Nauru, un petit estat insular del Pacífic central de només 21 quilòmetres quadrats, s’ha convertit en un cas extrem però revelador de fins on pot arribar la redefinició contemporània de la sobirania. Antigament, aquest atol representava l’epítom del paradís polinesi: una rotllana de sorra blanca i palmeres on la vida discorria amb una autosuficiència gairebé bíblica. Avui, però, aquell edèn és un record sepultat sota capes d'història extractiva, corrupció financera i, finalment, una redefinició inquietant del que significa ser un estat sobirà al segle XXI. Nauru ja no és coneguda pel que produeix –ja no produeix res–, sinó pel paper que exerceix com a abocador de les crisis que les grans potències prefereixen no veure.

Quan encara no s’han esclarit les causes que van portar Sijeed i Naveed Akram a disparar contra la multitud que celebrava a Sydney la Hanukkà i assassinar quinze persones, la pressió política cap a Anthony Albanese s’ha tornat asfixiant. Enmig d’una tempesta mediàtica i política per part de rivals polítics i organitzacions pro-Israel, el primer ministre ha anunciat noves mesures per reduir el nombre d’armes, així com el vistiplau a un controvertit pla per combatre l’antisemitisme.

Austràlia ha començat aquest dimecres a celebrar, sota un fort dispositiu policial, els primers funerals per acomiadar les víctimes del tiroteig massiu de diumenge a la platja de Bondi, a l’est de Sydney, contra una celebració jueva de la Hanukkà, en què van morir 16 persones.

Els autors del tiroteig contra una celebració jueva a la platja de Bondi, a Sydney, es podrien haver inspirat en l'Estat Islàmic, concretament arran d'un viatge recent a les Filipines que van fer tots dos, pare i fill, segons han afirmat les autoritats australianes. La policia també ha revelat que al cotxe del fill hi van trobar explosius de fabricació casolana i dues banderes de l'Estat Islàmic. Fins ara Canberra havia assegurat que no hi havia cap indici de radicalització dels autors, més enllà d'una investigació el 2019 que va ser abandonada.

El tiroteig contra una celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà a Sidney va deixar una imatge èpica: un civil va desarmar un dels atacants agafant-lo per l'esquena i segons han admès les autoritats va salvar moltes vides. L'heroi és Ahmed al-Ahmad, un fruiter de 43 anys d'origen sirià, pare de família que vivia a Austràlia des de fa 20 anys. Diversos vianants van gravar l'escena, que s'ha fet viral i ja acumula 22 milions de visualitzacions a les xarxes socials. Després l'home va rebre quatre o cinc trets a l'espatlla i s'està recuperant a l'hospital, segons han explicat a la cadena australiana ABC els seus pares, Mohamed Fateh al-Ahmad i Malakeh Hasan al-Ahmad.

20.09 h: "Hi ha hagut un tiroteig massiu a Bondi, els atacants han obert foc contra la multitud, en un parc on la comunitat jueva estava celebrant el primer dia de la Hanukkà". 20.10 h: "La Becca, el Jake i la Tash estan bé". Durant les hores després de l’assassinat de 15 persones a la platja de Bondi de Sydney, milers de missatges van circular per tota la ciutat. 22.40 h: "Maurice, estàs bé? No em puc creure el que ha passat". 22.42 h: "Sí, però estic en xoc". 22.45 h: "I tots els teus estimats?" 22.50 h: "La família propera sí, però tinc por de potser conèixer algú dels que han mort".

La Jessica, de 14 anys, reconeix que el seu usuari encara funciona perquè va posar que va néixer el 2009: "L'utilitzo per parlar amb els amics, si m’interessa alguna cosa, per veure què fa la gent..." “I m’envies receptes perquè les cuini!”, afegeix la seva mare, Ruth Walker. L'Elsa, de 14 anys, fins i tot fa servir Snapchat per un grup de feina: "A la meva edat comences l’institut, pots tenir una feina o pots acabar al correccional, però no pots parlar amb els teus amics per Instagram", es queixa.

Setze persones han mort, inclosa una nena de 10 anys, i trenta-vuit més han quedat ferides aquest diumenge a la platja de Bondi Beach a la ciutat australiana de Sydney. Entre les víctimes hi ha un dels tiradors, i l'altre ha estat traslladat a l'hospital en estat crític, segons informa la policia. L'objectiu eren els participants de la celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà, que comença amb una encesa d'espelmes a la posta del sol, on hi havia un miler de persones. Agents de la lluita antiterrorista s'estan encarregant de la investigació.

Austràlia acaba de convertir-se en el primer país del món que prohibeix l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. El diagnòstic és clar: les xarxes socials majoritàries han esdevingut tòxiques perquè només cerquen el lucre a qualsevol preu, encara que sigui a costa de la salut física, mental i relacional de qui les utilitza. El que rebutgem és el model de negoci, basat en l'addicció i l'explotació de dades. I aquí rau l'error australià: en lloc d'atacar aquest model gravitatori que atrapa els usuaris, n'han expulsat els usuaris mateixos.

Enmig de les sessions de la COP30, Corea del Sud va anunciar que aspira a apagar les 61 centrals tèrmiques del país, responsables del 33% de la producció d’energia, en 15 anys. El quart comprador de carbó mundial, amb un 8% del total, ha posat data a 40 centrals i les 21 restants tindran un calendari de tancament a principis del 2026.

Maniobra d'equilibri entre la mala consciència històrica, els interessos eterns del Regne Unit, més lligats que mai als Estats Units, i una opinió pública cada vegada més contestatària contra el sostingut genocidi israelià a la Franja de Gaza. El primer ministre, Keir Starmer, acaba d'anunciar aquest diumenge, formalment, en un vídeo prèviament enregistrat, el reconeixement de l'estat de Palestina, un anunci que ha fet al mateix temps que ho feien els seus homòlegs d'Austràlia i del Canadà, membres de la Commonwealth. L'anunci s'emmarca en una onada de pronunciaments en el mateix sentit d'aliats tradicionals d'Israel, que pretén aturar la política del govern israelià de Benjamin Netanyahu d'esborrar els palestins del mapa, alhora que busca aïllar Hamàs i forçar-lo a una rendició incondicional a Gaza. Actualment 147 estats de membres de l'ONU, inclòs Espanya, reconeixen Palestina. Ara s'hi ha sumat Portugal, i s'hi afegiran també França (l'altra ex potència colonial del Pròxim Orient), Bèlgica, Luxemburg, Malta i possiblement Nova Zelanda i Liechtenstein.

“Tenim els recursos i la intel·ligència per construir una economia més sofisticada i sostenible, però som addictes a aquesta vida regalada”, escriu per correu electrònic l'escriptor australià Tim Winton. “Per mi és dolorós de veure”, afegeix. Considerat un tresor vivent d'Austràlia, tant que fins i tot una espècie de peix du el seu nom, Winton critica el model econòmic de l'estat occidental del seu país, que ha viscut des de principis dels 2000 un cicle d’expansió basat en la mineria.

Divendres passat, la policia australiana va informar del rescat amb vida d'una turista alemanya que havia desaparegut feia dotze dies a l'occident d'Austràlia, una zona remota plena d'animals salvatges i amb temperatures gèlides a la nit. Un senderista va trobar la viatgera, identificada com a Carolina Wilga i de 26 anys, en un camí forestal d'una reserva natural i va contactar amb les autoritats. Un cop rescatada, van traslladar-la a un hospital de la ciutat de Perth per examinar-ne l'estat de salut.

En una entrevista de ràdio li demanen al primer ministre que esculli un superèxit de tots els temps. Anthony Albanese respon que “no hi ha cap altre himne que Am I ever gonna see your face again? ("Tornaré a veure la teva cara?", en anglès) de The Angels”. Ningú s’esperava aquesta resposta a l’estudi. Albanese riu. “Segur que gairebé tots els oients han entès la broma –remata, confiat–, és obvi a qui va dedicada”.

No hi ha un dia especial per a les escurabutxaques, qualsevol és bo. És un dilluns de febrer i a l’Hotel Seaford de Frankston –un suburbi uns cinquanta quilòmetres al sud del centre de Melbourne– hi ha un grapat de parroquians jugant després de sopar. Les màquines s’apilen en fileres, totes amb un tamboret davant. El terra és de moqueta, no hi ha finestres, ni rellotges, només quatre taules per fer el toc fins ben tard.

Aparentment, els paquets que es carregaven als avions comercials contenien llençols tèrmics i guants de làtex, material sanitari que s'havia d'enviar amb urgència a Austràlia. Però tot era una estratègia per evitar escales i controls. A dins dels paquets, en realitat, hi havia quilograms i quilograms de cocaïna en pols. Si arribaven a Austràlia, el negoci estava fet: allà el preu d'aquesta droga es revalora un 1.000%. Però els han enxampat abans que enviessin l'últim carregament.

“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

Un total de 157 balenes han mort o seran sacrificades després de quedar encallades en una platja al nord-oest de Tasmània, una illa del sud d'Austràlia. En concret, segons han informat les autoritats locals, es tracta de falses orques, una espècie de cetaci conegut per ser el membre més gran de la família dels dofins oceànics. Un cop localitzades, diferents equips formats per veterinaris experts en animals salvatges i conservacionistes marins s'hi han desplaçat per mirar de salvar unes 90 balenes que encara sobrevivien a la sorra.

El govern de Nova Gal·les del Sud (amb Sydney com a capital) va encarregar el juny passat un informe al comissari de Productivitat i Equitat sobre la crisi de l’habitatge, amb una demanda que no quadra amb l’oferta, i lloguers que s’han encarit més d’un 40% des del 2019. En la seva resposta, Peter Achterstraat va ser clar: “Hem de construir una casa cada set minuts”.

Dia de Sant Esteve, Melbourne. Quan la policia arriba, després de la trucada d’emergències a quarts de sis del matí, ni els agents ni els serveis d’emergència poden salvar la vida d’Yvonne Beres. 22 de desembre. Després de mitjanit la policia rep una trucada. Troben inconscient Chloe Mason en un carrer de Caboolture, a la costa est d'Austràlia. Mor a causa de ferides de bala. 14 de desembre, avís a la policia per aldarulls dins d’un domicili a Fitzroy Crossing, al nord del país. Quan hi arriben els paramèdics no poden fer res per salvar la vida d’una dona de 32 anys. En tots els casos la policia australiana arresta homes coneguts per la víctima.