Unicef ha elaborat una enquesta amb 100.000 participants d’arreu de l’Estat que permet tenir una fotografia clara de les inquietuds dels joves pel que fa a les pantalles. Emergeix una conclusió clara: ells també estan preocupats i demanen parlar-ne. Ho explica en aquesta entrevista Chema Vera, director d’Unicef a Espanya.

El 15 de maig al matí, la Miran Mohammad era a casa del seu avi, a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza, ajudant-lo a fer pa. Atesa l’escassetat d’aliments, la Miran, de 7 anys, estava afamada i es delia per menjar un tros d’aquell pa acabat de fer. Al final no va ser possible.

L'economia, la inseguretat, el medi ambient, la guerra i la fam al món, així com les agressions sexuals a menors. Aquestes són les grans preocupacions que assenyalen els menors catalans d'entre 11 i 18 anys, segons recull el Baròmetre d'Opinió de la Infància i l'Adolescència publicat per l'Unicef, en què la inquietud pel masclisme i les desigualtats de gènere no apareixen fins al quinzè lloc. En canvi, en la primera edició del 2019 les desigualtats de gènere eren la gran preocupació, coincidint amb les primeres grans mobilitzacions de dones per reclamar igualtat i els efectes de la sentència de la Manada de Pamplona.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

L’habitatge és un element cada cop més determinant a l’hora d’abordar la pobresa infantil. No es tracta només de tenir un sostre, també cal disposar d’un espai per al desenvolupament físic i emocional. Malauradament, a Catalunya, un de cada tres nens, nenes i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social, una de les pitjors dades de la Unió Europea. Jo també visc aquí, el darrer informe presentat per UNICEF Espanya sobre habitatge, pobresa i drets de la infància, constata que els infants i adolescents al nostre país assumeixen càrregues especialment pesades relacionades amb l'habitatge i, malgrat això, no se'ls té en compte a l'hora de prendre mesures relatives a aquesta matèria. "Cada vegada més, l’habitatge és un factor important d'increment de la pobresa infantil. No obstant això, la infància està pràcticament invisibilitzada en les polítiques públiques relatives a aquest àmbit. La infància ha de ser tinguda en compte", assegura José María Vera, director executiu d'UNICEF Espanya.

Alumnes de 5è i 6è de primària i de primer a quart d'ESO de deu centres educatius de Girona han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'ús del mòbil i de les pantalles convocat per l'ARA i Unicef amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Plataforma Educativa i ARA Llibres. Aquests són els relats i els dibuixos guanyadors i finalistes que han participat en el concurs. En total, s'han presentat més de 150 treballs.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Un de cada sis nens de menys de dos anys del nord de la franja de Gaza pateix malnutrició greu. En aquesta zona de Gaza, devastada per la guerra i escenari ara només de les selfies de les tropes israelianes que l'han arrasat, pràcticament no hi entra cap mena d'ajuda. Segons les organitzacions humanitàries, perquè s'hi ha bloquejat l'accés, tot i que Israel ho nega. De fet, tampoc no és fàcil que entri l'ajuda al sud, on s'ha refugiat la major part de la població i que rep ajuda mínima, de supervivència. Allà el 5% dels infants també pateixen malnutrició, un mal que no era habitual a la Franja malgrat que fa anys que depèn de l'ajuda exterior. Segons les dades de l'Unicef, abans de la invasió israeliana hi havia un 0,8% de nens amb malnutrició, però les últimes setmanes aquest percentatge s'ha disparat a una velocitat que els experts afirmen que no té precedents.

A l’escola FEDAC de Cerdanyola del Vallès parlen sovint dels conflictes armats que hi ha actualment. Primer va ser el d’Ucraïna i ara el de Gaza. A l'assignatura de socials, de vegades, abans d’arrencar la classe repassen les notícies al respecte i el mestre els ajuda a contextualitzar-lo, la qual cosa, en paraules de Laia Garcia, alumna de 3r d'ESO, serveix per adonar-se “de com pot condicionar el país en el qual neixes”. A tercer de primària també han estat debatent força sobre les guerres, les quals, a parer de Mariona Peiró, “són inútils”. A més, subratlla, “en la de Rússia i Ucraïna, països molt propers, hi havia membres d’una mateixa família als dos costats de la frontera i això és molt dur”. Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix, aquesta és la frase que la Mariona i el seu grup van escriure a un puzle gegant que van confeccionar amb motiu del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que es va celebrar el 30 de gener passat, aniversari de la mort de Gandhi. "Vol dir que si vols canviar l’altra gent o les guerres, primer has de donar exemple tu”, explica la Mariona.

El món viu actualment una confluència històrica de conflictes que està afectant milions d’infants. Des de Gaza fins al Sudan passant per l'Afganistan o Ucraïna. Aquesta situació se suma a un augment molt pronunciat de la desnutrició en algunes regions determinades i a l’impacte del canvi climàtic. UNICEF va presentar el passat dimarts el seu Informe d’acció humanitària 2024, una crida per aconseguir un finançament d’emergència per trobar solucions a una crisi sense precedents.

“No tinc aigua, ni menjar. Vull dormir, vull jugar. Necessito anar al bany i una dutxa”. La història de Taha, un nen palestí, resumeix cruament la situació de molts infants que viuen a la franja de Gaza. “Desafortunadament, la situació ha empitjorat i els nens i les nenes estan vivint en una situació devastadora sense precedents. La pausa humanitària va ser un sospir, però l’esperança va durar poc i els bombardejos es van reprendre. Hi ha més d’1,8 milions de persones que s’han desplaçat i la meitat d’elles són infants”, alerta Laura Bill, representant adjunta d’UNICEF a Palestina.

Un 28% dels nens d'Espanya viuen en situació de pobresa infantil, segons un informe de l'Unicef que ha analitzat un total de 39 països de la UE i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que situa Espanya en la posició 36, només superada per Turquia i Colòmbia –que no formen part de la UE– i Romania, que és el país de la Unió amb el pitjor percentatge (29%). Aquestes xifres assenyalen que Espanya és el segon país amb més pobresa infantil de tota la UE. Segons les dades de l'Unicef, més d'un de cada quatre nens i nenes "no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys un cop cada dos dies ni fruita i verdura diàriament, viuen en cases sense una temperatura adequada, no compten amb roba, calçat o llibres adequats, o no poden participar en activitats de lleure o anar-se'n de vacances", explica Gustavo Suárez Pertierra, president d'Unicef Espanya, en una nota de premsa en què s'assenyala que hi ha col·lectius més vulnerables a patir aquesta situació, com per exemple les famílies migrants, la comunitat gitana, les persones amb discapacitat o les famílies monoparentals.

El lema "l'aigua és vida" resumeix la importància de l'accés a l’aigua. No som capaços d’imaginar cap classe de vida sense aigua. Però només un 0,5% de l’aigua mundial és dolça i està disponible. I l'emergència climàtica dels últims anys ha empitjorat la situació. Aquesta situació de crisi va portar a l'Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a declarar "el dret a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà essencial" i, el 2015, l'organisme va convertir aquest dret en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030.

Alumnes de 4t a 6è de primària d'una quinzena d'escoles rurals han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'aigua i la sequera convocat per l'ARA amb la col·laboració de l'Unicef. Aquests són els relats guanyadors i finalistes i alguns dels dibuixos que han participat en el concurs.

És del tot segur que el dia 28 de maig un 18% de la població a Catalunya no votarà. Són totes les persones menors de 18 anys que, per raó d’edat, no hi tenen dret. Un col·lectiu socialment reconegut però políticament massa sovint invisibilitzat, que les organitzacions que ens dediquem a defensar els seus drets ens entossudim a reivindicar en cada contesa electoral. La qüestió és com assegurar que les seves necessitats, les seves opinions i els seus drets siguin tinguts en compte en l’arena de la política municipal. El repte sembla inassolible quan en les regles de joc ells i elles ni opinen ni decideixen, però, malgrat això, hi ha fórmules i vies possibles, que podríem dir de sentit comú, i que es poden resumir amb el concepte perspectiva de drets de la infància.

Els nens i adolescents, el 20% de la població a Catalunya, no poden votar a les eleccions, però reben en primera persona l'impacte de les legislacions i són dels col·lectius més vulnerables davant de les situacions de pobresa, violència o explotació. És per això que Unicef Catalunya ha llançat la campanya Mou Fitxa, un recordatori als candidats (i als votants) perquè situïn els infants com a prioritat en aquestes eleccions. Els comicis municipals del maig, apunta la campanya, són una bona oportunitat perquè els ajuntaments són les administracions més pròximes a la comunitat i les que s'encarreguen, entre d'altres, de defensar els espais de convivència per als més petits.

"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.

Què preocupa als joves? Tot i que la situació sanitària per la pandèmia ha millorat, el covid continua sent el principal maldecap dels adolescents d'entre 11 i 18 anys de tot l'estat espanyol. Els joves no són aliens a la situació política, social i econòmica del país i, de fet, la preocupació per la pandèmia (14,6%) se situa al costat de la guerra a Ucraïna (12,8%) i de l'economia (12,7%). Unes preocupacions que consideren que també comparteixen la resta de la societat, tot i que en aquest cas en diferent ordre: primer l'economia, després el covid i, finalment, la guerra. Tot plegat es desprèn del tercer baròmetre d'opinió de la infància i l'adolescència elaborat per Unicef en col·laboració amb la Universitat de Sevilla (hi han participat 208 centres educatius i 9.505 nois i noies). Ara bé, si hi ha una dada a destacar també és com la salut mental s'ha convertit en el quart problema per als joves, sobretot tenint en compte que en l'estudi de l'any passat ocupava l'onzè lloc.

La meitat dels sis milions d’escoles que hi ha al món són en llocs on les infraestructures tenen un nivell raonable, però l’altra meitat, majoritàriament a les regions i països més pobres, no disposen de connexió a internet. Aquesta mancança penalitza més de 500 milions d’alumnes en matèria de salut, identitat, igualtat de gènere, educació i possibilitats laborals. Unicef, el programa de l’ONU per a la infància, s’ha proposat resoldre aquesta escletxa digital facilitant l’accés de les escoles a la xarxa, i ho farà des de Barcelona.

Més de 40 escoles i instituts han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre salut mental convocat per l'ARA amb la col·laboració d'Unicef. Aquest divendres s'han entregat els premis en un acte a l'auditori de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Aquests són els relats guanyadors i finalistes i alguns dels dibuixos que han participat en el concurs.