Una investigació de la Clínica Mayo constata que les dones pateixen els canvis cerebrals relacionats amb la malaltia de l'Alzheimer fins a vint vegades més de pressa que els homes, i ho atribueix a la presència descompensada d'una proteïna que s'associa amb el Parkinson, l'alfa-sinucleïna (α-sinucleïna). En un article publicat a JAMA, els investigadors no van observar aquest patró en el cas dels homes quan es combinen els mateixos factors. Segons l'estudi, aquesta interacció podria ajudar a explicar per què les dones representen la majoria de persones afectades per l'Alzheimer –entre el 60% i el 70%– en països com els Estats Units, un comportament que també es dona a Espanya o a Corea del Sud, entre d'altres, i en què també influeixen variables com l'esperança de vida o factors hormonals i socials.

Estar exposats a nivells elevats de contaminació atmosfèrica augmenta el risc de desenvolupar Alzheimer, segons un estudi de la Universitat Emory dels Estats Units. Després d'analitzar els registres mèdics de prop de 30 milions de persones de més de 65 anys del 2000 al 2018, els investigadors conclouen que l'exposició a alts nivells de pol·lució ambiental s'associa directament a una probabilitat més gran d'acabar patint aquesta demència.

Nou pas endavant en la lluita contra l'Alzheimer. Una gota de sang seca obtinguda mitjançant una simple punxada al tou del dit, com la que solen fer-se les persones amb diabetis per mesurar la glucosa, podria servir per detectar marcadors clau d'aquesta malaltia. Així ho descriu un estudi amb la participació del Centre de Recerca de l'Alzheimer ACE de Barcelona i l'Institut de Salut Carles III de Madrid, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine. La recerca avança en un mètode –l'extracció de sang– que fa temps que s'està estudiant per predir la malaltia. Ara és especialment rellevant que la detecció la podria fer el pacient de manera simple i ràpida.

A la fotografia estic asseguda al costat del meu pare, amb un arbre de Nadal decorat darrere nostre, mentre ell mira un llibre il·lustrat sobre cavalls. L’hi havia regalat per Nadal, sabent que en la seva fase d’Alzheimer les paraules es perdien però les imatges encara el podien commoure. El que no es veu a la foto és que la resta dels meus familiars també hi eren, cosa poc habitual per a la nostra família fracturada. Seria l’última vegada que passaríem un dia de festes junts. No recordo qui va fer la foto, però m’alegro que la fes.

Una de cada deu persones majors de 70 anys pateix demència a causa de l'Alzheimer, però també hi ha un 10% de la població que supera la setantena que pateix la malaltia, si bé encara no ha experimentat cap símptoma. Això és el que conclou un estudi pioner fet amb més d'11.000 mostres de sang de ciutadans de Noruega i que aquest dimecres es publica a la revista Nature.

L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

Fa temps que la ciència ha demostrat que mantenir-se físicament actiu a mesura que s'envelleix disminueix significativament el risc de desenvolupar demència. No cal que sigui un exercici específic: caminar una mica ja ajuda a enfortir el cervell. Ara investigadors dels Estats Units han anat més enllà i han estimat que fer més de 5.000 passos al dia pot alentir el deteriorament cognitiu en persones amb Alzheimer preclínic, és a dir, quan encara no ha començat la disfunció i la pèrdua irreversible de les neurones que mostren les persones un cop apareixen els primers símptomes de la malaltia.

No estic bé, doctora. Crec que tinc una depressió o, el que és pitjor, una demència precoç –li vaig etzibar atemorida a la meva metge de família–. Sento una tristesa profunda, ganes de plorar, estic de molt mal humor i irritable, i crido a les meves filles per res. A la feina no soc capaç de concentrar-me. Fins i tot, començo a tenir lapsus importants de memòria”, vaig confessar-li feta un mar de llàgrimes.

Una injecció de nanopartícules és capaç de revertir els símptomes de l’Alzheimer en ratolins dissenyats genèticament per patir deteriorament cognitiu similar al produït per aquesta demència, que afecta uns 33 milions de persones a tot el planeta.

Quan fa dues dècades vaig començar en el camp de la virologia buscant tractaments antivirals, mai vaig pensar que el coneixement acumulat en el nostre àmbit podria contribuir anys després al disseny de noves teràpies per a l'Alzheimer. No obstant això, en els últims anys hi ha un interès creixent en laboratoris de tot el món, incloent-hi el nostre, l'IrsiCaixa, per entendre el paper que tenen els virus en el procés de degeneració neurocognitiva lligat a aquest tipus de demència. Aquests estudis estan, en aquests moments, començant a llançar resultats sorprenents.

Investigadors de la prestigiosa Icahn School of Medicine del Mount Sinai, a Nova York, han elaborat el mapa més complet de les proteïnes del teixit cerebral que poden associar-se a la malaltia de l'Alzheimer. Després d'examinar com interactuen més de 12.000 molècules proteiques –que són una mena de nanorobot natural que construeix, repara i regula processos vitals dins del cervell–, n'han identificat fins a 300 que experimenten fallades de comunicació i que es podrien vincular a aquesta neurodegeneració. Aquests centenars de proteïnes gairebé no s'havien estudiat en el context de la demència, i entre elles destaca una alteració que ara els investigadors volen conèixer en profunditat per esbrinar si pot ser un dels orígens de la malaltia. Si això es confirma, afirmen, en un futur es podria obrir una finestra d'investigació que permeti transformar aquests tipus d'error en noves dianes terapèutiques. 

"En els pròxims cinc anys la manera com tractem l'Alzheimer pot canviar completament. Hem de ser cautelosos, sí, però també som optimistes", assegura Juan Fortea, director de la unitat de memòria del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En les últimes tres dècades, el pronòstic dels malalts pràcticament no ha millorat, però s'han fet avenços significatius que ara obren les portes a una etapa d'esperança per als pacients i les seves famílies. L'arribada dels primers tractaments que alenteixen la progressió dels símptomes i l'eficàcia de les noves proves diagnòstiques, que amb una simple anàlisi de sang permeten anticipar l'aparició i el curs de la malaltia, assenten les bases d'una revolució contra l'Alzheimer. Ara un grup internacional de 40 experts, entre els quals hi ha l'investigador català, han advertit en una publicació a The Lancet que aquestes millores han d'anar acompanyades de canvis urgents per desbloquejar tot el seu potencial i aconseguir un canvi de paradigma real en la lluita contra la malaltia.

El centre de Barcelona es prepara per acollir aquest diumenge una de les competicions esportives anuals més populars de la ciutat: la Cursa de la Mercè Bimbo Global Race. Corredors professionals i amateurs participaran en un itinerari inèdit de 10 quilòmetres, que sortirà del carrer Aragó, passarà pel passeig Sant Joan i l'avinguda Paral·lel i finalitzarà a la plaça Catalunya. Tots els beneficis de les inscripcions d'enguany es destinaran a la Fundació Alzheimer Catalunya.

Ja és aquí la primera eina que permet anticipar la progressió del deteriorament cognitiu lleu cap a la demència d’Alzheimer, i té segell català. Es tracta d'un biomarcador (una molècula biològica que pot ser identificada i quantificada) en sang que ha descobert i desenvolupat l'empresa ADmit Therapeutics, amb l'Hospital de Bellvitge com a centre coordinador clínic. A diferència d’altres anàlisis en sang desenvolupades recentment per equips internacionals, que serveixen per confirmar la presència de la malaltia, el nou test MAP-AD s'ha centrat en el pronòstic dels pacients i aporta informació clínica decisiva sobre l’evolució futura de cada cas. “Disposar d’una eina fiable que anticipi la progressió permetrà millorar la informació que es dona a les famílies i guiar millor les intervencions”, destaca el doctor Jordi Gascón, coordinador de l’assaig que publica aquest divendres la revista iScience.

La connexió entre l'aparell digestiu i el cervell és més important del que es creia. Així ho ha confirmat un macroestudi del Centre per a la Investigació de l’Alzheimer i altres demències dels Instituts de Salut dels Estats Units (NIH, per les seves sigles en anglès) publicat aquest dimecres a la revista científica Science Advances. La recerca dirigida per la científica espanyola Sara Bandrés-Ciga, directora de l’àrea de neurogenètica al Centre per a la Investigació de l’Alzheimer, també conclou que la probabilitat de desenvolupar malalties neurodegeneratives es pot duplicar en les persones que pateixen trastorns intestinals persistents.

La inflamació està de moda. O més que la inflamació, l’antiinflamació. Les xarxes en van plenes, d’influencers i de consells per desinflamar-nos: dietes, suplements, batuts, aliments antiinflamatoris. Però, què vol dir exactament que estiguem inflamats? Quin impacte té en la salut? Tan dolent és?

Un estudi de la Facultat de Medicina de Harvard ha constatat que la pèrdua de liti, un element químic metàl·lic, podria ser un dels primers canvis que condueixen a l'Alzheimer. Segons la troballa, el cervell produiria de manera natural aquest metall, que serviria per protegir-lo de la neurodegeneració. Les troballes publicades a la revista Nature, que han trigat deu anys a obtenir-se, es basen en una sèrie d'experiments amb ratolins, anàlisis de teixit cerebral humà i mostres de sang de persones en diverses etapes de salut cognitiva. Malgrat això, els autors adverteixen que l'experiment encara es troba en una fase preliminar i que podria no ser extrapolable a humans.

Almenys un de cada sis casos de persones que emmalalteixen d'Alzheimer té causes genètiques. En concret, qui té dues còpies d'un gen anomenat APOE4 té més d'un 95% de probabilitats de desenvolupar els signes d'aquesta demència entre els 60 i els 65 anys. Ara investigadors de l'Institut de Recerca de Sant Pau han descobert en un estudi que aquestes persones tenen una alteració clau que podria explicar per què tenen un risc tan elevat de desenvolupar la malaltia: les seves neurones no capten correctament el colesterol, que és molt important per al manteniment i funció del nostre cervell. Per als investigadors catalans, aquestes conclusions que publica la revista Journal of Lipid Research aquest dimecres obren noves vies d'intervenció en el tractament d'aquesta malaltia.

Enèsim gir de guió en la lluita contra l'Alzheimer a Europa. L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha rectificat i ha recomanat autoritzar la comercialització de Kisunla, un fàrmac que conté una proteïna anomenada donanemab amb la qual s'aconsegueix alentir la progressió de la malaltia neurodegenerativa en fases inicials, després de desestimar-ne l'autorització fa quatre mesos. Ara el Comitè de Medicaments d'Ús Humà del regulador europeu considera que queda demostrat que el fàrmac de la companyia nord-americana Eli Lilly té beneficis per a un tipus de pacient en concret, i el recomana per a les persones que tenen una còpia o cap d'un gen anomenat APOE4. N'exclou, així, els afectats que tenen dues còpies d'aquest gen.

Fa temps que la comunitat científica ha aconseguit que les proves de sang es facin un lloc en el diagnòstic i seguiment de l'Alzheimer. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat que el biomarcador p-tau217 –una forma específica de la proteïna tau associada a la neurodegeneració– en plasma, obtingut a través d'una simple anàlisi de sang, permet predir l'evolució d'aquesta malaltia neurodegenerativa, fins i tot en les fases més inicials, quan els símptomes encara no són evidents.