El cuiner danès René Redzepi ha penjat a les xarxes socials un vídeo en el qual anuncia als treballadors del Noma que plega com a cuiner al capdavant del restaurant. Redzepi s'ha vist envoltat d'una forta polèmica en la qual se l'acusa d'infligir abusos als treballadors, des de cops de puny i crits fins a amenaces de posar-los en llistes negres. Va ser un extreballador, l'excap del laboratori d'I+D Jason Ignacio White, qui va començar aquesta denúncia pública a les xarxes socials. La seva intenció era crear una versió del Me Too en la gastronomia, aprofitant el pop-up que el Noma feia a Los Angeles.

Dos dels principals patrocinadors d'una sèrie de sopars efímers a Los Angeles organitzats pel restaurant Noma de Copenhaguen, amb un preu de 1.500 dòlars per nit, s'han retirat en resposta als articles publicats que afirmen que el seu xef, René Redzepi, havia abusat dels seus empleats durant anys.

L'11 de març el famós restaurant danès Noma estrenarà un pop-up a Los Angeles. S’hi estarà fins al 26 de juny i el menú tindrà un cost de 1.500 dòlars (uns 1.273 euros). Està tot venut. El que havia de ser una rutinària estada a l'estranger de l’icònic establiment de René Redzepi, s’ha vist esquitxada per una forta polèmica. Fa unes setmanes, un extreballador, Jason Ignacio White, va començar una forta campanya de denúncia a Instagram dels maltractaments que va patir i veure al restaurant nòrdic. A més, va oferir les seves plataformes per donar veu de manera anònima a extreballadors perquè expliquessin les seves vivències. Des de llavors, no ha parat de publicar el degoteig d'escrits que narren escenes d’abús. També ha creat una web, on recull aquests missatges. White etiqueta els patrocinadors de l’esdeveniment a Los Angeles, com és el cas d’American Express, perquè reconsiderin l’associació amb Redzepi. I ha fet una crida per manifestar-se el dia 11 al lloc on el restaurant té previst estrenar aquest pop-up als Estats Units.

Els grups parlamentaris d'esquerres i independentistes del Congrés –ERC, Junts, Sumar, EH-Bildu, PNB, BNG, Compromís i Podem– reclamen crear una comissió a la cambra baixa per investigar els abusos, les vexacions i les morts durant el servei militar obligatori. Els partits que signen aquesta demanda, que no compta amb la firma del PSOE, recorden que en els últims mesos han emergit nombrosos testimonis que relaten "situacions sistemàtiques de vexacions, maltractaments, assetjaments i agressions físiques i psicològiques patides per reclutes, així com morts produïdes en circumstàncies no prou aclarides". Així ho detalla el documental Et faran un home, que va treure a la llum que "molts reclutes van patir vexacions, maltractaments i agressions en un entorn que hauria de garantir la seva seguretat i benestar".

"Tinc amigues que hi tenen nòvio o nens que entren per fer sexe", comenta la Jana, de 7 anys, sobre alguns companys de classe que juguen a Roblox, una popular plataforma de videojocs en línia que també permet als usuaris programar i jugar a jocs creats per ells o altres usuaris. Segons l’últim informe de l’empresa, la plataforma no para de créixer: a finals del 2025 comptava amb 144 milions d’usuaris diaris, que al llarg de l’any havien dedicat 78.600 milions d’hores al joc. Una xifra que equivaldria al fet que tota la població de Catalunya (uns 8 milions de persones) hagués estat jugant a Roblox les 24 hores del dia durant més d’un any sencer.

L’Audiència de Barcelona ha absolt el zelador de l’Hospital de Bellvitge acusat d’abusar sexualment d’una pacient de la unitat de trastorns alimentaris (TCA) del mateix centre amb un pronòstic d’anorèxia greu, un cas avançat per l’ARA. El judici es va celebrar el 26 de gener i aquest dimarts l’ARA ha tingut accés a la sentència que absol O.M.V., per a qui la Fiscalia demanava vuit anys de presó per abusos sexuals continuats. Els fets es remunten a l’estiu del 2020.

La pacient de l'hospital de Bellvitge amb un trastorn d'anorèxia que va denunciar un zelador per abusar d'ella s'ha ratificat amb els diversos episodis d'agressions sexuals que assegura que va patir. Ho ha fet aquest dilluns, durant la primera i última sessió del judici que s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona. Al seu torn, el zelador, assegut al banc dels acusats, ha negat els fets i ha dit que mai va arribar a tenir contacte físic amb la pacient, ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Al final del judici, la Fiscalia ha demanat una condemna de nou anys de presó per al treballador, una petició que l'acusació particular, que representa la denunciant, ha elevat a deu. Al seu torn, la defensa de l'acusat ha demanat la seva absolució. El representant de l'ICS també ha negat la seva culpabilitat.

Un zelador de l'hospital de Bellvitge, O.M.V., s'asseurà aquesta setmana al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona com a presumpte autor d'un delicte continuat d'abusos sexuals a una pacient. Segons ha pogut saber l'ARA, els fets es remunten a l'estiu de l'any 2020 i la denunciant, major d'edat, estava ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Patia un trastorn greu d'anorèxia.

Julio Iglesias trenca el seu silenci i ho nega tot. El cantant ha publicat un comunicat aquesta matinada a través del seu compte d'Instagram en què assegura que no ha "abusat, coaccionat o faltat al respecte a cap dona". "Aquestes acusacions són absolutament falses i em causen una gran tristesa", diu en un text de tres paràgrafs, en el qual es presenta com una víctima i afirma que "mai havia sentit tanta maldat".

L'escàndol de les denúncies per agressió sexual contra Julio Iglesias, ja investigades per la Fiscalia de l'Audiència Nacional, ha sacsejat la política estatal. Les reaccions a les informacions publicades han anat des de la condemna absoluta de Sumar –que ja reclama retirar medalles al cantant– fins a la defensa d'Iglesias des de l'ala més conservadora del PP, encapçalada per Isabel Díaz Ayuso. Per als populars, però, es tracta d'un tema incòmode i la posició no és unànime. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a les investigacions en marxa: "Les denúncies són molt greus", ha reconegut a Telecinco.

És trist llegir els testimonis de les dones que denuncien els presumptes abusos de Julio Iglesias publicats per Eldiario.es i no sentir sorpresa, que els fets explicats siguin perfectament plausibles, que no ens estranyin gens ni mica. Cosa que no evita, esclar, la commoció que provoquen alguns detalls esfereïdors sobre el sistema d'explotació al qual sotmetia les seves víctimes. Podíem haver deduït ben fàcilment, per com parlava de les senyores i per com les tractava en públic, que el latin lover era, en realitat, un depredador sense escrúpols. Però són així, aquests seductors empedreïts, no ho poden evitar, tenen tanta potència sexual que han d'anar pel món tirant-se tot el que se'ls posa al davant. Era una de les coses per les quals s'admirava el cantant a tot el món: per ser un conqueridor sense que ningú es preguntés què en pensaven les seves conquerides. I què havien de pensar? Que quin honor, quin privilegi ser triada per un senyor que les podia tenir totes, amb èxit, diners i poder. Què havien de dir elles, que amb prou feines havien entrat en l’edat adulta, quan, enmig d'una entrevista, els feia comentaris sobre el seu físic, els preguntava si tenien nòvio o els plantava un petó als morros? Amb l'escàndol de les denúncies, les televisions han fet recopilacions dels moments estel·lars del personatge que esfereeixen, perquè constitueixen agressions en tota regla fetes en viu i en directe davant d'un públic que riu i aplaudeix i celebra aquesta violència normalitzada. Qui podia dir ni mitja paraula si ell era així; ja se sap, els homes. En veure les imatges de petons he recordat tots els alès fastigosos, la flexibilitat que adquireixen els colls de les dones a còpia de fer la cobra, totes les estratègies que hem hagut d’adoptar per esquivar els qui es pensen que són bons amants quan no tenen ni la més remota idea del que vol dir el bon sexe, que comença i acaba sempre amb el reconeixement de l'altre com a ésser humà que desitja i no només consent.

Diverses dones que treballaven a la mansió de Julio Iglesias a la República Dominicana van ser sotmeses a proves ginecològiques i d'infeccions de transmissió sexual (ITS), segons la investigació d'Eldiario.es i Univision Noticias. Dues van denunciar els fets davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional.

Fa poc més d’un any, quan el Sense ficció va estrenar la primera part del documental Et faran un home, ja es veia a venir que en caldria una continuació. El crític de cinema Àlex Gorina, que apareixia entre els testimonis per explicar els abusos que va patir durant el servei militar, va dir: “No em puc creure que jo sigui l’únic”. Darrere seu i de tots els entrevistats que van participar-hi n’han vingut molts més, amb històries que fan estremir i amb un element en comú: els fets van succeir ja en l’etapa democràtica. El documental va prioritzar quatre casos, en què els joves protagonistes van morir en unes circumstàncies molt greus i mai aclarides mentre complien el servei militar. El dolor profund i la impotència dels familiars recordant els fets era escruixidor.

Un tribunal bolivià ha sentenciat aquest dimarts a un any de presó els jesuïtes catalans Ramon Alaix i Marcos Recolons, tots dos exprovincials de la Companyia de Jesús, per encobrir els abusos sexuals comesos pel sacerdot Alfonso Pedrajas, ja mort. A més, fonts de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS) han assegurat a l'agència Efe que amb aquesta sentència s'obre la porta a seguir quatre processos judicials més. D'acord amb aquesta organització, que representa les víctimes, hi hauria 12 jesuïtes més (també morts) que haurien comès abusos sexuals a mig miler de menors en internats, col·legis i zones rurals de Bolívia i que haurien comptat amb el favor dels aleshores alts càrrecs de l'orde religiós al país per amagar els fets.

"Va ser com la Manada, eren vuit homes. Es van treure un cinturó que portaven i em van pegar", confessa Cayetana Guillén Cuervo en l'últim episodi del seu nou pòdcast No te lo cayes, on revela l'abús sexual que va patir quan només tenia sis anys. L'actual presidenta de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya ha explicat els detalls d'aquell moment traumàtic en una conversa amb Alba Moreno, la divulgadora científica convidada al programa. Totes dues han parlat dels abusos que van patir de petites i han explicat com els afecta això en el seu dia a dia.

La família d'Oscar García ha demanat al departament d'Educació que investigui el seu suïcidi el 2019, quan tenia 21 anys, davant de "nous indicis" que podria haver patit abusos sexuals al Col·legi Pare Manyanet de les Corts, on va estudiar fins a acabar l'ESO. La novetat a què s'agafen fa referència al sacerdot J. Calvet, que va ser el seu professor durant dos cursos i que la família de l'Oscar considera el "principal sospitós". Calvet va ser condemnat el 2023 per tinença de pornografia infantil després que el denunciés un informàtic de l'Escola Manyanet de Sant Andreu, on va ser docent després, i ara està investigat de nou per presumptament haver abusat d'un alumne de 8 anys amb discapacitat en aquest centre el 2016.

Quaranta-sis persones, trenta-nou en qualitat de víctimes i set com a testimonis, han passat els últims divuit mesos pel servei d'atenció a les víctimes de violències masclistes de l'Acadèmia del Cinema Català. La xifra quasi triplica la dels dinou mesos anteriors d'existència del servei: entre maig del 2022 i desembre del 2023 l'Acadèmia va atendre en total disset persones, un 37% de les que ha atès durant el 2024 i els sis primers mesos del 2025. En aquest últim any i mig, el 82% dels casos recollits han estat situacions d’abús, assetjament o agressió sexual en el context laboral, un 11% en contextos acadèmics i un 7% en entorns de parella o comunitaris.

La Fundació Conservatori Liceu ha apartat cautelarment "de tota activitat docent" un professor després que una alumna l'hagi acusat de tocaments. Segons ha explicat en un comunicat, el centre ha iniciat un procés d'investigació intern per "aclarir els fets i prendre les mesures pertinents". El primer cas va sortir a la llum dilluns i després que aquest dimarts El Periódico hagi publicat que podrien haver-n'hi d'altres, la fundació ha decidit apartar cautelarment el docent. Ho han fet després de "revisar l'assumpte internament".

Els Mossos d'Esquadra investigaven des del 2020 T.L.M., que llavors tenia 40 anys, com a presumpte pederasta. Finalment, l'home ha resultat ser el cervell d'una macroxarxa de violència sexual a menors i pornografia infantil inaudita que ha obligat la justícia a obrir fins a tres causes diferents. Quan va ser arrestat, el 2022, els agents van descobrir més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos, amb molts més agressors implicats, en els seus dispositius. Fonts policials admeten que la revisió al detall de les imatges va ser un procés llarg i dur que va concloure el 2024 amb la detenció de 15 homes més i la identificació d'almenys 11 víctimes: 9 noies, entre elles una menor a càrrec de la Generalitat, i 2 nois. A les imatges, però, n'apareixien almenys 14 més. Fonts dels Mossos asseguren que aquest cas a Barcelona és la segona investigació més important en l'àmbit de la pederàstia que han portat mai a Catalunya.

En el moment de la detenció, els Mossos d'Esquadra van voler deixar clar que els implicats en la xarxa de pederàstia i pornografia infantil eren homes "de tots els estatus socials" i d'edats diferents que anaven des dels 19 fins als 50 anys. Ara bé, diversos investigats en un dels casos per pederàstia més importants de la història de Catalunya comparteixen un perfil semblant. Per exemple, segons documents judicials aportats per Efe, alguns d'ells tenien fills petits i parella estable.