Medi Ambient
Internacional 19/12/2022

30x30: acord històric per protegir la vida salvatge i aturar l'extinció d'espècies

Prop de 200 països signen un pacte per protegir el 30% de la superfície terrestre i oceànica el 2030

5 min
Celebració de l'acord final a la cimera de l'ONU sobre Biodiversitat e Mont-real.

BarcelonaAplaudiments i crits d'alegria. Eren les 3.35 de la matinada al Canadà quan el president xinès de la COP15, la cimera de l'ONU sobre biodiversitat, ha donat el cop de martell i ha segellat l'acord final, després de dues setmanes de cimera i d'un cap de setmana de negociacions maratonianes. Tot i les reticències expressades en l'últim moment per República Democràtica del Congo, el ministre de Medi Ambient de la Xina, Huang Runqiu, que presidia la cimera, ha donat per aprovat el text final. Amb la seva martellada, els 188 països presents subscrivien l'acord i, sense cap oposició formal, ha tirat endavant: Els governs del món es comprometen a aturar la degradació de la natura i la sobreexplotació de recursos que està extingint les espècies salvatges.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Com? L'acord assolit estableix que el 30% de la superfície terrestre i el 30% dels oceans hauran de ser zona protegida el 2030. Aquest era el punt més important de l'acord i en alguns moments va semblar que no tiraria endavant, però finalment s'ha aprovat. Actualment només el 17% de la terra i el 8% dels oceans estan declarats com a zona protegida i, tot i això, els diversos graus de protecció fan que el percentatge real d'espai realment tancat a qualsevol acció humana sigui molt més baix. Queden només vuit anys per arribar fins al 30%. L'acord posa èmfasi també en el fet que aquests espais siguin "àrees d'especial importància per a la biodiversitat" i que es faci tenint en compte les comunitats indígenes o locals que habiten en moltes d'elles. D'aquestes zones d'especial importància per a la biodiversitat del planeta, de fet, l'acord diu que cal "aturar a prop de zero la seva pèrdua".

"Restaurar" la natura

Però, a més, l'acord preveu que cal "restaurar" també la natura que ja ha estat malmesa de manera significativa per les accions humanes: l'any 2030 almenys el 30% de les zones degradades haurien d'estar ja restaurades o en procés de restauració, diu l'acord. Parlen tant de zones marines com costaneres, terrestres o conques internes.

Els governs signants, que són els 196 membres de la Convenció de Diversitat Biològica (CBD, en anglès) de l'ONU, entre els quals no s'inclouen els Estats Units ni el Vaticà –que participaven en la cimera com a observadors–, s'han compromès també financerament amb la protecció de la natura.

L'acord subscrit aquesta matinada a Mont-real preveu crear un fons per a biodiversitat i "mobilitzar fins a 200.000 milions anuals", entre contribucions internes o internacionals, per a la protecció de la biodiversitat. A més, els països desenvolupats aportaran a partir del 2025 uns 20.000 milions per ajudar els més pobres a dur a terme aquesta protecció i restauració de la vida salvatge, i ho elevaran a 30.000 milions a partir del 2030. Cal recordar, però, que els acords de finançament que l'ONU també ha arrencat dels governs en les seves cimeres sobre la crisi climàtica encara no s'han complert: en aquell cas els governs es comprometien a aportar 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 per ajudar els més pobres a lluitar contra l'escalfament global, però dos anys després encara no s'ha arribat a aquella xifra.

Aquest punt del finançament ha estat el més conflictiu en la recta final de la negociació. Diversos països africans, encapçalats per la República Democràtica del Congo, reclamaven un fons especial desvinculat de l'actual Fons Global del Medi Ambient (GEF, les sigles en anglès). Finalment, el pacte ha optat per crear "un nou fons per a biodiversitat" però dins del GEF. La queixa del representant africà sobre això ha quedat desatesa, cosa que no és habitual en aquest tipus de cimera que han d'assolir acords per consens. Qualsevol discrepància s'intenta resoldre, encara que la sessió hagi d'estar aturada durant hores. Però el president xinès de la cimera ha sorprès tothom tirant pel dret i aprovant directament el text. L'argument: que l'objecció del representant africà tècnicament no era una oposició formal. Aquesta cimera clau per a la protecció del planeta s'havia de celebrar a la Xina, en concret a la ciutat de Kunming, però la política de covid zero del govern de Xi Jinping va obligar a posposar-la dos cops i finalment es va haver de celebrar a Mont-real, on es troba la seu del CBD.

"És un acord històric, perquè ha aconseguit coses molt importants com el 30x30 i l'objectiu de restauració [dels sistemes degradats]. És cert que podria haver tingut molta més ambició política, però en un acord que requereix consens de 196 països ja se sabia que no seria de màxims. És com l'Acord de París [contra el canvi climàtic], que dista molt de ser la gran solució, però que era un primer pas per treballar", diu a l'ARA la biòloga Alícia Pérez Porro, del CREAF, que ha participat com a observadora en la cimera. "Per fi la biodiversitat comença a tenir visibilitat al nivell del canvi climàtic i són dues crisis que són dues cares de la mateixa moneda", remarca Pérez Porro.

"Si s'implementa bé, pot ser un canvi"

La presidenta del Medpan, la xarxa d'àrees marines protegides del Mediterrani, Puri Canals, admet que "des del punt de vista dels negociadors" i de la dificultat del consens "s'ha fet una bona feina". "¿Però el resultat és el que el planeta necessita avui? No, un 30% no és suficient", afegeix per telèfon des del Canadà. Canals també veu un "error" el fet d'haver inclòs les zones indígenes dins del 30% d'àrees protegides, perquè hauria estat millor classificar-les com un altre nivell de protecció i sumar-les al 30% per elevar la xifra final. No obstant això, diu, "si s'implementa bé, pot marcar un canvi", i aquesta implementació va a càrrec dels governs nacionals i subnacionals, en el nostre cas les comunitats autònomes.

Algunes ONG com Ecologistes en Acció, en canvi, consideren la cimera una "oportunitat perduda" i veuen la mà dels "lobis empresarials" en l'acord final, que "es limita a «animar i facilitar» les empreses a reduir el seu impacte en la biodiversitat", sense imposar mesures estrictes per forçar-les a fer-ho. Greenpeace també veu insuficient el finançament pactat a Mont-real i critica que "els interessos de les corporacions i les falses solucions s'hagin estat filtrant a la cimera", però admet aspectes positius com l'objectiu del 30x30 i la protecció dels pobles indígenes que incorpora l'acord. "L'acord representa una fita enorme per a la conservació del món natural, la biodiversitat mai ha estat tan prioritària en l'agenda política, però pot ser soscavat per una implementació lenta o un fracàs a l'hora de mobilitzar els recursos promesos", advertia també Marco Lambertini, director general de WWF International.

Un altre punt clau de l'acord és la reducció progressiva dels "subsidis que danyen la biodiversitat", que els governs s'han compromès a reduir a un ritme de 500.000 milions anuals. Reduir a la meitat el malbaratament alimentari, exigir a les empreses multinacionals i les institucions financeres que siguin transparents i informin sobre els seus impactes en la biodiversitat i "compartir de manera justa i equitativa" els "beneficis monetaris i no monetaris" dels recursos genètics que aporta la natura són altres punts destacats de la declaració Kunming-Mont-real.

stats