Tant el govern espanyol com el català poden caure en la temptació de pensar que no n'hi ha per tant amb la crisi de Rodalies veient les xifres de les manifestacions d'aquest dissabte, modestes en comparació amb la magnitud del desastre. Però seria un error. La participació en una manifestació depèn de molts factors, i és evident que les convocatòries d'aquest dissabte no han aconseguit l'èxit esperable. Per començar, la doble convocatòria –una al matí de caràcter independentista i una altra a la tarda més transversal– pot haver ajudat a la desmobilització. I la participació anunciada de l'extrema dreta pot haver dissuadit més d'un que no volia compartir pancarta amb els que qüestionen els fonaments de la democràcia. També el fet que, en realitat, tothom sabia que la manifestació no canviaria res, perquè aquest desastre, tal com s'han encarregat de repetir els responsables polítics aquests dies, no s'arregla en dos dies. I, finalment, la falta d'un objectiu polític clar, com la dimissió de la consellera Paneque o del ministre Puente, que els organitzadors de la manifestació unitària no reclamaven.

La solidaritat amb Palestina ha desbordat aquest dissabte al migdia el centre de Barcelona en la manifestació més multitudinària de les organitzades fins ara a la capital catalana contra el genocidi de Gaza. Una marea negra –l'organització va demanar vestir-se d'aquest color en senyal de dol– coronada per multitud de banderes palestines que la Guàrdia Urbana ha estimat en 70.000 persones, i els organitzadors han elevat a 300.000. Més enllà de l'habitual ball de xifres, l'èxit de la manifestació, a la qual s'han adherit més de 600 entitats, és una rotunda demostració de suport a l'exigència a les institucions de boicotejar i aïllar Israel.

Incompliment d'horaris, trens suprimits, avaries... Les incidències al servei ferroviari de Catalunya són contínues, sobretot a mesura que els combois surten de Barcelona i s'endinsen en el territori. Aquest dissabte, per exemple, elservei entre Altafulla i Sant Vicenç del Calders no ha funcionat durant el matí i no hi ha hagut un sol dia de les últimes tres setmanes sense problemes amb el tren. Fa anys que els usuaris de Rodalies i trens regionals a Catalunya denuncien que la xarxa és deficient i poc fiable i, avui, tot i la pluja, prop d'un miler de persones d'arreu del país ha sortit simultàniament al carrer, a ciutats diferents, per dir prou.

Catalunya concentra el 44% de les vulneracions de drets en contextos de protesta arreu de l'Estat l'any 2024, segons revela la plataforma Defender a Quien Defiende (DfD), que agrupa diverses associacions com Irídia, Novact i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, entre moltes altres. L'informe presentat aquest dijous a Madrid reporta 228 casos que afecten 1.029 persones i amb un mínim de 1.140 vulneracions, que es reflecteixen en multes, identificacions policials, detencions, infiltracions, causes judicials, ús desproporcionat de la força, etc. Es tracta d'un increment substancial respecte als dos últims anys —314 l'any 2022 i 870 el 2023—, sobretot per la quantitat de mobilitzacions que s'han produït en solidaritat amb Palestina. Concretament a Catalunya, dels 100 casos detectats, la majoria són per protestes pel dret a l'habitatge, seguits de manifestacions per la guerra a Gaza i, en tercer lloc, feministes.

"Sempre ens queixem entre amigues i a les xarxes socials perquè ens afecta a totes. I avui hem dit: «Com a mínim manifestem-nos a banda de plorar juntes»". És la reflexió que han fet tres amigues de 29 anys que viuen en pisos compartits a Madrid i han decidit sortir a dir "prou" al costat de desenes de milers de persones. Totes elles amb una preocupació compartida per l'increment dels preus de l'habitatge, que converteix gairebé en missió impossible trobar un lloguer digne i assequible a la capital d'Espanya. La convocatòria de més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, ha omplert el centre de Madrid de pancartes i crits contra l'especulació que aboca una majoria social a sentir que "no té futur" a la ciutat. "S'està tornant impossible quedar-nos amb uns preus que puguem pagar", es queixava una altra manifestant, la Sonia, en una conversa amb l'ARA.

L'autobús B25 actualment uneix el centre de Barcelona amb el barri badaloní de Pomar. La línia té una quarantena de parades i permet anar d'una ciutat a l'altre en un trajecte d'aproximadament una hora. Fins aquí són detalls que qualsevol usuari freqüent d'aquesta línia podria assenyalar. El que potser no saben, però, és que darrere del B25 s'hi amaga una intensa lluita veïnal, protagonitzada sobretot per dones, en què es van arribar a segrestar 14 autobusos.

Quan els catalans viatgem a l’estranger i ens pregunten d’on som, molt sovint responem “Barcelona”, encara que no siguem de la capital, perquè sabem que la seva popularitat farà que identifiquin el nostre origen. La reacció del nostre interlocutor –segur que tots ho heu pogut comprovar en alguna ocasió– és l’exhalació d’un "Oh!" admirat, al qual s’afegeix algun comentari elogiós, seguit d'una d’aquestes dues frases: a) la vaig visitar i n’estic enamorat/da o b) tinc moltes ganes de visitar-la!

Aquesta setmana la Biennal de Venècia ha obert portes. Les del pavelló d’Israel, però, estaran tancades per demanar l’alto el foc i l’alliberament dels ostatges. El col·lectiu Art Not Genocide Alliance (ANGA), que havia demanat que l’estat d’Israel fos vetat a la Biennal, ha titllat l’acció de l’artista i les comissàries israelianes de buida i oportunista. No n’hi ha prou amb el tancament, mai no haurien d’haver muntat l’exposició —diu el seu comunicat a Instagram. De l’art, n’esperem molt més. Esperem que —com a mínim— els agents culturals que hi estan implicats d’alguna manera facin gestos clars. Perquè l’art ha estat una gran força motriu de canvi. En moments clau de la història s’ha contraposat tant a les inèrcies imperants com a determinades idees de progrés esmolant l’eina més poderosa de totes: la imaginació. L’art ens ha fet percebre el món de maneres radicalment diferents. Ens ha permès eixamplar horitzons, l’un darrere l’altre. Sempre ha trobat noves escletxes per oferir alternatives als relats hegemònics. Per això continuem confiant en l’art. Per això li exigim tant. Però fins a quin punt es pot, ara, protestar amb art? 

Les protestes contra l'amnistia van a més. No només es multipliquen, sinó que augmenta la crispació en les convocatòries atiades per la dreta i l'extrema dreta. Aquest dilluns al vespre, la tercera concentració davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid va acabar amb càrregues per dispersar els manifestants, que van tractar de superar el cordó policial que protegia la seu socialista amb actitud violenta. La convocatòria, difosa a través de les xarxes socials, la va promoure el moviment juvenil d'ultradreta Revuelta. Vox hi va donar suport explícitament –a més d'altres partits de l'extrema dreta– fins al punt que el seu líder, Santiago Abascal, hi va assistir, tot i que va marxar abans dels disturbis. A Barcelona, davant la seu del PSC, també s'hi va veure Ignacio Garriga, el líder de Vox a Catalunya.

El febrer de 2007, els Mossos d'Esquadra van detenir un tipus de 22 anys, David P.C., "d'estètica antisistema i punk" –segons l'informe policial– després que ell i un grupet d'amics causessin destrosses al Parc Güell. L'esmentat personatge es va dedicar concretament a colpejar el drac de l'entrada –un dels emblemes visuals de la ciutat de Barcelona, veritable síntesi de l’estètica de Gaudí– amb una barra de ferro, causant-hi danys importants. Segons els seus camarades, allò no va ser una bretolada: estaven protestant contra l'especulació immobiliària (?). L'entranyable David P.C. seguia així les passes de l'activista Tony Shafrazi, que el febrer del 1974 va escriure sobre el Guernica de Picasso una pretensiosa ocurrència que volia ser una mena de citació de James Joyce. No la reproduiré per simple fàstic. La frase estava relacionada amb un fet concret de la Guerra del Vietnam que ja no recorda ningú. Shafrazi va ser posteriorment el propietari d'una important galeria d'art de Nova York que portava el seu nom, aprofitant així el ressò obtingut amb l'esmentada performance. De fet, sempre va viure d'aquesta història. Entre els seus clients hi havia, per exemple, el mateix Donald Trump. Tot un antisistema, ja ho veuen. Un parell d'anys abans, el maig del 1972, un cretí d'origen hongarès anomenat Laszlo Toth havia trencat a martellades una part del rostre de la marededéu de La Pietà de Miquel Àngel. Etcètera.

Vist per a sentència el judici contra un veí de Vilajuïga (Alt Empordà) acusat de tirar una pedra contra els Mossos d'Esquadra durant una manifestació contra un acte de Vox el 2018 a Girona. La Fiscalia l'acusa dels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat i ha rebaixat la pena que sol·licitava: dels vuit anys i mig inicials als sis anys que ha demanat aquest dijous a la sala. La defensa, per contra, ha sol·licitat l'absolució del noi, que ha negat que tirés cap pedra.

Considerada una sèrie que “no tractava de res” però que alhora tractava de tot, Seinfeld, juntament amb Friends, va ser una de les dues sitcoms que més van entretenir els espectadors durant els anys noranta. La comèdia se centrava en el dia a dia del còmic Jerry Seinfeld, una versió ficcionada de l'actor que l'interpretava, i els seus tres amics –el George, l'Elaine i el Kramer– a la ciutat de Nova York.

Doble i sonora protesta contra la xerrada que aquesta tarda oferia el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Mentre centenars de persones –400 segons la Guàrdia Urbana– es concentraven fora de l'edifici contra la presència del president de la sala que va jutjar i condemnar els líders del Procés, una vintena de juristes presents a l'acte, que versava sobre intel·ligència artificial i processos penals i al qual no han pogut accedir els periodistes, s'han aixecat a l'inici i han abandonat la sala en senyal de protesta.

“Si et dic el que penso de la monarquia i d’aquesta visita em tancaran a la presó. Val més que calli”, diu l’Eusebi, un veí de Figueres que no s’ha volgut perdre la visita de les princeses Leonor i Sofia a la capital de l’Alt Empordà. Les dues germanes s’han reunit aquesta tarda amb joves de la Fundació Princesa de Girona i tot seguit han fet una visita al Museu Dalí. Defensors i detractors de la monarquia han convocat concentracions, però gràcies al dispositiu policial cap de les dues alteses reials ha sentit les protestes dels antimonàrquics, malgrat que han intentat des de dos indrets de la ciutat mostrar el seu rebuig a la institució. 

Un jutge va sentenciar el 2003 que la Sandra necessitava una curatela econòmica per la seva discapacitat intel·lectual del 45%, que, amb 62 anys, li ha augmentat fins al 65%. Però la Fiscalia l’acusa de ser un dels quatre “autors directes i responsables” del tall de dues hores que es va fer a l’AVE de Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Demana per a cadascun quatre anys de presó i una multa de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, danys al patrimoni públic, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus. El cas, que arribarà a judici el 10 de març, s’origina en la polèmica operació que va realitzar la Policia Nacional el 16 de gener del 2019 i que va acabar amb la detenció de 16 persones, entre les quals els alcaldes de Verges i Celrà (CUP) i el fotoperiodista Carles Palacio.

Unes 1.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat aquest dissabte a la tarda pel centre de Barcelona contra el que consideren "l'estafa de la llum", és a dir, l'elevat preu de la factura elèctrica. Convocats per un centenar de col·lectius entre els quals hi ha associacions i sindicats com l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la PAH, el Sindicat de Llogaters o la CGT, han començat la marxa a la plaça de la Universitat i han avançat cap a la plaça de Catalunya i la Via Laietana. Han exhibit cartells i pancartes contra l'augment del preu de l'energia i han assegurat que es manifesten "per no passar fred a l'hivern".

Un nou crit d'alerta pel planeta. Un nou SOS de les futures generacions s'ha sentit aquest divendres als carrers de Glasgow, on aquests dies se celebra una cimera clau -una més- per aturar l'escalfament global. El crit dels joves al carrer increpava els governs del món sencer, reunits aquests dies a la COP26, i els reclamava que deixin ja "el bla, bla, bla", que és com defineix les promeses climàtiques de governs i empreses l'activista adolescent sueca Greta Thunberg. La noia que, amb una petita pancarta davant del Parlament suec va aconseguir fundar un moviment climàtic global, tornava a ser aquest divendres al capdavant de la protesta -tot i que intentava sense èxit barrejar-se amb la multitud i passar inadvertida- i tornava a posar veu a la indignació dels més joves amb la inacció climàtica.

Centenars de manifestants del moviment internacional d’acció directa no-violenta pel clima, Extinction Rebellion (XR), han iniciat aquest dilluns dues setmanes de protesta i "desobediència civil" ocupant Whitehall, una de les principals artèries de Londres, amb una demanda clara: "Aturar les inversions en combustibles fòssils immediatament". El moviment acusa els països rics d'haver gastat 34.000 milions d'euros més en combustibles fòssils que en energia neta des de l'inici de la pandèmia. "Aquesta protesta és molt necessària: ens estem quedant sense temps, hem de fer tot el possible per aconseguir que els polítics prenguin accions", defensa un altre jove manifestant. La policia ha detingut almenys 118 activistes, segons el diari Evening Standard.

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha arxivat la causa contra 48 dels 52 investigats pel tall de Tsunami Democràtic a l'AP-7, a Salt, el 2019, després d’haver bloquejat la Jonquera durant més de 30 hores. El jutge indica que, per poder acusar de delictes de desordres públics, cal que els acusats hagin participat d’alguna manera en els actes constitutius de delicte. "No existeixen indicis sòlids que permetin pensar, amb un mínim de seriositat, que prosperarà una acusació", ja que el magistrat considera que no ha quedat acreditat que "cometessin llançament d'objectes contundents o cremessin contenidors". Per contra, per a quatre dels acusats continua el procediment judicial perquè, segons fonts de la defensa, els Mossos d’Esquadra els van detenir i van fer un atestat “molt dur” contra aquests quatre manifestants, "a diferència de la majoria, que apareixen en un atestat molt genèric de la Policia Nacional".