La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran ha desestabilitzat tot l’Orient Mitjà, ha infligit un enorme cost humà i ambiental i ha provocat una de les majors oscil·lacions del preu del petroli mai registrades. Ara que els efectes sacsegen els mercats globals i encareixen el deute públic, els dirigents polítics han d’assumir que aquest tipus de xoc energètic no és una crisi puntual i de curta durada; és la nova realitat.

El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

El preu del petroli continua pujant aquesta tarda de dimarts a causa de la guerra al golf Pèrsic per la incertesa del conflicte, el tancament del pas de vaixells a l'estret d'Ormuz i els atacs iranians sobre infraestructures energètiques a la regió. El barril de cru Brent, el de referència a Europa, s'encaria aquest dimarts al matí més d'un 4% respecte al dia abans fins als 104,23 dòlars. Però, a primera hora de la tarda l'escalada s'ha moderat i avança un 1,30%.

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

El petroli i el gas natural continuen encarint-se a mesura que avança el conflicte a l'Orient Mitjà, la qual cosa repercuteix negativament en les borses. Aquest dijous el petroli Brent torna a fregar els 100 dòlars el barril, cosa que suposa un avenç de més del 8% respecte a la jornada anterior. L'escalada de preus s'ha accelerat després que el nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, hagi advertit que mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz. També el gas natural ha pujat aquest dijous, i s'ha situat als 50,27 euros per megawatt hora (MWh) al mercat Dutch TTF, al voltant d'un 0,56% per sobre dels nivells de dimecres.

El conflicte bèl·lic al golf Pèrsic ha provocat aquest dilluns l'escalada del preu del petroli i del gas natural, així com la caiguda de les borses, fruit de la incertesa i de les afectacions al trànsit de vaixells a la regió, particularment a través de l'estratègic estret d'Ormuz.

El preu del gas natural en el mercat dels Països Baixos, el principal a Europa, s'ha disparat més d'un 25% durant aquest mes de gener, impulsat per les noves tensions geopolítiques, especialment l'enfrontament entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i els líders de la Unió Europea, per les intencions del magnat estatunidenc d'annexionar-se Groenlàndia.

Endesa Energía ha reconegut un accés no autoritzat a la plataforma comercial que ha donat com a resultat l'extracció de dades dels clients relacionats amb els seus contractes, inclosos el document d'identitat i els mitjans de pagament. Un actor maliciós ha sobrepassat les mesures de seguretat implantades per l'empresa a la plataforma comercial en un incident de seguretat recent, del qual ja ha començat a notificar als usuaris afectats a través d'un correu electrònic.

El gas natural que entra a l'Estat continua sent en gran part d'origen rus. Entre gener i juliol el gas natural liquat (GNL) provinent de Rússia ha suposat el 22,7% del combustible fòssil que s'ha importat, cosa que situa aquest país darrere d'Algèria, que continua sent el principal proveïdor de gas natural a l'Estat tot i la tensió viscuda el 2022 pel posicionament d'Espanya sobre el Sàhara: un 36,5% del que va arribar els primers set mesos de l'any prové del país africà, segons dades d'Enagás.

Després de mesos de dures negociacions, el Bundestag, el Parlament d'Alemanya, va aprovar fa dues setmanes el pressupost del govern per al 2024, amb un límit autoimposat de la despesa malgrat la mala situació de l'economia del país. "Es pot descriure l'economia alemanya com en un període prolongat d'estagnació, sense creixement des del quart trimestre del 2022", indica un informe del banc francès BNP Paribas publicat un dia abans.

Els combustibles fòssils són responsables de més del 70% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic i de més del 90% del CO₂ que alliberem a l'atmosfera antropogènicament. En el cas del CO₂, romandrà a l’atmosfera durant molts segles, mantenint el planeta massa calent, i, per tant, és urgent reduir-ne el consum massivament i tan ràpidament com puguem. Perquè això passi, cal visió de futur, coordinació entre països, i un seguit de requisits que sovint ens fallen, com demostren les convencions climàtiques que sempre acaben en paper mullat.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

Els països guarden gas de dues formes: en la seva forma natural o bé liquat (GNL). Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i arran de la reducció sense precedents del subministrament de gas natural de Rússia, sobretot a través de gasoductes, a Europa el GNL es va convertir en la joia de la corona: per als estats membres era important obtenir-ne, però sobretot guardar-ne per afrontar els mesos de més consum, com l'hivern. Però no tots els països tenien les infraestructures gasistes suficients per assolir aquest segon objectiu i uns altres, com Espanya, han jugat amb avantatge fins al punt que a 30 de setembre l'Estat emmagatzemava el 46% del gas liquat de tot Europa. Segons les últimes dades del registre Alsi, 2,68 milions de metres cúbics de GNL dels 5,7 milions a tota la Unió Europea.

280 milions d'euros, cada dia. Aquest és el cost estimat per a Rússia de les sancions i limitacions de preu imposades per una coalició de països occidentals contra els hidrocarburs russos, segons un estudi del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), organització independent que estudia els mercats energètics.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) rep l'ARA a la seu del ministeri per a la Transició Ecològica quan falta només un dia perquè Espanya, França i Portugal segellin l'acord de l'H2Med (també conegut com a BarMar), l'hidroducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella. En aquesta legislatura, la seva cartera tenia per davant gestionar el desplegament de les renovables, però també polítiques per fer front el canvi climàtic. Els seus plans, però, s'han vist trastocats per una guerra i una crisi de preus i energètica sense precedents.

Quan Klaus Müller va acceptar la feina com a cap de l'Agència Federal de Xarxes –el departament alemany que regula els mercats d'electricitat, gas natural, telecomunicacions, correus i ferrocarrils– esperava dedicar el seu temps a l'expansió de les energies renovables i col·locar cables de fibra òptica. Exministre estatal de Medi Ambient i Agricultura a Schleswig-Holstein, és una persona propera a Robert Habeck, ministre federal d'Economia i membre dels Verds. Es preocupa sobretot per les causes preferides d’aquest partit, com per exemple un canvi ràpid cap a la neutralitat de carboni, la qual cosa amoïna els líders de la indústria alemanya.

Nou vaixells porten dies aturats a pocs quilòmetres de les costes de Cadis. Quan van salpar des dels Estats Units, el destí de molts europeus depenia d’ells: el gas natural liquat (GNL) que portaven serviria per passar l’hivern, mantenir les sancions contra Rússia i trobar una alternativa al gas que ve de Moscou. Per paradoxes de l’economia, quan van arribar als ports espanyols, Espanya ja no els necessitava, com a mínim de moment. Així ho va anunciar al principi d’aquesta setmana l’empresa Enagás.

Des de fa poc més de dues setmanes, el projecte Géminis ha tornat a ocupar titulars. Es tracta d’una operació que suposaria un canvi radical en l’estructura de Naturgy, l'antiga Gas Natural: la principal empresa catalana per volum de facturació i una de les principals empreses energètiques d'Espanya.