Es deia Jordi, tenia 51 anys i vivia a Vilafruns de Balsareny, una antiga colònia minera que es troba a mig camí entre Balsareny i Sallent, a la comarca del Bages. Aquest dimecres al vespre, cap a tres quarts de nou, uns amics seus van acudir al seu domicili i el van trobar mort. Estava estirat al terra i lligat. A més, tot el pis estava regirat. Què havia passat? Els Mossos d'Esquadra ho investiguen com un nou crim a Catalunya.

Una dona de 37 anys ha estat assassinada aquest dimecres a Madrid. La policia ha detingut l'exparella de la víctima com a presumpte autor del crim, que podria ser un nou cas de violència masclista i suposaria el quart feminicidi a l'Estat aquesta setmana després del doble assassinat d'una dona i la seva filla dimarts a Xilxes (Plana Baixa) i el d'una infermera al seu lloc de treball dilluns a Benicàssim (Plana Alta); tots dos a la província de Castelló.

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquesta matinada a Tarragona un home de 51 anys com a presumpte autor de la mort violenta d'un altre home diumenge a Vila-seca, a la mateixa comarca, el Tarragonès. Els fets haurien passat a l'habitació d'un hotel d'aquesta localitat, segons fonts consultades per l'ARA. La investigació es troba en un moment inicial, però els agents ja han descartat que els implicats siguin turistes i que hi hagi conflictes vinculats al crim organitzat. Parlen d'una baralla que va acabar malament.

Es diu Mario Casterás i té 65 anys. Aquest dimecres ha entrat a la presó de Ponent com a autor confés del crim d'una dona diumenge passat a Lleida. Es va presentar ensangonat a la comissaria i va confessar que acabava de matar amb una arma blanca una dona de 53 anys amb qui compartia pis. No mantenien cap relació sentimental i no s'estan investigant aquests fets com un cas de violència de gènere. Casterás té un llarg historial delinqüencial i ha passat diverses vegades per la presó.

Una dona ha acceptat vint anys de presó per haver assassinat la seva parella a ganivetades l'any 2023. Els fets van tenir lloc al seu domicili de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès): la dona va lligar les mans a l'esquena a l'home per tal d'immobilitzar-lo simulant un joc sexual.

Amb el principal sospitós en presó provisional des de fa tot just una setmana, la investigació de l'assassinat d'Helena Jubany l'any 2001 ha arribat a la recta final i les acusacions busquen esgotar totes les opcions per recollir indicis abans que el cas vagi a judici. La jutgessa de Sabadell que instrueix la causa ha ordenat a petició de la Fiscalia que la policia faci una prova cal·ligràfica a Santi Laiglesia i la compari amb els missatges anònims que va rebre Jubany abans de morir.

J.A.E.M. acumulava vuit condemnes per robatori quan es va escapar de la presó. La primera sentència que el va condemnar es va dictar el 2010, quan ell tenia 45 anys: un jutjat d'Arenys de Mar li va imposar dos anys i mig de presó per un robatori amb intimidació. Un any més tard, l'estiu del 2011, el mateix jutjat el condemnava per set robatoris més. En alguns s'havia colat a casa de les víctimes –a dues les va ferir– i en un cas havia arribat a entrar armat al domicili. Deu anys més tard, el 7 de febrer del 2021, que J.A.E.M. tenia 56 anys i s'havia fugat de la presó de Quatre Camins, va entrar a casa d'una àvia de 96 anys a Calella per robar i la va acabar matant a punyalades. Ara l'home ha acceptat els fets i una condemna de 25 anys de presó.

La jutgessa que investiga el crim d'Helena Jubany de l'any 2001 ha enviat a presó provisional sense fiança Santi Laiglesia, a qui la família de la víctima considera el principal sospitós de l'assassinat. Les proves d'ADN que s'han pogut fer arran dels avenços d'anàlisi científica de les últimes dues dècades vinculen Laiglesia amb les restes genètiques que hi havia al jersei que duia Jubany quan la van matar i han estat clau per reforçar les sospites sobre l'home, ja que el situen al lloc i al moment del crim. Ara la instructora sosté que hi ha elements "clarament incriminatoris" contra ell, i que podria optar per fugir si continua en llibertat, així com "pressionar o influir" en els testimonis del cas que hauran de declarar pròximament.

Vint anys de presó per executar l'assassí de la Vila Olímpica. És la condemna que fixa la sentència de l'Audiència de Barcelona aplicant el veredicte del jurat. El tribunal popular ja havia declarat culpables el sicari i el cooperador necessari implicats en l'assassinat de Valentín Moreno, que amb 18 anys es va guanyar el sobrenom després d'assassinar Carlos Javier Robledo, de 24 anys, en un joc macabre: matar a cops el primer que toqués la jaqueta que havien deixat al terra d'un aparcament després d'una nit de festa amb amics.

Va ser un crim poc habitual. Era el 25 de gener de 2022, en una zona rural, de difícil accés, a la Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera. Un home de 61 anys va rebre, enmig del bosc, un tret mortal al pit. Va ser un tret llunyà, disparat a més de 100 metres de distància, i només va caldre una bala per posar fi a la seva vida. La víctima es deia Joan Coromina i, quan els investigadors de la policia van sentir aquest nom, ràpidament els va semblar familiar.

"A la zona inferior de la part de darrere del jersei s'ha obtingut un perfil genètic haplotip (marcador genètic) que coincideix amb el de Santiago Laiglesia". Aquest és el fragment de l'informe de la Policia Nacional que apunta que hi ha ADN d'un dels principals investigats, Santi Laiglesia, al jersei d'Helena Jubany. Es tracta d'una peça de roba de color marró verdós que la jove de 27 anys portava posada el 2 de desembre del 2001, el dia que la van tirar des del terrat d'un bloc de Sabadell i va morir assassinada. Vint-i-dos anys després, s'ha fet un pas important en la resolució del crim.

"L'estava apunyalant i el fill de puta no es moria. M'havia violat diverses vegades". Aquestes van ser les paraules que va pronunciar la dona de 25 anys detinguda per la mort d'un home a Calella mentre els Mossos d'Esquadra l'arrestaven aquest dimarts a la tarda. La víctima, de 69 anys, va aparèixer lligada i coberta de plàstics a casa, amb diverses punyalades per tot el cos. Tal com va avançar l'ARA, l'home i la dona compartien pis i, segons la versió de l'autora, es va defensar quan ell es va intentar sobrepassar sexualment. "Al·lega haver-ho fet en defensa pròpia", apunta el jutge en la resolució per enviar la detinguda a presó provisional.

Els Estats Units han anunciat la desclassificació de més de 230.000 pàgines de documents relacionats amb l'assassinat del reverend i líder del moviment pels drets civils Martin Luther King Jr., que va tenir lloc l'abril del 1968 a Memphis (Tennessee). La decisió, que ha estat aprovada via ordre executiva del president, Donald Trump, arriba enmig de la pressió sobre el mandatari perquè es publiquin els documents relacionats amb el cas Epstein i ha estat rebutjada per la família de King.

Un home ha mort aquest divendres a la tarda en un carrer de la Barceloneta al donar-se un cop al cap quan dos desconeguts li han donat una empenta quan intentaven robar-lo, segons han confirmat a l'ARA fonts de la Guàrdia Urbana. Els policies han pogut detenir els dos sospitosos. De moment s'està a l'espera que arribi la comitiva judicial i els investigadors determinin les circumstàncies exactes de la mort. Segons les mateixes fonts, la víctima és una persona sense llar.

Valentín Moreno feia 18 anys la nit que va matar Carlos Javier Robledo, de 24. Després d'una nit de festa, Moreno i els seus amics van deixar una jaqueta al terra d'un aparcament i van matar a cops el primer que la va tocar. Aquell crim, l'1 d'abril del 2000, li va valdre el sobrenom de “l'assassí de la Vila Olímpica” i vuit anys d'internament en un centre de menors. Per poques hores no se li va aplicar la jurisdicció d'adults com als altres sis condemnats pel crim. 21 anys després, el 18 de novembre del 2021, Moreno era executat a Sant Adrià de Besòs amb un tret per l'esquena que li van disparar des d'una bici.

"Tancat per defunció". Aquest cartell col·locat a l'entrada de l'empresa de productes químics Tequima, ubicada al polígon industrial de Sentmenat, amaga la desgràcia i el terror que han viscut aquest dilluns al matí una de les seves propietàries, la Núria, hospitalitzada en estat crític, i el seu fill de 22 anys, el Dennis, també treballador de l'empresa, que ha mort apunyalat en ple carrer de la mateixa població. A menys de dos minuts en cotxe hi ha una altra empresa que també està tancada. En aquest cas, hi ha un adhesiu dels Mossos d'Esquadra: "Precintat". A dins, han trobat el cos de l'Eduardo, d'uns 70 anys, la parella de la Núria i padrastre del Dennis. Abans de llevar-se la vida a la seva empresa de vidres, presumptament ha atacat la Núria al domicili familiar i ha assassinat el seu fillastre al carrer. Els fets s'investiguen com un cas de violència masclista.

És la xifra més baixa dels últims anys, però, així i tot, és "inadmissible". Una dona va ser assassinada per violència masclista a Espanya cada 7,6 dies durant l'any passat, el 2024. Així ho subratlla l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella que ha fet públic aquest dilluns al matí l'Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Madrid. Es tracta de 48 víctimes mortals en total, de les quals, un 25% van perdre la vida en crims que es van produir en municipis petits, de menys de 25.000 habitants, segons recull l'informe.

La policia francesa ha detingut a Besiers, a la regió d'Occitània, un home com a presumpte autor de l'assassinat de tres pagesos, un d'ells català, que van tenir lloc entre el novembre del 2023 i el gener del 2024, segons han avançat diversos mitjans francesos i ha pogut confirmar l'ARA. El detingut havia sigut condemnat amb anterioritat per un delicte de terrorisme, segons fonts policials. Es diu Allal El Mourabit Ahmmar, estava en llibertat vigilada i portava una polsera telemàtica. A finals del 2023, però, se'n va desfer i va començar la seva fugida, que es va saldar amb els tres crims.

Anagrama defensa el seu "dret" a publicar el llibre El odio, en el qual José Bretón confessa l'assassinat dels seus dos fills. En un comunicat difós aquest divendres, després que aquesta setmana hagi suspès la sortida de l'obra escrita per Lusigé Martín que també va provocar advertències de la Fiscalia, l'editorial admet la "sensibilitat" que pot provocar el contingut del llibre, però apel·la al dret constitucional a la "creació literària" i afegeix: "Reafirmem el nostre compromís amb la responsabilitat editorial i la llibertat d'expressió, sabent que ambdues han de conviure; i en aquest sentit, entenem que la literatura pot i ha d'abordar aquests temes sense deixar de costat la complexitat que representen".

L'editorial Anagrama ha suspès la publicació del llibre El odio, on Luisgé Martín recull les cartes que va intercanviar amb José Bretón, que hi confessa l'assassinat dels seus dos fills i pels quals compleix condemna. Uns fets que no havia reconegut fins ara. Fonts de l'editorial expliquen a l'ARA que ha suspès la distribució, prevista per al 26 de març, a l'espera de l'anàlisi dels seus advocats. Segons fonts judicials que citen Efe i Europa Press, Anagrama ha pres la decisió després de rebre un burofax de la mare dels menors, Ruth Ortiz, que ha demanat empara a la Fiscalia de Còrdova perquè aturi la distribució del llibre, tal com han avançat la Cadena SER i El País. L'editorial, però, també ha rebut una advertència de la Fiscalia de Menors de Barcelona.