El canvi de paradigma que amaga la renovació de Puado

BarcelonaEncara no és oficial, però ben aviat ho serà: Javi Puado renovarà amb l’Espanyol. Després de molts mesos d’incertesa i de rumors, el segon capità blanc-i-blau, que finalitza contracte el 30 de juny i que ha estat lliure per negociar el seu futur des de l'1 de gener, continuarà vinculat al club de la seva vida. D’ofertes, no n’hi han faltat, però ni Sevilla ni Reial Societat ni els petrodòlars de l’Aràbia Saudita han convençut el màxim golejador de l’Espanyol, heroi de l’ascens del curs passat i de l’agònica permanència d’enguany, segellada amb una diana i una assistència del punta barceloní contra el Las Palmas.

La seva renovació, capital per a la secretaria tècnica, suposa un cop d’efecte emocional que esmorteeix l’impacte de la sortida al rival ciutadà de Joan Garcia, l’altre gran ídol periquito. Per dur-la a terme, l'Espanyol ha fet un important esforç econòmic, oferint al davanter un contracte a l’altura del seu pes sobre la gespa i convertint-lo en el jugador més ben pagat de la plantilla i pal de paller del projecte de l'entitat. Els 57 gols en 211 partits que ha marcat des que va debutar justifiquen la proposta al futbolista de l'Eixample, que s’ha esperat a saber en quina categoria jugaria l’Espanyol i les seves intencions esportives per acceptar-la.

Aquesta temporada n’ha marcat 12, de gols, i n'ha assistit quatre, contribuint necessàriament a la permanència a Primera de l’Espanyol, imprescindible per assegurar la viabilitat econòmica del club. També ho és la pressupostada venda d’un futbolista per valor, com a mínim, de 15 milions d’euros: la de Joan Garcia. I l’ampliació de capital del propietari Chen Yansheng per gairebé 38 milions d’euros que s’hauria d’aprovar el 27 de juny durant la junta general extraordinària d’accionistes i que sanejarà l’entitat, cosa que permetrà que torni a la regla 1:1 del fair play de la Lliga. També cal sumar-hi la reducció de massa salarial a conseqüència de la marxa de futbolistes cedits i que finalitzen contracte.

Tres mercats sense inversió en fitxatges

Amb tot això, l’Espanyol té marge econòmic per emprendre operacions com la millora de contracte de Puado i disposa de liquiditat per anar al mercat. Tanmateix, tenir la capacitat no vol dir que tingui la voluntat de fer-ho. Depèn absolutament de Chen, a qui Fran Garagarza i Manolo González van demanar públicament que s’esforcés per renovar Puado i invertís per reforçar l’equip després de tres finestres de fitxatges sense posar-hi ni un euro. I així ho està fent. L’acord amb el màxim golejador blanc-i-blau, un "perico fins al moll de l'os" que als 27 anys està en la seva plenitud, confirma el canvi de paradigma.

Això no vol dir que l’Espanyol tiri la casa per la finestra ni que tornin els temps de vaques grasses, quan es gastava milionades en jugadors com Monito Vargas, Raúl de Tomás i Adri Embarba. De fet, el club ja ha anunciat l’arribada de tres futbolistes a cost zero, Hugo Pérez, Marcos Fernández i Miguel Rubio, i aviat en confirmarà un parell més: José Salinas i Kike García, un veterà atacant que ha marcat 13 gols amb l'Alabès.

Totes aquestes operacions s’emmarquen en la reestructuració low cost de la plantilla en la qual fa temps que treballa Garagarza, que en els dos anys que fa que és director esportiu ha vist com Chen només s'ha gratat la butxaca per fitxar Salvi Sánchez i Pere Milla -els dos traspassos, en conjunt, van rondar els 3 milions-, fa dos estius. Actualment, està firmant principalment jugadors joves i lliures, de categories inferiors i amb ganes de brillar a la Lliga, perquè els diners, que n’hi haurà però no gaires, es destinaran a cobrir necessitats molt concretes, com la davantera i la porteria. La prioritat és substituir Joan Garcia i assegurar la continuïtat de Roberto Fernández, propietat de l'Sporting de Braga.