Quan va sortir la sentència contra Dani Alves ens en vam haver d’alegrar perquè, segons ens deien, tot i que la pena fos mínima, era exemplar. Perquè, segons ens deien, havent demostrat que no hi havia hagut consentiment s’enviava un missatge global contra la impunitat del violador, fos qui fos i vingués d’on vingués. Però l’alegria, que també era molt mínima, ens ha durat ben poc. Que ara Dani Alves pugui pagar un milió d’euros de fiança per sortir de la presó, malgrat el risc de fuga que comporta i sense haver ni complert la meitat de la pena, és una altra decisió judicial que indigna bona part de la societat. Amb raó. Per més avesades que estiguem a gestionar les engrunes, no podem evitar tornar a sentir ràbia i impotència cada vegada que ens n’engalten una altra de freda. I encara que és bo que ens sentim així, perquè no ens hi hem d’acostumar de cap manera, ¿què podem fer quan la frustració amb el sistema apareix sistemàticament? Què en fem amb el missatge que ens estan donant?

Que el futbolista Dani Alves pugui eludir la presó pel mètode expeditiu d’abonar un milió d’euros és, com assenyala l’advocada de la víctima (la jove que va ser violada pel futbolista a la discoteca Sutton de Barcelona), alarmant, i causa indignació. És així perquè confirma un fet que tothom més o menys podia suposar però que la decisió d’una majoria de magistrats de l’Audiència de Barcelona (menys un, que ha emès un vot particular) ara no tan sols demostra, sinó que es pot dir que refrega per la cara de la ciutadania. A saber: que la justícia no tan sols no és igual per a tothom, sinó que és desigual a favor dels rics. Que es pot delinquir a canvi de pagar la corresponent tarifa. Ara sabem, per exemple, que una violació amb violència (és el delicte pel qual va ser condemnat Alves, fa a penes un mes i mig) surt per un milió d’euros.

Ja són fins a tres les causes que l’independentisme ha hagut d’afrontar al Tribunal de Comptes, amb les corresponents fiances milionàries: primer la consulta del 9 de novembre i ara la presumpta responsabilitat comptable per l’1 d’Octubre i l’activitat exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. El pagament per les dues consultes sobre la independència s’ha fet majoritàriament a través de la Caixa de Solidaritat -que ha recollit donacions particulars de l’independentisme-, però ara no hi ha prou recursos per afrontar la liquidació provisional de més de cinc milions d’euros que ahir va imposar el Tribunal de Comptes a una quarantena d’ex alts càrrecs per haver promogut el Procés a l’estranger. Davant d’això, ja fa setmanes que el Govern estudia la possibilitat de donar suport jurídic a tots els encausats, i una de les vies que s’està mirant, segons diverses fonts consultades per l’ARA, és la d’avalar-los des de la Generalitat per evitar l’embargament.

El Tribunal de Comptes ha imposat a una quarantena d'ex alts càrrecs de la Generalitat el pagament d'una fiança de més de 5,4 milions d'euros per les despeses del Govern en l'acció exterior. Ara bé, què és el que ha de pagar cadascú? Com es calcula? Què implica que la fiança sigui solidària? La documentació que el tribunal ha facilitat als advocats desgrana els diferents conceptes que es consideren sospitosos i els diners que es demanen com a fiança a l'espera que un judici determini si les despeses es van fer correctament o no. En funció dels càrrecs implicats en cada capítol i la seva responsabilitat, el tribunal fixa la quantitat que com a màxim hauria de dipositar provisionalment cadascú. Es tracta d'una xifra màxima perquè el total de 5,4 milions d'euros l'han de pagar posant-se d'acord tots els encausats: és a dir, han de pactar entre ells les xifres que assumeix cadascú fins a superar els cinc milions respectant el límit de diners que estableix el tribunal que pot aportar cada càrrec. Tècnicament, aquesta forma de pagament s'anomena fiança solidària.

Els 17 processats per malversació per l'1-O al jutjat número 13 han aconseguit dipositar finalment els 5,8 milions d'euros de fiança exigits per la jutge Alejandra Gil. Inicialment es van aportar 3,7 milions d'euros de la Caixa de Solidaritat, però la jutge va començar a bloquejar els comptes dels processats per garantir els altres 2,1 milions. Finalment, però, segons fonts consultades per l'ARA, s'han pogut posar en garantia altres propietats i béns dels investigats.

El jutjat número 13 de Barcelona, que ha processat 30 càrrecs, excàrrecs del Govern i empresaris pels preparatius de l'1-O, ha començat a bloquejar els comptes d'alguns dels processats, segons han confirmat fonts de les defenses. La setmana passada la lletrada del jutjat va informar la jutge que els diners de la Caixa de Solidaritat dipositats al jutjat (3,7 milions d'euros) no eren suficients per cobrir la fiança de 5,8 milions. Les defenses al·legaven que la resta de diners s'havien de considera dipositats al Tribunal Suprem, dins la fiança que es va imposar pel judici del Procés. Però la funcionària no va acceptar l'argument.

Quatre dies després de l'inici del judici pels augments de sou a CatalunyaCaixa durant l'època de Narcís Serra i Adolf Todó al capdavant de l'entitat, l'Audiència de Barcelona ha acceptat una de les peticions que van fer les defenses de l'expresident i l'exdirector general i ha rebaixat de 9,5 milions d'euros a 2,5 milions la fiança requerida a l'excúpula de l'entitat. Aquest dijous Serra i Todó declararan com a acusats en el judici. La fiscalia demana per a ells quatre anys de presó pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan l'entitat ja estava en una situació econòmica delicada, i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Els catorze membres de l'antic Govern processats al Tribunal Suprem ja han efectuat el pagament de la fiança de 2,1 milions d'euros que divendres passat els va imposar el jutge instructor, Pablo Llarena, pel presumpte delicte de malversació. Llarena va donar dos dies hàbils als implicats per abonar els diners des de la notificació i aquest dimecres al matí, tal com han afirmat a l'ARA fonts de l'ANC, s'ha fet efectiva una transferència bancària en nom de l'expresident i els exconsellers amb diners provinents de la caixa de solidaritat de les entitats independentistes.

El jutge Pablo Llarena fixa que els 14 exmembres del Govern processats paguin un fiança de 2.135.948 euros en un termini de dos dies. La quantitat, que ja estava fixada en la interlocutòria de processament del 21 de març, correspon a la responsabilitat civil que el jutge els reclama per fer front al delicte de malversació. És a dir, busca assegurar que no marxin a l'estranger i assisteixin al judici. Si no fossin condemnats, se'ls tornaria la quantitat.

L'exnúmero dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha sortit de la presó de Brians 2 aquest dimarts després de pagar els 100.000 euros de fiança que li va imposar finalment l'Audiència de Barcelona. A Montull el van condemnar a set anys i mig de presó per l'espoli del Palau de la Música. Inicialment el tribunal en va ordenar l'ingrés immediat entre reixes, mentre que el Tribunal Suprem valora el seu recurs contra la sentència. Però després l'Audiència va decidir canviar aquesta situació i permetre que tant ell com l'expresident del Palau de la Música poguessin sortir en llibertat provisional si pagaven una fiança, que és la que Montull ha fet efectiva aquest dimarts.

L'exalcalde de Sabadell Manel Bustos haurà d'asseure's al banc dels acusats per la suposada retirada de multes de trànsit a familiars quan era batlle del municipi. Aquest serà el segon judici que afrontarà per l'anomenada trama de corrupció Mercuri. El primer va ser la col·locació a dit d'una tècnica a l'Ajuntament de Montcada i Reixac. El Tribunal Superior de Justícia va condemnar Bustos i l'exsecretari d'organització del PSC Daniel Fernández a un any i quatre mesos de presó i el Suprem va ratificar fa un any la sentència.

Un jutge d'Olot (Garrotxa) ha enviat provisionalment a la presó l'home detingut diumenge al municipi per intentar matar l'exparella i agredir el cunyat de la dona, que la va defensar. L'arrestat va apunyalar l'home al pit després que s'interposés entre ell i la dona, a qui volia assassinar.

El jutge de Reus ha fixat una fiança de vuit milions d'euros per a cadascun dels 19 implicats en una de les investigacions principals del Cas Innova. Es tracta del suport i de la injecció econòmica que van fer a l'empresa Shirota. El jutge assegura que aquesta societat va "fer desaparèixer" els quatre milions d'euros que hi va invertir l'Ajuntament. Entre els investigats hi ha l'exdirector d'Innova, Josep Prat, i l'exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez.

El tresorer de CDC, Andreu Viloca, ha sortit aquest dimecres de la presó de Quatre Camins, després que el partit hagi pagat la fiança de 250.000 euros que havia imposat l'Audiència de Tarragona. Viloca estava pres des del 22 d'octubre després de ser detingut en el marc de la investigació sobre el cas del 3%, en què es va escorcollar la seu de CDC, el seu domicili i altres immobles. El responsable de finances de CDC ha sortit de la presó a quarts de vuit del vespre, acompanyat del responsable de Règim Intern i Comunicació, Francesc Sánchez.

El jutge que investiga el cas del jove italià que va perdre un ull per una pilota de goma durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de futbol del 2010, Nicola Tanno, ha obligat la Generalitat i la companyia Zurich a dipositar 200.000 euros com a fiança.

L'Audiència provincial de Tarragona ha deixat en llibertat sota fiança de 600.000 euros el delegat de la constructora Teyco Jordi Sumarroca, investigat i empresonat per les suposades comissions de la família Sumarroca a l'exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU). Li imputen delictes de suborn, blanqueig de capitals i contra l'administració pública.

L'Audiència de Palma ha acordat rebaixar la fiança de responsabilitat pecuniària a la infanta Cristina en el cas Nóos de la quantia inicialment fixada pel jutge de 2.697.150 euros a 449.525 euros.

El jutge del cas Nóos, José Castro, ha rebutjat avui la sol·licitud de la infanta Cristina de reduir la fiança de responsabilitat civil fixada en 2,7 milions d'euros com a presumpta cooperadora necessària en dos delictes fiscals.

El tribunal que jutjarà el cas Nóos ha tornat al titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, la competència per resoldre la petició de reducció de la fiança civil de 2,7 milions d'euros que pesa sobre la Infanta Cristina. Castro es va declarar dilluns passat incompetent per decidir sobre això en considerar que havia de ser l'Audiència Provincial de Balears la que decideixi al respecte.

El jutge d'instrucció número 31 de Madrid, Antonio Serrano-Artal, ha imposat a l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato una fiança de 18 milions d'euros com a condició prèvia per aixecar l'embargament dels seus comptes corrents, dipòsits, fons d'inversió i fons de pensions .