El fons marí de la reserva natural de les illes Medes, al Baix Empordà, és un paradís per als amants del busseig. Com a zona lliure de pesca, afavorida per la seva proximitat amb la desembocadura del riu Ter, s'hi pot observar un ecosistema molt ric de fauna i flora, ple de coves submarines i racons únics, fins al punt que els centres d'immersió de l'Estartit tenen molta més demanda que oferta per fer-hi incursions i, per tal de no malmetre l'entorn, han de regular les sortides i buscar nous punts d'interès.

"Quin és el meu vaixell?" Aquesta és la frase més repetida al port de l’Estartit a les 9 del matí. La diu gent molt diversa, amb idiomes molt diversos. Em sorprèn que hi hagi tanta activitat tan d’hora. Hi ha ganes d’embarcar-se cap a les Medes, per fer snorkeling (busseig en superfície, amb tub i ulleres; normalment són rutes guiades amb monitor), busseig (amb ampolles d’aire comprimit) o veure el fons des d’una embarcació amb fons de vidre.

La cimera de l'ONU sobre biodiversitat s'ha tancat a Mont-real amb un final agònic i un resultat interessant. Com sempre, es pot veure el got mig ple o mig buit. Sobre el paper, hi ha un avenç clar: s'ha decidit que el 2030 hi ha d'haver un 30% de les superfícies terrestre i marina protegides. Actualment el nivell global de protecció terrestre està en el 17%, i el dels oceans, en el 8%. En un cas i en l'altre caldrà fer passos decidits per assolir l'objectiu fixat. I no serà fàcil, perquè, com ja s'ha vist amb la crisi climàtica, una cosa són els acords i una de ben diferent el seu compliment efectiu. La implementació toparà amb necessitats i interessos econòmics. Ja veurem fins on arriba el compromís real dels governs. En tot cas, d'entrada han firmat la declaració Kunming-Mont-real (la reunió s'havia de fer a la ciutat xinesa de Kunming, però la política de covid zero ho va impedir) 188 dels 196 països que formen part de la convenció de l'ONU per a la biodiversitat, entre els quals no hi ha, per exemple, els Estats Units ni el Vaticà, que només hi han participat com a oients. L'acord també inclou la creació d'un fons de 200.000 milions anuals de dòlars i el compromís dels països desenvolupats d'aportar-ne 20.000 més a partir del 2025 per ajudar els més pobres a dur a terme la protecció i restauració de la vida salvatge, i a elevar-ho a 30.000 a partir del 2030. Perquè, com s'ha fet evident en casos com els de la soja o el cafè, el primer món es protegeix mentre externalitza la pèrdua de biodiversitat.

Els Agents Rurals han intensificat la vigilància nocturna a les costes catalanes i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per identificar els pescadors furtius que dimecres passat van col·locar centenars de metres de palangre en plena reserva natural de les illes Medes, una zona de màxima protecció mediambiental de l'Estartit (Baix Empordà). Quan es va detectar el palangre ja hi havia milers de meros i morenes enganxats als hams amb esquer fresc.

Un cuiner de Port de la Selva compra un déntol a la peixateria. Com a bon cuiner, prefereix netejar-lo ell mateix, de manera que se l’emporta sencer. Un cop al restaurant, quan l’obre per netejar-lo, hi troba un cilindre de plàstic amb un número de telèfon. La curiositat pot més que les urgències d’un restaurant de costa a l’estiu i hi truca. La veu de l’altra banda li demana d’on ha tret el peix. El cuiner l'hi explica. A continuació, el peixater que l’hi ha venut rep una trucada en què li pregunten on ha comprat el déntol. A la llotja de Palamós, respon. El contacte amb la llotja apunta a un pescador de l’Estartit, que afirma que el va pescar al nord de les illes Medes, fora de la reserva.

Diuen que si no busseges et perds el 70% del món. "Aprendre a fer submarinisme et dona una clau que t'obre accés a paisatges impressionants", considera Ramon Verdaguer, formador d'instructors de busseig i guia subaquàtic. A la costa catalana tenim tresors com ara corall vermell, neros, gorgònies, coves i túnels submarins que cada any atrauen milers de bussejadors, sobretot a la Costa Brava, on anualment es fan unes 150.000 immersions, segons l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava (Costa Brava Sub). El 80% venen d'Europa, sobretot de França, i principalment van als parcs naturals del Cap de Creus i de les illes Medes, que amb la seva riquesa marina situen Catalunya com un dels primers destins europeus per bussejar. Però la Costa Daurada també té punts d'interès. "L'aigua és més calenta i tenim menys corrent; és un bon lloc per iniciar-se", considera Aurora Requena, de Plàncton Diving.

Una morena esquiva amb un moviment sinuós les branques d’una gorgònia vermella sense abandonar ni un sol instant aquella mirada característica de boxejador esverat. Uns metres més enllà, al peu d’un cingle submarí, una llagosta mou les antenes mentre passeja a la recerca d’aliment, un mero fa surar amb solemnitat els seus 30 quilos a mitja aigua i centenars d’espets giren al voltant d’un cilindre imaginari en una coreografia popularitzada per les barracudes dels mars tropicals. Escenes com aquesta eren habituals fa uns anys al Mediterrani. Avui és difícil viure-les fora de reserves marines.

Un home de 30 anys de nacionalitat francesa va morir ahir a la tarda en una cova de les illes Medes de l'Estartit, a Torroella de Montgrí, quan practicava busseig en apnea. L'accident es va produir en un espai que es denomina la cova del Dofí, i l'alerta la va donar una parella d'amics que anaven amb la víctima.

Un mascarell cama-roig conegut amb el nom científic de Sula sula, una au típica de l'hemisferi sud que cria en el Pacífic i en zones tropicals, ha estat vist a l'Estartit. Ornitòlegs de tot Europa es desplacen a aquesta localitat per contemplar l'animal. L'au va a buscar menjar a les illes Medes, en concret a l'illa Gran, i reposa a la barana de diferents vaixells del Club Nàutic de la localitat. Segons el tècnic de fauna litoral i marina de la Generalitat, Ricard Gutiérrez, es tracta del segon albirament d'aquesta espècie a Europa, la primera va ser l'agost passat a Màlaga, quan un exemplar es va posar a la barana d'una embarcació que navegava per alta mar i li van fer una foto per identificar-lo.