A la capital grega, passat i present s’entrellacen en una mescla de ruïnes antigues, barris moderns i una cultura vibrant que la fan única. L’Acròpoli, símbol indiscutible d’Atenes, s’alça majestuosa sobre la ciutat, i ofereix una vista panoràmica que captiva tots els visitants. Aquest complex arqueològic alberga el Partenó, una icona de l’art i l’arquitectura clàssica, que té una majestuositat que transcendeix els segles. Passejar per les seves runes és submergir-se en la història de l’Antiga Grècia i entendre el llegat que ha donat forma a la civilització occidental tal com la coneixem avui. A pocs passos d'allà, es troba l’Àgora romana, un antic centre polític i social on es discutien les idees i decisions que regnaven en aquella època. Avui dia, les seves columnes i restes arqueològiques ofereixen una finestra al passat imperial d’Atenes, que complementa perfectament l’experiència cultural.

Una forta nevada ha col·lapsat la capital de Grècia durant les últimes hores. Aquest matí a l'aeroport d'El·linikó s'hi han arribat a mesurar 30 cm de neu, un gruix que ha deixat centenars de cotxes atrapats a la carretera. Més de 3.500 persones han hagut de ser evacuades i algunes han hagut de sortir a peu de l'autopista perquè no han pogut moure el vehicle. Uns 1.200 vehicles continuen atrapats a les principals vies d'accés a Atenes segons ha explicat aquest matí un portaveu del govern. L'exèrcit ha subministrat mantes i menjar a alguns d'aquests conductors, segons han ensenyat televisions gregues. És el segon any consecutiu que la neu emblanquina Atenes.

La pandèmia de coronavirus semblava una tempesta perfecta per a Grècia. Amb un sistema sanitari al límit després de deu anys de retallades i una població envellida, tot semblava apuntar al desastre. Però, almenys amb la primera onada, se n’ha sortit molt millor que els països de l’Europa Occidental. Fins a aquest diumenge ha declarat 2.620 contagis i 143 morts, que representen 13 defuncions per milió d’habitants, cinc vegades menys que Alemanya i quaranta vegades menys que Espanya.

El dret d'asil està regulat pel dret internacional, i per tant és una obligació dels estats que queda recollida a l'article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans i es desenvolupa en la Convenció de l'Estatut dels Refugiats de Ginebra del 1951. Després que el govern de Turquia hagi obert les fronteres per pressionar la UE i l'OTAN, el govern d'Atenes ha tirat pel dret i ha anunciat que suspèn el dret a demanar asil durant el mes de març, cosa que ha disparat les alarmes d'organitzacions de defensa dels drets dels refugiats i de les mateixes Nacions Unides, que des de l'ACNUR asseguren que incompleix el dret europeu i internacional. Tanmateix, així ho va anunciar diumenge al vespre el primer ministre de Grècia, el conservador Kyriakos Mitsotakis, que també ha demanat el suport de la Unió Europea. I, per ara, malgrat la duresa de la policia grega a l'hora d'impedir l'entrada de les persones refugiades, Brussel·les fa pinya amb Mitsotakis i es posa de perfil a les acusacions de vulneracions de drets.

La senyora Eleni té 80 anys i busca pis. El bloc on viu al centre d’Atenes passarà a ser d’ús turístic. Segons han pogut esbrinar els veïns, la fundació propietària de l’edifici l’ha llogat a una empresa estrangera per fer-hi Airbnbs o un hostal.

Un fort terratrèmol s'ha notat aquest divendres a Atenes. El sisme ha sigut de magnitud 5,1 i l'epicentre s'ha localitzat a 23 quilòmetres de la capital de Grècia. El Centre Sismològic Euromediterrani ha apuntat que també s'ha notat en una bona part de la regió de l'Àtica, on viu gairebé la meitat del país.

Grècia encara no ha aixecat el cap des de la crisi econòmica que va arrasar el país. Aquest dijous s'ha publicat un informe que revela que més de la meitat de les famílies gregues no disposen d'ingressos suficients per arribar a final de mes, concretament, el 52,5%.

“Aquest vespre anem a veure el Barça a un bar, vols venir?” La pregunta sorprèn el jove Hussein, que no s’atreveix a donar una resposta. “Anirem fora del camp. Amb la furgoneta. I quan s’acabi el partit, tornarem a venir. Què et sembla?” I llavors li canvia l’expressió. Dona el sí. “Ho comentes als teus pares. Quedem aquí a les nou”.

“Hi ha incertesa i malestar. Cap de nosaltres pot predir el futur. La història no es mou en línia recta”. Aquesta va ser una de les proclames que el president dels EUA, Barack Obama, va llençar a Grècia. Ho va fer a Atenes, al bressol de la democràcia moderna com un comiat al càrrec de president en el que serà el seu últim viatge oficial a l’estranger. El líder nord-americà no volia deixar el càrrec sense adreçar-se al món amb un discurs cridat a ser recordat durant molt de temps. Després de la inesperada victòria de Donald Trump a les presidencials nord-americanes, Obama va voler transmetre que la democràcia, en un món globalitzat, no només és possible sinó que és necessària i que les desigualtats són la seva gran amenaça.

Barack Obama va començar dimarts a Grècia el que serà el seu últim viatge a l’estranger com a president dels EUA, que té com a missió tranquil·litzar els seus aliats europeus, encara en estat de xoc per la victòria de Donald Trump a les presidencials. Tan bon punt l’avió d’Obama va aterrar a Atenes dimarts al matí, Panos Kammenos, actual ministre de Defensa grec, va donar-li les gràcies en nom del poble grec “per l’ajuda a Grècia en temps difícils”. El partit opositor Nova Democràcia també va celebrar la visita perquè “establir lligams de cooperació mútua amb els EUA constitueix una part fonamental” de la seva “estratègia nacional”. L’actual coalició governamental, Syriza-ANEL, va més enllà i espera que la visita del quart líder nord-americà que trepitja Grècia tingui resultats immediats sobre l’economia.

La Fiscalia del Tribunal Suprem grec ha transferit aquest dimarts al Parlament del país una demanda contra el polèmic exministre de Finances Iannis Varufakis, per la seva "actuació durant la negociació" amb els creditors internacionals, que en la seva opinió podria constituir un delicte d'"alta traïció". La cambra ha d'avaluar ara si els seus actes van estar dins dels límits del càrrec de ministre de Finances o si hi ha motius suficients per iniciar una investigació del diputat, per a la qual cosa se li aixecaria la immunitat parlamentària.

O caixa o faixa, el Barça ha de guanyar, com a mínim, un dels dos partits que jugarà a Grècia davant l'Olympiacos per no quedar fora de la final four de l'Eurolliga. La primera opció la té aquest dimarts (18:50h / Esport3 i Euroliga+). ""Ens hem preparat bé, aquests dos dies ens hem intentat recuperar de la derrota", ha explicat Xavi Pascual.

L'equip femení de waterpolo del CN Sabadell, classificat per jugar de nou la final four de la Copa d'Europa, ja coneix la seu del torneig que ha guanyat els dos darrers anys. Aquesta vegada serà la capital grega, Atenes.

Posicions contradictòries. Poc després que la cancellera alemanya, Angela Merkel –juntament amb el seu homòleg francès, François Hollande–, deixés clara la seva intenció de lluitar perquè Grècia es quedi a l'eurozona, un article que avança l'edició digital del diari 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' evidencia que quatre dels cinc membres del consell assessor d'economistes del govern alemany consideren que una eventual sortida de Grècia de la moneda única no hauria de debilitar la zona euro. És més, afirmen que fins i tot podria enfortir "la credibilitat del seu marc institucional" i la seva "integritat".

El Govern grec presentarà finalment dijous la sol·licitud de pròrroga del "crèdit" als socis de l'eurozona i no aquest dimecres, com estava previst inicialment, segons han confirmat a EFE fonts de l'Executiu. La sol·licitud s'ha ajornat per "raons de temps", han afegit les fonts.