Anuncis amb escenes de camps idíl·lics i arbres florits, promeses de vehicles "nets" o "menys contaminants", publicitat de vols "sostenibles" amb combustible "verd" i afirmacions assegurant la neutralitat de carboni en les pròximes dècades. Les empreses –sobretot les grans corporacions– s'han acostumat al fet que les seves estratègies de comunicació puguin exagerar, o directament inventar-se, credencials ecològiques per fer veure que els seus productes i operatives són més sostenibles del que realment ho són. Falta poc perquè el món empresarial ho tingui una mica més complicat per fer ecopostureig –o greenwashing, en anglès– a tort i a dret.

Al sud-est asiàtic i en algunes regions d’Àfrica la gent basa la seva alimentació en l’arròs. L'arròs produeix provitamina A a les fulles, però no al gra, que és el que es menja. A causa d'això, en aquest moment al món 250 milions de nens en edat preescolar pateixen de deficiència de vitamina A. Cada any entre 250.000 i 500.000 d'aquests nens es tornen cecs i la meitat dels nens moren abans d’un any després de quedar-se cecs.

L'estàtua de cera del president de França, Emmanuel Macron, era una de les més populars del museu de cera de París, el Museu Grévin. Però l'estàtua ha desaparegut aquest dilluns i ja no es pot veure. Dues dones i un home que s'han fet passar per turistes primer i després s'han disfressat amb roba de treballadors del museu se l'han emportada dissimulada amb una manta i han sortit per una porta d'emergència, segons asseguren diferents mitjans de comunicació francesos. Una persona ha trucat al museu per reivindicar l'acció en nom de Greenpeace.

L'organització ecologista Greenpeace està immersa en una batalla legal que podria portar-la a la "fallida" econòmica i que s'ha orquestrat, diuen des de l'entitat, per fer-la desaparèixer, almenys als Estats Units, i silenciar la seva lluita. Es tracta de la denúncia impulsada per la companyia petroliera estatunidenca Energy Transfer contra les accions de protesta que va fer Greenpeace –juntament amb altres organitzacions– fa gairebé una dècada contra un gasoducte a Dakota del Nord que travessava terres indígenes i ecològicament valuoses. Ara un jurat de Dakota del Nord ha declarat Greenpeace responsable de difamació i li ha ordenat pagar més de 660 milions de dòlars (605 milions d'euros) a la companyia petroliera.

L'auge de les compres online ha canviat les normes del joc per a qualsevol negoci que vulgui vendre per internet. Per això ara quan pensem a adquirir un producte en un comerç digital, també hem de tenir en compte quin serà el camí a la inversa en cas que aquest no ens satisfaci i l'hàgim de retornar. Avui dia, el món de les devolucions és més complex que quan tot es resolia anant a la botiga física per retornar el producte i aconseguir un reemborsament o un bescanvi. Us resumim algunes de les claus per estar més informats quan ens hàgim d'enfrontar a les polítiques de les companyies digitals.

Davant de la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, Alemanya i França han confirmat que les seves apostes en matèria d'energia són completament oposades. L'estat francès és el que genera més energia nuclear d'Europa i sempre l'ha defensat aferrissadament –fins i tot com a símbol d'orgull nacional— i, per un altre costat, Berlín va apagar precisament dissabte passat els seus últims tres reactors nuclears que encara estaven operatius. Alemanya és molt dependent del gas i, en canvi, França en consumeix molt poc. La solució? La Comissió Europea finalment va decidir el juliol passat acceptar les dues tecnologies, tant la nuclear com la del gas natural, com a energies verdes i acontentar els dos motors industrials d'Europa.

Ja sigui als passadissos de les cimeres climàtiques de l'ONU o pujada en un caiac per bloquejar l'accés a la refineria de Shell a Rotterdam, Jennifer Morgan no s'ha tallat mai a l'hora de denunciar la inacció de governs i corporacions contra l'emergència climàtica. Directora executiva de Greenpeace Internacional des del 2016, la nord-americana és una de les activistes climàtiques més destacades i influents de l'esfera internacional, amb prop de tres dècades d'experiència de lluita activa contra l'escalfament global. I a partir d'aquest dimecres serà l'enviada especial climàtica del govern federal alemany. Seria l'equivalent al paper de John Kerry en el govern de Joe Biden, però per a la principal potència europea, que lidera la reconversió cap a les renovables però que també manté en peu l'acord amb Rússia per posar en marxa un nou i polèmic gasoducte.

Més de 25.500 explotacions ramaderes i 62,5 milions de caps de bestiar. Amb aquest cens, Catalunya és un dels grans motors del sector ramader a l'Estat, amb un predomini del model intensiu de grans explotacions per sobre de les explotacions extensives (amb menys densitat de bestiar). La contrapartida d'aquesta activitat és que alhora ha situat el país com un dels territoris a l'Estat amb les aigües subterrànies més contaminades pels nitrats associats als purins: un 40% de la superfície ja es troba afectada dins del que s'anomenen zones vulnerables per nitrats. Per revertir la situació, i esquivar un possible expedient de la UE, la Generalitat va dictar fa tres anys una moratòria que limitava el creixement de granges en més de 60 municipis, una mesura que ara ha prorrogat quatre anys més. Però, de moment, els resultats no han servit perquè la contaminació remeti, segons alerta Greenpeace en un informe publicat aquest dijous. Les zones vulnerables per nitrats han crescut en 200.000 hectàrees en l'última dècada i la contaminació s'ha disparat un 45% entre el 2016 i el 2019.

Un grup d’activistes de l’organització ecologista Greenpeace han aturat aquest dilluns, a primera hora de la tarda, el trànsit just als afores de Downing Street, seu de la residència oficial del primer ministre britànic.

Navegant amb un vaixell de Greenpeace pel mar de Weddell, a l’Antàrtic -“el mar més fred del món”-, Will McCallum va veure un iceberg quatre cops més gros que el seu vaixell. “A mesura que ens hi acostàvem, en un dels seus costats hi vam veure un plàstic brillant, i això era a milers i milers de quilòmetres dels humans més pròxims”, relata per Skype McCallum, director d’oceans de Greenpeace Regne Unit. Experiències com aquella el van portar a escriure Deja el plástico (Península), on, a més de dades i estudis per convèncer tothom de la necessitat d’acabar amb els plàstics, dona consells pràctics per aconseguir-ho. Ell mateix diu que segueix intentant-ho, convençut per l’abast de la contaminació marina que ha pogut comprovar.

Diversos activistes de Greenpeace han posat aquest dissabte al matí unes ulleres de busseig a l'estàtua de Colom, situada a la plaça del Portal de la Pau de Barcelona, per denunciar "la indiferència política davant la crisi climàtica durant la campanya electoral" per a les eleccions generals de demà, 28 d'abril. A més, han despenjat una pancarta amb el lema "Urgència climàtica: pensa, vota, actua".

Davant l’allau de descomptes que tempten els consumidors en uns dies que molts aprofiten per fer les compres nadalenques, hi ha veus que fan una crida a la calma i insten a no consumir o fer-ho d’una altra manera, més sostenible i més solidària. En aquesta línia, aquest divendres es dona el tret de sortida a la campanya internacional Make Smthing Week, liderada per entitats ecologistes i de fabricació digital com ara Greenpeace i la xarxa de Fab Labs, entre d’altres. Per a l’urbanista Tomás Díez, director del Fab Lab Barcelona, aquesta iniciativa “no és només una protesta sinó una contraproposta al Black Friday”. Davant la possibilitat de consumir coses noves, la Make Smthing Week planteja “fabricar coses noves, però també reparar i reciclar”.

Un curt d’animació de Greenpeace sobre la desforestació de l’hàbitat natural dels orangutans a causa del conreu d’oli de palma, que la popular cadena de supermercats britànica de menjar congelat Iceland havia decidit adoptar com a promoció nadalenca per a la televisió, ha estat prohibit perquè trenca la normativa sobre l’emissió d’anuncis, que no poden tenir cap contingut polític.

En un assaig de Pascal Bruckner que els recomano, Le fanatisme de l’Apocalypse, publicat l’any 2011, s’apel·la a la “seducció del desastre” com a nou mecanisme per fomentar la docilitat de les masses postmodernes, convençudes de saber-ho tot perquè miren sèries a l’iPad i poden opinar anònimament -és a dir, impunement- a tot arreu. Però no tot és impunitat i ignorància. Vet aquí que una carta signada fa uns dies amb noms i cognoms per 109 premis Nobel, on es denuncia la improcedència de certes teories apocalíptiques relacionades amb els anomenats transgènics, va quedar pràcticament silenciada. És el món a l’inrevés. Que jo recordi, mai no s’havia arribat a un consens tan important i significatiu (aquí hi ha molts quilos de cervell de primera qualitat). Estem parlant, convé repetir-ho, de 109 premis Nobel de procedències geogràfiques, generacionals i ideològiques molt diverses. Denuncien que l’actitud de Greenpeace cap als transgènics, i de manera especial cap als projectes relacionats amb l’arròs daurat, resulta simplement irresponsable, en la mesura que compromet la subsistència de les generacions futures en moltes zones del planeta. Consideren que aquestes idees només es basen en referents emocionals i en dogmes pseudocientífics, i conviden els governs a deixar-les de banda i actuar de manera responsable. La carta acaba amb un interrogant que conté una expressió duríssima: crim contra la humanitat (no és una interpretació meva, no; hi posa literalment això: “crime against humanity”).

"Que el nen que vas ser no s'avergonyeixi de l'adult que ets". Amb aquesta cita d'Antoine de Saint-Exupéry, autor d''El Petit Príncep', Greenpeace s'ha volgut avançar a la campanya pel 20-D amb una enganxada de cartells a Madrid en què rejoveneix els principals candidats a les eleccions generals perquè no s'oblidin de la protecció del medi ambient en els seu programa.

L'empresa britànica Oxitec (especialitzada en el control de plagues) ha demanat a la Generalitat alliberar mosques de l'olivera modificades genèticament a prop de Tarragona. La idea, segons explica la mateixa empresa a la pàgina web, és aconseguir reduir els danys econòmics que pot produir aquest insecte en la producció d'oli. Les mosques alliberades serien exclusivament mascles amb un gen modificat a nivell de laboratori que fa que la seva descendència no arribi a desenvolupar-se fins l'edat adulta i per tant les larves morin abans d'arribar-hi. Així doncs, segons la companyia, d'aquesta manera s'aconseguiria reduir les poblacions de mosca i s'evitarien danys econòmics.

Les ONGs han decidit també presentar el seu propi programa electoral de cara a les eleccions. I tant Greenpeace com Amnistia Internacional i Oxfam Intermón ho fan unint forces per exigir una reforma constitucional que blindi els drets humans. Les tres organitzacions consideren que la carta magna espanyola contempla drets de "primera" i de "segona", ja que alguns són considerats "fonamentals", com el dret a la vida o a la llibertat, però d'altres no se'n pot denunciar la seva vulneració als tribunals, com el dret a l'habitatge, a la salut o al medi ambient.

Les autoritats del Perú sol·licitaran l'extradició d'un grup d'activistes de l'organització Greenpeace que han estat acusats de danyar les línies de Nazca, segons ha anunciat aquest dimarts el viceministre de Cultura del país andí, Luis Jaime Castillo. El viceministre va dir, en declaracions citades pel portal del diari 'Perú21', que davant la informació que els activistes ja van abandonar el país se sol·licitarà a les autoritats pertinents que es demani la seva extradició "perquè assumeixin la seva responsabilitat penal i civil".