La missió Artemis II ha entrat a la història com el primer viatge tripulat cap a la Lluna en més de cinquanta anys. Els astronautes de la missió s’han convertit en els humans que més lluny han arribat mai de la Terra, assolint els 406.771 quilòmetres de distància. Però, més enllà de la fita històrica, aquestes missions sempre poden comportar imprevistos: alguns de rellevants i fins i tot perillosos, i d’altres de més anecdòtics.

La NASA torna a posar el rellotge en marxa per al llançament de la primera missió tripulada a la Lluna després de més de 50 anys de l'últim viatge. El retorn s'ha fixat per a divendres 6 de març (dissabte 7, horari de Catalunya), un cop s'ha fet, sense cap contratemps, la segona prova general amb combustible. Ha estat "un dia d'èxit molt reeixit", ha comunicat l'agència espacial nord-americana, arran dels resultats satisfactoris de la prova.

La NASA portarà a casa una tripulació de quatre astronautes des de l'Estació Espacial Internacional abans d'hora a causa d'una "evacuació mèdica controlada", tal com han explicat funcionaris de l'agència. Des que es va crear l'estació espacial l'any 1998, mai s'havia avançat el retorn dels astronautes per causes mèdiques i, tot i que la NASA no ha proporcionat detalls sobre el problema de salut de l'astronauta, sí que afirma que està estable.

El professor Brian Cox va esbossar un somriure ample cap al públic, va agafar un iPad, va mirar la pantalla enorme que tenia al darrere i va començar a escriure una equació complexa. "Això és el que jo anomeno un solo de matemàtiques en directe", va dir. El públic va riure per sota el nas. Molts dels assistents que omplien el teatre aquella nit del mes passat, al petit poble anglès de Redditch, semblaven entendre la broma.

Per primer cop hi ha una evidència científica que Mart amaga un nucli intern sòlid d'uns 600 quilòmetres que queda envoltat per un de líquid. D'aquesta manera el planeta vermell és, en aquest aspecte, més semblant a la Terra del que es creia fins ara, tot i que han evolucionat de manera molt diferent. La troballa s'ha fet a partir de proves enviades fa tres anys per la missió InSight de la NASA, en què investigadors xinesos i nord-americans entre el 2018 i el 2022 van observar el comportament de terratrèmols marcians. A partir de comparacions amb les dades de la Terra es pot començar a desxifrar l'evolució de Mart i de com va perdre el seu antic camp magnètic. També servirà per analitzar el seu estat tèrmic i químic.

El govern de Donald Trump ha retallat un 24,3% el pressupost de la NASA per al pròxim any i ha reorientat totalment l'estratègia del programa espacial nord-americà. La nova prioritat és "arribar a la Lluna abans que la Xina i posar un nord-americà a Mart", una menció explícita que confirma oficialment (i de forma molt poc diplomàtica) el que era un secret de domini públic: la nova carrera espacial entre els Estats Units i la Xina. Ni tan sols el president J.F. Kennedy va dir mai oficialment que l'objectiu de les missions Apol·lo fos vèncer la Unió Soviètica, però Donald Trump no té pèls a la llengua. I tampoc no té gens d'interès científic en l'espai. El seu pressupost, de fet, fa una retallada dràstica en els programes de recerca espacial i en els de recerca planetària, com els que investigaven la crisi climàtica. La NASA fixa el rumb cap a Mart, tal com demanava Elon Musk, que ha orientat cap aquí la seva empresa Space X. Abans, però, cal arribar a la Lluna només per vèncer Xi Jinping.

El fum contamina, però aquí hem estat, inhalant fort. The show must go on, que diuen alguns; la litúrgia, que diuen uns altres. El que és clar és que l’espectacle ha estat unànimement masculí. És ben bé que als homes els interessa tot el que fan els homes i que la revolució de l’Església catòlica és sempre no fer la revolució. Però se me n’ha anat el sant al cel. Mai més ben dit. Pel cel, no pel sant, que a mi el que em fascina no és un líder espiritual, i menys un papa, sinó la sonda que va llançar la Unió Soviètica el 1972 i que s’espera que caigui a la Terra abans no acabi la setmana. Segons l’Agència Espacial Europea, serà dissabte a les 8.18 del matí nostres, amb un marge de 18 hores amunt o avall. No és poc marge. Si mai aquests de l'ESA perden la feina sempre poden anar a treballar a Rodalies.

La sonda Kosmos 482, llançada per l'antiga Unió Soviètica el 1972 amb destinació a Venus, no va arribar mai a sortir de l'òrbita terrestre i, després de mig segle, s'espera que aquesta setmana torni a caure sobre el planeta Terra. L'òrbita de l'artefacte està decaient i s'espera que "torni a entrar a l'atmosfera terrestre en algun moment entre el 7 i el 13 de maig", ha indicat aquest dimarts la NASA a la seva pàgina web. Atès que va ser dissenyada per resistir el pas per l'atmosfera de Venus, més densa i calenta que la terrestre, "és possible que la sonda (o alguna part) sobrevisqui a la reentrada a la Terra i arribi a la superfície".

Punt final a la missió Hypatia II, que ha portat set científiques fins a l’estació d’investigació marciana Mars Research Desert Station (MDRS) del desert de Utah dels Estats Units per poder posar a prova les seves disciplines en unes condicions gairebé idèntiques a les que es viuen a Mart. Del 2 al 14 de febrer les set astronautes van conviure amb limitacions d’aigua, alimentació, mobilitat i comunicacions amb la Terra mentre posaven a prova procediments i eines pròpies per investigar àmbits com la geologia i la biologia posant al centre el cos de la dona, que sovint queda oblidat en el camp aeroespacial.

A Katy Perry els grans estadis on acostuma a fer concerts li han quedat petits. La cantant de Firework ha viatjat avui a l'espai per uns minuts acompanyada de Lauren Sánchez, experiodista i promesa del magnat tecnològic Jeff Bezos, i quatre dones més, totes figures prominents de la societat nord-americana (la periodista Gayle King; Aisha Bowe, científica espacial de la NASA; Amanda Nguyen, científica especialitzada en bioastronàutica, i Kerianne Flynn, productora de cine). Aquesta tripulació exclusivament femenina –la primera des del 1963– ha conquerit l'espai a bord del New Shepard, un dels coets de Blue Origin, companyia de Bezos i competència de SpaceX, d'Elon Musk, i Virgin Galactic, de Richard Branson.

Sense nits ni dies definits, només una successió de sortides i postes de sol cada 90 minuts, els astronautes segueixen un horari estricte. Tot i els reptes, poden gaudir de les espectaculars vistes de la Terra, una esfera flotant enmig de l’espai. Segons fonts de l’Estació Espacial Internacional (EEI), així és la jornada laboral dels astronautes.

L'aventura espacial de Sunita Williams i Butch Wilmore ha arribat a la seva fi envoltada de polèmica política. Tots dos han aterrat a la costa de Florida a les 22:11 de dimarts, hora catalana, després de mesos a l'espai. Els dos astronautes "no estan atrapats" ni tampoc tornen a la Terra "en cap missió de rescat", han insistit a dir des de la NASA diverses vegades. Però el fet és que Williams i Wilmore han estat nou mesos a l'Estació Espacial Internacional (EEI), quan la seva visita es preveia que durés només vuit dies. Hi van anar per posar a prova la nova nau de Boeing, però es van detectar anomalies en l'aparell i es va decidir que tornés buit a la Terra, mentre ells esperaven un nou passatge a casa. Han trigat nou mesos.

Un coet Starship de l'empresa SpaceX, del multimilionari Elon Musk, ha explotat en l'aire una altra vegada aquest divendres a la matinada, en el seu vuitè llançament de prova. La nau ha esclatat minuts després d'enlairar-se des de Texas, després de girar sense control durant uns instants per una presumpta fallada dels motors. En la transmissió en directe, es podia veure l'apagada d'alguns dels motors i des de SpaceX es confirmava que s'havia perdut el control de la nau. L'explosió ha dispersat esteles ardents sobre el cel de Florida i les Bahames.

El coet gegant New Glenn de Blue Origin, l'empresa espacial de Jeff Bezos, el propietari d'Amazon i del Washington Post, s'ha enlairat amb èxit aquest dijous des de Florida i ha arribat fins a l'òrbita terrestre. Ha estat el primer llançament de prova del coet i s'ha realitzat amb èxit, tot i que ha fallat el procés de recuperació de l'etapa reutilitzable, que no ha aconseguit aterrar correctament.

Sis antenes gegants exploren el cel nocturn. Apunten totes cap a un mateix punt, buscant un senyal a l’espai profund. La imatge, que sembla extreta de la pel·lícula Contact –en què la científica interpretada per Jodie Foster buscava senyals de vida extraterrestre–, és una fotografia que va fer història l’abril de l’any passat i que està captada al centre de la NASA als afores de Madrid. Les sis antenes van unir esforços, no per buscar alienígenes, sinó per trobar l’objecte construït per éssers humans que està més lluny de la Terra: la Voyager 1. La sonda, que va ser llançada l’any 1977, ja ha sortit del Sistema Solar i fa dotze anys que navega per l’espai interestel·lar.

La primera missió de la NASA a Júpiter en més d'una dècada s'ha llançat avui. Aquesta vegada l'objecte d'investigació no és el mateix planeta gegant, sinó una de les seves llunes: l'Europa. Aquest satèl·lit de Júpiter té un oceà d'aigua líquida sota la seva closca gelada i molts científics pensen que és el lloc més prometedor per buscar vida del sistema solar. Un coet SpaceX Falcon Heavy ha llançat la nau espacial Europa Clipper des del Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida a les 12:06, [18:06, hora catalana] i l'ha posat en òrbita al voltant de la Terra. Uns 47 minuts després del llançament la part superior del coet s'ha disparat de nou per posar la nau en òrbita al voltant del sol abans de desplegar-se.

L'Agència Espacial Europea (ESA) posa en marxa aquest dilluns la seva missió Hera, dissenyada per col·laborar en els esforços de la NASA i altres agències espacials per idear un sistema que permeti protegir el planeta Terra davant de possibles meteorits que es dirigeixin cap aquí. El programa Hera de l'ESA, que s'ha enlairat aquest dilluns, col·labora amb la missió DART de la NASA, que l'octubre del 2022 va llançar un coet per desviar un meteorit, en una missió de prova d'aquest sistema de cara a una possibles amenaces futures. Aquella missió va tenir èxit, perquè va aconseguir desviar l'asteroide Dimorphos de la seva òrbita –entorn d'un altre asteroide, Didymos, amb el qual forma un sistema dual– prou per haver aconseguit que no impactés amb la Terra si s'hagués dirigit cap a ella. Ara, una sonda de l'ESA visitarà l'asteroide per recaptar dades sobre aquell impacte que serveixin per establir un sistema de defensa planetària.

Barcelona serà un dels epicentres de l'Agència Espacial Europea (ESA, en anglès) per estudiar la crisi climàtica i proposar solucions tecnològiques que puguin arribar al mercat. L'organització europea obrirà el primer laboratori de l'Estat del Phi-Lab –és a dir un centre d'última tecnologia per fer recerca sobre tecnologies espacials– que es pugui utilitzar per "impulsar la resiliència climàtica" mitjançant la col·laboració publicoprivada i empresarial. A tot Europa n'hi ha un total d'onze. El centre d'operacions català s'ubicarà a Castelldefels, en concret el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), i estarà coordinat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), després de guanyar el concurs de l'ESA. L'anunci s'ha fet aquest dimarts a la Llotja de Mar de Barcelona durant la primera jornada del NewSpace Economy Congress, organitzat per la Cambra de Comerç i la Generalitat.

La missió Polaris Dawn de l'empresa d'Elon Musk SpaceX ha acabat aquest diumenge amb un èxit rotund. Els quatre astronautes amateurs que viatjaven a bord de la nau Crew Dragon, els primers a fer un passeig espacial privat, han tornat a la Terra sans i estalvis. La seva càpsula ha tornat a entrar en l'atmosfera i ha caigut suaument, amb quatre paracaigudes, sobre el golf de Mèxic, a prop de Florida. La tornada s'ha completat amb èxit i el personal de SpaceX des de la Terra ha esclatat en aplaudiments, un cop més, després dels cinc dies que ha durat la missió.

Nova fita històrica en la carrera espacial. I retransmesa en directe amb diverses càmeres, que han deixat imatges per a la posteritat. La missió Polaris Dawn de Space X ha realitzat aquest dijous el primer passeig espacial de civils en un vol comercial. L'objectiu, a més de fer història, era posar a prova els nous models de vestit espacial elaborats per l'empresa d'Elon Musk. Uns vestits espacials molt més flexibles que els que la NASA fa servir i que, si superen totes les proves, podrien ser els que portaran els futurs astronautes que viatgin a la Lluna o fins i tot a Mart. Almenys aquest és l'objectiu d'Elon Musk.