La majoria dels catalans sobredimensiona la presència de la immigració al país, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). De fet, l'avaluació, publicada aquest dijous, constata que s'està estenent la idea que el percentatge de població nascuda a l'estranger iguala pràcticament el de la població nacional. A la pregunta "De cada 100 residents, quants diria que han nascut fora d'Espanya?", un 40% dels catalans creu que la meitat dels seus veïns o més són estrangers i un 14% creu que ho són entre el 30 i el 40%. Amb tot, la percepció mitjana dels enquestats –que és que un 36% de la població és immigrada– queda lluny de la xifra real: els nascuts fora d'Espanya són un 25% del total de la població, segons dades de l'Idescat publicades l'1 de gener del 2025.

Amb el caos ferroviari que va succeir a l'accident mortal de Gelida no és estrany concloure que Rodalies és un dels serveis més qüestionats per la ciutadania. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) il·lustra amb dades aquest descontentament, amb l'afegit que es tracta d'una enquesta prèvia al desori de les últimes setmanes. Rodalies és el servei que pitjor valoren els catalans (4,2), molt lluny de la satisfacció que tenen els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat (7,6), que són els que més satisfacció generen als usuaris. Els joves d'entre 16 i 34 anys són els que pitjor puntuen el servei de Rodalies, per sota del 4.

L’últim baròmetre del CEO no és només una fotografia borrosa del moment; és un sismògraf. I el sisme és clar: l’extrema dreta –tant la independentista com l'espanyolista– s’instal·la al centre del debat polític català. L’augment simultani d’Aliança Catalana i de Vox no és un accident ni un fenomen passatger: és la conseqüència d’un malestar profund que els partits tradicionals no han sabut gestionar fins ara.

Aquesta setmana Emmanuel Macron ha anunciat un programa voluntari a França per reclutar joves a l'exèrcit i el conjunt d'estats de la Unió Europea s'encaminen a recuperar el servei militar. Ara per ara, Espanya és una excepció —el govern espanyol sempre ha assegurat que no ho té sobre la taula—, però la percepció que una guerra a Europa és possible s'ha anat estenent entre la població. O aquest és el missatge que governs de diferents colors polítics estan transmetent a les opinions públiques respectives, en un moment en què —tot sigui dit— també necessiten un pretext amb suport social per augmentar la despesa militar com els reclama l'OTAN i Donald Trump.

Una de les conclusions de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest dilluns, és que els votants d'Aliança Catalana i els de Vox "cada cop s'assemblen més", afirma el director de l'organisme, Joan Rodríguez Teruel. De fet, una de les tendències que marca aquest últim sondeig és que els votants del partit d'Ignacio Garriga se senten cada cop més atrets per la formació de Sílvia Orriols. La convergència entre les dues formacions fa temps que es plasma al Parlament, on els dos partits eviten vetar-se iniciatives l'un a l'altre, per exemple, de caràcter xenòfob. Ara, les xifres del CEO confirmen aquesta tònica.

L'extrema dreta continua a l'alça a Catalunya: Aliança Catalana s'enfilaria fins als 19-20 escons i empataria amb Junts (19-20) a la tercera posició, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Els juntaires, però, continuen per davant en estimació de vot (13-15%) en comparació amb Aliança (11-14%). El sondeig també indica que el PSC continua en primera posició, però s'estanca (38-40); de fet, perdria dos escons respecte a l'últim baròmetre fet públic al juliol. ERC, per la seva banda, remuntaria posicions i se situaria com a segona força (22-23), per davant dels juntaires. La tendència a l'alça de l'extrema dreta també es plasmaria en el fet que Vox (13-14) faria el sorpasso al PP (12-13). Comuns es mantindria en els 6 escons, igual que la CUP, entre 3-4. El baròmetre s'ha elaborat entre el 13 d'octubre i l'11 de novembre. Durant aquest període va ser quan Junts va prendre la decisió de trencar amb el govern espanyol i situar-se a l'oposició.

Per primer cop a la història, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) va preguntar als enquestats de quin partit eren els seus pares i mares: si els seus progenitors tenien alguna simpatia o identitat concreta i si ells la mantenien a hores d'ara. Doncs bé, ¿ser socialista o ser convergent és una cosa que s'hereta? Les conclusions de l'últim baròmetre del CEO del mes de juliol són desiguals: si bé és cert que algunes formacions polítiques aconsegueixen mantenir aquesta identitat de generació en generació, d'altres la perden i se'n van a altres formacions o simplement passen a no identificar-se amb cap organització política. "Ens interessava estudiar la transmissió generacional dels partits per veure si hi ha una herència de pares a fills, sobretot perquè en els últims anys a Catalunya han aparegut nous partits i també n'han desaparegut d'altres; hi ha hagut transvasament electoral entre formacions, i també s'han incorporat noves generacions a l'electorat", explica Joan Rodríguez Teruel, director del CEO, en una conversa amb l'ARA.

Aquesta setmana, el Baròmetre del CEO ha deixat uns quants titulars sobre les tendències electorals a Catalunya: un auge d’Aliança Catalana, que ja venia de l’anterior onada; un estancament del PSC després d'anys de pujada, i sobretot el creixement a què pot optar Vox.

Avui que l’enquesta del CEO torna a donar una pujada a Vox i a Aliança Catalana, és un dia escaient per recordar que cap d’aquests dos partits té la solució als problemes de la societat catalana, perquè viuen de l’odi als immigrants (sobretot els musulmans) i, en el cas de Vox, també a la nació catalana.

Si les previsions del darrer Baròmetre del CEO s'acomplissin per la banda alta de la forquilla, i es donés el cas que Vox obtingués 14 diputats al Parlament de Catalunya, i Aliança Catalana 11, la seva suma (les extremes dretes sumen, encara que una es digui espanyolista i l'altra es declari independentista) seria de 25 diputats, és a dir, un 18,5% de la representació a la cambra. Quasi un vint per cent de diputats ultranacionalistes és un percentatge que alguns trobaran escàs en comparació amb els Parlaments d'altres països (l'extrema dreta és tercera força a Espanya i a Alemanya, segona força a França i directament governa a Itàlia), però en qualsevol cas és un percentatge preocupant. 

L'extrema dreta continua creixent a Catalunya, tant l'espanyolista com la independentista. D'una banda, Aliança Catalana augmentaria el suport, segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat d'aquest segon trimestre, i s'enfilaria entre els 10 i els 11 escons respecte als 2 que té actualment al Parlament. I, de l'altra, Vox també tindria més suport electoral a Catalunya, fins al punt que podria atrapar el PP. En tot cas, les eleccions al Parlament les continuaria guanyant el PSC, seguit de Junts i Esquerra.

Què pensen els catalans sobre el fet de construir 50.000 habitatges públics? I sobre el topall als lloguers? Quants d'ells volen comprar-se un habitatge? En quina mesura els preocupa la crisi de l'habitatge? Els afecta directament? Totes aquestes preguntes i moltes més, relacionades amb l'habitatge, tenen ara una resposta concreta. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest divendres una enquesta monogràfica sobre la matèria per saber amb profunditat les preferències dels catalans sobre l'habitatge.

Només un de cada quatre catalans considera que el volum i la distribució dels impostos actuals són justos. Segons recull el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) en una nova enquesta, més de la meitat de la població (54%) suspèn els nivells de contribució actuals, i els més joves són els més crítics. En canvi, els més grans són els més favorables. En concret, el grup poblacional més advers als impostos són els homes d'entre 16 i 24 anys: el 70% els consideren injustos, mentre que tan sols el 14% se'n mostren partidaris. En contraposició, les dones de més de 64 anys són les que més els defensen, amb un 30% de vots favorables i un 44% de crítiques.

Malgrat el procés de secularització viscut a les democràcies occidentals, el moviment d'extrema dreta i conservador a escala internacional ha tornat a posar a primer pla la religió catòlica com una variable rellevant en la batalla política. I no precisament estan guanyant ascendència els moviments practicants més tolerants, sinó que agafen força sectors ultracatòlics que fins ara estaven relegats. Sense anar més lluny, aquesta setmana el Papa ha ordenat eliminar una branca de l'Església, Sodalicio de Vida Cristiana, amb vincles amb el govern de Donald Trump, a través del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance. Ara bé, quines són les dades a Catalunya i a l'Estat? Com són i a qui voten els catòlics i ultracatòlics a Catalunya?

El Centre d’Estudis d’Opinió va publicar ahir l'última enquesta d'intenció de vot. Més o menys tothom repetiria el resultat de l’any passat, amb dues excepcions: 

L'enquesta del CEO feta pública aquest dijous dibuixa un panorama polític a Catalunya amb un sol canvi substancial respecte al resultat electoral de l'any passat: el creixement significatiu d'Aliança Catalana, que passaria de 2 a 8-10 escons, a costa de Junts, que baixaria dels 35 actuals fins als 27-29. La irrupció de l'extrema dreta independentista, després que ja ho fes l'espanyolista de Vox a les anteriors eleccions, representa ara mateix el principal repte per al sistema clàssic de partits democràtics, que arreu d'Europa i fins i tot del món estan retrocedint en favor de moviments de caràcter populista.

El PSC manté la capdavantera i tornaria a guanyar les eleccions (41-43 diputats), segons l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que arriba mig any després que Salvador Illa aterrés al Palau de la Generalitat. Ara bé, el partit que s'enduria la pujada més accentuada és Aliança Catalana: la formació d'extrema dreta de Sílvia Orriols multiplicaria els seus resultats per cinc i passaria dels 2 diputats a una forquilla d'entre 8 i 10. Aquesta pujada aniria en detriment de Junts, que patiria una reculada respecte als 35 escons que té actualment i se situaria entre els 27 i els 29 diputats. ERC, després de la patacada del 12-M i la crisi interna del partit, es recuperaria lleugerament i se situaria entre els 21 i els 23 escons. Els republicans tenen ara 20 diputats al Parlament.

El repartiment de menors no acompanyats que són a les Canàries ha reobert el debat sobre la immigració que, de fet, fa mesos que és a la primera plana. L'extrema dreta ha aconseguit fer del tema un cavall de batalla i algunes enquestes han reflectit l'augment de la preocupació ciutadana, com per exemple la del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del setembre oassat, quan es va convertir en el primer problema dels espanyols –al febrer ja havia baixat a la sisena posició–. A Catalunya, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) constata que majoritàriament els catalans valoren positivament la immigració. De fet, els resultats de l'última enquesta longitudinal, publicada aquest divendres, reflecteixen que l'opinió sobre la immigració no ha canviat en l'últim any, malgrat l'enduriment del debat polític. La nota mitjana es manté semblant tant pel que fa a l'impacte positiu dels immigrants en l'economia (6,4) com en la cultura (5,8) i la convivència (5,8).

Ja fa més de 12 anys (agost del 2012), el premi Nobel Paul Krugman escrivia al NYT un article titulat “Un país no és una empresa”. En un context pretrumpista, en ple govern del progressista Barack Obama, Krugman apuntava el seu propi titular: “[…] i sens dubte no és una empresa de capital risc”. Es referia al candidat republicà Mitt Romney, qui, amb un tarannà molt diferent, s’avançava com a antic CEO de la companyia Bain & Company al model que Trump sublimaria quatre anys després a les eleccions del 2016: proposar-se, com a exitós home d’empresa, com a solució als mals de l’estat. Ni Musk és una figura nova ni els Estats Units en són el model pioner.

Si demà hi hagués eleccions, el PSC només podria aspirar a mantenir els seus resultats i, fins i tot, s'arriscaria a perdre algun escó. És el que revela l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, que dona als socialistes una forquilla d'entre 39 i 42 escons al Parlament de Catalunya. Per darrere se situaria Junts, que baixaria dels 35 que té ara fins als 30-32 diputats. Després de la patacada electoral del 12 de maig, ERC podria mantenir-se en els seus 20 diputats o fins i tot pujar fins als 21. Ara bé, el partit que més es beneficiaria d'una convocatòria electoral seria l'extrema dreta d'Aliança Catalana: passaria dels seus dos escons actuals fins als 6-7.