L’Ajuntament de Barcelona llança una campanya sobre civisme amb un missatge molt directe i gens amable. Diu que la gent que pixa pel carrer o que embruta el terra són uns pocavergonyes. I jo encara diria més: uns vàndals, com els que pinten les parades dels autobusos; o uns barruts, com els que no paguen al metro.

"Poca vergonya. Respecta el descans dels veïns". "Shame on you. Don't pee in the street". Caminant pel carrer del Comerç de Barcelona, en ple barri del Born de la ciutat, es poden observar dues grans lones amb aquests missatges. Un en català per als locals, un altre en anglès per als turistes. L'objectiu, però, ve a ser el mateix: no tenir conductes incíviques.

"Truquem dues vegades al mes a la Ciutat de la Justícia i la resposta sempre és la mateixa". Fa gairebé vuit mesos que la Montse Aguilar, una treballadora dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, va morir en arribar a casa després d'una jornada de feina durant l'onada de calor de finals del juny passat. Des d'aleshores, la seva família segueix a l'espera de l'autòpsia definitiva que determini la causa de la mort per emprendre accions legals i defensar davant dels tribunals que va ser un accident laboral i no una defunció fortuïta. "Ens diuen que no tenen res. Portem des del 8 de setembre sense cap nova notificació", explica a l'ARA Clara Aguilar, germana de la Montse.

El regidor de govern Lluís Rabell ha renunciat a la seva acta de l’Ajuntament de Barcelona per motius de salut. El novembre del 2023 ja va fer una aturada temporal a la seva activitat com a membre del govern municipal, també per causes mèdiques. Aquest cop, però, la baixa és definitiva.

Barcelona incrementarà les places per atendre persones sense llar durant l'operació fred: passarà de les 100 actuals a 178 i reforçarà els equips d'acompanyament al carrer amb dotze nous efectius. Ho ha anunciat la tinenta d'alcaldia de drets Socials, Raquel Gil, durant la primera reunió de la Taula de Ciutat contra el sensellarisme. La mesura vol "dimensionar" els serveis municipals actuals per donar resposta a l'augment de ciutadans sense sostre que hi ha a la capital catalana.

Discreta, provinent de la sala de màquines i colauista convençuda, la nova regidora de Comuns és coneguda dins de l'organització, però fins ara no ha tingut un perfil públic. Tània Corrons (Manresa, 1978) va rellevar aquest dimecres al consistori barceloní l'ex número dos d'Ada Colau, Janet Sanz, però fa temps que té un paper important dins de Comuns i Barcelona en Comú, on va entrar a l'executiva el 2020. De fet, és la responsable d'organització i territori del partit, una àrea clau, i fins ara havia estat assessora a la Diputació de Barcelona en l'àrea de Salut Pública que comanda la coordinadora del partit, Gemma Tarafa. Quan s'activa políticament? En conversa amb l'ARA, comenta que esdevé activista de l'entorn de Podem i Comuns just després del 15-M, un moment que reconeix que és "molt diferent" de l'actual.

Estar a punt de comprar un pis, després d'haver buscat molt i haver fet malabarismes per arribar a pagar l'entrada, però que la propietat digui que ja l'ha venut a un altre postor. Però no només això, sinó que la immobiliària afegeixi que el bloc sencer es destinarà a apartaments turístics. Una situació que avui no sobtaria a ningú, però que fa més de deu anys va deixar fora de joc Francesc Serrano i la seva parella. Ell, que tenia una empresa de desenvolupament de software per a tercers, va arribar a l'oficina i va posar els treballadors a mirar si això dels pisos turístics era habitual o només havia tingut mala sort.

Barcelona és la convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara 2025, la trobada editorial més important de Llatinoamèrica i una de les més rellevants del món, només superada en volum de negoci per la Fira del Llibre de Frankfurt. El certamen comença avui i s’allargarà fins al 7 de desembre. La designació premia l’impuls que des de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el sector privat, es duu a terme en la tasca de difondre la literatura i la cultura a la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona accelera el desplegament del Pla Viure, l’estratègia municipal que vol fer front a la crisi d’habitatge i garantir que l’accés a un pis digne i assequible deixi de ser el principal maldecap de la ciutadania. Amb el lema "Prioritzem l’habitatge", el pla situa aquesta política com una de les grans prioritats del mandat i defineix les accions que es duran a terme per garantir i universalitzar el dret a l’habitatge.

La física quàntica, sovint percebuda com una teoria abstracta i allunyada del dia a dia, ha estat una de les forces més transformadores del món contemporani. Des de principis del segle XX, aquesta disciplina ha canviat la manera com entenem la realitat i ha fet possibles avenços com els ordinadors, internet o els telèfons mòbils. Ara, quan la seva aplicació s’estén a camps com la intel·ligència artificial o les comunicacions segures, la quàntica torna a situar-se al centre del debat científic i social.

La campanya de mobilització global ACT x Palestine ha cridat l'atenció aquest diumenge sobre el fet que encara no s'hagin posat a la venda les entrades del partit Catalunya-Palestina, previst per al 18 de novembre, i que les institucions no l'estiguin promocionant. "Només cal comparar-ho amb el País Basc - Palestina", que es jugarà tres dies abans a San Mamés, "pel qual es van vendre 35.000 entrades el primer dia que van sortir a la venda", diu a l'ARA Luca Gervasoni, portaveu d'ACT x Palestine. "Allà les administracions i les institucions treballen plegades perquè el partit sigui un èxit. En canvi, a Catalunya hi ha un entramat d'entitats que estan dificultant la celebració del partit a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, i no volem assenyalar-ne cap en particular perquè desconeixem quina és la culpable", afegeix.

Pedro Velázquez (Barcelona, 1967) és, des del 2019, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos al qual va decidir entrar fa més de tres dècades. Després d'anys amb dades delinqüencials a l'alça, els indicadors han començat a baixar, sobretot els de robatoris. La inseguretat, però, continua estant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) és des de fa tres mesos el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona. Doctor en geografia i professor titular de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, és veí del Gòtic, on veu de primera mà els efectes d'un turisme que el consistori opina que ha tocat sostre.

Fer una passejada per Barcelona, amb la calor, pot convertir-se en un infern. És difícil trobar zones protegides dels rajos del sol per fer una pausa i recuperar forces. Aquest dimecres, l'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas endavant en el marc del seu Programa d'Ombres convocant un concurs per guanyar tendals i altres elements de protecció del sol en tres espais emblemàtics de la ciutat: el Portal de l'Àngel, la plaça Comercial —també coneguda com a plaça del Mercat del Born— i el passeig Marítim, entre el Port Olímpic i la Mar Bella.

Feia 15 anys que l'Ajuntament de Barcelona no renovava la seva imatge. Ara, el consistori ha decidit fer pública la nova identitat corporativa, és a dir, la signatura gràfica que farà servir a partir d'ara en totes les seves comunicacions. L'objectiu de la nova imatge, expliquen fonts municipals, és "posar la ciutat al centre, amb la paraula Barcelona i acompanyada de l'escut oficial de la ciutat al final per tal de "preservar la vinculació entre la institució i l’oficialitat, però amb un sistema visual més fresc i versàtil que vol enfortir el vincle amb la ciutadania", argumenten.

La feina i, sobretot, l'habitatge són els dos grans factors que marquen la desigualtat social. També en el cas de la població migrant a Barcelona, que pateix més exclusió residencial que la nascuda a l'Estat. Primer, perquè la majoria ha de viure de lloguer, a mercè dels augments salvatges dels preus del mercat, i després perquè ocupen les feines més mal pagades, segons les conclusions del primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi de l'Institut Metròpoli, amb dades del 2022 i el 2023.

L'Ajuntament de Barcelona ha cessat Jaume Muñoz com a director de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Muñoz va ser nomenat el 30 de novembre del 2022 després d'un concurs públic, convocat durant el mandat d'Ada Colau, que va ser impugnat per dos dels setze candidats que s'hi van presentar. El jutjat contenciós administratiu 16 de Barcelona els ha donat la raó amb una sentència d'obligada execució. Res, però, és definitiu. Muñoz va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem que encara no s'ha resolt i, per tant, el consistori, que valora molt positivament la feina que ha fet durant aquests tres anys com a director de Patrimoni, podria readmetre'l.

Avui dia l'accés a l'habitatge és, juntament amb la inseguretat, el problema que més angoixa els barcelonins i les barcelonines. En un context en què els preus desorbitats ha esdevingut la norma, l'ajuntament de la ciutat ja fa temps que treballa per revertir la situació i procurar una llar digna i assequible a la ciutadania a través de la construcció d'habitatge social, un 88% del qual es promovia l'any 2023 en solars municipals. Ara, amb el desplegament del Pla Viure i sota el clam "Prioritzem l'habitatge", la ciutat ha posat en el centre de l'acció municipal l'accés a l'habitatge amb tres objectius: universalitzar el dret a aquest habitatge; rehabilitar i millorar els habitatges des de criteris de sostenibilitat, accessibilitat i confort, i atendre la vulnerabilitat, el repte demogràfic i els estadis vitals. Una fita que necessita la col·laboració de tots els agents implicats en la gestió i execució que han de portar a assolir-la i que explica la recent creació del nou departament d’Habitatge Protegit, que ha d’ajudar a planificar, coordinar i implementar les accions necessàries. Zones com Glòries, la Sagrera, la Marina del Prat Vermell i el 22@, les quals tenen un gran potencial per a l’expansió de l’habitatge assequible a la ciutat, seran estratègiques.

El dia 19 de maig, fa dos mesos i tres dies, va quedar tancat a la circulació de vehicles un carrer del Raval que es diu Torres i Amat. En una de les tanques hi van penjar un rètol on deia “Estem millorant la xarxa de clavegueram” i el firmava l’Ajuntament de Barcelona. De seguida van començar les obres, amb l’obertura a la calçada de la rasa corresponent, que deu fer una seixantena de metres de llarg i uns tres d'ample.

La setmana s'acaba amb un disbarat: ahir va córrer el vídeo d’un acte de dimarts de l’Ajuntament de Barcelona en què es presentava l’informe de les discriminacions a la ciutat, on un grup teatral format per dones d’origen hispanoamericà presentava com una discriminació dramàtica que els demanessin el coneixement del català i se’n fotien.