Els temes de gènere estan presents en les societats humanes des de molt temps abans del paleolític. I segueixen molt mal resolts.

“[...] Per haver identificat els prerequisits per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic”. Tots tres guardonats han centrat la seva atenció en el canvi tecnològic que condueix al creixement econòmic sostingut. Joel Mokyr ha investigat les condicions que van propiciar l’explosió de creativitat i innovació tecnològica que va portar a la revolució industrial i que ha alimentat, des d’aleshores, un flux continuat d’innovacions. En els moments inicials –finals del segle XVII i al llarg del segle XVIII– va ser decisiva la confluència de treballadors qualificats, bons coneixedors dels seus oficis, orientats a millorar l’eficàcia de la seva feina, i de gent molt educada –molts dels quals aristòcrates o descendents d’aristòcrates– amb passió per observar el funcionament de la natura i per descobrir-ne les seves lleis. Els primers van desplegar el que ell anomena “coneixement prescriptiu” i els segons el que anomena “coneixement propositiu” (en podríem dir “pràctic” i “teòric”) i van parar atenció l’un a l’altra mitjançant moltes societats, de pràctics o de savis, però totes interessades en saber com funcionava tot i perquè, o perquè funcionava i com. La interacció dels dos tipus de saber va ser el gran “miracle” del coneixement i del creixement a la Gran Bretanya del segle XVIII. És el que ell ha anomenat “l’economia Il·lustrada” i sobre la qual ha publicat llibres extraordinaris des de fa més de tres dècades.

La primera vegada que Pol Forn-Díaz va sentir a parlar d’informació quàntica va ser en un curs d’estiu al bell mig del Pirineu aragonès. No feia gaire que havia acabat la carrera i es va quedar totalment fascinat en sentir Antonio Acín, un físic teòric de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), parlant d'informació quàntica. Poc després, en encetar el doctorat als Països Baixos, va conèixer grups de recerca que aplicaven la superconductivitat, un altre tema que li interessava, per a informació quàntica. Va ser una revelació que el va empènyer a fer “un salt al buit” i a llançar-se a investigar en aquest àmbit totalment nou.

L'israeliano-nord-americà Joel Mokyr, el francès Phillipe Aghion i el canadenc Peter Howitt són els tres economistes guanyadors del premi Nobel d'economia del 2025. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha reconegut la recerca dels guardonats per “haver explicat el creixement econòmic causat per la innovació”, segons ha informat aquest dimarts en roda de premsa.

La història del celler Clos Galena és una història d’amor, llaurada amb esforç i superació. Tot va començar el 1999 quan el farmacèutic i enòleg Miguel Pérez va desitjar fer vins al Priorat. El desig el va inculcar a un equip d’entusiastes que el van acompanyar des de l’inici: l’enòleg Toni Coca, i la seva dona, Merche Dalmau, així que el 2002 ja posaven al mercat el primer vi. El 2013 moria per culpa d’un càncer quan tenia 49 anys, i la Merche es col·locava al capdavant per continuar amb tot allò que el seu marit s’havia proposat. Avui, vint-i-cinc anys després, juntament amb la Merche, hi ha una de les seves tres filles, la Cristina Pérez i, com sempre, des de l’inici, el mateix enòleg i l’Enric Amorós, a les vinyes com a responsable de viticultura. Per celebrar que els mou a tots el mateix entusiasme per fer vins prodigiosos, elaborats amb agricultura ecològica, el celler acaba de treure al mercat el vi Clos Galena. 25 anys d’un somni 2022, una edició limitada de tan sols 1.398 ampolles, elaborat amb un cupatge de les varietats garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon.

El premi Nobel de química 2023 ha reconegut l'avenç revolucionari en la predicció de l'estructura de proteïnes i la seva aplicació al disseny de noves proteïnes, una fita que marca un abans i un després en la biotecnologia i la biomedicina.

L'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha premiat amb el Nobel de Literatura la contundència, compromís i lirisme de l'obra de Han Kang (Gwangju, 1970). L'autora de Corea del Sud és coneguda sobretot per la novel·la La vegetariana, i va ser la porta d'entrada per a molts lectors a la rica i enigmàtica literatura produïda en un país que ha donat també figures reconegudes internacionalment com Lee Seung-U, Kim Young-Ha i Bae Suah. L'Acadèmia ha atorgat a Kang el guardó literari més prestigiós del món –i un dels més ben dotats, amb 950.000 euros– per "la seva intensa prosa poètica, que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana". Quan han trucat a l'autora per comunicar-li la decisió del jurat, "acabava de sopar amb el seu fill després de passar un dia com qualsevol altre", han explicat. Kang ha assegurat que en cap cas s'esperava una notícia com aquesta, i que ha celebrat el premi "prenent un te i en silenci". "Em sento molt honrada –ha afegit–. Des de ben petita he crescut llegint llibres de la meva literatura i també traduccions. Em sento molt unida amb la tradició del meu país, així que espero que el Nobel sigui una bona notícia per als lectors de literatura coreana i també per als meus amics escriptors".

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

Al món de la ciència hi ha moltes coses que passen per casualitat. Ara bé, per aprofitar-la es necessita iniciativa i una sòlida base de coneixement. Això és el que va donar lloc a una de les aplicacions més conegudes de la recerca de la física canadenca Donna Strickland, per la qual va guanyar el premi Nobel de física el 2018.

A Oppenheimer, la pel·lícula d’èxit sobre la fabricació de la bomba atòmica, hi ha una escena memorable en què Luis Álvarez, físic de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, llegeix el diari mentre li tallen els cabells. Tot d’un plegat, Álvarez s’aixeca de la butaca d’un salt i corre carrer avall com un esperitat empaitant un col·lega seu, el físic teòric J. Robert Oppenheimer. “Oppie! Oppie! —crida—. Ho han aconseguit! Hahn i Strassmann, a Alemanya. Han escindit el nucli de l’urani! Han escindit l’àtom!”.

El Nobel de la pau d'aquest 2022 estava clarament marcat per la guerra d'Ucraïna. S'havien fet moltes quinieles, però finalment el comitè noruec dels premis ha triat honorar la societat civil que lluita contra règims opressors i ho ha fet amb un premi compartit a tres bandes que envia un missatge clar al règim de Vladímir Putin, i també al seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Així, el Nobel de la pau 2022 és per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna. Un individu i dues organitzacions que destaquen com a "campions pels drets humans, la democràcia i la coexistència pacífica de tres països veïns: Bielorússia, Rússia i Ucraïna", en paraules de la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha anunciat el guardó aquest divendres des d'Oslo.

La natura ens ha ensenyat que sap fer molècules complexes que són essencials per a processos biològics o bioquímics. En definitiva, per a la vida. Des del naixement de la química, els científics han mirat de reproduir aquests mateixos processos amb la intenció d’obtenir fàrmacs, cosmètics, carburants o altres compostos d’interès. Però l’èxit no sempre els ha acompanyat. Massa reaccions intermèdies, massa energia emprada i massa residus generats. Entorn dels anys 2000 tres científics treballant de forma independent van idear mecanismes per simplificar les reaccions químiques necessàries per construir una molècula. Les noves fórmules van resultar més eficients, ràpides i econòmiques que les precedents. Ara Barry Sharpless, investigador al laboratori Scripps de la Jolla a Califòrnia; Morten Meldal, de la Universitat de Copenhaguen, i Carolyn Bertozzi, professora a la Universitat de Stanford, han rebut el Nobel de química per haver desenvolupat el que en podríem dir "la química en un clic".

La mecànica quàntica té un gran potencial tecnològic, que podria ser disruptiu, fonamentat en la capacitat d'entrellaçar partícules atòmiques carregades, ions o fins i tot fotons, les partícules de la llum. Aquest entrellaçament només funciona a escala subatòmica, on les lleis clàssiques de la física deixen de ser vàlides, però permet connectar dues partícules separades de manera que si canvia l'estat d'una, també canviï el de l'altra al mateix instant. El repte és fins a quin punt es poden crear i controlar aquestes partícules entrellaçades que podrien revolucionar la informàtica tal com la coneixem, amb ordinadors quàntics, i els sistemes de transmissió de dades.

"El món s'ha començat a convertir en una dictadura", ha alertat aquest divendres el periodista rus Dmitri Muratov després de recollir la medalla del Nobel de la pau juntament amb la filipina Maria Ressa. Tots dos han convertit els seus discursos en la cerimònia a l'Ajuntament d'Oslo en un homenatge al rol del periodisme com a baluard de les llibertats, els drets humans i la democràcia, i en un record a tots aquells que han estat represaliats per la seva feina d'informadors o que fins i tot han mort.

El Nobel de la pau té una llista polèmica de guardonats que han fet posar el crit al cel als pacifistes d'arreu del món . Henry Kissinger, va ser premiat el 1973 pel final de la Guerra del Vietnam; el trio Yasser Arafat - Isaac Rabin - Shimon Peres, pels acords d'Oslo al Pròxim Orient; Barack Obama; la Unió Europea; l'aleshores activista prodemocràcia birmana Aung Sang Suu Kyi (que després de rebre el premi ja com a cap de govern va justificar el genocidi dels roghinyes) o l'etíop Abiy Ahmed, que ha portat el seu país a la guerra contra els independentistes de la regió de Tigre. A diferència d'aquests tan poc mereixedors de la distinció més prestigiosa (i més ben dotada) d'un premi que Alfred Nobel va concebre per reconèixer "els que han fet més o la millor tasca per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o reducció dels exèrcits i per organitzar o promoure congressos de pau", hi ha altres noms que havien fet tots els mèrit i que van ser a la llista en un moment o l'altre però no el van aconseguir mai. Aquí hi ha una petita selecció.

El Nobel de química 2021 s'ha atorgat aquest dimecres als investigadors Benjamin List, del Max Planck Institute d'Alemanya, i David W.C. MacMillan, de la Universitat de Princeton, pel desenvolupament de l'organocatàlisi asimètrica, una tècnica revolucionària que permet la preparació i creació de molècules orgàniques. La construcció d'aquesta matèria és una peça fonamental per al desenvolupament de la medicina moderna d'una manera més eficient i sostenible. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha qualificat la contribució a la ciència de tots dos químics com "una enginyosa eina per a la construcció de molècules" que redueix l’impacte de la química sobre el medi ambient i que les últimes dècades ha beneficiat la investigació de moltes farmacèutiques.

Un sistema complex ho és tant com la seva pròpia definició. No hi ha consens sobre què és o com s’organitza més enllà de dir que està format per múltiples parts interconnectades que actuen com un tot global. Aquest conjunt que resulta de la interconnexió aporta més valor que no pas la suma de cadascuna de les parts i és justament la relació que s’estableix entre elles la que en defineix les característiques. Per exemple, la definició d’un formiguer com un superorganisme, el sistema nerviós d’un animal superior, el conjunt d’estrelles i galàxies o el cervell. En tots els casos hi ha moltes parts interconnectades però és el conjunt el que els dona valor. El mateix criteri es pot aplicar al clima i a l’estudi del canvi climàtic, tal com han demostrat Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi, tots ells físics teòrics, que han guanyat el premi Nobel de física 2021.

Fa 125 anys que l’inventor de la dinamita va fer testament. En les seves últimes voluntats, Alfred Nobel va deixar escrit que donava la seva fortuna a instituir els premis que amb els anys es convertirien en la distinció més gloriosa i mediàtica del món. El 1895 els científics lluïen unes patilles poblades, es vestien amb armilles de les quals penjava sempre la cadena d’un rellotge i fumaven amb pipa. La immensa majoria eren homes que treballaven en solitari, que es relacionaven entre ells amb cartes que escrivien amb estilogràfiques elegants sobre paper gruixut i que, quan ho necessitaven, contractaven ajudants.

“De totes les persones que he conegut, és de les poques que pensa diferent i que veu dins la ment la idea de les quatre dimensions”. Això ho diu Carlos Sopuerta, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, de Sir Roger Penrose, un dels tres guardonats amb el premi Nobel de física d’aquest any. Efectivament, la contribució del científic britànic de la Universitat d’Oxford a la comprensió del que pot passar en les tres dimensions d’espai i la de temps es pot comptar entre les més rellevants de tot el segle XX.