La política és una activitat amb una abundant producció de detritus lingüístics. Procedeixen de la política (i del futbol, però això no ho tocarem) les expressions, les frases fetes, les crosses i els vicis retòrics més altament irritants i contaminadors, que aviat s'encomanen al llenguatge periodístic, i des d'allà a la parla quotidiana: coses com la finestra d'oportunitat, la línia vermella, el full de ruta, els això va o això no va de tal cosa o tal altra, la formació constant de verbs a partir de substantius i adjectius als quals s'afegeix la terminació -itzar (visibilitzar, problematitzar, precaritzar, monitoritzar, minoritzar, etc.). De tots aquests bunyols verbals, hi ha una expressió especialment abominable, que és aquella de “no acceptaré lliçons” (de tal cosa o de tal altra). La diuen, els polítics, per sortir del pas fent-se els ofesos, quan ja no saben com defensar-se.

Aquesta setmana, l’actual Govern de les Illes Balears, presidit per la popular Marga Prohens, ha fet realitat una de les seves promeses electorals més polèmiques: eliminar el coneixement del català com a requisit en l’àmbit de la sanitat i reduir-lo a mèrit. L’argument amb què el govern illenc justifica aquest canvi de categoria és la voluntat de treure qualsevol fre que pugui obstaculitzar l’arribada de professionals sanitaris a les Illes. Com explicava molt encertadament en Sebastià Alzamora, aquesta lluita tossuda per rebaixar el pes del català a la sanitat no vol respondre a cap reclam del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, per exemple, i des del mateix executiu han reconegut que ignoren l’impacte que tindrà aquesta mesura en l’arribada de nous metges a les Illes. 

Mig milió més de persones. Aquesta és la quantitat que les Balears podran créixer els pròxims anys, després d’analitzar la normativa vigent en matèria urbanística. Una tasca gens senzilla, per la gran quantitat de mesures que se superposen en diferents àmbits, que ha dut a terme la direcció general de Territori i Paisatge del Govern Balear i que encara està en fase de revisió final.

Queda poc més d'un any per a les eleccions autonòmiques, insulars i municipals de les Balears i sembla que els partits comencen a marcar perfil. L'executiu illenc i els consells insulars de Mallorca i Menorca han compartit la mateixa fórmula de govern aquesta legislatura: un pacte tripartit d'esquerres entre el Partit Socialista de les Balears (PSIB), Unides Podem (UP) i una formació ecosobiranista que a Menorca pren el nom de Més per Menorca, i a Mallorca, de Més per Mallorca. Tot i compartir nom i ideologia, són totalment diferents. El panorama era aquest fins aquesta setmana, però ara ha volat pels aires.

La nova normativa turística balear posa les Illes a l’avantguarda en aquesta matèria, impulsant i liderant el nou turisme de la postpandèmia. La sostenibilitat social, mediambiental i territorial, tres dels quatre grans eixos de la nova regulació, se situen així en el centre del sector més important de la Comunitat, cosa que permet que la indústria turística transiti cap a un model més sostenible i sumi el seu bagatge, coneixement i cadena de valor al conjunt de l’economia illenca.

"Hi ha modes que no haurien de tornar mai. Passa del plàstic!" És la piulada més popular que s'ha escrit últimament des del compte de Twitter del govern de les Illes Balears: en només quatre dies havia acumulat 160.000 reproduccions. L'èxit de la publicació no es deu, només, a tenir un lema clar, concís i amb un to ecologista que firmaria gairebé tothom, la clau és que al text s'hi adjuntava un espot que ha sorprès per la seva frescor i originalitat, però també per ser força arriscat per al que acostuma a ser l'administració. El vídeo, de menys d'un minut, forma part de l'acció "Passa del plàstic", que ha impulsat l'administració balear per conscienciar la població sobre els efectes que tenen els plàstics d'un sol ús al medi ambient.

El president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, ha criticat aquest dimarts la presència de polítics catalans a la multitudinària protesta de diumenge contra la seva política educativa i ha assegurat que això confirma que era una manifestació "política". Bauzá ha esmentat el diputat d'Esquerra Joan Tardà i l'exdirigent d'aquest partit Josep-Lluís Carod-Rovira. El president balear també ha qualificat d'"extremista" la líder del PSIB, Francina Armengol, i ha assegurat que molts socialistes s'acosten al PP per l'oposició del PSIB al decret de tractament integrat de llengües (TIL), la norma que redueix les hores d'ensenyament en català a les escoles de les Illes.

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha lliurat més correus electrònics comprometedors al jutge del cas Nóos, José Castro, segons han confirmat fonts judicials al diari Ara. Indiquen que els missatges afectarien d'alguna manera la infanta Cristina de Borbó, a qui el jutge encara podria imputar i, de fet, s'està plantejant fer-ho.