Berlín, 6 de juny del 2015. Mentre el Barça guanya la final de la Champions contra el Juventus, un empleat de la UEFA es dedica a comptar estelades entre els aficionats blaugranes que hi ha a l'estadi. Amb el Procés en plena ebullició, algú de Madrid s'havia posat en contacte amb l'organisme europeu per dir-li que les banderes independentistes eren pancartes polítiques i que, segons el reglament, haurien d'estar prohibides. Uns dies després la UEFA multava el Barça amb 30.000 euros. El 29 de setembre d'aquell mateix any, el Barça rep el Bayer Leverkusen. És el primer partit com a local des de la sanció i la resposta del públic va ser clara: es van exhibir més estelades que mai, es van fer càntics d'independència al minut 17 amb 14 segons i, sobretot, es va xiular l'himne de la Champions com a senyal de protesta.

El sorteig de la Champions, que dijous a la tarda emetien algunes cadenes i plataformes esportives, acostuma a tenir preliminars singulars de la mà d’Aleksander Ceferin, el president de la UEFA. Més que determinar el calendari i aparellaments de la competició, per a ell és una oportunitat per exhibir el seu protagonisme i poder. L’any passat, per presentar el nou format de la competició, va estrenar un curtmetratge on estrelles del futbol com Zlatan Ibrahimovic o Gianluigi Buffon feien de comparsa de Ceferin, amb un teatret molt ben dirigit. Aleshores el president de la UEFA ja va donar el vistiplau a un guió que l’erigia en un líder únic i carismàtic, un ideòleg del futbol omnipotent i autoritari. Enguany el va recuperar per tornar-lo a emetre. I convertint-ho ja en una tradició, va presentar una segona part del que ja sembla una sèrie. El film és digne d’anàlisi per tot el que delata. Se suposa que és un nou episodi de tensió entre Ceferin i Zlatan. En una entrevista a la televisió, el suec representa que es vanta d’haver ideat ell el sistema de competició que es va estrenar la temporada passada i assegura que té preparats nous canvis. Ceferin entra a la seu de la UEFA, àgil, determinat i poderós. La càmera el segueix pujant les escales fins al seu despatx, com si fos un heroi a punt d’actuar. A l’edifici només hi apareix una dona en tot el vídeo, la seva secretària, a qui dona una ordre sense desitjar-li ni el bon dia: “Tothom al meu despatx i posa’m l’Zlatan al telèfon!”. El suec s’està fent un massatge en una mansió del llac Como i presumeix de musculatura. Surt despullat amb una tovalloleta lligada a la cintura mentre es discuteix per telèfon amb Ceferin. Mentrestant, al despatx, els directius de la UEFA, tots amb camisa i corbata, es discuteixen. Luís Figo és un d’ells i està a punt de barallar-se a cops de puny amb un que li porta la contrària. És un conclave de mascles. En la discussió telefònica entre Ceferin i Zlatan, s’arriben a insultar. Es diuen idiota l’un a l’altre i es menystenen amb sarcasme. S’escenifica una batalla d’egos en què l’exfutbolista pretén atribuir-se els mèrits i Ceferin es reivindica com el vertader responsable. Finalment, el suec cedeix a canvi d’una condició secreta que el president de la UEFA accepta. I el curtmetratge s’acaba amb aquest misteri. La gala dels sorteigs resolia l’enigma en directe. Els dos protagonistes apareixien a l’escenari. “Quina és la condició que ha acceptat, Sr. Ceferin?” li demana la presentadora. “El premi del president de la UEFA és per a Zlatan Ibrahimović” admet. Perquè en la megalomania del personatge, l’home ha creat un premi amb el seu propi nom per lliurar-lo a qui li dona la gana.

Cada any a finals de juliol l’Espanyol recorda el seu debut a la Copa Intertoto, un anodí i extint torneig d’estiu organitzat per la UEFA que té un lloc privilegiat en l’imaginari col·lectiu periquito i dona nom a la millor fornada sorgida del planter blanc-i-blau. Hi competien els clubs que no s'havien classificat per a Europa via Lliga, i els campions rebien un bitllet per a la Copa de la UEFA. El 1998 els representants espanyols van ser València i Espanyol. Marcelo Bielsa, que havia arribat aquell estiu al conjunt català, va renunciar a participar-hi; i per estalviar-se una multa, l’entitat va encomanar a Paco Flores, un home de club, que acudís a la Intertoto amb futbolistes que tornaven de cessió, descartats del primer equip i jugadors del filial.

Les llargues cues que s’han format a la botiga de l’estadi de l’Espanyol des que dijous passat es va posar a la venda la seva primera equipació de la temporada 2025-26 –la segona, blanca, s'ha presentat en societat aquest dimarts– confirmen l’èxit del nou disseny de Kelme. “Té un estil retro que m’agrada molt. És molt maca”, va dir el capità Javi Puado en veure-la en directe per primer cop, durant l'acte de renovació del seu contracte amb l'entitat fins al 2030. La peça evoca la que va lluir l’equip fa quaranta anys, de la marca catalana Massana, patrocinador tècnic del club entre 1984 i 1994. Destaca pel coll tipus polo i les mànigues rivetejades amb l’urpa de Kelme –llavors duia el logotip de Massana–, un dels trets més característics d’aquella samarreta, convertida en una peça de museu.

El Girona negocia amb la UEFA el fet de poder operar amb total normalitat amb el City Football Group, després d’un curs de pausa obligada per la presència a la Champions League. L’entitat gironina és “optimista”, tot i que manté certa precaució, perquè el màxim organisme del futbol europeu sempre s’ha mostrat força rígid amb les seves decisions. Si la UEFA dona el seu vistiplau, es reactivaran les cessions procedents del Manchester City, una fórmula habitual des de fa una dècada a Montilivi.

El Barça, per només un sospir, no va arribar a la final de la Champions League de Múnic. Tanmateix, aquesta ciutat bavaresa, paradís de la cervesa, ha tingut un paper important en el final de l'exercici del club blaugrana. Allà va viatjar Joan Laporta aprofitant que la selecció espanyola de Lamine Yamal hi va disputar la final de la Nations League el cap de setmana passat. El partit, malgrat que hi participaven diversos jugadors culers, era secundari en l'agenda del president executiu del Barça. La visita tenia un propòsit clar: parlar en persona amb Aleksander Čeferin, el president de la UEFA, per aconseguir una reducció de la multa que el màxim organisme del futbol europeu pretén imposar al Barça per incomplir reiteradament el seu fair play financer.

La UEFA podria sancionar durament el Barça per haver incomplert per segon any consecutiu la seva normativa financera, segons ha avançat The Times. La sanció podria consistir en una forta multa econòmica, la reducció del nombre de jugadors que el Barça pot inscriure a la Champions League o, fins i tot, una pèrdua de punts a la màxima competició europea. La decisió final de la UEFA se sabrà durant les pròximes setmanes.

El Santiago Bernabéu jugarà sota avís a Europa durant els pròxims dos anys. El Comitè d'Apel·lació de la UEFA ha dictat aquest divendres un avís que comportaria el tancament parcial de l'estadi del Reial Madrid per "comportament discriminatori". Els fets van passar en l'últim partit de la Lliga de Campions davant del Manchester City, en el qual l'organisme va recollir diverses actituds a les grades que ara reprova d'aquesta manera; especialment, insults homòfobs contra Pep Guardiola. La sanció, això sí, només serà efectiva si l'afició madridista reincideix durant aquest període de dos anys.

Cada cop que hi ha una aturada de seleccions surt a debat el tema del calendari. Els clubs es queixen perquè perden els seus jugadors internacionals i pel risc de lesió que això comporta. Els futbolistes treuen el fetge per la boca i amenacen amb anar a la vaga. I els aficionats es queden sense partits del seu equip els caps de setmana. La pela és la pela i el negoci del futbol només rutlla –o això opinen els que manen– si la pilota roda. Amb contractes milionaris pel mig, ningú està disposat a renunciar a la seva part del pastís.

El Comitè de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA ha decidit multar el Barça amb 10.000 euros a causa dels incidents provocats per una part de l'afició culer en el debut de l'equip blaugrana aquesta temporada a la Champions League a Mònaco (2-1) que va tenir lloc la setmana passada. Ràpidament, es van viralitzar unes imatges que evidencien com uns aficionats que eren a la zona reservada per a l'afició del Barça a l'estadi Lluís II van exhibir una pancarta amb el text "Flick Heil".

L'estrena del Barça a la Champions no va portar bones notícies per al club blaugrana, que va perdre contra el Mònaco a domicili en un partit que va haver de jugar durant 80 minuts amb un jugador menys. Però, més enllà del resultat, també ha estat notícia la graderia. Unes imatges que s'han viralitzat aquest divendres evidencien com uns aficionats que eren a la zona reservada per a l'afició culer van exhibir una pancarta amb el text "Flick Heil".

Abans del 3 de juny, el Girona ha d'acreditar la seva independència respecte al City Football Group per evitar entrar en un possible conflicte d'interessos, complir amb la normativa UEFA i poder participar en la Lliga de Campions, un dret que s'ha guanyat al damunt dels terrenys de joc i que ara també ha de certificar als despatxos. A Montilivi fa mesos que treballen per arribar a temps i estan segurs que no hi haurà cap problema. De fet, aviat s'anunciaran els canvis que es faran tant a l'accionariat com al Consell d'Administració. Tranquil·litat absoluta, que l'himne sonarà per megafonia.

Si el Girona aconsegueix la classificació per disputar competició europea la temporada vinent, que tot indica que caurà pel seu propi pes, la relació amb el City Football Group canviarà. La FIFA i la UEFA han modificat recentment el seu reglament i actualment dos clubs que formen part del mateix propietari no poden participar ni a la Champions, ni a l'Europa League ni a la Conference League a la vegada. Tampoc pot haver-hi cap mena d'operació entre ells, ni empresarial ni esportiva. Això vol dir, ras i curt, que el Manchester City i el Girona no podran mantenir el vincle actual. Des del grup, però, ja s'està treballant, a la recerca de solucions que facin legal el lligam entre les dues parts i perquè, al mateix temps, els uns i els altres puguin competir a Europa sense cap mena de problema.

La sentència de la Superlliga ha servit per veure un exemple d'aquella màxima dels psicòlegs: "El que importa no és el que et passa, sinó com interpretes el que et passa". El Barça i el Reial Madrid van interpretar la notícia de dijous com una gran victòria que ha de portar a fer realitat la Superlliga, i la UEFA, en canvi, a través del seu president, Aleksander Ceferin, fins i tot va fer broma dient que serà "una competició meravellosa amb només dos equips". Un dels principals problemes per als dos clubs resistents és que mentre el somni de la nova competició segueixi sent un somni necessiten continuar disputant competicions de la UEFA, el seu màxim rival en l'assumpte. Per tant, l'organisme europeu té la paella pel mànec a l'hora d'efectuar xantatges i amenaces. I la situació econòmica i judicial del Barça provoca que estigui en una posició de més debilitat que el Reial Madrid a l'hora de defensar-se.

En cada aturada de seleccions molts clubs lamenten lesions dels seus futbolistes. És un tema recurrent i gairebé inevitable. En un calendari cada vegada més atapeït, els jugadors abandonen l'ecosistema dels seus equips i se'n van a un grup diferent, que s'entrena amb una altra intensitat i amb exigències físiques particulars. Aquest novembre, per no faltar a la tradició, molts internacionals han omplert la infermeria. El cas més destacat és el del blaugrana Gavi, que es perd el que queda de la temporada. Però el Reial Madrid també n'ha estat víctima: Vinícius i Camavinga no podran jugar, almenys, fins a finals de gener, i es queden sense disputar la Supercopa d'Espanya.

Aitana Bonmatí, als seus 25 anys, ha recollit aquesta tarda al Fòrum Grimaldi de Mònaco el primer dels tres grans premis individuals que, si no hi ha cap sorpresa, aixecarà durant els mesos vinents com a culminació del millor curs de la seva vida: el premi de la UEFA a la millor jugadora de la temporada. A finals d'octubre serà el moment de la Pilota d'Or i al gener, del premi FIFA The Best. El podi l'han completat la seva companya a la selecció espanyola i autora del gol de la final del Mundial, Olga Carmona, i Sam Kerr, futbolista australiana del Chelsea.

La irrupció del VAR al Mundial de Rússia 2018 va ser l’inici d’un trajecte tortuós en què s’ha guanyat justícia però s’ha perdut frescor. La idea de farcir els estadis de càmeres i posar-les a disposició dels àrbitres tenia l’objectiu d’evitar escàndols com la mà de Maradona en l’Argentina-Anglaterra del Mundial de Mèxic o el cop de colze de Tassotti a Luis Enrique, però de retruc ha obligat els col·legiats a revisar absolutament totes les accions. Això ha suposat un problema per als àrbitres, ja que han vist reduïda la seva capacitat de gestió i no poden fer els ulls grossos en determinades accions.

Una investigació periodística de The Telegraph ha posat el focus en el fair play del Reial Madrid i el càlcul del límit salarial per elaborar la plantilla blanca. Segons el diari anglès, fins a 122 milions d'euros de la partida "altres despeses de gestió" que s'inclouen en l'últim informe econòmic dels blancs, donat a conèixer a l'octubre, no estan justificats. Es tracta d'una quantitat de diners important, perquè representa una cinquena part de la despesa ordinària de l'entitat presidida per Florentino Pérez, que ha qualificat la publicació de falsedat.

Una possible sanció de la UEFA al Barça pel cas Negreira podria anar més lluny de deixar sense competició europea el primer equip masculí de futbol. La sanció, en cas de produir-se, seria per al club. Per tant, les conseqüències disciplinàries afectarien també la resta d'equips de l'entitat blaugrana que juguen en competicions de la UEFA: el primer equip femení i el juvenil masculí de futbol, i el futbol sala. Així ho han explicat a l'ARA diversos advocats especialitzats en dret esportiu. "La sanció seria per al club. Per tant, afectaria tots els equips del Barça que disputen competicions UEFA", assegura un advocat que ha fet feines per al màxim organisme del futbol europeu. "No es pot diferenciar entre uns equips i uns altres del mateix club", sentencia, en la mateixa línia, Toni Roca, advocat i conseller delegat d'Himnus Football Lawyers. També interpreta així la normativa l'advocat Marc Remolà, soci d'Omnium Legal Abogados: "El reglament no distingeix entre equips. Com que la conducta no s'imputa per una infracció concreta d'un equip en una determinada competició, la UEFA podria determinar fer-ho extensiu a tots els equips del club que participin en les seves competicions".

Els càntics racistes que una nombrosa facció d’aficionats de l’Atlètic de Madrid van dedicar a Vinícius Junior als voltants del Wanda Metropolitano són l’últim capítol de la plaga del racisme. La Lliga ja ha denunciat els fets a la Comissió Antiviolència, que es reunirà demà, mentre que l’Atlètic, després d'un de silenci vergonyós, va anunciar ahir que s’ha posat en contacte amb les autoritats per “reclamar-los la identificació de les persones que hi van participar i procedir a l’expulsió immediata d’aquells que siguin socis del club”. Si hi ha sancions, correspon a la Comissió Antiviolència proposar-les o a la justícia.