Quan els pares de Marc Buxaderas van haver de buscar una escola per al seu fill amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica no van trobar cap centre a Manresa “que volgués carregar-se el mort”. Els va tocar fer les maletes i anar a Fonollosa, “un poble de hippies” on “uns mestres esbojarrats” van tenir clar que la discapacitat forma part de la nostra societat i que cal fer-la visible a les escoles.

El PDECat ha decidit posar punt final a la seva història. El president del partit, David Bonvehí, ha anunciat la decisió a tots els militants a través d'una carta remesa aquest dissabte, després que el congrés de la formació hagi decidit "deixar aturada i no continuar" l'activitat política per una àmplia majoria. La determinació arriba després d'un procés de reflexió que va obrir el mateix Bonvehí després de les eleccions espanyoles del 23-J, en què el PDECat es va quedar sense representació. La candidatura encapçalada per l'exdiputat Roger Montañola, anomenada PDECat-Espai CiU, va obtenir només 31.687 vots. Un resultat que ell mateix va qualificar de "derrota sense pal·liatius".

L'exconsellera d'Empresa Àngels Chacón serà la nova secretària general del PDECat i David Bonvehí continuarà com a president del partit. Formalment encara queden alguns tràmits interns per formalitzar la decisió, però no seran cap problema. Segons ha informat aquest dissabte el partit en un comunicat, les seves són les dues úniques candidatures a la secretaria general i a la presidència i, al no tenir rival, formalment només quedarà que la militància les validi.

El PDECat té previst aquest cap de setmana un congrés extraordinari per reformar l'estructura del partit després de quedar-se fora del Parlament i marcar el rumb ideològic de la formació. Tot i que d'entrada estava previst renovar també aquest cap de setmana la direcció del partit, finalment no serà així: es trasllada l'elecció concreta dels càrrecs unes setmanes més endavant, aproximadament un mes. En una roda de premsa aquest dilluns, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que hi havia esmenes que demanaven retardar la votació de les candidatures i que s'han acceptat per "afavorir el debat".

Moviments al Partit Demòcrata: el president del PDECat, David Bonvehí, ha anunciat aquest dissabte la convocatòria d'un congrés abans de l'1 de juny. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, ha exposat davant del consell nacional la necessitat de renovar la direcció i ha apostat per "noves mirades" en el projecte després d'haver quedat fora del Parlament en les eleccions del 14 de febrer. ¿Bonvehí continuarà al capdavant de la formació? El seu entorn afirma que encara no ha decidit si es presentarà a la reelecció, però diversos dirigents del partit ja assumeixen que a partir del congrés farà un pas al costat i donarà suport a nous lideratges.

Una setmana per reflexionar. Aquest és el termini que s'ha donat el PDECat per prendre decisions després dels mals resultats d'ahir, que els van deixar sense representació parlamentària. "No hem arribat als objectius", ha admès David Bonvehí, president del partit, que ha explicat que per no treure conclusions precipitades s'han imposat un període de reflexió en què elaboraran un informe i posteriorment el presentaran al consell nacional, que es convocarà de manera "imminent" en els pròxims dies per decidir les "pròximes passes" del partit.

La ruptura entre JxCat i el PDECat ha tingut moltes derivades. Una d'aquestes és que els drets electorals se'ls ha quedat el partit de David Bonvehí i això vol dir que la formació de Carles Puigdemont, per poder presentar-se a les eleccions al Parlament, haurà de fer un procés de recollida de signatures que no han de fer la resta de partits que tenen representació a l'hemicicle. "Avui comencen les eleccions del 14 de febrer per a JxCat", ha proclamat Laura Borràs aquest mateix diumenge des d'un dels llocs de recollida.

El president del PDECat, David Bonvehí, explica a l’ARA les causes de la separació amb JxCat.

El PDECat ha decidit actuar ja al marge de JxCat de cara a les pròximes eleccions, malgrat que no explicita en públic si finalment hi concorrerà en solitari. Els consellers nacionals del partit han aprovat per un 85% activar les primàries per escollir el candidat de cara als pròxims comicis i el dia 2 de novembre el triarà la militància. Els detalls concrets de quan es poden presentar candidatures els determinarà l'executiva del partit dilluns, però tot apunta que serà la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, qui farà el pas –tot i que també hi ha la mirada posada en les pretensions que pugui tenir l'alcalde d'Igualada, Marc Castells.

Les converses entre el PDECat i JxCat per buscar una confluència s'han produït a la presó de Lledoners, a Waterloo, en cases particulars i de manera telemàtica, però aquest divendres la negociació ha pres una nova dimensió: ha acabat als tribunals. La sala 221 de la Ciutat de la Justícia ha acollit la vista sobre mesures cautelars per decidir si es bloqueja el partit de Carles Puigdemont. El PDECat va interposar a principis d'agost una demanda –tal com va avançar l'ARA– contra diversos representants de Junts per considerar que l'expresident s'havia apropiat indegudament de la formació política.

Puigdemont i els presos polítics han estripat el carnet del PDECat. No només ells. S’han donat de baixa del PDECat tots els consellers que n’eren de l’actual govern, excepte la consellera Chacón, els cinc senadors i 32 dels 34 diputats del partit al parlament.

L’expresident de la Generalitat i líder de JxCat Carles Puigdemont ha decidit posar punt final a la seva història com a associat del PDECat. Vinculat a l’extinta Convergència des dels anys vuitanta, va comunicar aquest dilluns que estripa el carnet del Partit Demòcrata després d’una tortuosa negociació amb David Bonvehí i després que aquest hagi portat JxCat als tribunals pel control de les sigles. La decisió de l’expresident va generar una onada de baixes al partit que va incloure els presos i bona part dels consellers del Govern.

David Bonvehí, president del PDECat, ha donat compte aquest dijous al consell nacional de les negociacions que ha tingut amb Jordi Sànchez, el líder de la Crida, al llarg d'aquests últims mesos. Ha fet una enumeració de totes les opcions que ha posat sobre la taula el Partit Demòcrata durant les converses i ha constatat que no ha sigut possible transitar com a organització cap a Junts per Catalunya. Tanmateix, ha afirmat que hi ha vies de negociació obertes que poden acabar portant a un acord –segons diverses fonts consultades del consell nacional– i que "no descarta res".

El president del PDECat, David Bonvehí, ha llançat aquest dimarts una advertència clara en ple debat sobre la reordenació de l'espai postconvergent: continuarà prioritzant l'acord amb Carles Puigdemont i Jordi Sànchez per anar als comicis sota les mateixes sigles, però el seu partit està "preparat" per anar en solitari a les pròximes eleccions al Parlament. "El projecte del PDECat serà present d'una manera o altra en les pròximes eleccions del Parlament de Catalunya", ha garantit.

Continuen les tibantors a banda i banda de l'espai postconvergent per trobar algun tipus d'encaix al voltant de la marca de JxCat. Tres dies després que Carles Puigdemont hagi presentat un nou partit per desencallar la situació, el president de la Crida, Jordi Sànchez, ha afirmat aquest diumenge que "tots els electes de JxCat" –entre els quals hi ha nombrosos regidors, alcaldes o diputats del PDECat– han de saber que "el seu lloc" és en la formació de l'expresident a l'exili.

L’ordenació de JxCat té diverses dimensions. L’espai de l’expresident Carles Puigdemont és una amalgama que aglutina el PDECat, la Crida i dirigents independents, i cadascun d’aquests actors té vida pròpia. El que més, el PDECat. Si posem la lupa en el partit que presideix David Bonvehí, en les últimes hores es constata que la tensió és màxima. El rebuig de la direcció, divendres, a la proposta dels presos polítics -avalada per Carles Puigdemont- de fer un nou partit i aglutinar així tot l’espai de Junts per Catalunya ha dividit els alcaldes i els càrrecs de la formació. Una divisió que s’ha expressat, des del cap de setmana, a través de dos manifestos diferents. Ahir fins a 133 alcaldes i 54 líders locals del PDECat van signar un article afí a la cúpula de la formació per rebutjar la “dissolució” del Partit Demòcrata i avalar la posició negociadora del seu president amb la Crida, que passa per fer una coalició 50-50 i mantenir la personalitat del partit. El manifest es contraposa al que van promoure dissabte els afins a Carles Puigdemont -que ja suma més de 2.000 adhesions-, en què ja s’urgia a “concretar” l’ordenació de JxCat en una nova organització política que inclogués militants del PDECat, però també membres de la Crida, diputats independents i persones vinculades a l’esquerra. El problema principal aquí és la fórmula per transitar cap a JxCat: Bonvehí vol mantenir el PDECat i l’entorn de Puigdemont aposta per fer un partit nou des de zero, deixant de banda les estructures del partit hereu de Convergència.

El no de la direcció del PDECat a la proposta dels presos polítics del partit i de l'expresident Carles Puigdemont per confluir en un nou partit ha sacsejat l'espai polític de JxCat. En les últimes hores han proliferat missatges contraris a la decisió de l'executiva del Partit Demòcrata a les xarxes, però el moviment ha cristal·litzat amb un manifest que han signat alcaldes del PDECat, diputats i independents perquè es fundi ja la nova formació política. "Ens adrecem als nostres dirigents i referents polítics per animar-los a impulsar sense més demora l'ordenació d'aquest espai polític", afirma el manifest. "Ha arribat l'hora de la concreció", sentencia, i anima a incloure en aquest espai la "pluralitat de tradicions i cultures polítiques" que fins ara han fet "confiança" en el projecte.

Jordi Sànchez i David Bonvehí es van veure la setmana passada per intentar desencallar la negociació, però no se'n van sortir. Els negociadors del Partit Demòcrata van rebutjar la idea de fer un nou partit –com proposen Sànchez i l'expresident Carles Puigdemont– i van posar sobre la taula la proposta de fer una coalició amb un repartiment del 50-50. Un oferiment sobre el qual la Crida va demanar "temps" per donar una resposta. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta qüestió es va abordar ahir en una reunió de l'executiva de la Crida: es va refermar el posicionament dels negociadors, que passa per forjar un partit nou des de zero, i es va tornar a posar la pilota sobre la teulada del PDECat. Això no significa que s'hagi pres una decisió definitiva, sinó que es manté el posicionament i es dona marge perquè segueixin les converses –com a màxim un parell de setmanes més– amb el risc de trencament.

Jordi Sànchez i David Bonvehí mantenen converses des de fa mesos. La primera reunió a la presó de Lledoners, després que el PDECat aprovés en el consell nacional "transitar cap a JxCat", va ser el 16 de gener, i ara, cinc mesos després, aquesta negociació arriba al seu punt final. De moment no hi ha cap acord i no es descarta el trencament. Així s’ha constatat, segons ha pogut saber l’ARA, en una reunió que ha tingut lloc en les últimes hores entre els negociadors per reordenar l’espai de Junts per Catalunya. La delegació del Partit Demòcrata, encapçalada per David Bonvehí, ha posat sobre la taula una proposta formal de coalició, a la qual ara han de contestar Sànchez i l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, i ha rebutjat integrar-se en una nova organització política. En aquesta fórmula el PDECat no descarta “fusionar-se” més endavant si l’artefacte funciona.

Després que el confinament “aturés completament” la negociació per ordenar l’espai de JxCat, en paraules d’un membre de la direcció del PDECat, aquesta setmana s’han reprès amb la desescalada els contactes entre el president del partit, David Bonvehí, i el cap de files de la Crida, Jordi Sànchez. Així ho va informar Bonvehí dilluns als membres de la direcció del Partit Demòcrata, ja que diverses veus li van reclamar conèixer en quin estat es trobava el “trànsit” cap a JxCat. El president del partit no ho va revelar, però va traslladar-los que d’aquí una setmana o quinze dies com a màxim els informaria de la situació, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. En aquest moment tot continua obert, i d’aquí quinze dies tant pot ser que hi hagi acord, que només es pugui parlar de quines propostes hi ha sobre la taula o que es confirmi un desencontre que porti un trencament.