Fora el català de la sanitat
El Govern Balear, mitjançant decret llei urgent, s'ha ventilat la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (cito de l'Estatut), com a requisit perquè metges i infermeres puguin exercir a la sanitat pública illenca. La mesura dona compliment al programa electoral del PP de les Balears, i també satisfà un dels 130 punts de l'acord de govern entre el PP i Vox. Un acord pel qual Marga Prohens es va convertir en la primera presidenta de les Balears que governa de la mà dels neofeixistes. (És oportú recordar que, a Mallorca, es van exhumar més de dues-cents víctimes del feixisme només la passada legislatura, i es calcula que n'han quedat centenars per trobar.)
Es pot constatar que l'argumentació dels nacionalistes espanyols per treure el català de la sanitat pública ha variat amb el temps: abans deien que era un obstacle perquè vinguessin a les Balears “els millors metges”, i ara, en canvi, ho és perquè venguin “metges”, sense especificar si són els millors o no. Com que no tenen sentit del ridícul, plantegen disjuntives com ara: “Què prefereixes, que el metge et curi o que aprovi un examen de català?”, com si fos una pregunta que tingués cap sentit. La consellera de Salut, Manuela García, va declarar que l'eliminació del requisit de català era “un clamor dels sindicats sanitaris”. És un bram tan potent que no l'ha sentit ningú, tret de les piulades a Twitter de suposats perfils de professionals sanitaris molt de l'estil Rubiales, per entendre'ns. Sí que s'ha sentit, i en reiterades ocasions, el Col·legi de Metges de Balears desmentint o posant en dubte que el català hagi estat mai un entrebanc per a l'arribada de personal sanitari. Ho és, com sap tothom que vulgui saber-ho, l'accés a l'habitatge a les Balears, que és difícil o impossible, a conseqüència de l'especulació immobiliària i la saturació generada pel turisme desbocat. El mateix govern ha proposat recentment allotjar els docents (un col·lectiu que el PP té emproat des de la marea verda de 2013) que vagin a Formentera en albergs amb lliteres, ja que no hi ha habitatge al qual puguin accedir.
De la supressió del requisit de català per a metges, infermeres i auxiliars n'han dit “estratègia de captació i fidelització de professionals sanitaris”. Han quedat tan captats i fidelitzats que la mateixa consellera García desconeix quants d'aquests professionals sanitaris han deixat de venir a les Balears a causa del requisit de català, i tampoc sap quants se suposa que en vindran, animats perquè ja no han de complir aquest requisit (que tampoc es va complir mai encara que fos vigent, tot sigui dit). En realitat no saben res. Ho ignoren tot del país que governen, la seva acció de govern es redueix a una trista combinació d'odi, ignorància i avarícia.
La cirereta la va posar el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, que va dir que el català és “un fre” per tenir metges i infermeres. Un governant que pensa que la seva pròpia llengua és “un fre” per a qualsevol cosa és un governant fracassat d'entrada. I una desgràcia per al bé comú.
