Girona serà la primera ciutat de Catalunya (i de la resta de l’Estat) que disposarà d’uns pressupostos de carboni. Això vol dir que el govern municipal adquireix, de manera pionera i totalment prioritària, el compromís de treballar amb mesures concretes per reduir les emissions de diòxid de carboni en els pròxims 25 anys. Dilluns va aprovar-se al ple municipal en una moció presentada per diferents entitats ecologistes, estructurada al voltant de vuit acords, que l’Ajuntament assumeix de manera vinculant. Així, el consistori gironí es compromet, per exemple, a quantificar i publicar anualment les dades d’emissions a la ciutat, a demanar recursos tant a la Generalitat com al ministeri per millorar la transició ecològica o a aconseguir que tots els seus serveis siguin neutres en carboni d'aquí cinc anys.

La Fórmula 1 és la principal competició de l'automobilisme mundial. Enguany acull un total de 24 curses arreu del món, el rècord absolut de proves disputades en un sol any. I, malgrat que sempre es parli de l'estrès que això genera als mecànics, pilots, tècnics i personal de cadascun dels equips, el que sovint no es té tan present és el repte majúscul que suposa per als operadors logístics que treballen a la Fórmula 1.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

Reduir un 20% les emissions que genera el turisme provinent de la Unió Europea quan es desplaça i passar de 1.229 tones de diòxid de carboni a 977 "en poc temps". Com? Canviant l'avió pel tren. És l'objectiu que s'ha marcat l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) per als pròxims anys i així ho exposen al seu darrer informe Destinació Barcelona zero emissions. "És possible i, si hi ha voluntat política, es podria començar a fer aquest canvi demà passat", ha dit Pau Noy, membre fundador de PTP. L'estudi, que s'ha fet conjuntament amb Eco-union i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, recorda que la capital catalana està al top ten de ciutats més visitades d'Europa i més de 85% dels turistes que hi arriben ho fan en avió: el mitjà de transport amb més emissions per passatger i quilòmetre, seguit del cotxe.

Rebem una carta a casa de l’Agència Tributària de Catalunya. Va a nom del meu pare, que va morir el 6 de juny del 1989. Ens estranya, esclar. Si ja és estrany enviar cartes a un mort, encara és més estrany que les enviï un organisme públic, suposadament assabentat de circumstàncies d’aquest tipus. La carta és la reclamació de l’impost d’emissions de CO₂ corresponent a l’exercici 2021: 40,99 euros. Caram, pensem, ¿com pot ser que se li reclami aquest impost de nova creació a algú que fa 33 anys que ja no és en aquest món? ¿No tenen un sistema de verificació o comprovació que els permeti estalviar aquesta mena de tràngols? Continuem llegint. Hi ha la matrícula del cotxe afectat. És antiga, dues lletres i tres números. Vaja, a casa vam tenir uns quants cotxes familiars. Recordo un Seat 127 blanc model Fura, un Seat 850 de color blau i un Simca 1000 també blau. És possible que la reclamació de l’impost sigui per a un vehicle que porta dècades desballestat. Introdueixo les dades a la pàgina web i, en efecte, es tracta del cotxe més antic de tots, el Simca 1000. Surrealista.

No és una cosa per riure. Almenys a Alemanya. La crisi energètica també afecta un dels béns més preuats al país: la cervesa. Una preocupació típica del primer món, sí. Un problema de luxe, però milers de persones estan inquietes per l’advertència que a les fàbriques cerveseres i de begudes gasoses del seu territori s’estan produint interrupcions i aturades en la producció perquè no reben prou diòxid de carboni.

S'ha acabat fabricar cotxes amb motors que emeten diòxid de carboni a partir del 2035. Aquesta és una de les propostes estrella que avui dimecres la Comissió Europea ha posat sobre la taula com a part del full de ruta que ha de permetre reduir les emissions un 55% el 2030 com a pas intermedi per a la neutralitat climàtica el 2050. La proposta implica que d'aquí a aquesta data a la UE ja no es puguin vendre turismes que funcionin amb motor de gasolina, dièsel, gas o híbrid i, per tant, fia el futur al cotxe elèctric.

Deu el nom a una gran duquessa russa i també se’l coneix com l’ arbre emperadriu, però per trobar-ne grans cultius cal viatjar fins a Àsia. Sense treballar en una empresa que importava productes de la Xina potser Marc Agustí no hauria descobert mai què era la paulònia. Si els gats tenen set vides, aquest arbre de fusta llisa i sense nusos pot renéixer fins a vuit vegades. És una de les característiques que va cridar l’atenció a Agustí, que es va sorprendre al saber que la paulònia també capta deu vegades més diòxid de carboni (CO 2 ) que la majoria de les espècies. La seva fusta, doncs, es converteix en una alternativa molt més sostenible que bona part dels productes que hi ha al mercat. A Espanya, però, aquest arbre encara era un desconegut per a molts fusters i magatzems especialitzats. “Vaig trobar que tenia prou propietats peculiars i interessants per buscar-li un nínxol de mercat”, diu Agustí.

L'Eurocambra exigeix anar més enllà en la lluita contra el canvi climàtic. Els eurodiputats han votat aquest dimecres el seu posicionament sobre la llei climàtica en què reclamen reduir les emissions de CO2 un 60% el 2030. És un objectiu encara més ambiciós que el de la Comissió Europea, que, de fet, ja havia apujat el llistó actual fixant la seva proposta legislativa en una retallada del 55% de les emissions contaminants la pròxima dècada. Aquesta retallada percentual es calcula a partir del nivell d'emissions del 1990, i s'ha de tenir en compte que actualment la fita fixada és del 40%, un objectiu que es considera insuficient per complir amb els Acords de París.

Les companyies Liberty Global i Telefónica han anunciat aquest dijous al matí un acord de referència per fusionar les seves operadores britàniques O2, de xarxa mòbil, i Virgin Media, proveïdora d’internet, mòbil i banda ampla, en un acord valorat en 35.900 milions d’euros que està cridat a transformar el mercat de les telecomunicacions del Regne Unit.

Potencial sacsejada en el paisatge comunicatiu i mediàtic del Regne Unit. La companyia espanyola Telefónica i Virgin Media, proveïdora de televisió i internet per cable i de telefonia mòbil a les illes Britàniques, han accelerat les converses aquests últims dies per explorar una més que probable fusió entre l’esmentada Virgin i O2, la filial britànica de l'empresa espanyola. El grup resultant podria plantar cara a Sky i British Telecom, els dos grans gegants de les telecomunicacions del país, i fins i tot arribar a tenir la part més gran del pastís de clients britànics.

Com ja és sabut, al llarg de les últimes dècades s'ha observat un augment constant de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera a causa de l'activitat humana. La mitjana d'aquest mes de desembre va ser de 411,76 parts per milió (ppm), i si reculem un any enrere, la mitjana mensual del desembre del 2018 va ser de 409,07 ppm. Són valors molt elevats si es comparen amb les primeres mesures directes de què es disposa, les de l'any 1958. El desembre d'aquell any es va registrar una mitjana de 314,67 ppm.

Pimec, patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, ha alertat que el preu del CO2 podria passar imminentment dels 29 als 40 euros per tona. I que el principal efecte d'aquest increment, assenyala l'organització, seria un augment del preu de l'electricitat.

Les entitats socials de Catalunya tenen l’oportunitat de convertir en ingressos les seves accions per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Aquest estiu han sortit a la venda els primers crèdits d’emissions de CO2 provinents de les accions d’aquestes entitats socials, en el marc d’un programa impulsat per la Generalitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i en el qual participa SendeCO2, l’operador del mercat de drets d’emissions de diòxid de carboni (CO 2 ).

Deu empreses van emetre el 25% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el 62% de les emissions fixes (les provocades per les llars i la indústria) a Espanya l'any 2018, segons un informe de l'Observatori per a la Sostenibilitat.

Quan puges a un avió i seus a la finestra que dona a l’ala, si t’hi fixes una mica veus que està feta de plaques de metall plenes de reblons que ajunten les diferents peces. Aquestes unions provoquen unes turbulències que fan que es cremi més combustible: una ala llisa, sense reblons, permetria evitar aquestes turbulències i, com a conseqüència immediata, disminuiria el consum de carburant i, per tant, reduiria les emissions de CO 2. L’empresa europea fabricant d’aeronaus Airbus treballa en un projecte per aconseguir-ho. Però aquests projectes tecnològics requereixen molta participació de socis, fins a 21 en aquest cas, i cadascun hi aporta la seva experiència i el seu coneixement. En aquest cas hi ha dos protagonistes catalans: el centre tecnològic Eurecat i l’empresa de Badalona Aritex.

Rubén Martín (Barcelona, 1976) lidera un grup de recerca a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). La seva investigació en l’obtenció de productes d’alt valor industrial a partir d’un residu com el diòxid de carboni l’ha fet mereixedor del premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria, un premi que aquesta fundació atorga en col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

La rebaixa obligada de les emissions de CO 2 a Espanya per complir amb els compromisos europeus dels pròxims anys serà complicada si no arriben canvis profunds tant en el model energètic com en el productiu. Malgrat la reducció de les emissions del 2016 -d’un 9,3% en els 17 sectors regulats per la directiva europea-, les primeres dades provisionals del 2017 ja apunten a una nova pujada. Els autors de l’estudi que ahir va presentar a Barcelona la Fundació Empresa i Clima reconeixen que la reducció d’emissions de CO 2 va ser “conjuntural” fa dos anys, fruit de la climatologia que va fer que l’ús de les renovables creixés i, per tant, disminuís la generació elèctrica a partir del carbó, segons va explicar Arturo de las Heras, economista i coordinador del treball.

L’associació de fabricants de cotxes europea, ACEA, s’ha avançat a la Comissió Europea i ha posat sobre la taula la seva proposta de reducció de gasos contaminants per al 2030. Els fabricants proposen una rebaixa del 20% addicional del CO2 permès per al 2021. El sector, però, condiciona aquesta millora a l'evolució de la transició industrial cap el cotxe elèctric. Per això també han demanat aquest matí una legislació comunitària sobre emissions menys restrictiva i més flexible. En el marc del Saló Internacional de l’Automòbil de Frankfurt, l’IAA 2017, el president dels fabricants, Dieter Zetsche, ha assegurat que els límits establers per al 2021 "haurien de ser la base de sortida i no la data límit per aconseguir la reducció".