Dilluns al matí, quan arrencava el judici pel cas Kitchen, els periodistes que eren davant de l’Audiència Nacional empaitaven alguns dels imputats. L’únic que se’ls va posar bé va ser el comissari José Manuel Villarejo, que, amb la gorra i les ulleres de sol que el caracteritzen, tenia ganes de fer bullir l’olla mediàtica. El personatge s’encarrega de tensar l’ambient perquè sempre es mou millor en contextos crispats. Enmig de l’eixam de micròfons, la periodista de Mañaneros 360 li va fer una pregunta i va especificar que era per al programa de Javier Ruiz de Televisió Espanyola. El nom del presentador va provocar una reacció immediata del comissari: “¡Ah! ¡Don Javierito!”, va exclamar amb sarcasme. “Dígale a Don Javierito que a mí no me contrató el PP, como él dice. Esto es mentira. Además, Javierito, con lo buenos amigos que hemos sido en el pasado... ¡Parece mentira!” Javier Ruiz, alarmat, va interrompre la connexió i, tot i que Villarejo no el podia sentir, va voler aclarir l’atzagaiada: “¡No! ¡No! ¡No! ¡No, comisario! No vamos a tener un diálogo en directo, pero buenos amigos usted y yo... ¡Ni nos conocemos! ¡Nunca en la vida! ¡Usted es amigo de otros presentadores! ¡Se está equivocando usted! Usted intentó contactar conmigo, lo hizo a través del teléfono móvil cuando contamos una información sobre usted. Y no nos hemos tomado ni un café. ¡No nos hemos visto en la vida!”
Villarejo, com si l’haguessin avisat de la resposta, va insistir: “Si dice que no nos conocemos... ¡Qué mala memoria tiene Javierito, eh! ¡Estaba preocupado porque le hacía la competencia a Ferreras a la misma hora!” Va donar a entendre que, en el passat, Ruiz s’hauria molestat per la proximitat del comissari amb Antonio García Ferreras de La Sexta, i ell, que aleshores tenia el programa a Cuatro, també volia les seves exclusives. Javier Ruiz, neguitós, va tornar a desmentir-ho. “¡Absolutamente falso! ¡Miente, Villarejo! ¡Jamás hemos tenido esta conversación! ¡Es un embustero!” Va insistir que tothom sabia per a quin periodista treballava: “Somos conscientes de a quién le pasaba información y quién se la compraba sin chequearla, por muy burda que fuera”.
La paraula de l’un contra la de l’altre i el misteri per a l’audiència. Villarejo és capaç de dinamitar qualsevol context. Era impossible aclarir qui deia la veritat, però val la pena analitzar l’estratègia del comissari. Va desviar-se del periodisme per passar a la confrontació personal. Com que no tenia el control de la situació informativa, va passar a dominar el marc televisiu. Va provocar el periodista desautoritzant-lo públicament. Villarejo és conscient que insinuar complicitats és fer perdre credibilitat al periodista. El mateix comissari va incorporar el nom de Ferreras en la discussió perquè així podia posar tota l’estructura mediàtica sota sospita. Va posar en evidència les clavegueres del periodisme per sobreviure ell.
