L’Espanyol celebrarà els 125 anys a Primera

BarcelonaL’Espanyol és de Primera. I ho continuarà sent la temporada vinent malgrat patir més del previst (2-0) per acabar imposant-se a un Las Palmas ja descendit. Puado i Pere Milla van sortir al rescat dels blanc-i-blaus amb dos gols al tram final que van servir per desencallar un partit que s’encaminava cap a la tragèdia. En una tarda de patiment, Cornellà-El Prat va passar dels nervis a l’eufòria final. L’Espanyol va guanyar la final per a la permanència gràcies principalment a dos noms propis, Joan Garcia i Puado. El porter i el punta, que probablement no seguiran la temporada vinent, tanquen el curs com els principals artífexs de la salvació. Tots dos van acabar mantejats per l'afició blanc-i-blava, que va omplir la gespa de l'RCDE Stadium un cop l'àrbitre va xiular el final del partit. El porter, que va deixar entreveure la seva sortida un cop acabat el partit, va enviar un missatge a la directiva: cal invertir més en reforços.

En un partit en què calia gestionar gairebé de la mateixa manera l’aspecte emocional i el futbolístic, l’Espanyol va sortir a la gespa fet un sac de nervis, amb un excés de revolucions. Les ganes d’atacar i de marcar, des d’un bon principi, van passar factura a un equip acostumat a afrontar els partits amb paciència. Va intentar convertir cada pilota que tocava en camp rival en una cursa gairebé en solitari i a la desesperada cap a la porteria rival. Els blanc-i-blaus van atacar amb massa impaciència, sense pausa ni tranquil·litat, abusant de passades llargues i centrades precipitades, dos recursos poc efectius contra el Las Palmas. Tot i formar amb un onze de circumstàncies plegat de baixes, els canaris, destensats, van jugar força còmodes, conscients que no tenien res a perdre. Els de Diego Martínez van aprofitar el nerviosisme dels blanc-i-blaus per apropar-se amb cert perill a la porteria defensada per Joan Garcia, que va haver d’intervenir en fins a tres ocasions en la primera mitja hora. 

L’Espanyol, irreconeixible, no va saber trobar arguments futbolístics per inquietar l'adversari. Després de cinc derrotes consecutives que van comprometre la situació a la classificació, l’equip va fer un pas enrere. En lloc de recuperar la versió solvent i fiable de principis d’any, va firmar una de les pitjors primeres parts de la temporada. El principal pecat, saltar-se el mig del camp. Sense la clarividència d’Expósito ni les passades filtrades d’Urko, els espanyolistes no van ser capaços de generar atacs amb sentit. El nerviosisme i la impotència que es vivien a Cornellà-El Prat van anar creixent a mesura que els transistors anaven informant la grada dels gols del Leganés, que va fer els deures en un quart d’hora i va marxar al descans amb tres gols d’avantatge contra el també descendit Valladolid. 

Els xiulets amb què la grada va acomiadar l’equip al descans van resultar un toc d’atenció a un equip que ben segur que va rebre una estirada d’orelles del seu tècnic al pas pels vestidors. Calia asserenar com fos uns jugadors bloquejats pels nervis que, malgrat tot, seguien tenint la salvació a només un gol de distància. No importava el que passés a Butarque: només calia marcar-li un gol a un Las Palmas que no s'hi jugava res.

Joan i Puado lliguen la permanència

A la represa, Manolo González va donar entrada a Pere Milla per afegir més desequilibri en la zona ofensiva. El guió del partit, però, no va canviar massa. L’Espanyol, incapaç de donar tres passades consecutives en terreny rival, seguia posant les coses massa fàcils a un Las Palmas que, jugant força tranquil, va estar molt a prop d’obrir la llauna en una rematada amb poc angle de Jaime Mata que Joan Garcia, l’únic salvable de la tarda, va enviar a córner. Els canaris, que van jugar amb força més criteri, van generar més perill que un Espanyol que no semblava jugar-se la vida, tot i jugar tota la segona meitat sent virtualment equip de Segona. 

Manolo González va seguir buscant solucions a la banqueta fins que va trobar la tecla. Als pocs minuts d’entrar a la gespa, Veliz, una de les decepcions de la temporada, va aparèixer en el moment en què més se’l necessitava per provocar un penal transcendental. En el moment més determinant de la temporada, va aparèixer l’home gol de la temporada. Javi Puado, que ja va convertir-se en l’heroi de l’ascens pels dos gols que va marcar a l’Oviedo a la tornada de la final del play-off, va tornar a desfermar l’eufòria de l’RCDE Stadium transformant la pena màxima. Dotzè gol en aquesta Lliga del barceloní, que s’ha guanyat a pols poder decidir el seu futur. A deu minuts per al final, Pere Milla, un altre jugador amb poc protagonisme aquest curs, va reivindicar-se firmant la diana de la tranquil·litat. Dos noms que s’afegiran a una llista on ja hi són Pitus Prat, Kubala, Tamudo o Coro. Els herois de les permanències més dramàtiques de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus continuaran al seu lloc, que no és altre que la Primera Divisió.