Aragonès demana al PSC que doni suport al finançament singular per Catalunya igual que "els socialistes bascos defensen el concert"

El president de la Generalitat avisa des de Madrid que la quota de solidaritat amb la resta de territoris hauria de ser "limitada en el temps"

4 min
El president, Pere Aragones, durant la seva intervenció a Madrid.

MadridEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres al matí a Madrid la proposta de finançament singular que va presentar ahir la consellera d'Economia, Natàlia Mas, amb l'objectiu d'acabar amb "el dèficit fiscal crònic que pateix Catalunya". Aquest sistema, segons el qual Catalunya recaptaria el 100% dels impostos, inclouria una quota de solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat que, segons Aragonès, hauria de ser "limitada en el temps fins que la situació d'aquests territoris millori". El president s'ha adreçat especialment al PSC perquè doni suport a la seva proposta i els ha recordat que "els socialistes bascos i navarresos donen suport al concert en un cas i al conveni foral en l'altre".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquest sentit, Aragonès ha insistit que el sistema que proposa no és nou a l'Estat i ja hi ha territoris que en gaudeixen, com Euskadi i Navarra (blindats a la Constitució). "El PSC hauria de donar suport a aquesta proposta, però lamentablement quan hi ha una col·lisió entre els interessos dels ciutadans de Catalunya i el PSOE, normalment el PSC ens decep", ha afegit. El candidat d'ERC a la reelecció ha insistit que els detalls del nou sistema de finançament singular, com ara la quota de solidaritat i la contraprestació pels serveis que l'Estat presta a Catalunya, s'han de negociar de manera bilateral: "Jo no vull dir a Andalusia quin sistema de finançament ha de tenir, però no admetré que ens diguin quin hem de tenir nosaltres", ha advertit. Per al president català, un criteri bàsic del nou sistema ha de ser que si Catalunya és la tercera a aportar, ha de ser la tercera a rebre, "i no la número catorze com ara", ha avisat.

Davant el no inicial del govern espanyol a la proposta, Aragonès ha recordat: "Ens van dir que era impossible que es reconegués que hi havia un conflicte polític amb Catalunya, o els indults, o derogar la sedició, o ara l'amnistia. I ara són una realitat". El líder català ha comminat el PSOE a negociar perquè ha considerat que una negociació multilateral amb totes les comunitats autònomes està condemnada al fracàs: "¿O és que algú es creu que en el context de polarització política actual, amb gairebé totes les comunitats governades pel PP, és possible un acord? L'acord possible sempre és el millor", ha incidit.

Contra Ayuso

Aragonès ha aprofitat la seva presència a Madrid per marcar distàncies amb el model econòmic que defensen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso: "És un model que aposta per l'economia especulativa i que ens porta a repetir els mateixos errors que van provocar la pitjor crisi econòmica des de la Guerra Civil", ha advertit. "Nosaltres som els de les empreses i els centres tecnològics", ha dit recordant que Catalunya creix per sobre de la mitjana espanyola i de la UE. "L'economia catalana va bé, fins i tot molt bé. ¿S'imaginen el que podríem fer si poguéssim comptar amb tots els recursos que generem?", s'ha preguntat de manera retòrica.

Malestar al PSOE

L'acte s'ha celebrat a l'Hotel Intercontinental de Madrid amb presència de la ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría; membres del Govern com la consellera Natàlia Mas; la consellera de Territori; el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez; el delegat de la Generalitat a Madrid, Joan Capdevila, i el gruix dels diputats i senadors d'ERC. També hi havia una àmplia representació del món econòmic madrileny en un acte presentat pel president de l'agència Europa Press, Asís Martín. Aragonès ha avisat que el nou sistema permetria a Catalunya ser una economia més competitiva i això redundaria en benefici també de la resta d'Espanya i Europa, però ha basat la seva reclamació en el fet que la principal perjudicada pel dèficit fiscal és la classe treballadora catalana. "¿O és que els pobres catalans tenen menys drets que els d'altres territoris?", s'ha preguntat.

L'actual sistema de finançament va entrar en vigor el 2009 després d'una dura negociació entre el govern Montilla i l'executiu de Zapatero amb el compromís que s'havia de revisar el 2014. Des de fa una dècada, però, cap govern espanyol s'ha atrevit a proposar un model alternatiu. Tot i l'augment de recursos que va significar en el seu moment, el sistema actual no ha reduït el dèficit fiscal crònic que la Generalitat xifra en uns 22.000 milions, un 8% del PIB català.

El PSOE s'ha afanyat a desacreditar la proposta i a titllar-la d'"electoralista". Fonts del PSOE consideren que Aragonès fa ara la proposta amb l'únic objectiu d'erosionar el PSC de cara a les eleccions del 12-M. De cara en fora, tots els membres del govern espanyol mantenen que la negociació del nou sistema de finançament ha de ser multilateral i insten el PP a fer-los arribar la seva proposta. El PSC, per la seva part, encara té pendent presentar una proposta pròpia després d'haver encarregat informes a un grup d'experts.

Puigdemont i Illa

Quan li han preguntat per la convocatòria electoral i la possible candidatura de Carles Puigdemont, Aragonès s'ha mostrat satisfet pel fet que l'expresident es pugui presentar. "Jo vull que tothom que vulgui fer política ho pugui fer, però els ciutadans volen parlar de futur i de propostes", ha subratllat. "Els altres dos grans partits, PSC i Junts, han vingut a les nostres posicions. Illa deia que no hi hauria amnistia, i ara la defensa. I Junts estava en contra de la negociació amb Sánchez, i ara en treu pit. Estan en el camí que nosaltres hem obert", ha conclòs. Aragonès també ha descartat que ERC pugui fer Illa president després del 12-M: "Jo el que vull és que continuï havent-hi un govern republicà", ha recordat.

El president també ha advertit que la negociació del nou sistema de finançament és una fita en un camí que té com a objectiu la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya. "Si no es pot resoldre un conflicte polític votant, com ho hem de fer?", s'ha preguntat.

stats