Si el seu nom s'obre camí en la votació al ple del Parlament prevista per la setmana que ve, el magistrat Josep Tomàs Salàs deixarà aviat les sentències judicials per la direcció de l'Oficina Antifrau. Fins ara ha estat el delegat dels jutjats penals de Barcelona, i entre els que fins ara eren els seus companys hi ha quatre jutges a qui ell mateix havia format quan es preparaven per a les oposicions. De fet, el seu entorn assegura que hauria dedicat més temps a la docència si no fos per la limitació de 75 hores anuals a què s'han de cenyir els jutges. Salàs, de 64 anys, ha dit que si dirigeix Antifrau serà un líder "discret" –tampoc té xarxes socials ni interès a tenir-ne– i el seu perfil suposa continuar la línia del fins ara director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, amb qui havia treballat estretament quan va ser el seu cap de gabinet a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Fa gairebé 15 anys que impulsem millores en la qualitat institucional de les nostres administracions amb l’objectiu d’assolir una major complicitat amb la ciutadania i, per tant, una major legitimitat social. Es tracta d’un conjunt de reformes orgàniques com la transparència, la rendició de comptes, l’Administració oberta, la integritat i lluita contra la corrupció, sistemes interns de compliance, etc. Tot plegat es va desplegar amb bon criteri, ja que aquests ingredients de qualitat institucional representaven l’eterna assignatura pendent de les administracions nacionals en comparació amb les dels països més avançats i madurs en el pla democràtic. Passar de la retòrica a la pràctica no ha estat senzill i les administracions han hagut d’invertir un volum extraordinari de recursos per poder implantar aquestes estratègies. El resultat de tot això genera dues paradoxes. La primera: que, de manera sorprenent, els ciutadans corrents han acollit amb absoluta indiferència totes aquestes novetats. La segona: que els esforços organitzatius per complir aquestes noves exigències han anat en detriment de la qualitat dels serveis públics i, en aquests moments, la legitimació social de les administracions públiques està, segurament, en el seu moment més baix en les darreres quatre dècades. En definitiva: hem impulsat uns instruments per gaudir de major complicitat social i el resultat ha estat just el contrari. Posem sobre la taula algunes reflexions sobre el que ha esdevingut durant els darrers anys:

L’Ajuntament de Mataró podria convertir-se en la primera administració sancionada per Antifrau per represaliar un alertador, una figura reconeguda a partir de la llei 2/2023 que regula la protecció de persones que informen sobre infraccions normatives i la lluita contra la corrupció. L'oficina que dirigeix Miguel Ángel Gimeno ha obert un expedient sancionador al consistori en què s'han de confirmar les represàlies identificades en una primera fase de la investigació.

És paradoxal que el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges hagin vetat investigacions de l'Oficina Antifrau. D'una banda, perquè Antifrau està adscrita al mateix Parlament; de l'altra, perquè són les úniques institucions catalanes que poden esquivar Antifrau. Però sobretot perquè que es neguin a passar per una revisió externa diu molt poc de positiu de les institucions que es dediquen a controlar la transparència i la bona praxi de l'administració pública. I això és el que ha passat amb les cinc investigacions –tres a la Cambra i dues a les sindicatures– que han avortat. 

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acceptat la dimissió de la secretària general de la cambra, Esther Andreu, un cop conegudes les conclusions de l'informe que havia encarregat a l'Oficina Antifrau sobre la polèmica per la plaça d'uixer que va obtenir el seu fill. L'ens que presideix Miguel Ángel Gimeno, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha conclòs que Andreu no va gestionar la situació correctament, ja que la seva relació de parentiu és una causa de conflicte d'interès. El fet que la secretària general del Parlament, com va revelar Efe, no comuniqués a la mesa que un dels aspirants a cobrir la plaça d'uixer era el seu fill –conclou Antifrau– suposa un incompliment de les seves obligacions.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va presentar la dimissió a la mesa de la cambra dimarts passat després que la majoria a l’òrgan decidís sol·licitar un informe a l’Oficina Antifrau. Al centre de la polèmica hi ha la plaça que ha aconseguit el seu fill com a uixer a la cambra i el fet que ella -tal com va avançar Efe- no va informar de la seva relació de parentiu. Fins ara hi ha hagut dos informes interns de la cambra que avalen l’actuació d’Andreu, un elaborat per la cap de recursos humans i l’altre pel lletrat i ex secretari general Xavier Muro. Ella defensa que es va inhibir al principi de tot el procés, però el cert és que no va comunicar a la mesa que el seu fill s’havia presentat a les proves. Què dirà l’Oficina Antifrau? Quina és la seva doctrina en aquests casos? El seu pronunciament serà clau, ja que la presidenta de la cambra, Laura Borràs, acceptarà la dimissió d’Andreu en funció de l’informe. L’Oficina ja ha rebut la petició de la mesa i li ha donat prioritat.

El 4 de setembre del 2013 el PSC va rebre una denúncia interna que alertava que l’aleshores alcalde de Santa Margarida de Montbui (Anoia), Teo Romero, s'inflava el sou amb remuneracions "fora de la legalitat". La denúncia la va fer l’aleshores tinent d’alcalde del mateix municipi, Sebas Leno, i anava adreçada als llavors secretaris de Política Municipal i d’Organització del partit, Josep Mayoral i Esteve Terrades. Un mes després Romero seguia al capdavant de l’Ajuntament –on continuaria fins al 2019– i el partit acomiadava Leno de manera improcedent del seu càrrec d’administratiu a la seu del partit a Igualada. Set anys després Romero està en el punt de mira d’Antifrau per aquest cas i el novembre passat acceptava una condemna de dos anys de presó i quatre d’inhabilitació a l'assumir un delicte de malversació per haver gastat uns 35.000 euros en viatges i despeses personals quan era president del Fons Català de Cooperació.

L'Institut Geològic de Catalunya va pagar sobrepreus superiors als 2 milions d'euros a la societat mercantil pública Geocat entre els anys 2007 i 2013. Així ho reflecteix un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya, on també s'exposa que l'IGC va fraccionar contractes i es van pagar treballs per valor de 306.000 euros que a dia d'avui no s'han publicat. A l'informe també s'apunta que hi havia ordres de comanda amb errors rectificats a mà, comandes que a més no estaven degudament signades i alhora mal classificades. Per això, diu l'informe, podria "no ser un error administratiu sinó un intent d'encobrir una gestió irregular".

A Catalunya hi ha corrupció. És la percepció que té la ciutadania segons una enquesta recent de l’Oficina Antifrau (OAC), en la qual un 67% dels 850 enquestats consideren que hi ha molta o bastanta corrupció. Malgrat que la xifra ha anat baixant durant els últims anys, es tracta d’uns nivells “inacceptables” i “gens satisfactoris”, segons ha denunciat el director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno. No obstant això, només un 3,5% dels enquestats han sigut testimoni directe de corrupció, per exemple, d’un suborn. Per això, segons Gimeno, no es tracta “d’una corrupció de caràcter sistèmic” i són xifres equiparables als països del voltant de Catalunya.

La CUP posarà sobre la taula "totes les eines a l'abast" per aturar el projecte "fraudulent" de BCN World. Així ho ha expressat aquest migdia en roda de premsa la diputada Natàlia Sànchez, que ha anunciat que la formació anticapitalista presentarà una denúncia a l'Oficina Antifrau per les presumptes irregularitats del Govern en l'impuls del macrocomplex d'oci recreatiu que s'hauria d'ubicar entre Vila-seca i Salou. La cupaire ha afegit, a més, que no descarten presentar una querella contra la Generalitat. Malgrat que no ha concretat contra qui es presentaria la querella, ha assenyalat directament els consellers d'Economia, Pere Aragonès, i de Territori, Damià Calvet, com a màxims responsables d'atorgar la llicència de joc i de l'"operació de compravenda dels terrenys". "Volem assenyalar els responsables polítics", ha dit.

Fa deu anys va començar tot. Va començar el Procés i també la crisi. I va començar l’aplicació d’una de les lleis universals de la sociologia recreativa. Aquella que diu que quan s’acaba el pinso aflora la corrupció. Allò que més o menys era tolerat per una societat en creixement en nom del pelotazo, la bombolla o el miracle econòmic (triïn el nom que vulguin) es torna en alarma social quan arriben les vaques magres. I per això fa deu anys es va fundar l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Un intent una mica Eliot Ness de visibilitzar la lluita contra una corrupció que aflorava de manera compulsiva.

Els joves d'entre 18 i 29 anys són els més tolerants amb la corrupció a Catalunya. Segons el Baròmetre que ha publicat aquest dimarts l'Oficina Antifrau del país, quasi un de cada deu individus dins aquesta franja d'edat considera molt o bastant acceptable que un polític doni el seu suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic que hagi donat suport al seu partit. El percentatge de persones majors de 30 anys que consideren aquesta pràctica acceptable es redueix al 3,7%.

Ciutadans ha carregat amb molta força contra l'Oficina Antifrau per no haver investigat l'1-O. "Demanem que s'investigui l'1-O i els desviaments de diners públics", ha sentenciat Carlos Carrizosa en la presentació de la memòria del 2017 d'aquest organisme al Parlament. "Amb el xàfec que cau a Catalunya, l'Oficina Antifrau no ha fet cap menció al que van suposar els preparatius del cop que va suposar l'1-O", ha dit el diputat del grup taronja. "Hi va haver moltes subvencions desviades per pagar la festa del separatisme. Moltes diners invertits en una acció il·legal, i Antifrau ens presenta un informe que sembla de Noruega: no hi reconec Catalunya. Sembla que hi ha por de ser incòmode i vostès hi són per a això. L'Oficina ens costa 5,5 milions a tots nosaltres i esperàvem que hi hagués un resultat més substanciós". Carrizosa ha assegurat que l'organisme que dirigeix Miguel Ángel Gimeno ha "d'investigar l'ús irregular de fons públics", tal com marca la llei, i "això és l'1-O".

L’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, va cobrar de la institució que dirigia 69.092 euros que no li pertocaven ara fa tres anys. Així ho indica un informe de la Sindicatura de Comptes referent a l’any 2015 i que s'ha fet públic avui. En concret, els diners que no li pertocaven corresponen a un complement de qualitat de 20.005 euros i vuit triennis pels quals va cobrar 56.425 euros, tot i que segons la Sindicatura tan sols n'hauria d’haver cobrat 7.339.

"Espanya té un problema de corrupció, no només Catalunya", ha sentenciat el director de l'Oficina Antifrau catalana davant la comissió de Qualitat Democràtica del Congrés, que estudia mesures per lluitar contra la corrupció. Per afrontar el problema, Gimeno ha assegurat que totes les autoritats que formen part de control i fiscalització han d'actuar de manera coordinada per afrontar de forma integrada la lluita contra la corrupció. "Si cada un pren la seva parcel·la ens queden buits i llacunes que ningú aborda", ha afirmat.

L’Oficina Antifrau, quan la dirigia Daniel de Alfonso, va contractar una empresa vinculada amb l’operació Catalunya per buscar-hi micròfons, càmeres i sistemes d’espionatge. A Antifrau consta una factura del 15 d’octubre del 2013 a nom de Servicios de Investigación y Detección SL per fer escombratges electrònics a la seu de l’organisme i al domicili i al cotxe del llavors director, segons ha pogut saber aquest diari i com ha confirmat l’Oficina Antifrau. De Alfonso ha admès a l’ARA que van contractar una empresa per fer escombratges, però assegura que no recorda quina, i tampoc no sap explicar per què no se’n van encarregar els Mossos, que tenen capacitat i formació per afrontar tasques de contraespionatge.

La percepció de la corrupció a Catalunya arriba a nivells alts: fins a un 82,6% de la ciutadania ho percep com un problema "molt o bastant greu", mentre que un 74,2% de la població enquestada creu que actualment hi ha molta corrupció a Catalunya. Aquest és el resultat del baròmetre sobre la corrupció a Catalunya elaborat per l’Oficina Antifrau, dirigida per l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno. El baròmetre s'ha fet amb una mostra de 850 enquestes.

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, ha posat aquest dimecres la mà al foc pels treballadors que continuen a l'ens després de la marxa de Daniel de Alfonso. En una compareixença davant la comissió d'Afers Institucionals al Parlament, ha revelat que la investigació interna que va obrir quan va arribar per determinar si les males pràctiques del seu antecessor s'estenien a la resta del personal, permet "afirmar amb rotunditat" que cap membre de l'actual personal "està implicat en cap perversió de les seves funcions". "Podem comptar amb ells", ha conclòs.

El director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha reclamat aquest dimarts que es doti de certa capacitat sancionadora a l'oficina per garantir que pot accedir a tota la informació que reclama. En una compareixença a la comissió d'estudi de la corrupció, Gimeno ha explicat que, en ocasions, hi ha persones que es neguen a facilitar la documentació, tot i que teòricament hi estiguin obligades per llei. "Si hi ha un alcalde que no dóna la informació, la meva amenaça només pot ser explicar-ho a la memòria i comunicar-ho al Parlament", ha lamentat. "No em sembla suficient. S'ha de cercar una manera perquè aquest ens rebi algun tipus de resposta", ha afegit.