Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

Metgessa i antropòloga, la doctora Vânia de la Fuente-Núñez va dirigir la campanya de l’OMS contra l’edatisme i el 2021 va ser una de les autores del primer informe sobre l’estat de la qüestió de l’ONU. Ha escrit La trampa de la edad (Ediciones B) i dirigeix una consultoria per assessorar governs i entitats en la lluita contra els estereotips a causa de l’edat i animar-los a promocionar polítiques per a l’envelliment saludable.

Han passat cinc anys i tres mesos des del dia que va morir la primera víctima espanyola per una infecció, llavors desconeguda, anomenada covid-19. Un virus que va acabar sent una pandèmia mundial i va deixar vint milions de morts a tot el planeta. Després de tres anys d'intenses negociacions, el món ha acordat com fer front a futures emergències epidemiològiques. Concretament, els estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han aprovat formalment aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. "El món d'avui és més segur", ha celebrat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i ha afegit que el pacte representa una "victòria per a la salut pública i la ciència". "Estem més ben preparats per a una pandèmia del que mai ho ha estat cap altra generació de la història", ha conclòs Ghebreyesus.

Les morts de dones durant l'embaràs o el part han caigut un 40% aquest últim segle, però tot i això les xifres encara són esfereïdores. El 2023, 260.000 dones van perdre la vida a tot el món durant l'embaràs, el part o el postpart immediat. És una mort maternal cada dos minuts de mitjana, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que tem que les xifres tornin a elevar-se per les retallades en cooperació sanitària internacional que estan fent diferents països, encapçalats aquest any pels Estats Units.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

Donald Trump no ha trigat gens a deixar clar què significa a la pràctica “Amèrica primer”, la idea dominant que va impulsar la seva campanya electoral. Fins ara significa una congelació de 90 dies de la majoria de la despesa en ajuda exterior, així com la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Acord de París per afrontar el canvi climàtic.

Trump no va deixar passar ni vint-i-quatre hores per començar a estampar la seva firma en desenes d'ordres executives. Durant el discurs inaugural va prometre que les seves primeres mesures permetran una "restauració completa dels Estats Units". Fem un repàs de les ordres executives que ha signat i, sobretot, ens fixem en quines implicacions poden tenir aquestes decisions, tot i que encara hi podria haver recursos per intentar frenar-les.

Cada cop més adolescents europeus prescindeixen de preservatius, en una tendència més acusada entre els nois que entre les noies. Per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la situació és "alarmant" i atribueixen la reticència al condó entre la generació que s'estrena sexualment a "les llacunes significatives" en educació sexual, en un moment en què en la major part de països es facilita l'accés gratuït a aquests anticonceptius de barrera, que a banda de prevenir embarassos no desitjats també protegeixen de malalties de transmissió sexual. En gairebé una dècada, la proporció dels joves que utilitzaven preservatiu en les seves relacions més recents ha caigut del 70% al 61% (nou punts), mentre que en les dones no és tan acusat i s'ha passat del 63% al 57%, segons l’estudi, que cobreix dades d'adolescents de 15 anys de 42 països (europeus i de l'Àsia central) recollides entre el 2014 i el 2022.

Les autoritats sanitàries europees han posat, de moment, un punt de calma davant l'emergència sanitària per la mpox declarada a escala mundial. Després que la setmana passada l'Organització Mundial de la Salut (OMS) tornés a declarar l'emergència sanitària internacional pel brot de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico) a l'Àfrica, aquest dilluns el Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea ha descartat mesures dràstiques com el control de les fronteres o una estratègia de vacunació generalitzada a la població.

Com ja va fer el 2022, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tornat a declarar l'emergència sanitària internacional, el seu nivell d'alerta més alt, pel brot de verola del mico (monkeypox) a l'Àfrica, on s'ha registrat un augment de casos sense precedents. Ho ha anunciat aquest dimecres en una conferència de premsa el director general de l'organització sanitària, Tedros Adhanom, després d'analitzar la situació amb 16 experts. "Avui el comitè d'emergència m'ha confirmat i m'ha avisat que, a parer seu, la situació constitueix una emergència pública de preocupació. He acceptat aquest consell", ha assenyalat. La decisió arriba després que aquest dimarts el Centre per al Control de Malalties d'Àfrica també decretés l'emergència continental per la infecció.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reportat la primera mort humana per grip aviària al món. Es tracta d'un home de 59 anys que va morir el 24 d'abril, però es desconeix la font d'exposició al virus perquè mai havia tingut contacte amb aviram. "Aquest és el primer cas humà confirmat en un laboratori de la infecció del virus de grip A (H5N2) reportat a escala global, i la primera infecció del virus A(H5) reportada en una persona a Mèxic", ha informat l'agència de salut de l'ONU. Les autoritats sanitàries mexicanes han assegurat que, malgrat tot, no hi ha risc de contagi per a la població i subratllen que el consum de pollastre o ous no representa cap perill per a la salut, segons informa l'agència Efe.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat aquest dimecres d'un augment dels casos d'assetjament entre joves, en concret del ciberassetjament, a tot Europa, i assenyala que prop d'un 15% dels adolescents d'11, 13 i 15 anys n'ha patit algun episodi en l'últim mes. L'informe, que analitza els patrons de violència a edats escolars respecte a l'any 2018, assenyala que, en el cas dels nois, el percentatge de víctimes del bullying cibernètic ha crescut del 12% al 15% i, en el de les nenes, del 13% al 16%. El document constata que el nombre de joves que perpetren la intimidació també ha crescut: del 12% al 14% en el cas dels nens i del 7% al 9% en el cas de les nenes. Ara bé, l'anàlisi remarca que hi ha diferències entre estats pel que fa al ciberassetjament juvenil. Mentre països com Lituània, Anglaterra, Letònia o Dinamarca tenen uns percentatges de mitjana molt elevats i amb diferències molt accentuades entre els gèneres, Espanya se situa a la cua del rànquing, tant pel que fa a les víctimes com als assetjadors.

El món contenia la respiració davant l’avanç sense aturador de la covid ara fa quatre anys. En unes poques setmanes, un patogen minúscul va causar l’emergència sanitària més devastadora de l’època moderna i va evidenciar, d’una banda, que els científics que alertaven de l’arribada d’una pandèmia tenien raó; de l’altra, que els països més desenvolupats van ignorar aquestes advertències i no van preparar prou els seus sistemes sanitaris per a una eventual amenaça de salut pública. Cada país va actuar en solitari i seguint l’estratègia de la prova-error; per desconeixement, però també per falta de previsió. 

Els primers moments de la covid, quan encara en dèiem només coronavirus, van ser caòtics. No se sabia ben bé què passava, predominava l’escepticisme i a la televisió es mostrava com el Clínic havia reservat “una” habitació aïllada per si n'arribava un cas a Catalunya. En aquell moment ja s’havia confinat Wuhan, el virus havia entrat a Europa i els contagis començaven a créixer arreu. L’OMS va trigar a declarar la pandèmia, però finalment ho va fer l’11 de març, i tres dies més tard ens van confinar.

El dengue, en plena expansió a Llatinoamèrica, i la malària, causant de mig milió de morts anuals a l'Àfrica, són una prioritat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'organisme ha recomanat aquest dilluns la primera vacuna contra el dengue, desenvolupada per la farmacèutica japonesa Takeda, i la segona dosi de l'immunogen de la Universitat d’Oxford contra la malària, l'R21/Matrix-M, per encarar l'amenaça creixent que les dues malalties suposen per a la població infantil. Totes dues formen part de la llista de patologies agreujades pel canvi climàtic, que ha causat una proliferació inèdita de mosquits que poden causar brots greus. Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, tant la malària com el dengue són un "important problema de salut pública".

El món ha donat carpetada a l'emergència sanitària del covid, però el virus continua expandint-se i en les últimes setmanes s'ha observat un repunt dels contagis a bona part d'Europa i els Estats Units. Epidemiòlegs d'arreu del món monitoritzen l'aparició de noves variants i alguns atribueixen l'increment de casos a l'última mutació identificada. Es tracta d'EG.5, coneguda com a Eris, detectada a diversos països europeus, entre els quals Catalunya, i els Estats Units i qualificada, de moment, de "baix risc" per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

En el meu darrer article parlava dels efectes de la contaminació lumínica en els ecosistemes i en la nostra salut. Ara a l’estiu, però, el protagonista absolut de la contaminació energètica és el soroll antropogènic (és a dir, el soroll generat pels éssers humans). L’estiu –l’època de les finestres obertes, la vida fora, les nits llargues i els festivals– és el moment de l’any en què es fan més evidents els nostres excessos acústics. A Sounds Wild and Broken (2022), el biòleg David Haskell estudia exhaustivament els sons naturals i la seva evolució creativa. Segons Haskell i altres ecologistes acústics, el progrés de l’ésser humà, lligat a l’estridència, està erradicant la diversitat sònica. 

El brot de verola del mico que va posar en alerta les autoritats de bona part del món ja no és una amenaça sanitària. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha declarat aquest dijous el final de l'emergència internacional pel brot de monkey pox –el nom en anglès de la malaltia–, declarada el juliol de l'any passat per la detecció de milers de casos en poc més de tres mesos. El comitè d'emergència es va reunir dimecres, gairebé un any després de l'eclosió dels primers casos a Europa, per analitzar trimestralment la situació del brot i va acabar per recomanar a l'organisme que aixequés l'alerta. "He acceptat el consell i em complau declarar que la verola del mico ja no és una emergència de salut pública a nivell mundial", ha anunciat Adhanom. La decisió arriba només sis dies després que l'agència fes el mateix amb el covid i, a hores d'ara, doncs, el nivell de màxima alerta només es manté amb la pòlio, endèmica a l'Amèrica Llatina.

Tres anys després de l'esclat de la pandèmia de coronavirus, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha anunciat l'eliminació definitiva de l'etiqueta d'emergència de salut pública d'interès internacional i, per tant, dona per acabada la crisi causada per la malaltia. Almenys sobre el paper. "Amb gran esperança, declaro que el covid-19 ja no és una emergència sanitària global", ha afirmat l'expert. L'emergència, que es va declarar el 30 de gener del 2020, ha permès mantenir el focus i l'atenció dels països a l'hora de gestionar i respondre a reptes com la circulació incontrolada, l'allau de malalts als hospitals del primer any, la vigilància epidemiològica i la resposta al covid persistent, que afecta un 6% dels infectats.