Un dels punts que ERC vol abordar en la campanya electoral és la proposta de finançament singular que el Govern va demanar a l'Estat perquè Catalunya recaptés tots els impostos i es reduís el dèficit fiscal. Ara bé, no és l'únic que ha proposat un sistema per millorar el finançament català amb un nom idèntic, tot i que amb un contingut molt diferent. És el cas del PP català, que el 2012 va aprovar una ponència que reclamava un "model fiscal singular" per al Principat, tot i que sempre en el règim comú. "Tant de bo s'hagués aprovat, millorava el finançament per a Catalunya i podia impulsar els serveis públics", explica a l'ARA el coordinador general dels populars catalans, Juan Milián, que va participar en la ponència.

Que la dreta hagi de fer servir un sistema tan d’esquerres com és “manifestar-se” m’engresca. Es manifesten (i cremen contenidors i es queixen de la —baixa, Manel!— violència policial) per protestar contra l’amnistia als independentistes catalans. El PP va dir que “la policia havia tractat els manifestants com si fossin CDRs".

La manifestació contra l’amnistia d’aquest diumenge a Barcelona ha estat una altra demostració del fracàs de la crispació en la política. Això sí, sempre que s’entengui la política com el que hauria de ser: la ciència o l’art de treballar pel bé comú, de coordinar col·lectius humans. L’única perspectiva des de la qual no es pot veure com un fracàs és la que entén la política com un mer mecanisme per acumular poder en favor d’uns interessos particulars concrets. I ni tan sols els que se la prenen d’aquesta manera haurien de valorar la protesta com un èxit. 

La Junta d'Andalusia no s'està de res i ha optat pel passeig de Gràcia de Barcelona per obrir la primera delegació a Catalunya. L'oficina, que entrarà en funcionament al setembre, va ser una promesa del president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que aquest divendres ha viatjat a la capital catalana per inaugurar la nova seu, situada en una de les artèries principals de la ciutat i un dels carrers més cars d'Espanya per instal·lar-s'hi. En concret, la delegació se situa al número 21 del passeig de Gràcia, a l'edifici de la Unión y el Fénix, on ocupa un espai de coworking i que es preveu que sigui "una àmplia i sòlida representació del govern d'Andalusia a Catalunya".

Dos polítics catalans del PP bastant desapareguts de la primera fila de la vida política han guanyat quota de protagonisme les últimes hores, i no per una bona causa.

Malgrat que sortí de la impremta el passat mes de març, amb les llibreries tancades i els lectors confinats, no seria just que aquelles circumstàncies amaguessin la publicació del llibre d’Enric Millo, El derecho a saber la verdad. El testimonio del delegado del Gobierno en la Cataluña del 155 (Barcelona, Península, 2020). No, aquest volum no mereix passar desapercebut perquè, entre el miler llarg de títols que el Procés ha suscitat, segurament cap altre no conté unes dosis de barra tan colossals.

El dilluns 16 de desembre, i en el curs d’una discreta reunió de la junta directiva provincial celebrada a Palamós, el senyor Josep Enric Millo i Rocher dimití de la presidència del PP a Girona després d’onze anys en el càrrec. El secretari general del PP a Catalunya, Daniel Serrano, li expressà l’agraïment de l’organització per la “missió acomplerta”, pel “magnífic treball al capdavant del partit a Girona”.

Fa dos anys i mig que Enric Millo és president del PP a Girona sense que ningú l’hagi reelegit. El maig del 2017 els populars van renovar les cúpules de la formació a les quatre províncies catalanes, excepte a la de Girona. Allà la direcció del partit que aleshores capitanejava Xavier García Albiol va decidir ajornar el congrés per evitar un enfrontament obert entre l’exdelegat del govern espanyol i l’exdiputat al Parlament Sergio Santamaría, que també s’havia postulat per dirigir l’organització a Girona. Més de dos anys després, l’actual líder del PP, Alejandro Fernández, ha decidit obrir el meló del relleu de Millo i de cara a finals d’aquest any o principis del vinent volen tenir fet el canvi.

Tot i que no ha volgut entrar a determinar els delictes, Enric Millo creu que els líders independentistes processats han d'"assumir una responsabilitat". "Els polítics que ens van portar a aquesta difícil situació, que ha dividit la societat catalana i ha portat la paràlisi del Govern, han d'assumir una responsabilitat, no sé quina, però la societat ha d'entendre que les regles del joc s'han de complir i que, si no s'hi està d'acord, es poden canviar", ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

El jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona ha emès una interlocutòria en què demana al fiscal que emeti un informe sobre si considera que cal investigar l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo per prevaricació per no ordenar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aturar les càrregues de l'1-O. L'associació Juristes per la República ha piulat el document assegurant que el magistrat admetia la querella, però el TSJC ha puntualitzat que la denúncia s'ha rebut però que la investigació a l'exdiputat del PP al Parlament no s'ha iniciat. Fonts del tribunal apunten a l'ARA que la querella no està admesa, sinó que la interlocutòria es limita a demanar opinió al ministeri públic.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha avalat els acudits que va fer el programa de TV3 'Està passant' sobre el fet que l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, hagués donat un ronyó a la seva dona. El Consell considera que, "més enllà del seu bon gust o encert", aquests comentaris "s’inclouen en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió". L'organisme també assenyala que no suposen cap vulneració de la missió de servei públic de TV3.

Per a Vox, Enric Millo "sobra". Per al PSOE, el seu nomenament com a delegat d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia és "una falta de respecte al poble andalús". L'oposició carrega contra el govern que comparteixen el PP i Cs, però el conseller andalús de presidència, Elías Bendodo, defensa la vàlua del polític català. "La persona escollida té la qualificació professional i l'experiència necessàries per al càrrec, és la persona adequada per a la feina", ha explicat aquest divendres en la sessió de control parlamentària.

Enric Millo no té cap lloc reservat a les llistes del PP per al 28-A. Tot i la contundència i la bel·ligerància a les xarxes socials en els últims dies, la direcció del PP no preveu que l'exdelegat del govern a Catalunya sigui a les candidatures de les pròximes eleccions generals. Segons ha pogut saber l'ARA, l'únic càrrec que li ha reservat el partit és el que ja ostenta, el de president del partit a la província de Girona.

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha sigut diana de crítiques des que la setmana passada va declarar al judici del Procés al Tribunal Suprem, on va reforçar les tesis d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017. Però aquest dimecres s'ha plantat: "Després d'explicar la veritat, entenc que no agradi. La meva obligació moral i legal és dir la veritat", ha justificat en una entrevista a 'Espejo Público', d'Antena 3.

L'exdelegat del govern espanyol Enric Millo ha tingut una topada aquest dimecres amb el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, amb Twitter com a tribuna pública. La declaració de Millo ahir al Tribunal Suprem va ser 'trending topic' a la xarxa social. Concretament, el moment en què va parlar d'una "escalada de violència" dels votants de l'1 d'Octubre contra les forces policials, que va exemplificar, entre altres coses, referint-se a la suposada "trampa del Fairy" dels CDR, que consistia en col·locar detergent a l'entrada del col·legi perquè la policia rellisqués i, llavors, clavar "puntades de peu a la cara dels agents".