Aquest dimecres, 8 d'abril, comença la campanya de la renda (IRPF) 2025, en la qual hi haurà més col·laboració entre les hisendes estatal i catalana, tot i que lluny de la cessió de la recaptació de l'impost per part de la Generalitat, com pretenia ERC. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha contractat per a aquesta campanya un 49% més de personal temporal, fins a 152 persones, i se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció per la campanya de la renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

Només en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

L'Agència Tributària (AEAT) centrarà la seva actuació aquest any en els negocis digitals, els lloguers i l'activitat dels influencers. Aquestes són algunes de les directrius recollides en el pla de control tributari 2026 que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dijous. Un dels elements importants per dur a terme aquestes actuacions és tota la nova informació financera de la qual disposa Hisenda, com per exemple la relacionada amb l'ús de Bizum o de les targetes. A les dades que faciliten els proveïdors de pagaments transfronterers i les que remeten les plataformes de comerç electrònic s'hi sumen noves declaracions informatives a l'àmbit financer.

A vegades, els polítics ens sorprenen, i no només a casa nostra. La notícia financera de la setmana arriba dels Països Baixos: els rendiments del capital –com ara els guanys borsaris– es gravaran amb un impost del 36% encara que no s’hagin materialitzat mitjançant el tancament de la posició. Aquesta mesura suposa un canvi profund respecte al sistema tradicional, segons el qual només es tributa quan es venen els actius. Fins i tot a Espanya, per exemple, les pèrdues es poden compensar amb beneficis futurs durant un període de cinc anys. L’aplicació d’aquest nou model pot generar desviacions importants en la gestió financera i en el comportament dels inversors.

Una mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

El ministeri d'Hisenda analitza un possible ciberatac a les seves bases de dades, cosa que hauria compromès les dades personals, bancàries i fiscals d'aproximadament 47,3 milions de ciutadans espanyols. De moment, Hisenda ha assegurat que no hi ha cap indici que s'hagi produït el hackeig, encara que els responsables de seguretat del ministeri continuen treballant per descartar-lo, segons han confirmat fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero.

En plena negociació estancada per a la recaptació de l'IRPF en el futur, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) incorporarà 152 persones de manera temporal per cobrir l'atenció durant la pròxima campanya de la renda a partir del maig que ve. Es tracta d'un increment del 49% del personal d'aquestes característiques respecte a l'exercici passat. A més, se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció de renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

A la reunió d’ahir de la vicepresidenta Montero amb els consellers d’Hisenda de totes les autonomies vam tornar a sentir una d’aquelles frases que van a l’antologia del que abans se’n deia anticatalanisme i ara és més propi dir-ne catalanofòbia. Li correspon l’honor a la consellera d’Hisenda d’Andalusia, Carolina España:

María Jesús Montero ha llançat un desafiament a les comunitats autònomes de règim comú i, per tant, al PP, que governa en gairebé tots els territoris: si no volen acollir-se al nou model de finançament autonòmic –en cas que prosperi–, podran quedar-se amb el sistema que està ara mateix en vigor. No és una idea nova, ja que la voluntarietat està prevista a la llei. De fet, el 1996, quan el PP i CiU van pactar el model de finançament d’aleshores, algunes comunitats socialistes no s’hi van sumar. Ara bé, de facto, suposaria renunciar als diners addicionals que els tocaria amb el disseny del model pactat a tres bandes entre ERC, la Generalitat i el govern espanyol. En el cas de Catalunya són uns 4.700 milions d’euros més. "Aquí no s’imposarà absolutament res", ha dit Montero en roda de premsa després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i ha recordat que la voluntarietat també regeix la condonació del deute autonòmic, que encara s'ha de votar al Congrés.

Un dels grans misteris que es guarda amb pany i forrellat al ministeri d'Hisenda és el de la població ajustada. És la gran eina per determinar el que li pertoca a cada autonomia amb el model de finançament, però calcular-la es converteix en tot un galimaties. Les persones tenen un valor o un altre en funció de la seva edat, de si viuen en un poble o en una ciutat, de si estan a l'atur o de si viuen en una illa –entre altres–. Hi ha autonomies que en surten més beneficiades gràcies a la població ajustada, com Extremadura, La Rioja i Cantàbria, i d'altres a les quals els sortiria molt millor si es fes servir la població real, com Catalunya. Per això cada cop que es presenta una proposta de model de finançament s'obre un ball de xifres, en funció del que s'estigui intentant comparar. A continuació fem un repàs de les principals xifres abans de la reunió aquest dimecres dels consellers d'Economia autonòmics amb la ministra d'Hisenda.

María Jesús Montero fa temps que té una croada contra el "dúmping fiscal" de Madrid. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda no s'ha amagat que és "partidària" de desincentivar aquesta pràctica i aquest divendres, en el marc de la presentació del nou model de finançament autonòmic, ho ha tornat a posar sobre la taula. "És important posar topalls i [aprovar] mecanismes perquè no es produeixin buidatges fiscals", ha dit.

Hi ha contribuents que a aquestes altures, un cop superat l'any en què es va presentar la declaració de la renda (IRPF) del 2024, encara no han rebut la devolució que van sol·licitar. De fet, són diners pagats de més a l'Agència Tributària i pels quals aquesta no paga interessos.

Una de cada cinc persones a l’estat espanyol prefereix pagar en efectiu en lloc de fer servir un mitjà electrònic. És molt poc. De fet, és el percentatge més baix d’Europa. Així ho afirma un estudi de la consultora PwC acabat de sortir del forn. I tot indica que aquesta tendència només pot créixer, amb l’explosió de l’ús de Bizum i del seu futur desplegament a escala europea.

Hi ha un motor que impedeix que la capacitat de gestió del govern espanyol es paralitzi. És la recaptació d'impostos, que, fins al novembre, supera per primera vegada els 300.000 milions d'euros. Es tracta d'un nivell sense precedents, a només un mes del tancament de l'exercici. Així doncs, aquesta xifra anticipa que el 2025 ha sigut un nou any d'ingressos rècord.

Era un clam. Ho demanaven les pimes i els autònoms i també era un dels punts exigits per Junts al govern espanyol. Finalment, el sistema de verificació de factures electròniques Verifactu endarrerirà un any la seva entrada en vigor obligatòria, que serà el 2027 en lloc del pròxim 1 de gener per a les societats i l'1 de juliol per a autònoms.

L'últim cop que Pedro Sánchez va aconseguir aprovar uns pressupostos generals de l'Estat va ser el 2022, en la legislatura passada. Eren els comptes públics per al 2023. Des d'aleshores, malgrat arrencar una nova legislatura, el govern espanyol no ha aconseguit tirar-ne endavant cap de nous i, de fet, s'aboca a esgotar el mandat –Pedro Sánchez manté que la legislatura durarà fins al 2027–, sense aconseguir-ho.

María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, preveu fer un all in el primer trimestre del 2026. La número dos de Pedro Sánchez fa temps que es baralla amb tres cartes: la de la condonació del deute autonòmic, la del model de finançament singular i, per últim, la carta dels pressupostos generals de l’Estat. Si els seus càlculs surten, les tres cartes es posaran damunt la taula entre els mesos de febrer i març. Això suposaria que els tres temes, no poc espinosos, coincidirien a la vegada. Malgrat que l’expectació política –i també mediàtica– serà màxima, no li preocupa. "S'ha de fer", sintetitzen fonts d'Hisenda.

El govern espanyol plantejarà uns pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2026 –continuen prorrogats els comptes públics del 2023– amb una despesa i uns ingressos pels núvols. Tot i la dificultat d'aprovar-los al Congrés dels Diputats després que Junts hagi trencat la relació amb el PSOE, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té intenció de mirar d'aprovar-los i, de moment, ja ha fet un pas endavant amb l'aprovació del sostre de despesa i la via d'estabilitat. "Seran uns pressupostos expansius i responsables", ha anticipat Montero en roda de premsa aquest dimarts.

Pluja de milions per a les comunitats autònomes del règim comú. El ministeri d'Hisenda ha informat els governs autonòmics que l'any que ve comptaran amb uns recursos rècord del sistema de finançament de fins a 157.731 milions d'euros (un 7% més que l'any 2025) en concepte d'entregues a compte o bestretes. Es tracta d'una xifra lleugerament superior a l'anunciada a l'estiu. D'aquests diners, Catalunya rebrà un rècord de 30.207 milions, un 6,9% més que el 2025, tal com ha informat Hisenda aquest dilluns, després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Entre gener i febrer de l'any que ve. Aquest és el termini que ha fixat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per presentar el nou model de finançament autonòmic. Per primer cop, Montero s'ha mullat amb les dates i ho ha fet després d'un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què ha desgranat les línies mestres del futur sistema. Un model que encara està negociant amb ERC i la Generalitat. És aquest, de fet, el motiu principal pel qual Montero ha endarrerit la convocatòria de la reunió del CPFF d'aquest dilluns.