paisatge aturonat i ondulant del Baix, amb els seus petits nuclis rurals, són un lloc comú de la sentimentalitat catalana, i el mateix podem dir de les cales i les platges del litoral, tan concorregut.

La gent més gran el coneix perquè va ser un seminari dels germans maristes. Els nascuts als 80 i als 90 el coneixen perquè hi van anar a passar les primeres colònies, esmolant eines i fent cabanes com si fossin prehistòrics. I per a l'escena cultural catalana s'ha convertit en els darrers vuit anys en un punt de trobada interdisciplinari. Un espai íntim on es pot tastar des de la posada en escena de grups, companyies i artistes emergents, fins a actuacions de músics de renom com Sílvia Pérez Cruz, Adrià Puntí i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Figueres va ser definida com la Gernika catalana pel gran nombre de morts que hi van causar els bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Enmig d’una de les més mortíferes pluges de bombes, a la plaça del Gra, una infermera va trobar la petita Elena plorant amb desesperació entre els cossos mutilats i les runes. La nena es va llançar als braços de la infermera, mentre les bombes no paraven de caure sobre la població civil. L'Elena va ser localitzada anys després a la població francesa de Fumel, on la infermera ja se l'havia afillat pensant que havia quedat òrfena. La petita va poder tornar amb els seus pares, però mai més va poder oblidar el soroll dels avions i les bombes sobre la ciutat, ni tampoc, esclar, la infermera que l’havia salvat i cuidat com a una filla. Com un malson, el brunzit de les aeronaus també va quedar gravat per a tota la vida a la memòria dels protagonistes de les sis històries que s'expliquen a l'obra de teatre Soroll d'avions, escrita per Manel Puig, dirigida per Àngels Barrientos i Maria Rosa Oliveres i interpretada per actors de dues companyies amateurs.

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha confirmat que s'ha detectat un nou focus de dermatosi nodular contagiosa (DNC) en vaques de pastura no vacunades en una explotació a Capmany, a l'Alt Empordà. En un comunicat enviat aquest dimecres, la conselleria explica que l'explotació comptava amb una vacunació parcial, la qual cosa "reforça la importància clau de la vacunació" en el control de la malaltia.

La tramuntana, extremadament freda aquest dilluns de mitjans novembre, es cola amb fúria pels estrets i costeruts carrers de Cadaqués, avui deserts, amb les portes i finestres de les cases tancades i amb les persianes de bars i restaurants abaixades, totes amb un cartell on s’anuncia un llarg període de vacances. Quietud, tranquil·litat i, com a únic soroll, els embats de la tramuntana. Aquest és el Cadaqués que estima el pintor japonès Shigeyoshi Koyama, el Cadaqués que tant enyora durant l’estiu, quan la disbauxa i el brogit s’ensenyoreixen del poble dia i nit, i l’obliguen a exiliar-se al tranquil poblet de Vilanova de la Muga fins al setembre, quan els estiuejants marxen i Cadaqués recupera de nou la calma.

Al cor de l’Alt Empordà, el municipi de Capmany acull una iniciativa que uneix sostenibilitat, inclusió i justícia social: Impacte Solar - Energia amb valor social. Aquest projecte, finançat pel PERTE, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Treball i Economia Social, i impulsat per entitats del tercer sector i empreses d’inserció laboral, proposa una solució integral a dos reptes estructurals: l’accés a l’habitatge i a l’energia verda.

No només a les terres de Lleida venen temporers a treballar uns mesos per collir fruita. A Girona, durant la campanya de collita de la poma, també arriben centenars de persones d'origen estranger a fer feina als camps de la Indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, al Baix i l'Alt Empordà. Són aproximadament uns 1.700 treballadors i treballadores, provinents de l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica Llatina o l'Europa de l'Est, que es concentren sobretot durant els mesos de setembre i octubre, quan l'activitat és més intensa, i se sumen als 1.200 que són fixes durant tot l’any. La majoria arriben pel procediment de contractació en origen, amb el permís emès per l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern espanyol, i sovint repeteixen d'un any per l'altra, convocats pels pagesos amb qui treballen habitualment.

"Amb els pits a l'aire", literalment i metafòricament, és com ha viscut l'escriptora Núria Esponellà el càncer de mama que li van diagnosticar l'octubre de 2023. Literalment perquè l'hi han exigit les mamografies, les exploracions tàctils, les sessions de radioteràpia, l'operació, els massatges, les cures... I metafòricament perquè, segons explica, amb la malaltia ha après a valorar les coses essencials i, com qui llença els sostenidors, a desprendre's de les cuirasses i dels pensaments limitants i inútils per sentir-se lliure i estimar-se a ella i al seu cos, inclosos els seus pits marcats per l'envelliment i les cicatrius de l'operació. Amb els pits a l'aire és també el títol del seu darrer llibre, on l'escriptora deixa testimoni del dolor patit, però també del coratge i la positivitat amb què ha encarat la malaltia.

Hi ha dies que surts en bici i tot flueix. Surts del Rustik, el cafè i fleca ciclista a Bellcaire d'Empordà, tires cap al mar, t’endinses per corriols polsegosos, et banyes en una cala amagada, pateixes pujant un coll solitari i acabes travessant aiguamolls en silenci. Aquesta ruta és exactament això: una aventura llarga, intensa i salvatge per l’Empordà més autèntic.

A redòs del massís de l’Albera, un territori d’ondulacions suaus a la falda del Pirineu mediterrani, hi ha la finca de Mas Flaquer de Cantallops, amb 8,5 hectàrees i datada del segle XVIII. Abans que se n’erigissin les parets, ja reposava a tocar de la riera de Torrelles el plàtan centenari que ens fa ombra a l’actor i perfumista Ernesto Collado (Barcelona, 1974) i a mi mentre conversem. Està catalogat entre els quatre més vells que hi ha a l’Estat, amb 400 anys d’història. Us en podria descriure l’escorça, la majestuositat, l’alçada, com una de les grans branques caigudes s’ha convertit en una taula... Però per a Collado, aquest plàtan és un exemple més de l’enorme biodiversitat que alberga aquesta finca i que la fa única per al nou projecte que li ha capgirat la vida. Mentre l’entrevisto, explica com li arriba la flaire d’alls silvestres, lunàries i mentes aquàtiques. Fa una dècada li hauria estat impossible. D’un dia per l’altre, es va quedar sense olfacte.

Fa dos anys la multinacional Amazon va inaugurar una immensa planta logística de 50.000 m² de superfície a l'Alt Empordà. Hi treballen més de 1.500 persones en torns de dia i nit que empaqueten i organitzen les comandes d'aquest monstre del comerç en línia. La nau està situada al polígon Logis Empordà, al sud de Figueres, en un emplaçament transfronterer estratègic entre Catalunya i França, on es concentren altres empreses dedicades a la logística i el transport. Per incentivar encara més les oportunitats de negoci d'aquesta zona industrial, el departament de Territori treballa en la redacció d'un pla director urbanístic per ampliar l'extensió del polígon amb 166 noves hectàrees i una estació intermodal de mercaderies de 60 hectàrees.

Pels volts de Nadal, els 800 habitants del petit poble de Borrassà, a tocar de Figueres, van rebre una alerta de l'Ajuntament que els obligava a canviar els seus hàbits per complet d'un dia per l'altre: l'aigua de l'aixeta deixava de ser potable. Ja no podien omplir un got a la pica de casa per treure's la set ni fer servir l'aigua corrent per cuinar. Dos mesos després, la situació continua igual i els veïns d'aquest municipi alt-empordanès s'han hagut d'acostumar a desplaçar-se regularment en cotxe fins als supermercats de Figueres per acumular carregaments de garrafes d'aigua embotellada per subministrar-se.

L'Alt Empordà és avui la zona de Catalunya més castigada per la sequera. Ho demostra el fet que després de passar tot l'estiu i la tardor en situació d'excepcionalitat –amb algunes mesures de control i limitació de consum d'aigua–, la falta d'aquest bé escàs ha empès el Govern a fer un pas més i declarar la fase d'emergència a 22 municipis de la comarca. Es tracta de pobles petits com Sant Pere Pescador, la Jonquera, Ventalló i l'Armentera, que depenen de l'aqüífer dels rius Muga i Fluvià. Aquesta vintena de localitats se sumen als 12 municipis alt-empordanesos que s'abasteixen del pantà de Darnius-Boadella i que, des de fa un any i mig, des del setembre del 2023, es mantenen en emergència vermella. Per exemple, Roses, Cadaqués i Figueres.

Entre els clients del prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló (Alt Empordà), un local amb fama d’exclusiu, freqüentat per les elits de la Costa Brava i que era la darrera parada dels comiats de solter més passats de voltes, hi havia també càrrecs públics i funcionaris de l’Estat. Les prostitutes més cobejades del bordell eren menors d’edat vulnerables de famílies desestructurades, d’entre 15 i 17 anys, captades a la conurbació de Barcelona amb ofertes falses de cambrera de restaurant. Una bona part de la clientela del local va quedar documentada als informes de la policia perquè feien el pagament amb targetes de crèdit. El 15 de maig del 1992 i després de dos mesos d’investigació i seguiments que van incloure fins i tot fotografies del complex d’alt estànding des d’un helicòpter, els Mossos d’Esquadra van irrompre al prostíbul per desmantellar-lo en una operació que es va saldar amb una vintena de detinguts. Entre aquests, a banda dels propietaris i treballadors del local, van aparèixer més endavant també empresaris i càrrecs públics, com l’alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort. Les expectatives que va aixecar el cas i la possibilitat d’una condemna exemplar per als clients de més volada que s’allitaven amb les menors es van anar desinflant, sobretot quan el procés es va resoldre excepcionalment en tan sols mig any (quan altres casos de menys complexitat s’instrueixen durant anys) i només van acabar condemnats els propietaris i alguns treballadors del prostíbul, ja que el tribunal va considerar que els clients no podien conèixer l’edat de les noies. 

Des de les quatre de la tarda els Bombers treballen en l'extinció d'un incendi forestal a Agullana a l'Alt Empordà. El 112 ha rebut l'avís a les 15:54 h i després de gairebé tres hores els Bombers han aconseguit estabilitzar el foc amb una trentena de dotacions terrestres i sis mitjans aeris que encara treballen a la zona per apagar les flames. Segons fonts del cos, l'incendi s'ha originat quan un foc en un terreny amb canyes, s'ha descontrolat i ha passat a afectar massa forestal i agrícola. Tot i això, encara s'investiguen les causes que han provocat l'incendi que segons els Agents Rurals, ja afecta una superfície aproximada de 10 hectàrees.

La dona d'uns 60 anys que va resultar molt malferida després de rebre una pallissa presumptament en mans de la seva parella el passat 3 d'abril a Cistella (Alt Empordà) va acabar morint el passat 10 de juny a l'hospital, segons fonts consultades per l'ARA. El dia dels fets, els serveis mèdics van poder reanimar la dona, que va ingressar a l'Hospital Josep Trueta en estat crític. La víctima va quedar en un estat de coma induït fins dilluns de la setmana passada, quan va morir.

Unes 2.000 persones van fer el cap de setmana passat el repte número 100 del Dr. Soler, que consistia en fer una volta circular de vuit quilòmetres al terme de Figueres, tot travessant la ciutat pel tram subterrani d’uns dos quilòmetres de la riera Galligans. Els reptes del Dr. Soler són força coneguts entre els corredors de muntanya i aficionats locals a l’esport en general i, tanmateix, són pràcticament desconeguts més enllà de l’Alt Empordà. 

Aquesta és una història d’idees esbojarrades però que, en mans d’un dissenyador industrial i amanides amb una gran dosi d’amistat, poden acabar arribant a bon port. Tot va començar amb un dur accident de bicicleta. I ha acabat amb una gesta històrica: arribar pedalant al cercle polar àrtic amb bicicletes aquàtiques resseguint la península Antàrtica durant tres setmanes. Al darrere d’aquesta fita hi ha tres esportistes amateurs empordanesos units per l’amistat de compartir pis a Barcelona quan van anar a estudiar a la universitat. “Llavors ens vam prometre que un dia faríem un llarg viatge per l’Amèrica Llatina en furgoneta, potser fins a Terra del Foc, i hem acabat 30 anys després anant a l’Antàrtida”, explica somrient Josep Rubau, un dels membres de l’expedició i també CEO de l’empresa de Roses Red Shark Bikes, que dissenya, produeix i exporta bicicletes aquàtiques de Catalunya a 72 països.

Els últims mesos s’ha parlat molt de la possibilitat de portar vaixells amb aigua o d’interconnectar-se amb l’Ebre si l’aixeta a Barcelona falla. Però, abans que la capital, és el nord-est del país el que té un risc immediat d'assecar-se. La preocupació a l’Alt Empordà per la sequera és màxima: és la comarca més castigada per la falta crònica de precipitacions, que ha deixat rius, embassaments i aqüífers secs i, de fet, podria quedar-se sense aigua per autoabastir-se els pròxims mesos si continua sense ploure-hi. La situació al pantà de Darnius-Boadella, que recull aigua de la Muga més avall de Maçanet de Cabrenys, és especialment alarmant. Aquesta reserva està al mínim històric, un 11% de la capacitat, que suposa menys de 7 hm³ d’aigua. És a dir, el mateix volum que consumeix tota la població catalana en una setmana en situació de normalitat hídrica.