Francesc Solé Parellada, Paco per als amics, va deixar el 19 de juny passat un buit al món acadèmic, empresarial i gastronòmic català i espanyol. Una petjada que ha quedat palesa aquest dimecres a l'acte d'homenatge a la seva figura organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya i Fundación CYD –fundació dedicada a l'impuls i l'anàlisi del sistema universitari espanyol cofundada el 2002 per Solé–, on hi han assistit més d'un centenar de persones, entre les quals personalitats del món econòmic i cultural de casa nostra.

A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. Minuts i minuts d’aplaudiments del públic a peu dret per homenatjar l’antic alumne de la doble titulació en enginyeria de telecomunicacions i matemàtiques que ha contribuït de manera crucial al desenvolupament de la intel·ligència artificial. De fet, és al top 10 d’investigadors en IA més citats del món.

La manca d’habitatge és una de les principals preocupacions de bona part de la població. Se'n parla molt, però moltes vegades es barregen conceptes i, fins i tot, interessos. Davant de tota aquesta discussió, un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) vol desmuntar algunes de les teories més esteses després d'haver-les contrastat amb dades.

Avui el món de les matemàtiques i del seu ensenyament ha rebut una estocada molt dura. La mort de Claudi Alsina deixa un buit immens, d’aquells que són difícils d’omplir.

Gir de guió a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Després que fa un any i mig s'anunciés que la UPC posaria en marxa una facultat i un grau de medicina el curs vinent, ara la universitat ha fet un pas enrere i vol més temps per poder engegar aquests estudis. Tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, la UPC ha decidit ajornar, com a mínim fins al curs 2027-2028, la posada en marxa del grau en medicina.

Francesc Torres (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions. Va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 2017 al 2021. Ara repeteix mandat i atén l'ARA en la seva primera entrevista des que fa un mes va guanyar les eleccions al rectorat.

El catedràtic Francesc Torres Torres tornarà a ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Torres ha estat escollit amb el 53,28% dels vots en les eleccions que s'han celebrat aquest divendres. D'aquesta manera, Torres rellevarà Daniel Crespo, que ocupava el càrrec des del juny del 2021 i que ha obtingut el 36,16% dels suports.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

Mai el va veure "perillós". Era un company de classe, sis anys més gran, peculiar, però ni de bon tros podia intuir el que acabaria passant. La Joana –nom fictici per preservar la identitat de la víctima– va ser agredida sexualment quan tenia 19 anys per un company de classe de la UPC, G.S. Ho va acabar denunciant i ara està pendent de judici. La Fiscalia demana dos anys de presó al presumpte autor de l'agressió. Durant el procés, la Joana va sentir que la seva universitat li fallava.

El curs vinent a Catalunya hi haurà un nou camí per aconseguir un títol de formació professional (FP). Aquest dimarts la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el departament d'Educació han acordat posar en marxa un nou itinerari formatiu al centre de FP de Martorell de la UPC (Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible) que permetrà que els alumnes obtinguin una titulació de tècnic o de tècnic superior a través de certificats professionals.

"Estem en una situació de manteniment complicada i necessitem un espai per poder transferir l'activitat". Així ha justificat el rector de la UPC, Daniel Crespo, un dels grans projectes del seu mandat, que s'acaba aquest mateix 2025: el nou edifici al Campus Diagonal Sud. La torre L serà el nou edifici per a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial (ETSEIB), tindrà 9 plantes i, en principi, serà una realitat d'aquí a tres anys. "Creiem que estarà a punt a finals del 2027 o principis del 2028", ha detallat.

El futur d’Europa a l’espai s'ha tornat a enlairar aquest dimarts amb el llançament inaugural de l’Ariane 6, el nou coet de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest esdeveniment representa el començament d’una nova etapa en l’exploració espacial europea amb un programa ambiciós que inclou més de trenta enlairaments en els pròxims quatre anys. Europa recupera així la sobirania de la posada en òrbita de nous satèl·lits, que fa un any va perdre amb la fi de les missions de l’Ariane 5, i redueix també la dependència d'altres agències i companyies privades americanes. “Per a l’Europa de l’espai és una fita històrica”, comenta Lucía Linares, responsable d’estratègia de transport espacial i vols institucionals de l’ESA.

La bioquímica i astronauta Shannon Lucid va fer història fent-se lloc en un món d'homes i convertir-se en la cap científica de la NASA a la dècada dels 2000. A més, va volar cinc cops a l'espai i, en la seva última missió, va trencar el record de dies a l'espai d'aquell moment passant 188 dies a l'Estació Espacial Internacional. Ara, el doble significat del seu cognom ha servit d'inspiració perquè estudiants de la UPC trenquin un nou record amb el LUCID, el primer coet de l'Estat que arribarà a la Spaceport America Cup, la competició de coets universitaris més prestigiosa del món.

La Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech (UPC) crearà una Facultat de Medicina que es posarà en marxa el curs 2026-2027 i que tindrà com a centre de referència l'Hospital Universitari de Terrassa. "Esperem que, d'aquí un temps no massa llarg, tinguem una Facultat de Medicina a Terrassa", ha anunciat aquesta tarda el rector de la UPC, Daniel Crespo, juntament amb l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, després que el consell de la universitat hagi donat el vistiplau al projecte aquest dimecres al matí. El nou grau de medicina permetrà, en un futur, que es graduïn més metges en un context de dèficit estructural de facultatius. Es tracta d'una professió que arrossega molts anys de falta de mans, i en els últims aquesta situació s'ha tornat més alarmant: costa cobrir les necessitats del sistema i assegurar el relleu generacional. Segons va explicar el rector, inicialment, el grau de medicina tindrà places limitades, unes 50. "Si les coses van com han d'anar, el primer graduat sortiria el juny del 2032", va anticipar.

Davant la trista notícia de la mort del professor Gabriel Ferraté i Pascual, els he de dir que ha estat el meu exemple a seguir a la universitat. Començaré descrivint el primer moment en què el vaig conèixer i el darrer que vaig compartir amb ell.

Si preguntem per assignatures difícils als estudiants de primària i de secundària és fàcil que molts coincideixin a assenyalar-ne una: les matemàtiques. Claudi Alsina fa temps que fa pedagogia perquè sapiguem explicar-les, entendre-les i, fins i tot, estimar-les. És catedràtic de matemàtiques jubilat de la UPC i ha exercit entre altres càrrecs com a director general d’Universitats i coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU).

L'any 2024 ha començat amb un important desgavell administratiu a les universitats de tot l'Estat. L'entrada en vigor de l'obligació d'inscriure a la Seguretat Social tots els alumnes que facin pràctiques no remunerades –els que en fan de remunerades ja ho havien de fer– ha disparat la feina administrativa i a Catalunya moltes universitats s'han vist sobrepassades per la situació. Davant aquesta situació, el departament de Recerca i Universitats s'ha compromès a assumir aquesta despesa.

El març d'enguany, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va proposar a la Generalitat construir una nova parada de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre Martorell i Abrera per impulsar el macrocentre d'FP de Martorell, del qual obtenia la gestió després de passar anys infrautilitzat. Situat al polígon industrial de la Seat, la gran preocupació de la UPC era com fer-hi arribar els alumnes. El Govern va rebre amb bons ulls la proposta de construir un baixador prop del centre, que també connectaria els treballadors del polígon de Can Amat, conegut per allotjar l'empresa Seat, i els usuaris de l'Hospital Sagrat Cor. Ara, segons ha pogut saber aquest diari, FGC licitarà la redacció de l'anàlisi de viabilitat d'aquesta nova estació, posant en marxa el procés que hauria de concloure amb la construcció i inauguració del nou baixador.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat aquest divendres a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un laboratori i una planta pilot de producció d'hidrogen verd, "infraestructures clau" per a l'aposta catalana de descarbonització de la indústria, segons les seves paraules. L'hidrogen verd permet emmagatzemar energies renovables d'altres fonts com l'eòlica o la solar, i encara que per ara es parteix d'aigua dolça, algun dia es podria arribar a fer servir l'aigua del mar.

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.